Obesitat i evolució

La mida i el pes són les adaptacions que fa el nostre organisme respecte al entorn en el que es troba i tot això es controlat per els gens.
Han fet un estudi que s’ha centrat en detectar gens que tinguin alguna cosa que veure amb el pes corporal.
Per fer tot açò van agafar genomes de ratolins i van descobrir que varies regions  genòmiques havien experimentat canvis als gens. També van descobrir altres gens que tenien que veure amb el pes.
Van veure com 67 regions de genomes canviaven al  canviar de pes. Al final els diferents llinatges es van tornar molt pareguts per la gran pressió del a selecció artificial, i així van aconseguir que els animals amb més per i sense parentesc foren més pareguts entre ells que entre els que si tenien un parentesc però amb un pes normal. Per lo tant les regions genòmiques participen en la regulació del pes.

Noticia original.

Noticies relacionades:

El pes corporal principal causant del càncer de mama.

Reconstrueixen el genoma d'un fetus humà a partir de l'ADN dels seus futurs pares

 Uns científics nord-americans han aconseguit reconstruir el genoma complet d’un fetus mediant l’ ADN dels seus futurs pares.
Aproximadament hi ha un 13% de ADN fetal circula amb la sang materna. On que la seua concentració varia depenent de la dóna.
Uns dels majors repte va ser no saber quines variants genètiques es transmetien de mare a fill, un altre inconvenient va se identificar les mutacions en el genoma del fetus.
Asseguren que podrien saber si hi han trastorns mendelians. Es coneixen unes 3000 infermetats genètiques amb un patró de herència clar que afecta a 1% dels naixements.
Estes deficiències es podem trobar usant 2 probes prenatals inverses:

• La primera es fa agafant un poc de teixit del úter.
• La segona s’agafa durant el segon trimestre el líquid amniòtic que rodeja el fetus.

Noticia original.

Noticies relacionades:

Gasten cèl·lules mares de fetus per a curar infermetats.

Trobat el cocodril primitiu més gran de la Terra

Han trobat el cocodril més gran del món. Un cocodril de uns 9 metres que va viure a Africà farà uns dos o quatre milions d’anys. Va poder passar el 8’6 metres de longitud, quan el cocodril més gran del Nil mesurava uns 6’4 metros. Es va trobar prop d’un jaciment a Kenia ja fa molt de temps, però no li van donar importància fins que un investigador el va veure i va descobrir que era una nova espècie molt més gran. També van trobar alguns restos fòssils dels primers homos que hagueren pogut ser part de l’alimentació del cocodril.



Noticia original.

Noticies relacionades:
El cocodril més gran del món viu al Llac Tanganyika.

Les ventositats dels dinosaures van poder escalfar la Terra

Els sauròpodes al ser herbívors devien tindre microbis al estomac que els ajudaven a fer la digestió i que fermentaven les plantes digerides. Açò provocava una gran quantitat de gas metà alliberat va ser suficient com per augmentar la temperatura del planeta fa 150 milions d’anys.
 Coneixem a aquestos animals per el seu llarg coll i la seua grandària.
Els científics van desenvolupar un model numèric per saber el metà produït per aquestos dinosaures. El resultat depèn de la massa del animal i aquest pesava 20.000 kg.
 Aquestos animals podien aplegar a produir 520 milions de tones de metà al any, mentre tots els animals que hi ha hui en dia sols produeixen entre 50 i 100 milions de tones al any.



Noticia original.
Noticies relacionades:
Dinosaures sauròpodes a Sant Antoni de la Vespa

L'exercici físic activa a una classe de cèl·lules mare

Un estudi ha investigat que hi ha cèl•lules mares en el múscul de l’exercici físic.

La investigació podria conduir-nos a noves tècniques terapeutes, per rehabilitar teixits, prevenir la pèrdua de múscul con forme anem fent-se majors...

Van estudiar si les cèl•lules mares eren una resposta natural al exercici físic, i aquestes contribuïen al procés de creixement i la regeneració beneficiosa que te lloc desprès d’haver fet deport.

Van observar els teixits dels ratolins i van descobrir que les cèl•lules no creen directament fibres musculars, alliberen factors del creixement i això fa que les altres cèl•lules s’estimulen en el múscul i es genera un nou múscul, sent el fonament cel•lular de la major salut muscular que es forma am l’exercici.

Però així i tot com forme anem fent-se majors no tindrem el to muscular desitjat.

Noticia original.

Noticies relacionades:

Troben cèl·lules mares ovariques capaces de crear nous ovuls.

Les cel·lules mares empenyen l'estudi del Parkinson

EL parkinson esta causat per la pèrdua de les neurones dopaminèrgiques.

Van estar observa’n durant 2 mesos cèl•lules de diferents persones unes que tenien l’en fermetat per genètica, altres esporàdics i altres que no tenien la malaltia, i resulta que el que tenien la malaltia al van seguir desenvolupant i el que no la tenia no havia desenvolupat res.

Açò explica que el parkinson que apareix esporàdicament ja estava codifica en els genomes dels pacients.

Els investigadors van identificar que els dos tipus de parkinson es formen a partir d’una autofàgia que s’altera.

Noticia original.

Noticies relacionades:

Hallan las causas del parkinson.

El nord-oest peninsular ibèric revela el rastre del supercontinent Pangea

Fa 300 milions d’anys aproximadament va existir un únic continent denominat Pangea. Geolecs de la Universitat de Salamanca i de la Universitat Complutense de Madrid han trobat evidencies directes del xoc entre Gondwana i Laurasia durant els albors de l’acoplament del supercontinent.

Tots els acoplaments de Pangea han sigut repartits per tot el món, on que s’han trobar una qualitat excepcional al nord-oest de la Península Iberica.

Abans de xocar i formar algunes de les grans cadenes muntanyoses, uns dels continent involucrats en la col•lisió es va introduir per baix del altre. Aquest mecanisme anomenat subducció continental, va tindre lloc durant les primeres etapes de la formació de Pangea, desprès de tancar el Oceà Réico.

Tot açò va ocasionar que un marge del continent de Gondwana es fiqués baix de Laurasia, fa aproximadament 370 milions d’anys. I deixa forma una gran deformació en Gondwana que han necessitat uns quants anys per a ser compresa.

Noticia origina.

Noticies relacionades:

El regreso de Pangea.

El nord-oest peninsular ibèric revela el rastre del supercontinent Pangea

Fa 300 milions d’anys aproximadament va existir un únic continent denominat Pangea. Geolecs de la Universitat de Salamanca i de la Universitat Complutense de Madrid han trobat evidencies directes del xoc entre Gondwana i Laurasia durant els albors de l’acoplament del supercontinent.

Tots els acoplaments de Pangea han sigut repartits per tot el món, on que s’han trobar una qualitat excepcional al nord-oest de la Península Iberica.

Abans de xocar i formar algunes de les grans cadenes muntanyoses, uns dels continent involucrats en la col•lisió es va introduir per baix del altre. Aquest mecanisme anomenat subducció continental, va tindre lloc durant les primeres etapes de la formació de Pangea, desprès de tancar el Oceà Réico.

Tot açò va ocasionar que un marge del continent de Gondwana es fiqués baix de Laurasia, fa aproximadament 370 milions d’anys. I deixa forma una gran deformació en Gondwana que han necessitat uns quants anys per a ser compresa.

Noticia origina.

Noticies relacionades:

El regreso de Pangea.

2.800 anys de contaminació en el Mediterrani per metalls pesats

Els sediments de posidònia en el fons marí son un registre de la contaminació. Uns investigadors espanyols han obri’t eixe registre, en la badia de Port Lligat (Girona) i han pogut desxifrar la evolució de la contaminació de metalls en eixe mar. Els primers vestigis de residus son de fa uns 2.800 anys, això coincidís en el desenvolupament marí, tecnològic,... dels grecs i dels romans. La contaminació es dispara amb la revolució industrial. Els primers contaminants van ser fa uns 2.500 anys, en el període romà. En els últims 1.200 anys a anat augmentant la presencia dels metalls, però el proses es va accelerar en els últims 350 anys, a partir de la revolució industrial.

Noticia original.

Noticies relacionades:

La Posidònia més explicada (video).

Amenacen la contaminació i el canvi climatic del Mediterrani.