QUÈ ÉS UN ICTUS?

Un ictus es produeix quan el reg sanguini no arriba a qualsevol part del cervell. Després de l’Alzheimer, l’ictus és el segon motiu de la demència, i el primer motiu d’incapacitat permanent. S’ha arribat a considerar com a una de les causes de mort més principals als països més desenvolupats, i com a la tercera mort més freqüent en els adults després de la cardiopatia isquèmica i el càncer, segons l'OMS.

Existeix un risc de que patim un ictus, però tot depèn de l'edat, sexe, raça i dels antecedents familiars. El tabac, la hipertensió, el colesterol i altres factors també augmenten el risc de possible ictus. També es pot deduir aquesta patologia amb els sintomes que provoca. El primer pot ser la debilitat d’un costat de la cara, i la impossibilitat de moure-la. Un altre sintoma pot ser la pèrdua de força en un braç.

També hi han maneres de prevenir aquesta enfermetat. No fumar, controlar el consum d’alcohol, realitzar exercici i portar una dieta saludable ajuden a prevenir aquesta enfermetat. No obstant això, si sentim els símtomes anteriorment explicats, haurem d’intentar avisar a emergències, i una vegada allí ja es decidiria el que fer front a cada situació, per si fera falta la cirugía o no.


NOTÍCIA PRINCIPAL


NOTÍCIA RELACIONADA

VÍDEO:

A PARTIR DE QUE SETMANA PODEN SOBREVIURE ELS BEBÈS PREMATURS?

Un nadó sol néixer entre les 37 i 42 setmanes, però hi han moltes excepcions, ja siga per néixer més prompte o més tard. Però no tot és néixer, pot arribar a ser perillós néixer abans o després del termini normal de gestació.

Segons experts de la Societat Espanyola de Neonatologia després d’haver estudiat les taxes de supervivència a Espanya dels nadons, és molt perillós que el nadó no arribe fins a les 26 setmanes, i podria arribar a perillar la seva vida. Entre les 22 i les 25 setmanes es troba l'anomenat límit de viabilitat. El risc de que un nadó al néixer patisca alguna malaltia greu abans de les 23 setmanes és baix, i a partir de les 24 setmanes la probabilitat ja és molt baixa.

Aquesta és la taxa de supervivència per estat de gestació:

• A les 22 setmanes sobreviuen el 12,5% dels nens.

• A les 23 setmanes sobreviuen el 13,1% dels nens.

• A les 24 setmanes sobreviuen el 36,9% dels nens.

• A les 25 setmanes sobreviuen el 55,7% dels nens.

• A les 26 setmanes sobreviuen el 71,9% dels nens. 

No obstant això, els nens prematurs poden tenir en un futur seqüeles. Un considerable nombre de xiquets les pateixen com a conseqüència d'haver ixit abans del ventre de la mare.






NOTÍCIA ORIGINAL
NOTÍCIA RELACIONADA

VÍDEO:

EL SOMNAMBULISME

El somnambulisme es un tipus de trastorn que té lloc quan les persones caminem o fem qualsevol altra activitat permanent encara dormides. Aquest trastorn ocorre amb més freqüència durant les primeres hores de la nit.

Aquest trastorn sol aparèixer mes en xiquets que en adults, i és un trastorn que tendeix a ser hereditari. No obstant això, aquest trastorn pot estar causat per l’ansietat o per la falta de son. En adults pot estar causat per l’alcohol i alguns medicaments, per convulsions o per trastorns mentals.
Gran quantitat de les persones no necessiten cap tipus de tractament específic per al somnambulisme. No obstant això, els tranquil·litzants ajuden per a disminuir aquests episodis de somnambulisme.

NOTÍCIA ORIGINAL

 NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

EL TRASTORN BIPOLAR

Un trastorn BIPOLAR es una de les enfermetats més desconegudes a nivell mundial. Aquest tipus de trastorn es caracteritza perquè és difícil de diagnosticar, ja que els síntomes d’aquesta enfermetat poden passar desapercebuts.

Un trastorn bipolar es caracteritza per els canvis d’estat d’ànim, i la majoria de persones amb aquest trastorn no te deliris i tampoc al·lucinacions. La bipolaritat normalment es produeix a conseqüència de l'estrès, i sol aparèixer a l’edat de 20-25 anys, on es solen produir canvis en la vida com el matrimoni o l’independència de la família.

Afortunadament, aquest trastorn té solució. Normalment el tractament és químic, i també psicoeducatiu, però no obstant això, el trastorn bipolar no té cura. Actualment estan sorgint nous fàrmacs que s’estan estudiant, per això es deu llançar un missatge esperançador per a la cura d’aquest trastorn.

NOTÍCIA ORIGINAL
NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTICÍA RELACIONADA 2

VÍDEO: