La NASA ha descobert un nou sistema solar amb set planetes de la grandària de la Terra que es troba a 40 anys llum de nosaltres, entorn a una freda estrella del tipus “nanes vermelles”.
El nou sistema solar orbita al voltant de Trappist-1, un astre de la grandària de Júpiter situat a la constel•lació d'Aquari.
Les observacions dels astrònoms confirmen l'existència de sis planetes, Trappist-1 b, c, d, i, f i g, segons la seva proximitat decreixent a l'astre, que són rocosos com la Terra. Suggereixen l’existència d’un setè planeta, el h, però no confirmen la seua existència.
Tots tenen una grandària similar a la Terra, però estan molt més prop de la seva estrella dèbil, la qual cosa els permetria albergar aigua líquida, condició essencial per a la vida. Es tracta del sistema solar amb més planetes de la grandària de la Terra i que podrien contenir aigua que s'ha trobat fins avui.
La companyia de transport espacial Space X, ha llançat a l'espai per primera vegada un satèl·lit en un coet reciclat, el Falcon-9.
El coet va despegar a les 18:27 hores locals del dijous del Kennedy Space Center de Florida (Estats Units).
El satèl·lit, anomenat SES-10, s'encarregarà d'enviar senyals a Sud-amèrica i Mèxic.
Musk, propietari de la companya de transport, ha qualificat la missió de "fita increïble en la història de l'espai". Segons ha explicat, els seus enginyers van emprar 15 anys a garantir la reutilització de coets, la qual cosa abaratirà molt les missions espacials d'acord amb SpaceX, llançar un coet semblant costa almenys 58 milions d'euros, de manera que la seua reutilització reduirà el cost.
La primera part, de 41 metres d'altura, es va separar de la resta del coet dos minuts i 41 segons després de l'enlairament, i va tornar a posar-se suaument sobre una plataforma flotant en l'oceà Atlàntic vuit minuts i 32 segons després del llançament.
Aquesta primera part ja havia sigut utilitzada, en llançar a l'abril de 2016 la càpsula Dragon cap a l'Estació Espacial Internacional (ISS), i havia aconseguit aterrar en el seu retorn a la Terra. D'aquesta forma, s'ha convertit en el novè aterratge d'èxit (de 14 intents) d'aquesta primera part d'un coet que aconseguia Space X.
La primera vegada que es va dur a terme aquesta maniobra va ser en desembre de 2015. La primera etapa del coet que es va utilitzar en aquella ocasió no va tornar a utilitzar-se, ja que Elon Musk la considera una peça històrica que està exposada en la seu de l'empresa en Hawthorne.
Musk espera reduir molt el cost de la posada en òrbita i donar un gir al mercat de viatges espacials. La directora general de Space X, Gwynne Shotwell, havia indicat l'any passat que el reciclatge d'aquesta primera etapa de Falcon podria reduir el cost de llançament en al voltant de 30%. No se sap quantes vegades podria reutilitzar-se la primera part, encara que Musk va assegurar que podria fer-ho volar entre 10 i 20 vegades.
Des de fa milions d’anys hi ha restes d’un continent perdut el les aigües transparents de l'illa Maurici. Un grup de científics ha trobat rastres de la desintegració del supercontinent Gondwana, fa 200 milions d’anys, per dibuixar l’actual espectre de la Terra. Aquest continent es va trobar perquè en la superfície de l’Illa Maurici, una illa volcànica jove ,es van trobar unes roques(zircó) de fa 3.000 milions d’anys i això no podia ser.
Les restes que s’han trobat són un tros d’escorça que més tard es va cobrir de lava durant les erupcions volcàniques de l’Illa Maurici. Els investigadors creuen que es tracta d'una peça del continent antic, que es va trencar des de l'illa de Madagascar, quan Àfrica, l'Índia, Austràlia i l'Antàrtida es van separar i van formar l'oceà Índic, segons una investigació que s'ha publicat a Nature Communications.
Lewis Ashwal i Trond Torsvik han descobert un mineral anomenat zircó que es troba en les roques llançades en les erupcions volcàniques. Aquestes restes eren massa antigues per a ser de l’Illa Maurici.
"La Terra està formada per dues parts: els continents, que són vells, i els oceans, que són joves". Als continents hi ha roques de més de 4.000 milions d'anys, però no hi ha res de semblant als oceans, que és on es formen les roques noves", explica Ashwal. "Maurici és una illa, i no hi ha cap roca de més de nou milions d'anys a l'illa; no obstant això, quan hem estudiat les roques de l'illa, hem trobat zircons que són molt vells, de fins a 3.000 milions d'anys" ."El fet que hàgim trobat zircons d'aquesta edat demostra que a Maurici hi ha materials de l'escorça terrestre molt més antics, que només es van poder originar en un continent", diu Ashwal.
En 2013 també es va trobar zircó a la platja però la investigació va tindre algunes crítiques diguent que el mineral podia haver sigut transportat pel vent.
"El fet que hàgim trobat els zircons antics a la roca corrobora l'estudi anterior i refuta qualsevol suggeriment de zircons aerotransportats o transportats per les onades per explicar els resultats anteriors", explica Ashwal.
Ashwal diu que hi ha moltes restes d’aquest continent anomenat Mauritia en l’oceà Índic productes de la desintegració de Gondwana.
"D'acord amb els nous resultats, aquesta ruptura no va implicar una simple divisió de l'antic supercontinent de Gondwana, sinó més aviat una fragmentació complexa que va tenir lloc amb fragments d'escorça continental de grandàries variables deixades a la deriva dins de la conca de l'oceà Índic en evolució".
L'augment de les temperatures modificarà bruscament els ecosistemes de la conca mediterrània, un dels punts més vulnerables del planeta a l'efecte del canvi climàtic.
Mallorca podria convertir-se en una illa desèrtica en el pròxim segle de seguir augmentant al ritme actual la temperatura del planeta a causa de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. La mateixa destinació patirien la resta de les Balears ─Menorca, Eivissa i Formentera─ i també extenses zones del sud de la península Ibèrica i de Sicília, territoris que s'expliquen entre les destinacions turístiques més freqüentats del món i la riquesa podria veure's condemnada a causa de l'escalfament global.
Per a parar açò necessitem fer un canvi de vida durant les pròximes dècades.
Aquesta brusca modificació dels ecosistemes, sense precedents en els últims 10.000 anys, durant els quals la vegetació de la regió mediterrània no ha experimentat canvis substancials, comportarà una "substancial expansió" de les zones desèrtiques fins i tot encara que es complisca rigorosament amb l'objectiu de limitar l'escalfament global a una mitjana de 2 graus centígrads respecte als nivells preindustriales per a finals de segle.
Segons l’estudi realitzat per Joel Guiot i Wolfgang Cramer, el sud de la península i Balears podrien reduir-se a un desert per a finals de segle si no es redueix la taxa actual d'emissions de CO2.
Aquest teball és un model que ha utilitzat dades històriques i models informàtics per a predir el posible impacte del canvi climàtic en la regió mediterrània, basat en els objectius per a limitar el calfament global de l’acord de Paris de 2015.
Segons les seues conclusions, tan sols limitant l'augment de la temperatura mitjana a la fi de segle a 1,5 graus seria possible deixar els ecosistemes i paisatges de la zona en un estat similar en línies generals al actua.
El Mediterràni es calfa més ràpidament que altres regions del planeta,concretament 1,3ºC. Un augment de 5ºC expandiría el desert fins el nord d’Espanya i Portugal.
Més calor suposarà menys vegetació, i menys vegetació provocarà més calor.
Aquest any s'han produït dos superllunes (el 16 de setembre i el 16 d'octubre) i pròximament ocorreran altres dos: la d'aquest dilluns, 14 de novembre, i una altra el 14 de desembre.
La Lluna orbita al voltant de la Terra amb un període d'aproximadament 27 dies, però com durant aquest temps el nostre planeta també es mou al voltant del Sol, requereix una mica més de temps, i l'òrbita llunar és d'uns 29 dies.
Però a més, aquesta òrbita no és circular, sinó el·líptica, amb un punt denominat apogeu on la Lluna està més allunyada de la Terra i un altre més proper anomenat perigeu. La superlluna ocorre de 3 a 5 vegades a l'any, quan aquest perigeu coincideix amb la lluna plena.
Els científics han calculat que en el període de 5.000 anys que va des de 1999 a C. fins al 3000, la distància del perigeu llunar haurà variat des de 356.355 a 370.399 km, mentre que la d’apogeu lunar variarà de 404.042 a 406.725 km.
En concret, aquest 14 de novembre la superlluna estarà a 356.523 km, la seva distància més propera a la Terra en el que va de segle. Encara que això ocorrerà de dia (a les 14:52 h en la Península), l'espectacle astronòmic es podrà observar la nit anterior i posterior. No es veia res semblat des de 1948 i caldrà esperar fins al 25 de novembre de 2034 perquè s'aproxime encara més, a 356.448 km.
Durant les superllunes, el diàmetre de la lluna plena pot augmentar fins a en un 14% i la seva lluentor al voltant d'un 30%, respecte a una lluna plena en l'apogeu.
De vegades se suggereix que l'increment de l'atracció gravitatòria entre la Terra i la Lluna durant una superlluna podria produir perturbacions geològiques, com terratrèmols o tsunamis, però en realitat aquest increment és massa xicotet per causar aquests efectes. L'únic efecte que es pot observar al nostre planeta és que les marees siguen una mica més vives de l'habitual, a més de l'espectacle que suposa gaudir de la Lluna en tota la seva esplendor.
El que apreciarem és que la Lluna plena es veurà una mica més gran de l'habitual, especialment al moment de la seva sortida, ja que per l'anomenada il·lusió llunar semblarà més impressionant prop de l'horitzó. No fa falta utilitzar telescopis ni prismàtics per a l'observació.
Va ser descobert per un equip dirigit per Guillem Anglada-Escudé de la Universitat QueenMary de Londres amb la col·laboració de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia, en una òrbita al voltant del seu estel, a tant sols 4.2 anys llum de la Terra. Que estiga situat en una zona habitable, permet la presència d'aigua líquida en la superfície, condició necessària per a la vida.
Posseeix una massa pareguda a la de la Terra (1.3vegades major) i orbita al voltant del seu estel cada 11,186 dies a una distància de 0.05UA.
El planeta està probablement ancorat per marea, amb un costat del seu hemisferi permanentment mirant cap a l'estel, mentre que el costat oposat es troba en la foscor eterna. Tot i això, entre aquestes dues àrees extremes, podria existir una petita zona d'habitabilitat anomenada línia del terminador, on les temperatures poden ser adequades (aproximadament 273 K, 0°C) perquè pugui existir-hi l'aigua líquida. A més, una porció més gran del planeta pot ser habitable si té una atmosfera prou gruixuda com per transferir la calor al voltant del planeta. Arrel de la seva proximitat, podria ser el primer planeta fora del nostre Sistema Solar en rebre la visita d'una sonda espacial.
