Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris garciaponte. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris garciaponte. Mostrar tots els missatges

divendres, 10 de maig del 2019

L'ADN desvela una nova espècie de ximpanzé extint

Un estudi genètic a desvelat un sexe entre espècies que acosta als humans actuals i als seus dos parents vius més pròxims: els bonobos i els ximpanzés.




Aquests dos viuen separats a l'un i l'altre costat del riu Congo, en África, i han evolucionat aïllats durant 1,5 milions d'anys. Els ximpanzés són més grans i violents i els bonobos més lleugers i pacífics. 

L'ADN trobat en el genoma del bonobo és d'una espècie de ximpanzé diferent de les actuals que va viure fa més de 400.000 anys i de la que han aconseguit rescatar un 3% del seu genoma complet.

S’identifiquen fragments d'ADN que es remunten a fa 3 milions d'anys i que han de provindre d'una espècie diferent dels bonobos o als ximpanzés actuals.
Els autors suposen que el ximpanzé va poder passar-li al bonobo gens que van reforçar el seu sistema immune i inclús permetre-li adaptar-se al consum de diferents aliments.


Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video:


dijous, 9 de maig del 2019

Altres planetes on es podria viure


Les probabilitats de descobrir nous planetes es multipliquen.

El satélite TESS, Transiting Exoplanet Survey Satellite.



Global Azure Bootcamp ha comptat amb un públic majoritàriament masculí dedicat a la computació. També han acudit professionals d'altres sectors .

Al juliol de l'any passat, la NASA va llançar a l'espai a TESS. Està en funcionament durant 18 mesos. Este nou sistema podria ser capaç de descobrir molts planetes gràcies al seu camp de visió.

En els últims 25 anys, s'han descobert bastants nous mons al voltant d'altres estrelles. Els científics han descobert que de mitja hi ha més d'un planeta per estrella i que les estrelles xicotetes tendeixen a tindre uns quants planetes rocosos com la terra. El repte de TESS és trobar planetes semblants.



diumenge, 3 de febrer del 2019

Dos pingüins gais, els millors pares



Una parella de pingüins mascles han donat exemple de paternitat responsable en l'aquari de Sidney.  A diferència de les altres parelles, totes formades per mascle i femella, Sphen i Magic han manifestat una capacitat a l'hora d’incubar un ou i tirar endavant a la cria.



El xicotet pingüí és fruit d'incubació reemplaçada. L'ou el van cuidar els dos mascles i van estar presents en el feliç moment de l'eclosió. Havia sigut abandonat per una altra parella heterosexual.

Els científics assenyalen que en pràcticament totes les espècies es donen comportaments homosexuals i les que no els tenen és essencialment perquè no practiquen el sexe.




divendres, 11 de gener del 2019

Documentats 17 casos inèdits d'herència d'ADN mitocondrial patern




Van dur a un xiquet a un hospital de EE UU per la seua fatiga i debilitat muscular. Els metges van trobar en el xiquet ADN mitocondrial heretat per via paterna, que fins ara es creia impossible.
La transmissió de mitocondris, del pare sols s’ha vist en un reduït d’animals. En varios anàlisis els metges van vorer el mateix fenomen en nou dels familiars del xiquet, i també, d’altres set persones, però no de la familia.

Certes mutacions en algun dels 37 gens mitocondrials produeixen malalties rares. Els metges van observar que el xiquet no tenia cap mutació coneguda de malaltia mitocondrial, però hi havia diferències entre l'ADN d'alguns dels seus mitocondries i les demés.

Després de varies proves, les cèl·lules del xiquet portaven dos tipus de mitocondries amb genomes diferents. El motiu és que sa mare havia heretat algunes mitocondries paternes, a més de les habituals per línia femenina.

Creuen que els casos d'herència mitocondrial biparental es deuen a la mutació d'un gen en el nucli.
Els autors d’un estudi calculen que un de cada 5.000 bebés podria heretar ADN mitocondrial patern d'esta manera. Si és així, els descobriments podrien afectar el coneixement científic sobre l'evolució humana.


Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video:


dissabte, 24 de novembre del 2018

Videojocs i robots per a ensenyar a gestionar la diabetes.



Els investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) han presentat nous videojocs i robots per a ensenyar als xiquets els conceptes bàsics sobre la gestió de la diabetis  d'una forma amena i divertida.

En el videojoc, la trajectòria de l'avió els ensenya als xiquets quines parts han de seguir i que ocorre quan no ho fas.
En la part de robòtica, els investigadors han programat un robot Llec, en forma d'un xicotet gos amb diabetis.

A més dels seus treballs per a l'educació dels més xicotets, el grup Tecnodiabetes-ai2 treballa també en una nova app de pàncrees artificial  , i l'objectiu final és la infusió automàtica d'insulina per a aconseguir la normoglucemia.
S’està duent a terme en l'Hospital Clínic de Barcelona.

En l'actualitat encara és necessari que el pacient estiga en l'hospital amb els metges i infermeres al seu voltant. Però el sistema que han desenrotllat permetrà que este projecte finalitze amb un estudi domiciliari.


Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2


Video:

divendres, 23 de novembre del 2018

Un món sense mascles



Els científics han pogut fer que dos femelles tinguen descendència. Aquest experiment s'ha fet amb ratolins, però de moment no es pot fer a la nostra espècie.
Un futur sense mascles és difícil ja que fan falta per a la reproducció.

Si un gen ve del pare i està inactivat, el mateix gen que ve de la mare té que ser actiu, i al revés. Per aquesta raó, els mamífers no podem reproduir-nos en parelles del mateix sexe.
Encara que al laboratori s’aconseguisca que una femella produïsca espermatozoides, eixos gens estarán inactivats i, aleshores, el feto no serà viable.

Els interés evolutiu dels dos sexes és molt diferent. En el cas de l’ésser humà, l'esforç que fa l'home és mínim, són 5 minuts de coit, i la dona, ha d’estar 9 mesos de gestació  i tindre molta energia.

Els científics han gastat manipulacions genètiques, que són inaplicables als humans, almenys en la seua forma actual. Però els experiments revelen que no hi ha cap problema de principi perquè dos dones es reproduïsquen. Podem imaginar un futur en què els hòmens no siguen necessaris per a la reproducció. Però els hòmens continuaran apareixent en cada generació humana, per més que tinguem dos mares.


Noticia original

Noticia relacionada 1


Video: