La proteïna que para l'envelliment

Antigues investigacions afirmaven que una proteïna feia que els cors dels ratolins adults adopten algunes característiques dels cors dels joves. Doncs bé, ara han trobat que aquesta proteïna millora el funcionament del cervell i dels músculs esquelètics dels ratolins adults.

Dos estudis de la Universitat de Harvard, per un costat l’equip d’Amy Wagers, Manisha Sinha i Young Jang, i per altre el de Lee Rubin i Lida Katsimpardi, han afirmat que al donar-los als ratolins adults la proteïna GDF11 han millorat l’activitat física i la capacitat olfactiva. Aquests investigadors afirmen que en tres o quatre anys podran posar-la als humans.

El que ocorre realment és que aquesta proteïna es troba molt més als ratolins joves que als adults, i que al injectar-la als adults, aquests milloren el rendiment dels seus òrgans.
Aquest experiment va sorgir d’un estudi de Wagers i Richard Lee, del BWH (Brigham and Women's Hospital) en Boston, que consistia en que quan posaren sang jove als cors dels ratolins adults, els cors vells es revitalitzaven i milloraren la seva estructura. Amb l’ajuda d’una empresa especialitzada, van aconseguir veure que realment el que feia açò possible era la proteïna GDF11.

Noticia original: noticias de la ciencia

Noticies relacionades:

La Vanguardia (mateixa noticia)

El Mundo 

Detecció d' Escherichia coli.

Investigadors del grup Higiene i Seguretat Alimentaria de la Universitat d'Extremadura han desenvolupat un mètode ràpid i eficaç per detectar l’existència d'Escherichia coli O157 : H7 en la carn preparada per a menjar.
L'avantatge d'aquest mètode és que, a més de trobar E. coli en huit hores , detecta només els organismes vius gràcies a la utilització de PCR (Reacció en Cadena de la Polimerasa) , utilitzant ADN complementari obtingut a partir d'ARN . 
Els mètodes basats exclusivament en l'amplificació de l'ADN poden donar falsos positius perquè detecten el bacteri tant viu com mort , ja que l'ADN no es degrada una vegada mort el microorganisme. Per això, és molt fiable la detecció d’E. coli a traves de l’ARN.
E. coli és un bacteri que es troba normalment en l'intestí de l'ésser humà i dels animals de sang calenta . Segons Mar Rodríguez Jovita , pertanyent al grup HISEALI, “L’E. coli es necessari per a la digestio dels aliments, però algunes espècies poden produir toxines perilloses per a la salut”.
“Amb cinc grams de mostra del producte , es pot dur a terme l'anàlisi i detectar E. coli, a més tenim també mètodes similars desenvolupats per a la detecció d'altres microorganismes patògens d'importància en els aliments com la Salmonella”

Noticia original: Agencia SINC

Noticies relacionades: Infosalus i El Mundo.

El cervell ens enganya?

El cervell reconstrueix la informació que acapara constantment, formada. a per experiències antigues i noves. Una persona pot recordar un succés que ha passat fa molt de temps de manera distinta a com el va viure en aquella època: en una situació d’amor a primera vista, “Pot ser que penses que en aquell moment vas sentir amor, però segurament estaràs utilitzant els teus sentiments actuals en una situació passada”. Açò ho va dir Donna Jo Bridge, principal autora de l’estudi i investigadora en la Universitat de Northwestern¬, el nostre cervell adapta els records per que la nostra vida siga més fàcil, o ser més feliços.


En l’estudi, una sèrie de persones havia d’ observar unes imatges a una pantalla d’ordinador i després col•locar-les al mateix lloc, però canviant el fons, però ningú va encertar. Després, els objectes podien estar en tres llocs de la pantalla, tots elegiren el lloc on els havien vist la primera vegada, açò demostra que  la memòria havia canviat les primeres imatges per les segons.
Joel LawrenceVoss, altre autor de l’estudi, assegura que es impossible tindre la memòria perfecta. “ens agradar pensar en les coses que ens recorden a la infància, però la ment està dissenyada per a ajudar-nos en decisions concretes i ràpides, i per tant, a d’estar actualitzada”.
El treball planteja dubtes sobre les persones que participaren. Segons Bridge: “La memòria no  està dissenyada per a reproduir fets, sinó per a canviar-los”.

Aquest vídeo mostra com un home, al provar un aliment, li ve a la memòria un record de la infància, aleshores este aliment li agrada molt.

Noticia original

Noticia relacionada

Alcohol i ADN

Tots pensem que l’alcoholisme sols es pot atribuir a les persones que beuen tots o quasi tots els dies, i que beure una o dos copetes sols els caps de setmana no afecta per a res, però un estudi de la Universitat del País Basc amb col•laboració amb la Universitat Autònoma de Nayarit a Mèxic, on han analitzat a joves sans que consumeixen alcohol els caps de setmana. les conseqüències que han obtingut són les que l’alcohol afecta a l’ ADN.
L’idea va vindre perquè la investigadora Adela Rendón donava classes de Bioquímica Clínica en l’ Institut Politècnic Nacional a Mèxic. Aleshores, els dilluns a primer hora notava una falta d’atenció en el joves. Per esta raó, la investigadora va proposar als alumnes que feren un treball sobre este problema, i els alumnes es van involucrar en el projecte.

Es van formar dos grups, un que no consumia (control) i altre que si. Es va mesurar l'activitat de l'enzim alcohol deshidrogenasa , responsable del metabolisme de l’etanol a acetaldehid, acetoacetat i acetona. Es va comprovar que els joves que bevien tenien dues vegades més mal oxidatiu que el grup control, i van continuar per veure si l’ ADN també es veia afectat.

Segons Rendón "l'interessant és que si la cromatina no està ben compactada, la electroforesis deixa un espai , el que denominen cua d'estel". I en efecte la cromatina del grup exposat deixava un petit espai, més gran que la del grup de control. l següent pas era estudiar el re empaquetament de la cromatina i el comportament dels mecanismes tan complexes en estos individus.

El consum d’alcohol en joves representa un problema a nivell mundial i un problema per a la salut. Causa moltes morts a l’any.

Noticia original

Noticies relacionades
20minutos

Els antecessors d' alguns rèptils

Unes restes fòssils descobertes a Vellberg, amb una semblança a rèptil, Alemanya, són els més antics de la seva classe descoberts fins ara. Les restes, han aportat la primera evidència directa que els ancestres de rèptils, estaven vius durant el període Triàsic Mitjà, fa uns de 240 milions d'anys. El tuátara té un aspecte similar al d'un llangardaix i és l'únic supervivent actual d'un grup que en l'època dels dinosaures va estar distribuït per tot arreu del món . El tuátara ja només viu a 35 illes al voltant de Nova Zelanda , i es tracta d'un animal amb algunes característiques molt estranyes. El tuátara s'alimenta d'escarabats , aranyes , grills, i , de tant en tant , algun ocell marí . L'equip internacional de Marc Jones , de l' University College de Londres al Regne Unit , que va determinar l'antiguitat de les noves mandíbules fòssils , ha obtingut evidències que els lepidosaurios aparèixer per primera vegada després de l'extinció massiva del final del Permià , un període en què la fauna començar a recuperar-se i prosperar en el clima imperant , més humit que abans . El Triàsic Mitjà representa una època en què el món s'havia recuperat de l'extinció massiva de finals del Permià però que encara no estava dominat pels dinosaures . 

Les dents petites i les mandíbules lleugeres suggereixen que l'animal extint caçava petits insectes . Els nous fòssils tenen una relació evolutiva més estreta amb el tuátara .
Els espècimens van ser recol•lectats i inicialment identificats pel professor Rainer Schoch del Museu Estatal d'Història Natural de Stuttgart a Alemanya .
En la investigació també han treballat Cajsa Lisa Anderson de la Universitat de Göteborg a Suècia , i Susan Evans, també de l'University College de Londres .

Notícia original

Noticia relacionada

Hi ha vida després de la Terra?

Són habitables els planetes en l'univers? Sembla que més del que pensaven els científics , segons les observacions del satèl • lit Kepler de la NASA . La nau ja no no està operativa, però les dades que va recollir durant els seus 4 anys de funcionament de han permès deduir que una de cada cinc estrelles similars al Sol té un planeta amb les característiques semblants a la Terra i està a la zona habitable. Això podria conduir a la presència de vida a la superfície d' estos planetes .
Astrofísics de la Universitat de Califòrnia a Berkeley i la Universitat de Hawaii a Manoa (les dues als EUA) , han arribat a esta conclusió després d' efectuar un anàlisi estadístic de totes les  observacions de Kepler . Així, han calculat quants dels 100 mil milions d' estrelles de la nostra Galàxia tenen planetes potencialment habitables .
"El que açò significa és que, quan mirem els milers d' estrelles, la més propera estrella semblant al Sol amb un planeta del tamany de la Terra, situat a una zona habitable, està probablement a tant sols 12 anys llum de distància i podeu veure’l a simple vista, és increïble" , destaca l'estudiant de Berkeley Erik Petigura , que ha adreçat l' anàlisi de les dades i l' estudi que publica PNAS .

http://www.youtube.com/watch?v=_G9_M_--vdA

Notícies relacionades:
Antena3
El Mundo

Noticia original