La mort dels bebés ha derivat en una investigació encaminada a determinar les causes de la mort i també de la vinculació amb la bacterià “Klebsiella pneumoniae”. Huit bebés tenen la mateixa bacteria que va infectar als dos bebés morts a Barcelona, encara que els especialistes diuen que és “alguna cosa freqüent” en els hospitals.
Salut va prendre totes les mesures que els feien falta per prevenir-ho. Han encarregat una investigació per veure l'orige de les dos morts si hi estan relacionades amb la bacterià. Van informar que huit més dels seus bebes estan també infectats actualment per la mateixa bacterià, però van rebaixar el nivell d’alarma, la doctora va dir que els huit bebés afectats no han presentat símptomes d’infecció de la bacterià.
La bacterià afecta persones immunocompremetides, sobretot a bebés prematurs, pacients quirúrgics i persones d’edat avançada. Els bebés morts havien contragut abans una “enterocolitis narcotitzant” que és una inflamació de l’instestí produïda per la seua prematuritat. Eixe va ser l’orige, segons la detallada explicació de Campins, de la sepsis contraguda recentment per dos nounats.
Legionel·la és el nom comú del gènere Legionella, que agrupa bacteris Gram negatives amb forma de bacil. Viuen en aigües estancades amb un ampli rang de temperatura, preferiblement superiors a 35ºC. El seu creixement es veu afavorit per la presència de matèria orgànica. Posseeixen respiració aeròbia i un flagell per desplaçar-se. Algunes de les espècies de legionel·la poden infectar a humans. L'espècie més important en aquest aspecte és Legionella pneumophila per les seues implicacions mèdiques. La legionel·la pot multiplicar-se dins d'amebes i la seua cocultiu és de vegades el millor mètode conegut per detectar la seua presència infecciosa.
La infecció per legionel·la es denomina legionel·losi, podent presentar-se com una malaltia febril, bé de caràcter lleu i sense focalització pulmonar denominada febre de Pontiac, o bé de caràcter sever com una pneumònia atípica anomenada malaltia del legionari. Pot portar a complicacions pulmonars i els seus símptomes són: fatiga, dificultat per respirar i en ocasions diarrea o dolors musculars. La major font de contagi és el sistema d'aigües de grans edificis, hotels i hospitals, humidificadores, spas i fonts d'aigua termal. Els sistemes d'aire acondicionat són també una font rellevant de legionel·la.
El Govern regional ha declarat tot el territori de les illes balears afectat per la plaga de Xylella fastidiosa, un perillós bacteri que mata tot tipus d'arbres fruiters. De moment, les autoritats només han detectat la malaltia en alguns arbres, però amb les primeres alarmes van eliminar també per precaució els que els envoltaven. En total, uns 2.000 exemplars d'arbres fruiters han estat arrencats. S'ha prohibit l'exportació de material vegetal de les espècies que poden portar aquest bacteri, que primer afebleix i asseca les fulles, després ataca les branques i acaba amb la mort de l'arbre.
Las alarmes van saltar a l'octubre del 2016 quan es va detectar el bacteri Xylella en un cirerer.
La Conselleria va aplicar llavors el protocol de prevenció establert per la Unió Europea, que obliga a la destrucció de les espècies que es poden contagiar i a la presa de mostres dels arbres situats en un radi de deu quilòmetres. Es van arrencar més de 1.900 arbres.
Davant el risc que el bacteri suposa per a les plantacions de les illes, el Govern balear ha decidit aplicar el protocol de contenció pel qual només es destruirà l'exemplar afectat pel bacteri.
De moment, s'han frenat les exportacions de material vegetal des de les illes per contenir la seva expansió a la Península i la Guàrdia Civil controla amb zel l'arribada d'arbres i plantes per via marítima immobilitzant els exemplars sospitosos de portar la plaga.
Va ser el primer fiasco del genoma humà, o açò es creia. Quan es va presentar el llibre de la vida a principis de segle, una de les dades més xocants va ser la presència de dotzenes de gens bacterians intercalats entre els pròpiament humans, però la cremor va durar ben poc, i la conclusió va ser atribuïda a un error. No ho era. Quinze anys després d'aquella encesa polèmica, una anàlisi que es beneficia dels grans avanços recents de la genòmica demostra per sobre de tot dubte que nostre ADN conté 145 gens d'origen microbià. I són importants.
El treball d'Alastair Crisp i els seus col·legues de la Universitat de Cambridge no es limita a l'ADN humà, sinó que examina els genomes d'altres 9 espècies de primats, 12 de mosques i quatre de cucs, a més d'una anàlisi parcial d'altres 14 vertebrats.Aquesta àmplia perspectiva al llarg de l'evolució demostra que la donació de gens per altres espècies (transferència horitzontal, en l'argot) és comú en els animals, i que dóna lloc a desenes o centenars de gens d'origen microbià actius en segons quina espècie. Els resultats es presenten en Genome Biology.
Els gens importats dels bacteris i altres microbis cobreixen funcions que no semblen triades a l'atzar: la gran majoria tenen relació amb el metabolisme, la cuina de la cèl·lula, o conjunt de reaccions químiques que gestionen els seus fluxos d'energia i la regeneració dels seus components. El cor del metabolisme és constant –i universal en la biologia—, però l'adaptació de cada espècie al seu entorn local requereix sovint noves aptituds metabòliques per a gestionar les singularitats químiques del mitjà: ací és on els gens importats dels bacteris poden resultar crucials.
En la nostra espècie, els investigadors han confirmat 17 gens que ja eren sospitosos de procedència estrangera, i han identificat 128 addicionals. Un d'ells és el gen ABO responsable del grup sanguini. Els altres estan en la seua major part relacionats amb el metabolisme dels greixos i els aminoàcids, la resposta immune, la inflamació i les activitats antioxidants de la cèl·lula. Com es veu, bona part de la nostra interacció amb el món microbià es basa en gens adquirits dels propis microbis.
Cap d'aquests gens és una adquisició recent: les transferències genètiques van ocórrer abans que evolucionara l'espècie humana, i moltes d'elles abans de l'aparició dels primats, al llarg de la tortuosa història evolutiva dels vertebrats. Però açò mateix és una indicació de la seua importància, ja que han estat funcionant durant desenes de milions d'anys.
La donació de gens entre espècies, o transferència horitzontal, és qualsevol cosa menys una sorpresa en el món microbià. Els bacteris s'intercanvien gens amb tal eficàcia que, segons una estimació recent, més del 80% dels gens bacterians han estat implicats en algun moment de l'evolució en un intercanvi entre espècies. Aquest mecanisme explica, entre moltes altres coses, la facilitat amb que els bacteris adquireixen resistència als antibiòtics, i el perill que ceps microbians innocus es convertisquen en virulentes de la nit al dia.
Les transferències genètiques van ocórrer abans que evolucionara l'espècie humana, i moltes d'elles abans de l'aparició dels primats
És en el món animal on la transferència horitzontal era fins ara polèmica, excepte en casos molt especials. Per exemple, se sap que els cucs nematodes han adquirit gens de bacteris i fins a de plantes, i que alguns escarabats han importat gens bacterians que ara els permeten digerir les llavors de cafè. També hi ha insectes de la família dels àpids que han importat gens per a la síntesi dels carotenoides (els colorants de la tomaca i la carlota) que els confereixen una coloració taronja útil en el seu entorn.
“Est és el primer estudi que mostra l'amplitud amb que la transferència horitzontal de gens ocorre en els animals, inclosos els humans, donant lloc a centenars de gens forans actius”, explica el primer autor del treball, Alastair Crisp, de Cambridge. “De manera sorprenent, lluny de ser un fenomen rar, resulta que la transferència de gens ha contribuït a l'evolució de molts animals, potser de tots ells, la qual cosa implica que hem de reconsiderar la forma en què pensem sobre l'evolució”.
Els donants de gens no són solament bacteris, sinó també protistes (organismes unicel·lulars eucariotes, és a dir, fets del mateix tipus de cèl·lula que constitueix el nostre cos) i virus. Aquests últims són particularment importants en l'evolució del nostre llinatge, els primats. També hi ha alguns gens procedents de fongs, que són la principal raó de la polèmica original: es va pensar que s'havia descartat la seua procedència per transmissió horitzontal, quan solament s'havia descartat el seu origen bacterià.
Estem acostumats a veure als bacteris com l'enemic a batre. Però també són part de la nostra lògica més profunda.
Molts bacteris naden utilitzant flagels, apèndixs i que actuen com petites aletes que fan que es moga la cèl·lula bacteriana o tiren d'ella. Des de fa temps, es ve assumint que els flagels realitzen tot el trevall quan un bacteri nada, mentre que la resta de la cèl·lula és només és pes mort.
No obstant això, utilitzant una nova tècnica, uns investigadors han descobert que el bacteri es mou, i no només l'empenta aportada pel flagel, és el que fa possible el moviment a través de fluids. La cèl·lula s'obre pas activament per l'aigua descrivint la trajectòria que produeix empenta i contribueix a la capacitat de nedar l'organisme.
La troballa fet per l'equip de Kenny Breuer, de la Universitat Brown a Providence, Rhode Island, Estats Units, podria oferir nous i reveladors dades sobre l'evolució de la forma de les cèl·lules.
Gràcies a una estratègia nova d'obtenció d'imatges microscòpiques, s'ha aconseguit captar el moviment en espiral del cos d'un bacteri. El moviment dels bacteris a través de fluids no només depèn de moure amb rapidesa els flagels; en ell participa tot el cos.
VIDEO:
Moviments d'una bacteria.
Els investigadors van utilitzar la seva tècnica d'obtenció d'imatges per observar la bacteri anomenat Caulobacter crescentus, una espècie amb un sol flagel. La Caulobacter res de dues formes diferents: De vegades el flagell empeny des de enrere, i altres vegades el flagel arrossega des de davant.
Reduirà entre 80 i 90 per cent aquesta malaltia infecciosa. La seva presència disminueix entre el 3 i 10 vegades la producció de l'àcid que les provoca.
L'ús comercial ha estat patentat per la Conselleria de Sanitat.
L'objectiu de l'ús comercial és desenvolupar un producte a un preu raonable per contribuir a la millora de la salut.
El conseller de Sanitat ha destacat que a més de reduir la incidència de càries permetrà disminuir la despesa sanitària que provoca la càries.
El bacteri "Streptococcus dentisani", ha estat aprovat per la Unió Internacional de Societats de Microbiologia.
En la investigació es va comprovar que aquest bacteri estava present el 98% dels casos que mai han patit càries, i conreant aquest bacteri juntament amb la que causa la càries es va poder confirmar que el "Streptococcus dentissani" mata els bacteris danyats.
Bacteri terrestre que podria soportar les condicions del planeta Mart
Recentment als Estats Units, han encontrat un bacteri resistent, que sorprenentment s'adapta a una atmosfera amb baixa pressió, fred i rica en diòxid de carboni, semblant a la de Mart. La troballa, ens ha pogut mostrar que pot haver-hi vida extraterreste.
Serratia liquifaciens que així es com es coneix el bacteri, es troba a la pell humana, al cabell i als pulmons, així com als peixos, sistemes aquàtics, fulls de plantes i arrels.
Segons va dir el microbiòleg Andrew Schuerger de l'Universitat de Florida, el bacteri possiblement va evolucionar a nivell del mar.
Aquest estudi obri la porta a una àmplia varietat de formes de vida amb potencial per a evolucionar de forma nativa.
