Un estudi en ratolins revela que els beneficis cognitius de l'esport s'hereten

Un estudi liderat per José Luis Trejo, biòleg del CSIC en l'Institut Cajal , ha demostrat en ratolins de laboratori que els beneficis cognitius de l'exercici físic moderat són heretats per la cries, encara que estes siguen sedentàries i també han determinat que ocorre en el cervell perquè això succeïsca. 

En aquest treball, la transmissió directa dels efectes induïts per l'exercici des del cervell dels pares fins al cervell de les ventrades demostra que l'activitat física paterna influïx en la fisiologia cerebral i la cognició dels seus cries, és a dir, els efectes positius d'algunes conductes poden heretar-se intergeneracionalment. 

Aquests descobriments tenen un impacte enorme en neurobiologia, per la possibilitat que l'increment en el nombre de neurones de l'hipocamp puga heretar-se.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Esportistes genèticament modificats.

El dopatge genètic es fa amb les teràpies gèniques que consisteix en la introducció de gens específics en un organisme per tractar alguna malaltia. Els deportistes l'utilitzen per millorar el rendiment  ja que, amb les proteïnes que es produeixen els músculs creixen més, es recuperen més ràpid i tenen més força.
La majoria d'aquestes teràpies estan en procés experimental aleshores no son totalment fiables però, aquest tipus de dopatge que per descomptat està prohibit per la WADA  ( Agència Mundial  Antidopatge) es més difícil de detectar que el dopatge convencional.
Existeixen dos tipus de teràpies genètiques que es poden utilitzar al dopatge:
·"In vivo": La transferència del gen directament al pacient mitjançant algun tipus de fàrmac.
·"Ex vivo": S'extrauria certes cèl · lules de l'esportista mitjançant una biòpsia, i externament es adicionaría el gen a aquestes cèl · lules, les quals es tornarien a introduir en l'organisme.


Noticia original.

Noticias relacionadas:
·Proves de sang revelarien dopatge genètic.

El cor dels esportistes que consumeixen esteroides i anabolitzants

Encara que està prohibit l’ús d’anabolitzants, molts professionals del deport els utilitzen de manera freqüent, cosa que és perjudicial sobretot per al cor, ja que el ventricle esquerre es contrau i es relaxa de forma anòmala, cosa que augmenta el risc de parada cardíaca o mort súbdita.

L’estudi realitzat a culturistes demostra que l’utilitzen per a augmentar la massa muscular, i es prenen dosis setmanalment (uns 675mg de testosterona i anabolitzants androgènics) al voltant d’uns 9 anys.

Els resultats de les ecocardiografies mostraven que amb la mateixa edat i tipus d’entrenament, els índex de massa corporal van ser similars, però els que prenien anabolitzants presentaven una major musculatura, cosa que no ocorria a l’estructura i el funcionament del cor, on els que consumien les substàncies presentaven una pitjor salut cardiovascular.

Els moviments de sístole i diàstole presentaven una pitjor funció en els consumidors, a més els ventricles sofrien problemes a l’hora de relaxar-se. El nivell de contracció del cor mentre bombeja que és d’una xifra al voltant del 60-70% , era igual o inferior al 55% en quasi la totalitat dels cassos.

Les causes d’aquestes alteracions podrien ser degudes a l’edat dels participants, al voltant de 40 anys, o que aquests no eren esportistes d’alta competició.

Actualment, els mateixos científics treballen amb una altra investigació per a confirmar les dades obtingudes i poder investigar els factors associats as danys cardiovasculars.

Noticia original: http://www.elmundo.es/elmundosalud/2010/04/27/corazon/1272391371.html

Més informació:
- http://www.watchtower.org/s/20051222a/article_01.htm
- http://www.tupincho.net/foro/efectos-y-contraindicaciones-de-los-esteroides-anabolizantes-t15439.html