Un organisme 'resucita' després de passar 24.000 anys congelat a Siberia

Un grup d’investigadors russos liderat per Stas Marvin, ha descobert que uns rotífers bdeloideos han resucitat 24000 anys després de ser congelats. Ha falsat un estudi de no fa molts anys en el que s’assegurava que aquestes criatures podien sobreviure 10 anys congelades.

Un rotifer bdeloideos a simple vista no es pot veure, però porten habitant al nostre voltant desde fa milions d’anys. Aquestes criatures que es creen en l’aigua dolça i en la terra banyada, son conegudes perquè tenen la important característica de que son extremadament resistents però no fins al punt de sobreviure 24000 anys.

Per fer aquest estudi, el Laboratorio de Criología del Suelo del Instituto de Problemas Fisicoquímicos y Biólogicos en Ciencias del Suelo, van conseguir després de molts experiments per acabar coneguent que va resistir gràcies a que te algun mecanisme per protegir les seues cèl·lules i els seus òrgans a temperatures extremadament baixes. 

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

La OCDE urgeix a invertir en salud mental pel seu deteriorament a causa de la Covid-19

Segons un estudi recent de la OCDE, s’ha comprovat que a causa de la Covid-19 la salut mental de milers i milers de persones s’ha posat en risc, el qual afecta directament a l’economia provocant que aquesta conseqüència de la Covid genere un cost proper al 4% del PIB europeu.

Segons el últim informe de la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Ecónomico la Covid-19 ha afectat a la vida social, realitzar exercici, el món laboral…
Es per això que els experts asseguren que tots els governs deuen invertir molt en la salut mental de la gent, prestant tota l’atenció necessària a els més afectats a causa de la pandèmia.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2 

La FDA autoritza el Aduhelm, un nou fàrmac contra l’alzheimer.

El Alzheimer, que es un transtorn cerebral progressiu e irreversible que destrueix lentament la memòria i habilitats, ha sigut el protagonista d’una nova notícia de la Federal Drug Administration, ja que ha autoritzat un nou fàrmac anomenat Aduhelm, que es el primer fàrmac potencialment modificador del curs d’aquesta enfermetat.

Aquest fàrmac va ser aprovat ràpidament per la FDA, mitjançant “Accelerated Approval Pathway" , perquè gràcies a aquest es podran salvar moltes vides i millorar el nivell de vida de la gent que ho pateix. El Aduhelm (aducanumab) redueix les plaques de amiloide en el cervell, el que fa que es noten importants beneficis per als pacients.

Encara que no està aprovat en Espanya, Biogen ha sol·licitat la seua aprovació en European Medicines Agency (EMA), si que es van fer estudis en altres països mitjançant tres estudis separats, amb un total de 3482 pacients. Després d'aquests estudis es va demostrar que els pacients havien tingut una reducció significativa de la placa beta amiloide, el que va fer que s’accelerara encara més el procés d’aprovació del Aduhelm.

 

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

Una proteïna gàstrica contribueix al desenvolupament de l’obesitat

La grelina, que és coneguda com l'hormona de la fam, no és l’única que ajuda a fer que l’estómac influïsca directament amb l’apetit. Recentment, segons un estudi publicat per la revista Scientific Reports ha reconegut que existeix la proteïna gastroquina 1, una molècula gàstrica que juga un paper molt important en el desenvolupament de l’obesitat.

Aquesta molècula, arriba intacta a l’intestí on es combina amb la microbiota intestinal, ja que és resistent al procés de digestió. Per poder afirmar amb seguretat que la proteïna gastroquina 1 afecta al pes, David L. Boone i el seu equip de treball, components de la Universitat Indiana, van eliminar aquest gen dels ratolins. Aquests, 12 setmanes després van presentar modificacions en el seu pes corporal, el van disminuir.

El grup de científics de la universitat d'Indiana van traure com a dada important que després de l’eliminació d’aquesta molècula, els animals no van desenvolupar cap patologia, però segueixen investigant abans de proposar aquesta estratègia per a pacients amb obesitat.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

Per què beure molta aigua és perjudicial?

 

L'aigua és un dels elements centrals de la supervivència del nostre organisme i respecte a la quantitat d'aigua que hem de beure sempre existeixen polèmiques, ja que, a més, cada cos és un món. Tradicionalment s'entén que s'han de beure entorn de dos litres d'aigua diaris, havent de tindre molta cura a no excedir-se.

Nutrition for Good Health publicat en 1974, recomana que un adult mitjà hauria de consumir entre sis i huit gots d'aigua al dia. Per contrari, altres estudis científics estableixen que no hem de forçar-nos a beure ni tan sols 2 litres, sinó que hauríem de beure segons ens ho demane el nostre cos. S'inclou en la regla a la majoria de les begudes. De la mateixa forma existeixen fruites i verdures que contenen fins a un 98% d'aigua.

No hi ha llista que ens puga resumir el bo que resulta per al nostre organisme una correcta hidratació. No obstant això, si ens passem amb la quantitat d'aigua que bevem això pot resultar molt perjudicial per al nostre cos. Prendre molt de líquid pot ser greu en el moment en el qual es causa una dilució de sodi en la sang. Això té conseqüències greus en tant que es produeix una inflamació del cervell i en els pulmons, així com problemes cardíacs. És a dir, beure molta aigua genera un descens sobtat dels nivells de sodi.Per tant hem d'evitar beure més de 10 gots d'aigua diaris, tenint en compte que consumim moltes altres begudes i que tots els aliments contenen igualment líquid.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

Científics israelís afirmen haver aconseguit revertir el procés d'envelliment

 

Un equip d'investigadors de la Universitat de Tel Aviv i el centre mèdic Shamir, a Israel, asseguren haver trobat una forma eficaç de detindre l'envelliment cel·lular. En un article recentment aparegut en la revista Aging, els científics asseguren que els tractaments amb oxigen pur a l'interior de cambres hiperbàriques poden detindre, en adults sans, l'envelliment de les seues cèl·lules sanguínies, i fins i tot revertir el procés d'envelliment, de manera que les cèl·lules es van tornant més i més joves a mesura que s'aplica el tractament.


Els investigadors es van centrar en les cèl·lules immunes obtingudes de la sang dels pacients, i van descobrir que després del tractament els telòmers no sols no havien encollit, sinó que s'havien allargat fins a un 38%, mentre que les cèl·lules senescentes havien disminuït fins a un 37%. Per a això, els investigadors van exposar a 35 persones sanes de 64 anys o més a una sèrie de 60 sessions hiperbàriques durant 90 dies. Cada participant va proporcionar mostres de sang abans, durant i al final de cada sessió, a més d'una altra mostra després d'acabar el tractament complet per veure els resultats.


«Fins ara s'ha demostrat que modificar l'estil de vida o fer exercici tenen algun efecte inhibidor en l'escurçament dels telòmers. Però en el nostre estudi, només tres mesos d’OHB van ser suficients per a allargar els telòmers a taxes molt més altes que qualsevol intervenció amb fàrmacs o canvi en l'estil de vida actualment disponibles» explica Amir Hadanny, un dels autors.

 

 

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

L’Hospital Vall d'Hebrón tindrà el primer robot radiològic del món en endoscopia.

 

 

L’hospital Vall d’Hebrón de Barcelona ja disposa d’una arma capdavantera que la converteix en referent mundial en endoscopia; el primer robot que permet realitzar imatges radiològiques en tres dimensions a temps real mentre s’està practicant una cirugía.

L’adquisició de l’aparell, denominat Artis Pheno, que permetrà atendre a 1200 pacients més cada any, forma part de la renovació de l’acord firmat fa una dècada entre la Fundació La Caixa i l’hospital barcelonès i que es prolonga per a quatre anys més. L’hospital s’ha dedicat a la compra del robot (1,6 milions d’euros) i ha passat de tenir quatre sales d’endoscopia a sis.

A diferència dels sistemes tradicionals que s’usen en les exploracions del tòrax i abdomen, que sols permeten adquirir imatges parcials, el Pheno obtindrà imatges tridimensionals a temps real gràcies a un arc radiològic robotitzat, que realitza un moviment de rotació complet i adquireix estructures més grans de l’anatomia del pacient que facilitarà la disminució d’errors terapèutics i del temps d’intervenció en quiròfan.

“Artis Pheno incorpora un sistema intel·ligent que permet utilitzar una agulla guiada per a tractar amb més precisió les lesions i per tant, millorar la seguretat dels tractaments”, precisa en declaracions a ABC el director del Servei d’Endoscopia Digestiva Vall d’Hebron-Wider Barcelona, el doctor Josep Ramon Armengol.

 

 

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

El curiós comportament en comú d’éssers humans i ximpanzés

 

Es pensava que estos comportaments eren exclusius dels humans, però un nou estudi publicat en la revista « Science» dóna proves de que els ximpanzés, un dels nostres parents vius més pròxims, també posseïx estos comportaments. L'estudi es basa en 78.000 hores d’observacions, realitzades entre 1995 i 2016, en les que es van analitzar les interaccions socials de 21 ximpanzés mascles d'entre 15 i 58 anys en el Parc Nacional Kibale, a Uganda. Els investigadors van observar només els ximpanzés mascles ja que mostren vincles socials més forts i tenen interaccions socials més freqüents que les femelles.


Algunes teories apunten que esta selectivitat social pot ser resultat de que les persones comencen a donar-se compte que se'ls acaba el temps i desitgen aprofitar-ho al màxim. No obstant això, esta idea no cuadra amb els ximpanzés. «Encara que els ximpanzés són molt intel·ligents, no comprenen que van a morir», explica Richard W. Wrangham, professor d'Antropologia Biològica i fundador i codirector del Projecte Kibale Chimpanzee.
«Es molt més probable que un poc més estiga succeint en els ximpanzés per a explicar per què les seues relacions es tornen més positives a mesura que envelleixen.

En quant als hàbits de neteja i proximitat en els ximpanzés són molt importants. Els científics en realitat no es van sorprendre massa amb estes troballes, ja que ximpanzés i humans són molt pareguts en termes d'organització social i eleccions socials. A més, els ximpanzés, junt amb els bonobos, comparteixen el 99% del seu ADN amb els humans.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

 

Ja són 48 morts relacionats amb la vacuna de la grip i comencen a paralitzar-se algunes d'elles a Àsia

 

 

Les autoritats de Singapur han anunciat el cessament de l'ús de dos de les seves vacunes contra la grip estacional, després que Corea del Sud informés d'almenys 48 morts fins a aquest dissabte degut a aquest motiu. Dijous passat, Corea del Sud informava d'almenys 32 morts a causa de la vacuna contra la grip, la qual ha incrementat fins a arribar als 48 morts.

Encara que Singapur encara no ha notificat cap mort associada amb aquest motiu, com a mesura de precaució s'ha decidit prescindir d'aquesta vacuna de moment. Singapur es converteix així en un dels primers països a detenir l'ús d'aquestes vacunes, encara que és possible que es continuen usant altres dues per a fer front a la temporada de grip.

Per part seua, les autoritats sanitàries sud-coreanes continuen investigant sobre el procés de les vacunes i si el motiu d'aquestes morts està relacionat amb aquests fàrmacs. En relació a això, l'Agència de Control de les Malalties i la Prevenció de Corea (KDCA) ha assegurat que la vacuna no conté cap tòxic encobert i que almenys set de les nou persones investigades sofrien patologies prèvies.

 

NOTICIA

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

Vinculen a un major risc de càncer per la ingesta de carn roja, processada i formatges grassos.

 

Les dietes basades en una elevada ingesta de carns rotges, carns processades i formatges grassos i en un baix consum de cereals integrals estan associades a un major risc de càncer colorectal.

L'investigador Iker Alegria Lertxundi, del Departament de Farmàcia i Ciències dels Aliments de la Universitat del País Basc, conclou en la seva tesi doctoral que l'alimentació dels pacients amb càncer colorectal que ha investigat és inadequada. En l'estudi van col·laborar participants del programa de garbellat del càncer colorectal de Osakidetza i, sobre la base de les seves respostes, es va comprovar que la seva dieta no incloïa la ingesta suficient de determinats nutrients com vitamines D i E, calci i magnesi. Es va constatar a més una ingesta elevada de carns rotges i processades i un baix consum de cereals integrals i es va associar aquest tipus d'alimentació al nivell educatiu dels pacients.

També es va observar que un major consum de formatges amb un alt contingut en greix suposava més risc de càncer, mentre que una elevada ingesta d'aliments rics en fibra i de peix blau reduïa les probabilitats.

 

NOTICIA

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2 

 

 
 

Vesícules extracelul·lars per a reactivar cèl·lules després d’un atac al cor.

Les vesícules extracel·lulars, missatgeres de grandària nanomètriques que viatgen entre les cèl·lules per a lliurar senyals i carregaments, són ferramentes prometedores per a la pròxima generació de teràpies contra nombrosos problemes de salut, des de malalties autoimmunes i neurodegeneratives fins al càncer i lesions de teixits. Ja es va demostrar que les vesícules extracelul·lars derivades de cèl·lules mare ajuden les cèl·lules cardíaques a recuperar-se després d'un infart de miocardi, però ha vingut persistint el misteri de com exactament presten aquesta ajuda i si l'efecte beneficiós és específic de les vesícules extracel·lulars derivades de cèl·lules mare.

Ara, en un nou estudi, l'escola John A. Paulson d'Enginyeria i Ciències Aplicades, entitat vinculada a la universitat Harvard als Estats Units ha desentranyat els mecanismes potencials subjacents en el poder curatiu de les vesícules extracel·lulars i ha demostrat la seva capacitat no sols per a reactivar les cèl·lules després d'un atac al cor, sinó també per a mantenir les cèl·lules funcionant mentre estan privades d'oxigen durant un atac al cor.

Els investigadors van simular un infart de miocardi i una reoxigenació en xips que van ser proveïts amb vesícules extracel·lulars derivades de cèl·lules endotelials. Els investigadors van trobar que en els teixits tractats amb vesícules extracel·lulars derivades de cèl·lules endotelials, els cardiomiòcits poden adaptar-se millor a les dures condicions de l'entorn i sostenir una major càrrega de treball. Els investigadors van induir la lesió mitjançant tres hores de restricció d'oxigen seguides per 90 minuts de reoxigenació i després van mesurar el percentatge de cèl·lules mortes i la força contràctil del teixit, on els resultats van ser positius.

 

NOTICIA 

NOTICIA RELACIONADA 1 

NOTICIA RELACIONADA 2