En 2005, els astrònoms van trobar que en l'Univers més jove i distant es donava un misteriós excés de galàxies esfèriques compactes. Aquestes galàxies, eren molt abundants fa uns 11.000 milions d'anys, però escassegen molt en l’actualitat.Igual que els dinosaures van desaparèixer de la Terra després d'una col•lisió còsmica, les simulacions informàtiques mostren que aquests «dinosaures galàctics» de l'Univers primerenc van ser eliminats per mitjà de fusions i col•lisions d'unes galàxies contra unes altres. I són molts els astrònoms que pensen que aqueixa és la raó de la discrepància entre la seua antiga abundància i la seua actual escassetat.
No obstant açò, la idea de les col•lisions té un problema: si realment va haver-hi tantes fusions, hauríem d'estar veient encara moltes d'elles orbitant-se mútuament o en ruta de col•lisió. Cosa que no veiem.
Graham i els seus col•legues, no obstant açò, creuen haver trobat una explicació. I quan van fer una ullada més a prop als censos de galàxies de l'Univers local, van trobar que moltes d'elles havien sigut classificades erròniament. Una anàlisi més detallada de les imatges va revelar, per exemple, que 21 galàxies etiquetades com a grans núvols tridimensionals d'estels eren en realitat discos plans amb grans inflors en el centre.
Els resultats suggereixen que en realitat el nombre d'antigues galàxies esfèriques en l'Univers local és unes mil vegades superior al que es creia fins ara. La qual cosa, aquesta vegada sí, concorda amb el nombre de galàxies esfèriques de l'Univers primitiu.
Però Graham va més enllà. I sosté que almenys una part del bulb central de la nostra pròpia galàxia va poder, en un altre temps, haver sigut una d'aqueixes galàxies compactes.
Notícia original:
Notícies relacionades:
La Via Làctia des del cim d'un volcà en Hawaii
Descobreixen la galàxia més allunyada de la Via Làctia
Vídeo:
