IDENTIFIQUEN UNA PROTEÍNA CLAU EN EL DESENVOLUPAMENT DEL CÀNCER DEL PÀNCREES.
La investigació, que publica la revista 'Gastroenterology', ha demostrat que en línies cel·lulars humanes cancerígenes (in vitro i in vivo) esta proteïna és essencial perquè funcione la proteïna KRAS oncogènica, vinculada amb l'inici i la progressió tumoral. Segons els investigadors, la interacció entre HNRNPA2B1 i la proteïna codificada pel gen KRAS és una diana terapèutica potencial per al tractament del càncer de pàncrees, un dels tumors amb pitjor pronòstic.
La investigació ha sigut dirigida per la professora Neus Agell, catedràtica de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències de la Facultat de Medicina de la UB i investigadora de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) . En el treball també han participat Carles Barceló, investigador del mateix departament de la UB, i científics de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) , de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) , del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) i de l'Institut del Càncer Dana-Farber, adscrit a l'Escola de Medicina de Harvard (EUA) .
Segons ha explicat Neus Agell, més del 90 % dels càncers de pàncrees contenen mutacions del gen KRAS, que ajuda a la cèl·lula a interpretar el que passa al seu al voltant i li indica quines accions ha de fer a continuació, com per exemple reproduir-se o morir. Molts tumors, com els de pàncrees, pulmó o còlon, tenen este gen mutat, per la qual cosa sempre està senyalitzant que les cèl·lules cancerígenes proliferen, independentment de la informació que arriba del mig exterior de la cèl·lula.
Durant més de 30 anys, els científics han tractat infructuosament d'inhibir KRAS per a detindre el desenrotllament tumoral.
«La estratègia del nostre grup és conéixer millor com regula la cèl·lula l'activitat i el funcionament de KRAS, de manera que si no podem inhibir directament l'acció del KRAS oncogènic, la qual cosa fem és tractar d'impedir la interacció amb altres proteïnes per a evitar que funcione, i influir així en els tumores», ha dit Agell.
Els investigadors van estudiar quines proteïnes interactuen amb KRAS en cèl·lules cancerígenes i van seleccionar la proteïna HNRNPA2B1.
La comunicació entre mare i fill comença fins i tot abans que l'embrió s'implanti a l'úter matern, segons acaben de demostrar científics de la Fundació IVl. El fluid que lubrica l'endometri de les dones durant tot el seu cicle menstrual segrega unes minúscules molècules amb informació genètica de la mare.
Un total de 15.482 persones amb malaltia coronària van respondre a un qüestionari sobre el seu estil de vida i detalls sobre la seva dieta. Depenent de les seves contestacions, se'ls assignava una puntuació de 'dieta mediterrània', en funció del consum diari d'aliments sans. També es posava una nota de punts segons la quantitat d'aliments poc saludables que prenien al dia. Després de tres anys i set mesos de seguiment, 1.588 participants de l'estudi van patir algun esdeveniment cardiovascular. "Després d'ajustar altres factors que podien influir en els resultats, es va observar que cada punt de més a dieta mediterrània s'associava amb una reducció del 7% en el risc d'infarts, ictus i defuncions per causes cardiovasculars", assenyala el principal autor de la investigació, Ralph Stewart, de l'Hospital i la Universitat d'Auckland.
Laura prefereix mantindre en secret el seu nom real, i també el de les seues filles. Posem que es diuen Claudia i Andrea. La seua tatarauela, bisauela i auela, van morir de càncer de mama. Ella també es portadora, pero es negava a seguir transmitint-ho. “Cuan ma mare va ser diagnosticada per segona vegada, el oncòleg ens va sugerir fer un estudigenètic”. “Vaig decidir ferme el estudi perquè estava plantejantme tindre familia”. El estudi va indicar que ella també era portadora de una mutació en el gen BRCA2.
"Hem demostrat que és possible produir cèl·lules beta humanes funcionals en una placa de cultiu que responen tan bé com ho fan de manera natural", explica Ronald Evans, un biòleg molecular de l'Institut Salk de Califòrnia i principal autor de l'estudi. Anys més tard, els científics sí que van aconseguir produir cèl·lules pre-beta capaços de produir insulina però no funcionals. L'equip liderat per Evans van comparar les diferències entre cèl·lules beta i cèl·lules pre-beta i van observar que hi havia una proteïna, que es donava en unes quantitats molt superiors a les cèl·lules beta adultes.
En este context, i en el marc del XVII Congrés Mundial de la Unió Científica Internacional de Ciències Prehistòriques i protohistòriques (UISPP) ,han aconseguit mostres de l'ADN nuclear de fòssils trobats en l'Avenc dels Ossos d'Atapuerca, que ha de permetre aclarir aspectes tan importants com la relació de la nostra espècie.
Los patrones de rejilla o cuadrícula creados en el cerebro, que se cree que nos guían en la navegación, algo así como el GPS del cerebro, se ven modificados por la forma de nuestro medio entorno de acuerdo al último estudio llevado a cabo por investigadores de la University College London (Reino Unido). Esto significaría que la forma que el cerebro tiene para medir la distancia no es un indicador universal para el sistema de navegación del cerebro. El estudio ha sido publicado en la revista Nature.
El proyecte del CIM estudia el paper d'una nova terapia per a diverses malalties. En concret, s'ha desarrollat i valorat Péptidos moduladors de l'activitat de la proteïna intercambiadora d'ions SLC4A2, que eixercixen un potent i doble efecte antitumoral. L'expert assegura que, per un costat, induixen apoptiosis de les celules linfoides B neoplàsiques i, per atre, potencien la resposta immune antitumoral mediant el bloqueig de la funcio dels linfocits T reguladors.
S'ha demostrat que el grafeno, pel seu alt contingut en carbono, es un material que estimula el creiximent de les celules, pel seu alt contingut el carbono, estimula el creiximent celular.La forma mes habitual es en la seua estructura bidimensioal, formant capes d'un atom de grossor. Si lo que volem es conseguir un teixit que puga substituir a atre danyat, no necessitem lamines finísimes de celules creixcudes sobre un pla, sino una estructura tridimensional com la que conseguim en les bromeres.
demuestra que puede producirse en condiciones normales, simplemente a través de las señales sensoriales-motoras en conflicto", ha explicado Blanke.
Segons indiquen en un assaig publicat a Nature Communications un bon nombre de libèl·lules característiques de la Mediterrània, com la escarlata ja pot trobar-se a Alemanya. De fet, aquesta última ha estat vista a Anglaterra per primera vegada en els últims 50 anys.
