Avanços en la cura del Parkinson

El Parkinson és una malaltia del sistema nerviós que afecta el moviment, el qual cada vegada els músculs cada vegada es fan més rígids i apareixen més tremolors.

A Pesar que el Parkinson hui en dia no té cura, els investigadors han descobert que fer esport és fonamental per a aquesta malaltia, ja que van fer un estudi en el qual les persones amb Parkinson practicaven esport moderat, aquest estudi va demostrar que el 100% de les persones que van participar van millorar.

Una altra forma de combatre aquesta malaltia, és injectar cèl·lules promotores de dopamina o també estan estudiant la possibilitat de convertir cèl·lules existents en el cervell en les neurones que deteriora el Parkinson.

El Parkinson és una malaltia que sol aparèixer en persones majors, i a mesura que les persones van fent-se majors es detecten més casos d'aquesta malaltia.

noticia original

noticia relacionada 1

noticia relacionada 2

IDENTIFIQUEN AL CERVELL “L’INTERRUPTOR” DE LA SET.

Durant anys els científics han estat buscant les neurones que controlen la sensació de set i finalment ho han aconseguit una investigadors de la Universitat de Columbia a EEUU.


Ja es sabia que la set es regulava per certes neurones situades en l’òrgan subfornical de l’hipotàlem, però no ho van poder determinar amb exactitud. En aquestes circumstàncies aquests científics proposaren l’existència de dos tipus de neurones que controlen la set, unes activant-la (CAMKII) i altres suprimint-la (VGAT). Així per comprovar la seva hipòtesi utilitzaren la optogenètica, que permet controlar grups determinats de neurones, que els revelà que estaven en lo cert, ja que en activar les CAMKII en ratolins aquests començaven a buscar aigua i en activar les VGAT deixaven de beure. També comprovaren que sols induïen a beure aigua i que encara que els ratolins estiguessin deshidratats, en activar les VGAT aquests paraven immediatament de beure.

Aquesta imatge d'un cervell de ratolí mostra els dos tipus de neurones, les CaMkII (en vermell) que activen la set, i les VGAT (en verd), que la inhibeixen.

Aquests descobriments indiquen que l’òrgan subfornical s’especialitza en regular la set. Açò podria ajudar a buscar noves teràpies per tal de curar la deshidratació i la set excessiva.

NOTICÍA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA

VÍDEO:

Neurones relacionades amb el cicle biòlogic

 Científics de les universitats de Nova York, Michigan i Houston han descobert com les neurones

que participen en la regulació del rellotge biològic se sincronitzen en fosquejar i a l'alba per a evitar que s'alteren els cicles del somni i la vigília.

En el seu treball, publicat en la revista 'PLoSBiology', es van analitzar els rellotges biològics  de la mosca de la fruita, que en estudis previs s'han utilitzat per a identificar els gens que també estan implicats en aquest mecanisme.

Fins al moment, els científics sabien com funcionaven de manera individual les cèl·lules implicades en aquest mecanisme però no tenien tan clar com s'interconnectaven entre elles.

Per a analitzar la seua connexió, van analitzar vuit neurones implicades en el rellotge circadià, les neurones laterals ventrals grans , claus a l'hora d'establir el calendari de transicions diàries entre el somni i la vigília. En concret, es van examinar els senyals que arriben a aquestes vuit neurones i van veure que necessiten dos senyals de sincronització.

De fet, quan les mosques mancaven d'una d'aquests senyals les neurones  comencen a desincronitzar-se, la qual cosa explicaria la importància d'aquest procés, ja que també fa que el seu estat de somni o vigília es veja pertorba.

Noticia original:

Noticia relacionada:

Video:

Una proteïna clau per a la memòria

Un equip d’investigadors, liderat per científics del Regne Unit, han identificat una proteïna clau en l’aprenentatge i  la memòria, una troballa que té gran rellevància per a l’estudi de les malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer.

Els records  s’emmagatzemen en una complexa xarxa de neurones, que han d’activar un mecanisme que els permeta formar noves proteïnes que enfortisquen les connexions entre elles (sinapsi).

La proteïna en qüestió és la cridada "receptor muscarínic M3”, d’àmplia extensió en el sistema central, i present en l’àrea del cervell en què s’emmagatzemen els records.

En un estudi realitzat, els investigadors van analitzar una varietat de ratolí el qual el receptor M3 no pot ser fosforilat, és dir, que la proteïna no pot ser activada o desactivada per l’addició d’un fosfat per mitjà del procés de fosforilació. Alguns d’aquestos ratolins es van sotmetre a un tractament de coneixement per por, comparant-se el seu comportament amb el de ratolins normals.

Després de les proves, els científics van descobrir qeu l’aprenentatge i la memòria depenien en gran manera dels receptors M3 i del seu estat de fosforilació, i que perquè es realitze la retenció de nous records, el receptor muscarínic M3 ha d’activar-se patint un canvi molt específic durant la formació d’un record, i si aquest canvi no es produeix, els records no són emmagatzemats.

Aquesta investigació pot ser una gran aportació per als científics per avançar en l’estudi de malalties neurogeneratives i aconseguir finalment una cura o la creació de nous fàrmacs contra aquestes malalties.

Notícia principal

Notícia secundària

Per què no recordem els primers anys de vida

Molta gent, alguna vegada s'haurà preguntat per quina raó no recordem alguns fets dels nostres primers anys de vida o per quin motiu ens costa recordar-los. Un estudi fet per uns científics de Canadà ens dona la resposta.  Aquest fet és degut als alts nivells de producció de neurones durant eixa època.



Paul Frankland i Sheena Josselyn, doctors de l'Hospital per a xiquets malalts en Toronto i la Universitat de Toronto, buscaven el grau d' influència entre el procés de creació de neurones noves amb l'acumulació de memòria.

Les  neurones que es formen de nou, aporten avantatges i perjudicis, augmenten la capacitat per aprendre, però també disminueix de la nostra ment alguns records de la nostra infància.
La neurogènesis en l'hipocamp augmenta abans i després de nàixer i va disminuint quan ens fem xiquets o adults.

Amb aquest estudi van comprovar que hi ha una relació entre el creixement de neurones i l'augment dels records. Per això, quan la nerogénesis augmenta, la nostra capacitat de recordar descendeix. Aquesta falta de records infantils, és coneguda com amnèsia infantil.

Segons un expert en neurociència i salud mental, el doctor Paul Frankland, durant molts anys la amnèsia infantil ha estat un misteri. Abans dels quatre o cinc anys, el nostre hipocamp no té la capacitat de emmagatzemar informació d'una manera estable.

Vídeo
:


Notícia original
Notícia relacionada 1: Amnèsia infantil.
Notícia relacionada 2: Amnèsia infantil: per què no recordem els nostres primers anys?
Notícia relacionada3: Per què no recordem els nostres primers anys.

Transformada pell en neurones sense passar per la fase de cèl·lules mare

La plasticitat cel•lular ha donat un nou pas amb la possibilitat de transformar cèl•lules de pell d'adults a precursors neuronals. Amb la tècnica desenvolupada per seu-chun Zhang, de la Universitat de Wisconsin-Madison, que va estar publicada a la revista Cell, s’obri la porta a considerar noves formes de regenerar neurones danyades usant les cèl•lules que envolten l'àrea de la lesió. Fins ara, per fer això calia desprogramar les cèl•lules de partida portant a un estat similar al de les embrionàries (cèl•lules pluripotencials induïdes o iPS), però ara la transformació és directa: es prenen les cèl•lules de la pell, es cultiven al costat d'un virus i aquest les modificacions fins a formar precursors neuronals, que també serien de gran utilitat en les proves de fàrmacs.

Els múltiples èxits del mètode de conversió directa poden refutar la idea que la pluripotència (la capacitat de les cèl•lules mare per esdevenir gairebé qualsevol cèl•lula del cos) és necessària perquè un tipus de cèl•lula es transforme en un altra. En conjunt, els resultats plantegen la possibilitat que la investigació amb cèl•lules mare embrionàries, i una altra tècnica anomenada «pluripotència induïda», podrien ser substituïdes per una forma més directa de generar tipus específics de cèl·lules. 

A part  que podria evitar riscos com la generació de tumors si s'usen cèl•lules mare, el descoberiment mostra un altre aspecte: la increïble plasticitat de les cèl•lules humanes, que poden transformar-se en qualsevol altra d'un tipus molt diferent.

És cert que aquest canvi (de pell a neurona) podria no ser generalitzable, però en qualsevol cas s'obri una nova possibilitat: a curt termini, disposar de teixits per investigar malalties o fàrmacs. A llarg, generar teixits i òrgans per a trasplantament.

Notícia original

Noticies relacionades

Un altre descobriment de seu-chun Zhang

Què són les cèl·lules mare?

Regeneració de neurones

Video:

Col·lisions neuronals a l'atzar podrien explicar les diferències cerebrals entre els individus d'una espècie

Un grup de científics del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)  treballen dia a dia per aconseguir a comprendre i explicar el perquè de nombroses qüestions i dubtes del funcionament del cervell, ja que aquest segueix sent una gran incògnita i repte en l¡actualitat.
Recentment han aconseguit donar resposta a les diferències cerebrals entre individus d'una mateixa espècie. Es tracta d'un estudi que desvetlla que determinades col•lisions neuronals durant el desenvolupament del cervell creen patrons ordenats de neurones quan no hi ha senyals que guien la seva destinació. L'investigador i director del projecte del CSIC Óscar Marín assegurava recentment el següent sobre l'estudi, publicat en la revista Neuron:
“Destriar la manera en què les neurones joves ‘viatgen’ a través del cervell embrionari per formar l'escorça cerebral ha estat un dels objectius d'estudi. Hem demostrat que l'atzar intervé en el desenvolupament de l'escorça cerebral”
La investigació reflecteix com les neurones de primerenca generació i essencials en el progrés de l'escorça cerebral, denominades Cajal-Retzius, no estan guiades per senyals que els dirigeixin el seu lloc de destinació. Segons els experiments, es tracta d'un contacte a l'atzar i una posterior repulsió entre aquestes neurones el que finalment determina com distribuir-se.
“Ja que aquestes neurones corticals són les que defineixen posteriorment les diferents habilitats de cada tipus d'escorça (visual, motora...), és molt probable que la variabilitat que emergeix durant el desenvolupament tinga molt a veure amb les diferències entre unes persones i unes altres", conclou Marín.



Notícia original

Noticies relacionades:
Noticia similar 
Neurones
El cervell humà


Vídeo:

Descobreixen un nou tipus de cèl·lula cerebral

Un grup de científics ha descobert unes cèl·lules al cervell desconegudes fins ara, les quals pareix ser que regulen algunes funcions cardiovasculars, i que podrien ajudar en el futur a tratar amb més èxit les infermetats cardiovasculars.

Els científics, del Institut Karolinska de Suècia, han identificat aquestes cèl·lules en ratolins. Aquestes cèl·lules es desenrotllen amb l’ajuda de l’hormona tiroidea. En el moment en que la glándula tiroides produeix massa o massa poca hormona tiroidea en algun pacient, aquest té possibilitats de desenvolupar problemes amb aquestes cèl·lules, que desembocaran en problemes cardiovasculars.

Se sap que que els pacients que pateixen d’alguna alteració de la producció de la hormona tiroidea (hipertiroidisme/hipotiroidisme) desenvolupen algun problema de cor si no són tractats correctament, per tant es pensava que aquesta hormona afectava directament al cor. Pero s’ha demostrat que també ho fa per mig d’aquestes cèl·lules.

Aquest descobriment permetrà en el futur tractar infermetats cardiovasculars des de el cervell, encara que açò encara queda un poc lluny. Els científics diuen que volen tractar amb dones embarassades amb hipotiroidisme, ja que la baixa producción d’aquesta hormona pot afectar també al fill en el que respecta a la producció de neurones.

Notícia original

Notícies relacionades:

• ¿Com es destrueixen les neurones?
• Més hormones per a la menopausa

La migdiada de les neurones.

El somni es una cosa necessària i per això el cervell ha de descansar ja que sino es poden produir alteracions.
Les nostres neurones quan estan cansades entren en un xicotet periode de letargia i cada neurona ho fa de manera individual. Açò és contrari a la idea que es tenia abans de que tot el cervell dormia conjuntament.
S'ha demostrat que si no descansem el que toca podem tindre falta d'atenció, pendre males desicions i fer errors en proves on hi ha que processar i entendre informació.
Els estudis mostren que han habut canvis en la fisiologia cerebral però aquests canvis no es coneixen molt bé.
Per a fer aquesta prova van implantar xicotets electrodes a l'escorça motora frontal i en l'escorça parietal de 11 rates i van monitoritzar l'activitat d'alguns grups neuronals.
No van deixar que les rates dormiren i encara que estaven despertes hi havia algunes neurones que mostraven les característiques del son
La catedràtica de Psiquiatria de la Universitat de Wisconsin-Madison (EUA),Chiara Cirelli va explicar que açò sols passava amb poques neurones. Per exemple, si van fer el experiment amb 20 neurones sols dos mostraven signes d'estar adormides.
Les migdiades eren més freqüents conforme anaven passant el temps sense dormir i això es va associar amb els errors que van cometre al fer una prova senzilla.
El descobriment ens explica un poc més els miesteris del son. Aquest mecanisme podria ser per mala adaptació però també una bona evolució.




Notícia original.
Altres notícies:

• La siesta de las neuronas.
• Si duermes poco, tus neuronas se echan "una siesta" mientras estás despierto
• Si se duerme poco, las neuronas se echan la 'siesta' mientras se está despierto

La falta de son apaga les neurones

Estar molt de temps despert fa que el nostre pensament tinga un baix rendiment i que el nostre judici no tinga el nivell adequat de atenció . Quant algú perd hores de son, hi ha parts al cervell que també es queden dormides .

Investigadors de Estats Units mitjan experiments en rates han vist com en xicotets períodes de temps , algunes neurones s’apaguen i provoquen falta de concentració , baix rendiment i una pèrdua important del judici, però a mes , no sabem quines conseqüències de eixos processos poden arribar a afectar a les nostres neurones. Esta provat també, que les neurones encara que el individu estiga despert s’apaguen igualment i van apagant-se a mesura que s’allarga el temps de estar despert forçadament , també el rendiment cognitiu es deteriora , per tant empitjora a mesura que es prolonga el període de falta de son .

Noticia original

Noticies relacionades:

• Neurones
• Proteïna & La son

Videos: