La nostra galàxia podria tindre un túnel en el espai-temps

Un túnel en el espai-temps o forat de cuc és un conducte que permeten viatjar entre dos punts distants del cosmos en poc de temps. En una recent investigació ha revelat que en la nostra galaxia podría haber un tunel com aquestos.


Els tunes en el espai-temps o també denominats pons de Einstein-Penrose san fet molt populars gràcies a les pelicules de ciència-ficció i també han sigut durant molts anys estudiats per els astrofisics. “El que intentem fer en el nostre estudi va ser resoldre la mateixa equació en la qual l'astrofísica 'Murph' estava treballant en la pel·lícula avant dita”, assenyala Salucci.


En els últims anys s’han observat diverses incongruències gravitacionals que no poden ser explicades per ninguna cosa coneguda en el cosmos. Es pensa que aquestes anomalies son causades per una materia indetectable, la cual es anomenada materia oscura, que està per tot areu en el univers.

Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

El ADN desvela una nueva especie de chimpancé extint

Un estudi genetic acaba de desvelar una nova espècie la qual és una mescla entre els chimpancés i els bombos. Aquest succés és degut a que fa 450.000 anys, 100.000 anys abans que aparegueren els homo sapiens.


Una especie de chimpancés desconeguda es va creuar amb els bombos, una especie distinta de primats. Aquest succes fa que els bombos actuals portun un 1% del ADN d’aquella especie desconeguda.


"Aquesta és la primera vegada que es descobreix un encreuament entre espècies en un altre gènere que no sigui l'humà”, ressalta Tomás Marqués-Bonet, genetista de l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona i autor principal de l'estudi, publicat en Nature Ecology and Evolution.

Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

Descobreixen una superterra en la zona habitable d'una nana roja

Es descobreix una super terra roja que orbita en el límit de la part habitable d'una estrella nana roja. Es troba a una distància de 277 anys llum i té 0,62 radis solars i una temperatura mitjana de 60 °C.


Aquest planeta es localitza al límit de la zona habitable de la seua estrella, per la qual cosa els investigadors creuen que pot contenir aigua en estat líquid la qual cosa és un requisit indispensable perquè hi haja vida.


El planeta és interés per als investigadors no només per la zona en la qual es troba sinó també per les característiques de la seua atmosfera perquè amb ajuda del futur Telescopi Especial James Webb és podrà determinar la seua massa.

Notícia Original


Notícia Relacionada 1


Notícia Relacionada 2

Los genes neandertales influyen en la forma de nuestros cráneos

El nostre crani té una forma molt arredonida, aquesta és la raó per la qual els científics el volen investigar i poder comparar-los amb els cranis dels nostres avantpassats. En la investigació es descobriren moltes diferències entre els cranis moderns i els antics.


Amb ajuda dels escàners els científics han pogut trobar les diferències entre els cranis dels fòssils neandertals i els nostres i també han pogut trobar fragments d’ADN neandertal en els cranis moderns, els quals estan relacionats amb una forma del crani menys redona.


Gràcies a aquestes conclusions els científics han determinat que tindre aquestes variants genètiques fa que els cranis no siguen tan asfèrics però que al mateix temps aquests fragments puguen ser útils per a pròximes investigacions.

Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

Per què els haskys tenen els ulls blaus?

Els huskys criden l’atenció, entre altres coses, pels seus ulls blaus. Encara que hi ha altres razes que també els tenen, la seua alta incidència entre aquests cans siberians ha mantingut la intriga dels científics. Ara un estudi obri una nova via d’investigació que podria no aplicar-se sols a aquests animals, sinó a tots els mamífers en general, inclòs als humans.


Els ulls blaus dels gossos responen genèticament a dues mutacions concretes. La primera i més comú és que porten el «gen merle», que provoca que el seu mant siga de color «mirlo», o salpicat de taques. Una altra opció és que el gos estiga afectat per la «Serie C» el que provoca que l'animal siga totalment blanc i el nas siga extremadament rosat. Però els ulls dels haskys siberians no responen a cap d'aquestes dues variants genètiques. Ara un recent estudi publicat en la revista «PLOS Genetics» pot haver-hi hallat la raó: una duplicació del cromosoma 18, en una zona propera al gen ALX4.


Els responsables han explicat que sols són una còpia d'esta variant cromosòmica, els huskys poden tindre els ulls blaus o heterocromia. Però també s’han trobat exemplars que encara que porten aquesta duplicitat, no l'han manifestat físicament.

Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

Un grup de científics ha aconseguit que nasquen cries de rata amb parelles del mateix sexe

Un grup d’investigadors ha aconseguit reproduir cries de rata gràcies a una nova tècnica que utilitza cèl·lules mare modificades. Aquesta ha sigut la primera vegada que s’aplica aquesta tècnica amb èxit. Aquest estudi s’ha publicat en la revista Cell Stem Cell.

L'estudi ha creat un complicat procés de manipulació genètica que elimina anomalies en el procés reproductiu de parelles del mateix sexe. Usant dos conjunts d’ADN de rates femelles, els científics hi han aconseguit produir 19 cries a partir de 210 embrions que hi han aconseguit viure fins a l’edat adulta i que poden reproduir-se amb normalitat. Però les cries produïdes a partir de dos mascles només sobreviraren 48 hores.

Encara que les aplicacions d'aquesta investigació són teòriques, podria millorar els mètodes de clonació de mamífers, e inclòs a llarg plaç, els tractaments de fertilitat de les parelles del mateix sexe.

Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2