Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pontcalatayudl. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pontcalatayudl. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 de febrer del 2015

L'acomiadament d'Oliver Sacks

el neuròleg i escriptor Oliver Sacks ha celebrat la sort d'haver viscut 81 años sobre la Terra, després de desvetllar als seus lectors que pateix un càncer terminal en un emotiu article publicat per  The New York Times.
El autor de llibres tant populars com Despertars, que va inspirar una película interpretada per Robin Williams, Un antropòleg en Mart, Alucinacions i L'home va confondre a la seva dona amb un barret  confesa en este text que "la seva sorte  s'ha acabat". A pesar de que creía trobar-se en molt bona forma, fa unes setmanes que el van informar de que sofria una metástasis múltiple al fetge.

Davant aquesta situación, el neuròleg d'orige britànic, que ara viu en EEUU des de 1965, afirma que pensa viure els seus ultims mesos que li queden "de la manera més rica, profunda i productiva que puga"






ENTREVISTA A OLIVER SACKS:

noticia original

noticia relacionada 1

noticia relacionada 2

Tecnologies de videojocs i "apps" en un Atles de reproducció assistida

En 2004 és va crear el primer Atles interactiu de reproducció assistida, basat en tecnologies de vídeo jocs i aplicacions per a mòvils.

 S'estima que en la consulta d'un metge la pacient sols vaig reptar entre el 20% i el 40% dels explicacions donades, això va inspirar el doctor Herrero a crear dos noves aplicacions de l'Atles de reproducció assistida. Una aplicació estarà dirigida a metges i altra a pacients. L'app  compta amb tots els processos terpèutics, i diagnòstics relacionats amb la reproducció assistida. L'app per a pacients estarà disponible per a telèfons intel·ligents de forma gratuïta. Inclou una col·lecció de vídeos 3D que, també estàn a YouTube

Les pacients han acollit de forma molt positiva el ús d'aquest Atles en la consulta mèdica.
Han estat molt sorpresas al conèixer que podrán utilitzar les seues tabletes o telèfons mòvils en sa casa per informar-se o consultar si els sorgeix aqualsevol dubte.


Entrevista al doctor Herrero:



PÀGINA DEL DOCTOR HERRERO ON FIGURA EL ATLES 3D

noticia original

noticia relacionada 1

noticia relacionada 2

diumenge, 11 de gener del 2015

Descobreixen com reduir el risc d'osteoporosi

 
Un grup del Centre Nacional de Recerques Cardiovasculars (*CNIC) de Madrid, en col·laboració amb altres grups del mateix centre i de Barcelona, Bèlgica i França, ha descobert un mecanisme nou mitjançant el qual és possible reforçar la massa òssia mitjançant el control d'aquestes cèl·lules ‘menjadores’ d'os.
 
 
 
Han demostrat que la diferenciació i activació dels osteoclasts és un procés controlat pel receptor X de retinoides (RXR).
RXR és una proteïna que es troba a l'interior de les cèl·lules, on detecta la presència de lípids i derivats de la vitamina A, la qual cosa provoca la inducció de l'expressió de gens específics.
Com a conseqüència, RXR controla processos del desenvolupament, immunitat, homeòstasi i metabolisme. Els investigadors del CNIC han demostrat que en cèl·lules progenitores de osteoclasts, RXR controla l'expressió de MAFB, una molècula clau en el procés de generació de osteoclasts.
 
Mitjançant l'ús de ratolins modificats genèticament, aquests científics han demostrat que la pèrdua de funció de RXR en cèl·lules progenitores de osteoclasts dóna lloc al desenvolupament de *osteoclastos gegants que, inesperadament, perden la capacitat de reabsorbir-los
 
Com a conseqüència, els ratolins mascle desenvolupen ossos més densos en condicions fisiològiques normals i els ratolins femella estan protegits de la disminució de massa òssia associada a la pèrdua d'estrògens, com ocorre freqüentment en dones postmenopàusiques.
Un aspecte interessant d'aquesta recerca és la demostració que l'activació selectiva de RXR intervinguda per bexaroteni, un fàrmac d'ús actual per al tractament de limfomes cutanis, dóna lloc a un bloqueig total de la diferenciació de *osteoclastos.
 
La possibilitat de modular l'activitat de RXR i per tant la formació de osteoclasts mitjançant l'ús de fàrmacs podria tenir implicacions terapèutiques per al tractament de malalties associades amb la pèrdua de massa òssia.
 
 

 

La pesca recreativa en el mediterrani és més dolenta del que es pensava



La-pesca-recreativa-en-el-Mediterraneo-es-mas-danina-de-lo-que-se-pensaba_image_380.jpg

La pesca d’oci és una de les activitats turístiques més practicades en les zones costeres de tot el món, però és al mediterrani on es practica més aquesta activitat. En determinats casos, el volun d’extracció és fins i tot, més gran al de la pesca comercial.
Els investigadors descriuen que al Mediterrani, no està ni molt menys normalitzada la captura i soltada (sense mort). La soltada d’algunes espècies sol estar més vinculada a espècies no desitjades o a talles massa menudes, considerades com a descarts.
A tot açò afegim la pèrdua o abandonament dels aparells de pesca al fons del mar, de forma intencionada o no, per part dels pescadors que provoca l’acumulació de ploms, hams, fils,...
“El plom té propietats tòxiques que poden afectar als organismes marins i les aus aquàtiques”, alerta.
Donades toes les amenaces que presenta una pesca recreativa cada vegada més extensa, els invetsigadors demanwn, a més d’una vigilància major i controls efectius, que es genere un marc regulador “consistent” estatal, regional o local.  A tot açò hi hauria que afegir el impuls com la captura i solta (nomenada abans) i invertir esforços en l’educació ambiental dels pescadors per a unes bones pràctiques que permetesquen la sostenibilitat tant dels recursos marins com de la propia activitat.

noticia original
notícia relacionada 1
notícia relaciolnada 2

dimecres, 12 de novembre del 2014

Els nous cotxes elèctrics tindran tracció aïllada en cada roda i tolerància a errors

Els nous cotxes elèctrics tindran tracció aïllada en cada roda i tolerància a errors

 Investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en col·laboració amb el Centre Tecnològic de Manresa han estat seleccionats per la multinacional Infranor per a desarrotllar la base d’una nova generació de cotxes elèctrics.
Segons els participants, el vehicle estarà llest en 2015 i serà construït per la empresa mexicana TC Technologies. La iniciativa té com objectiu la creació d’una plataforma innovadora per a  la construcció de tot tipus de vehicles elèctrics, tant de passatgers como de servicis.

El motor elèctric que incorporarà cadascuna de las quatre rodes, i que dissenya el grup MCIA de la UPC, serà de tipus axial, de rotor plà, qual cosa permetrà compactar a la mínima expressió possible el grossor i augmentar la seva potència. Per tant, el nou vehicle elèctric serà capaç de maximitzar la eficiència energètica fent que cada roda actue como propulsora. D’aquesta manera, s’eliminaria la pèrdua de energia que es produeix amb el sistema clàssic de tracció a través dels trens mecànics.

Com controlar els gens amb els teus pensaments

Com controlar els gens amb els teus pensaments

Els científics han desarrollat un nou mètode de regulació gènica que permet crear ones cerebrals específiques per a controlar la conversió de gens en proteínes (el que es coneix com expressió de gens).


Transmissió inalàmbrica del implant
El nou sistema, recientment publicat en la revista Nature Communications,utilitza un auricular EEG. Les ones cerebrales grabades s'analitzen i transmeten de forma inalàmbrica vía bluetooth a un controlador, que a la vegada ‘controla’ un generador de camp  electromagnètic.
Aquest activa un implant que incorpora una làmpada LED que, a la vegada, emet llum en el rang del infrarroig cap a un cultiu amb cèlules modificades genèticament. L'incidència de la llum fa que les cèlulas començen a produïr la proteína desitjada.


 Controlar els gens d'aquesta manera es completament nou  únic donada
la seva simplicitat la llum brilla en una proteína sensible a la llum modificada dins de les cèlules amb gens modificats i desencadena una cascada de senyals artificials, qual cosa  provoca la producció
 de SEAP.Gens sensibles a la llum

La llum del infrarroig propera utilitzada no es perjudicial per a las cèlules humanes, ja que pot penetrar profundament en el teixit i permet la funció de l'implant per a que siga rastrejat visualment. El sistema funciona de manera eficaç i efectiva en el cultiu celular humà i el sistema humà-ratolí.
S'espera que un implant d'aquest tipus puga algun dia ajudar a combatre enfermetats neurològiques, mitjançant la detecció de las ones cerebrals específiques en una etapa propera i la activació i control de determinats agents en el implant exactament en el moment adequat.

dissabte, 25 d’octubre del 2014

                        Home de Ust-Ishim

La revista  Nature va publicar aquesta setmana la seqüenciació del genoma d'un home humà anomenat Ust-Ishim, anatòmicament modern (Homo sapiens), que vivía a Sibèria fa 45.000 anys, el treball dels seu fèmur fòssil, proporciona informació detallada sobre la història primerenca dels humans moderns fora d'Àfrica, i ajuda a identificar quan van crear aquestes persones i neandertals.

Segons l'investigadora (Kelso), la seqüenciació d'aquest genoma, així com d'altres obtinguts prèviament d'humans arcaics - d'un neandertal i un desinovà- són d'una qualitat "tant bona" com les seqüències del genoma que estan disponibles per a l'ésser humà actual.                       

Este individu, Ust'-Ishim, és el primer humà modern conegut que vivia fora d'Àfrica i Orient Mitjà, així com el més antic d'aquest grup del que s'ha seqüenciat el genoma - el primer era el genoma del noi Mal' ta de fa 24000 anys-.
Degut a açò, els científics conclouen que la població que va pertànyer a Ust'-Ishim es va separar del seus  avantpassats dels actuals europeus i asiàtics d'abans, o com a mínim al mateix temps, que aquests grups van divergir entre ells.
                                       
 
EXTRACCIÓ D'ADN
Extragueren una petita quantitat d'OS del fèmur amb un trepant per a extracció de DNA  i posteriorment es va realitzar en una sala neta a l'Institut Max Planck en Leipzig (Alemanya)
El treball es va fer a partir de l'extracció d'una petita quantitat d'os del fèmur, utilitzant un trepant per a dentistes.
A partir d'aquesta pols d'os, l'ADN s'extreia utilitzanADN que es pot  recuperara partir d'ossos antics.
t tècniques especials dissenyades per optimitzar la quantitat d'

L'estudi indica que els avantpassats dels Ust-Ishim es van barrejar amb els neandertals aproximadament entre 7.000 i 13.000 anys abans de que aquest individu vivira - fa entre 50.000 i 60.000 anys enrere-, molt a prop en el moment de l'època de la gran expansió moderna fora d'Àfrica i el Orient Mitjà .
Per últim, el genoma de l'home d'Ust '-Ishim proporciona una nova manera d'estimar la taxa de mutació en els humans moderns.

dimecres, 22 d’octubre del 2014

Implantar cèl·lules mare cura la ceguera als pacients amb malalties de retina


Des que van ser descobertes les cèl·lules mareembrionàries en 1981, s'han investigat àmpliament les seves aplicacions per a regenerar teixits, substituir les cèl·lules en pacients amb diabetis i vessament cerebral i tractament de trastorns mentals com el Parkinson i l'Alzheimer. Però açò ens du a plantejar-nos preguntes relacionades amb la seguretat, com, per exemple, si  poden formar tumors, si es produeixen reaccions immunes o si hi ha algun risc de convertir-se en tipus de cèl·lules no desitjades.


Una investigació publicada a The Lancet és la primera evidència que les cèl·lules mare poden ser segures a mitjà termini en éssers humans. L'estudi descriu 18 casos de pacients amb malalties que causen ceguesa, gràcies a l'implant de cèl·lules en els seus ulls, han recuperat la vista.
El judici es va centrar en regeneració de cèl·lules de la retina.
Això va ser investigat en nou pacients que van patir Stargardt, que és la malaltia hereditària. Altres nou pacients tractats foren degeneració macular, associat amb l'edat i s'estenia entre 21 i 70 anys. Tant la maklaltia de Stargardt i la degeneració macular són les principals causes de ceguesa, juvenil i adulta en el món desenvolupat, i fins ara no hi havia cap tractament eficaç per combatre-les. Els resultats indiquen que als tres anys des del trasplantament, la meitat dels pacients van recuperar la visió.





Font principal d'informació

noticia relacionada

noticia relacionada