Cèl·lules mare mesenquimals per tratar el lupus

Investigadors de l'Hospital Clínic Universitari de Valladolid i de la IBGM han provat una teràpia amb cèl·lules mare mesènquima amb tres pacients afectats pel lupus en el renyó i que ja no els servien cap tractament.

Ja s'havia estudiat amb aquest tipus de cèl·lules anteriorment en animals i humans amb èxit i aquesta vegada també s'ha aconseguit. Els pacients ja tenien més de 20 anys d'evolució i se'ls va introduir les cèl·lules mare mesènquima intravenosament en període de brot.

Finalment se'ls ha aconseguit detindre el brot amb molt bons resultats reduint les dosis dels seus medicaments entre un 50% i un 90%. Els investigadors asseguren que quan puguen finançar l'assaig clínic ho faran per a buscar tractament definitiu a aquesta malaltia que afecta a més de 20.000 espanyols.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Minicervells cultivats a partir de cèl·lules mare

Hui en dia estem molt obsessionats amb la robòtica i la tecnologia i som capaços de crear per mitjà de circuits i altres tecnologies el cervell humà perquè els robots tinguen la seua pròpia ment i capacitat de pensar i reaccionar.

Oblidant la robòtica també podem reproduir per mitjà de cèl·lules mare cervells amb una probabilitat d'èxit molt alta. Estos són molt xicotets i contenen unes 2 o 3 milions de cèl·lules. Tenen un parell d'anys de vida i si les cèl·lules mare són extretes d'algú amb malalties relacionades amb el cervell, estos també les tindran i gràcies a açò la ciència hui en dia les investiga millor.

Els minicervells només poden rebre uns senyals sensorials molt primàries i les connexions amb altres regions del cervell són molt limitades. Gent com per exemple la jurista Nita Farahany directora de la iniciativa per a la ciència i la societat de la Universitat de Duke, el neurocientífic Christof Koch i el genetista George Church han publicat un esborrany de recomanacions per a la gent informada i la que es vullga informar de tot allò que s'ha relacionat amb la biotecnologia, el cervell...

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Es crea un teixit d'esòfag amb cel·lules mare pluripotents

L'equip de Jim Wells, un expert en cèl·lules mare i organoides, treballen en el Centre Mèdic de l'Hospital Pediàtric de Cincinnati per a aconseguir reproduir el sistema gastrointestinal humà, i el seu últim avanç ha sigut cultivar ''brots'' de l'esòfag humà amb cèl·lules mare pluripotents.

En la institució es treballa a desenvolupar noves formes d'estudiar problemes de naixement relacionats amb el sistema gastrointestinal. Es pensa que en un llarg termini de temps es podrà fer teràpies per a regeneració de teixits per a curar i tractar aquestos problemes.

Per ara es pensa que aquesta és la primera vegada que es crea teixit humà de l'esòfag a partir de les cèl·lules mare pluripotents, aquestes poden crear qualsevol tipus de teixit del cos.

Pel fet que l'esòfag és l'òrgan ocupat de permetre el pas de l'aliment al nostre cos, és molt important l'avanç que s'ha aconseguit perquè els problemes de naixement afecten molt greument a qui els patix, ja siga càncer, estretiment de l'esòfag per malformacions...
Per a avançar molta més en tot açò es necessita una gran informació i estudi a partir de bons models i de moment este model és el millor.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Injecció de cèl·lules per l'artrosi de genoll.

Les cèl·lules mare han estat molt importants aquests temps.
Però les embrionaries, per exemple, no s’ha demostrat que estiguin exemptes de riscos, com el desenvolupament de tumors.

En canvi, en les cèl·lules mare procedents de la mèdul·la òssia sí que existeix una certesa y una seguretat, sobretot en el transplantament de mèdul·la per a tracata enfermetats com la leucèmia.

Ara, un equip espanyol ha demostrat que aquest tipus de cèl·lula pot ser eficaç en l’atròsi de genoll tractant a 12 pacients amb una edat mitjana de 49 anys.

A tots ells se'ls extreure una mostra de la seva medul·la òssia al maluc i les mostres van ser enviades per a cultivar durant tres setmanes amb la finalitat d'aconseguir un major nombre de cèl·lules mare. Després, les cèl·lules van ser injectades al genoll dels pacients que van ser seguits i avaluats durant un any.

L'eficàcia mitjana va estar entre el 65% i el 78%, superior al dels tractaments convencionals. Es va observar una gran millora del dolor i la discapacitat i a les persones que realitzen esport habitualment la millora és molt més gran.

L'artrosi de genoll és una de les patologies més doloroses, que més activitats quotidianes impedeix realitzar.
En Espanya, més de set milions d'espanyols tenen artrosi i partir dels 60 anys, el 29% de la població té símptomes, com el dolor de genoll, a causa d'aquesta malaltia que consisteix en la degeneració del cartílag articular.
Per a aconseguir l’aplicació en la pràctica clínica és necessari un estudi major i Al voltant d’uns milers d'euros.

Notícia original

Més informació relacionada:

Artrosi en el genoll, el tractament definitiu

El autotrasplantament de cèl·lules mare adultes millora l'artrosi de genoll

Tractament alternatiu per a l'artrosi de genoll

Vídeo:

Clonació de cè·lules humanes.

Científics nord-americans han aconseguit per primera vegada cèl·lules mare embrionàries amb el mateix ADN d'un adult, és a dir, cèl·lules clonades.

Des que es va  clonar a l'ovella ''Dolly''les cèl·lules humanes s'havien resistit a aquesta tècnica.La tècnica tenia algunes difucultats perquè els embrions son més delicats que els de altres animals. Però tot i així, es va aconseguir gràcies a que el nucli de l’òvul es va extraure en la metafase i després de la fusió es va estimular al óvul amb descarreges elèctriques i medicaments.

El procés procés d’aquesta clonació consta de set parts o passos:

• Es va obtenir una cèl·lula de la pell d'un donant.
• A l’òvul d'una donant se li va extreure en nucli amb l'ADN.
• La cèl·lula de la pell es va inserir sota la membrana de l'ovòcit. Ambdues cèl·lules es van fusionar amb l'ajuda dels científics.
• Quan el nucli de la cèl·lula de la pell es va fusionar amb l'òvul, aquesta va començar a desenvolupar-se com si hagués estat fecundat.
• El desenvolupament embionari es va aturar per obtenir cèl·lules mare. I aquestes cèl·lules mare es poden aplicar a les clonacions d'éssers humans, implantant-se en l'úter de la mare i així naixent un clon genèticamente idèntic al donant de la cèl·lula de la pell.
• Es van conrear les cèl·lules mare. En les condicions adequades podrien arribar a convertir-se en qualsevol tipus de cèl·lula humana.
• S’han obtingut tres tipus de cèl·lules adultes (cèl·lules nervioses, cèl·lules hepàtiques i cèl·lules cardíaques) que es podria utilitzar en el tractament de malalties i no hauria rebutjos.

Notícia original

Informació relacionada:

Una científica comiat en un ERO a València ha participat en la clonació
Malalties sotmeses a teràpia cel · lular podrien ser tractades amb cèl · lules mare clonades

Vídeo:

Transformada pell en neurones sense passar per la fase de cèl·lules mare

La plasticitat cel•lular ha donat un nou pas amb la possibilitat de transformar cèl•lules de pell d'adults a precursors neuronals. Amb la tècnica desenvolupada per seu-chun Zhang, de la Universitat de Wisconsin-Madison, que va estar publicada a la revista Cell, s’obri la porta a considerar noves formes de regenerar neurones danyades usant les cèl•lules que envolten l'àrea de la lesió. Fins ara, per fer això calia desprogramar les cèl•lules de partida portant a un estat similar al de les embrionàries (cèl•lules pluripotencials induïdes o iPS), però ara la transformació és directa: es prenen les cèl•lules de la pell, es cultiven al costat d'un virus i aquest les modificacions fins a formar precursors neuronals, que també serien de gran utilitat en les proves de fàrmacs.

Els múltiples èxits del mètode de conversió directa poden refutar la idea que la pluripotència (la capacitat de les cèl•lules mare per esdevenir gairebé qualsevol cèl•lula del cos) és necessària perquè un tipus de cèl•lula es transforme en un altra. En conjunt, els resultats plantegen la possibilitat que la investigació amb cèl•lules mare embrionàries, i una altra tècnica anomenada «pluripotència induïda», podrien ser substituïdes per una forma més directa de generar tipus específics de cèl·lules. 

A part  que podria evitar riscos com la generació de tumors si s'usen cèl•lules mare, el descoberiment mostra un altre aspecte: la increïble plasticitat de les cèl•lules humanes, que poden transformar-se en qualsevol altra d'un tipus molt diferent.

És cert que aquest canvi (de pell a neurona) podria no ser generalitzable, però en qualsevol cas s'obri una nova possibilitat: a curt termini, disposar de teixits per investigar malalties o fàrmacs. A llarg, generar teixits i òrgans per a trasplantament.

Notícia original

Noticies relacionades

Un altre descobriment de seu-chun Zhang

Què són les cèl·lules mare?

Regeneració de neurones

Video:

Un estudi demostra que cèl·lules mare de la placenta poden regenerar el fetge

Les cèl·lules mare de placenta adultes poden transformar-se en cèl·lules del fetge i permetre així la regeneració d'aquest òrgan si esta lesionat.

Aquesta investigació l'ha dut a terme el grup de Medicina Regenerativa del Institut de Investigació del Hospital 12 d'Octubre de Madrid  i la revista 'Cytotherapy', de la Societat Internacional de Teràpia Cel·lular ha publicat la investigació, que les cèl·lules mare mesenquimals de placenta poden arribar a transformar-se en hepatòcits en determinades condicions, sobretot si es cultiven amb elements presents en un fetge malferit.

El cultiu in vitro d'aquestes cèl·lules mare en un mitja amb proteïnes presents de forma naturals en el fetge, permet que puguen convertir-se en hepatòcits i formar un estructura, coneguda com hepatosfera i paregut a un petit fetge de tan sols mig centímetre de grossor. Aquesta hepatosfera te la activitat pròpia del fetge, ja que produeix albúmina, una proteïna que permet la distribució correcta dels líquids corporals en el organisme.

La investigació permetrà en un futur millorar les condicions de pacients ja trasplantats.

Noticia original

Noticies relacionades:
Las células madre de placenta pueden regenerar el hígado
Hallan en las células madre de placenta una vía para la regeneración del hígado