Un model matemàtic permet trobar forats negres en regions de l'espai on mètodes clàssics fallen

La professora de la University of North Carolina probava matemàticament la imposibilitat de que existeixen fenòmens com els forats negres en certes regions de l'espai. Encara que, es detectaren unes ones gravitatòries generades per la fusió de dos forats negres.

La comunitat científica continua discutint com explicar matemàticament aquests fenòmens. I l'última aportació va ser realitzada per un equip de matemàtics de les Universitats de Córdoba (Jonatan Herrera), de Màlaga (José Luis Flores) i de Brasil (Ivan P. Costa e Silva) on proposaven un nou model matemàtic més ampli.

En els últims 50 anys han aparegut diverses formes de traduïr un forat negre matemàticament. “Es el més ampli dels existents fins ara, i per tant permiteix incrementar el espectre d'estudis i conseqüentment estudiar la presència de forats negres en noves regions”, explica el professor Herrera.







El que han fet Herrera, Flores i Silva, és definir una regió llunyana del forat negre, que permiteisca determinar des de que regions del espai és possible allunyar-se tant com es vullga del centre del forat negre.


NOTICIA 1

NOTICIA RELACIONADA

Video

Una explosió podria canviar el cel al 2022

El científic Larry Molnar diu que al 2022 es produirà una exploció pel xoc de dos estrelles i durant un temps sera l’objecte més brillant del firmament.
Es podrà veure desde la Terra sense necessitat d’un telescopi, Molnar explica que estem en una d’eixes extranyes ocasions en les que podem predir una exploció.
Açò es tracta d’un sistema binari i l’astre, que podrà vores com si fora part de la constel·lació Cisne, es juntarà amb les estrelles que formen la Creu del Nord.
Molnar de desde 2013 estudiant l’estrella KIC 9832227, va començar a estudiar-la quan va anar a una conferencia de Karen Kinemuchi en la que ella explicava els canvis de eixe cos. El científic va acabar de descobrir que es tractava d’un sistema binari ‘’de contacte’’, açò vol dir que dos estrelles comparteixen una atmòsfera en comú, després d’açò Daniel Van Noord, estudiant del Calvin College, va conseguir fixar un període orbital amb les dades del satèlit Kepler i es va sorprendre al descobrir que el període orbital erea un poc més inferiors als dels primers estudis.
Romuald Tylenda, va fer un estudi posterior en el que explica un comportament semblant al de l’estrella V1309 abans d’explotar, al 2008. Anys abans a que explotara, hi havia registres de que l’estrella cada vegada tenia un període orbital més curt.
El cientific ha dit que en els anys següents deuriem d’estudiar l’esdeveniment per a quan l’explosió es produeixca conegam com s’ha produit detalladament.





Notícia original
Video

Dos forats negres 'propers' a la nostra galàxia ixen a la llum

Estaven prop però fins ara havien estat ocults als ulls dels telescopis... Parlem de dos forats negres situats en el cor de sendes galàctiques pròximes a la Via Làctea aquestes han sigut presentades el cap de setmana passat al Congrés de la Societat Astronòmica Amèricana celebrat en, Texas (EUA).


Un d'aquests forats es troba en la galàxia espiral, situada a 38 milions d'anys llum, mentre que el segon ha sigut localitzat, a 170 milions d'anys llum. Els dos objectes han sigut descoberts gràcies a un potent telescopi de rajos X de la NASA anomenat NuSTAR. Segons la NASA, aquests dos forats negres són motors centrals denominats nuclis galàctics actius (objectes extremadament brillants que inclouen fonts d'energia), segons la seua orientació i del tipus de material que els rodeja, resulten molt diferents quan s’observen amb un telescopi.


Els nuclis galàctics són tan brillants perque les partícules que hi ha al voltant d'un forat negre tenen altes temperatures i emeten radiació al llarg de tot el forat negre. «De la mateixa forma que no podem veure el Sol en un dia ennuvolat, no podem observar directament la brillantor dels nuclis galàctics actius a causa de tot el gas i la pols que els rodeja», explica Peter Boorman, de la Universitat de Southampton, en Regne Unit. Els astrònoms també han observat que la galàxia a 38 milions d’anys llum alberga nombroses estreles jóvens, de només cinc milions d'anys, la qual cosa suggerix que la galàxia fabrica nous astres alhora que s'alimenta de pols i gas.



Notícia original

Video relacionat

AVALUANT L’IMPACTE ACTUAL DE L’ESCALFAMENT GLOBAL

El canvi climàtic global ja ha tingut un impacte perceptible en tots els aspectes de la vida a la Terra. Ara hi ha evidències que, amb aproximadament un únic grau centígrad d'escalfament global, ja s'està notant un impacte important en els sistemes naturals els trets físics i fisiològics de bastants espècies, com la grandària corporal, estan canviant; hi ha espècies que clarament estan canviant les seves àrees de distribució geogràfica i s'aprecien signes inequívocs que hi ha ecosistemes complets baix estrès; tot en resposta als canvis en el clima a la terra i en el mar.



Molts dels impactes en espècies i ecosistemes afecten a comunitats humanes, tal com indiquen els autors de l'estudi(Brett Scheffers i James Watson), i les conseqüències van des d'una major quantitat de plagues d'insectes capaços d'arruïnar collites, fins a epidèmies de malalties en zones geogràfiques on abans eren impensables, passant per canvis inesperats en els recursos pesquers i un menor rendiment dels cultius agrícoles fins i tot sense l'assot d'insectes herbívors o altres organismes. Però la recerca sobre aquests impactes també permet albergar algunes esperances.





NOTICIA 1

NOTICIA 2

NOTICIA ORIGINAL

VIDEO:

AVALUANT L’IMPACTE ACTUAL DE L’ESCALFAMENT GLOBAL

El canvi climàtic global ja ha tingut un impacte perceptible en tots els aspectes de la vida a la Terra. Ara hi ha evidències que, amb aproximadament un únic grau centígrad d'escalfament global, ja s'està notant un impacte important en els sistemes naturals els trets físics i fisiològics de bastants espècies, com la grandària corporal, estan canviant; hi ha espècies que clarament estan canviant les seves àrees de distribució geogràfica i s'aprecien signes inequívocs que hi ha ecosistemes complets baix estrès; tot en resposta als canvis en el clima a la terra i en el mar.



Molts dels impactes en espècies i ecosistemes afecten a comunitats humanes, tal com indiquen els autors de l'estudi(Brett Scheffers i James Watson), i les conseqüències van des d'una major quantitat de plagues d'insectes capaços d'arruïnar collites, fins a epidèmies de malalties en zones geogràfiques on abans eren impensables, passant per canvis inesperats en els recursos pesquers i un menor rendiment dels cultius agrícoles fins i tot sense l'assot d'insectes herbívors o altres organismes. Però la recerca sobre aquests impactes també permet albergar algunes esperances.





NOTICIA 1

NOTICIA 2

NOTICIA ORIGINAL

VIDEO:

Per què sonen les roses quan exploten?

Un grup d'investigadors s'ha fet la mateixa pregunta i han elaborat un experiment per a determinar l'origen d'aquest so tan peculiar. En un principi pareix fàcil suposar el so de la dacsa just abans de que es convertisca en la tradicional rosa de color blanc, però no és així.
Una altra hipòtesi prou coherent que se'ls va passar per la ment va ser que el famós "pop" es produïra pel rebot de la rosa al botar quan es calfen, però tampoc va ser la teoria correcta. Els investigadors van col·locar una microcamera i un micròfon sincronitzat amb ella junt amb un plat de roses, les van ficar al microones, i van gravar.
Al visualitzar les imatges a camera lenta junt amb les freqüències de so, van observar que el "pop" es deu a l'alliberament de la pressió de la dacsa.
Quan calfem les roses, comença a elevar-se la pressió pel vapor d'aigua que es va acumulant en l'interior de la dacsa, i al trencar-se, esta pressió s'allibera. Aquest procés genera que les cavitats de la dacsa vibren i actue com una caixa de ressonància.

Notícia original

Notícia relacionada

LOS MISMOS GENES HACEN POSIBLE EL HABLA HUMANA Y EL CANTO DE LOS PÁJAROS

Ya Darwin decía en El origen del hombre (1871) que los sonidos emitidos por las aves constituyen, en varios aspectos, la analogía más cercana al lenguaje.  Pues bien, ahora un estudio reciente del MIT publicado en Science aporta otra similitud más, en este caso genética.Andreas Pfenning y sus colaboradores han comparado los mapas de actividad genética –transcriptomas– del tejido cerebral de tres aves capaces de aprender vocalizaciones: el pinzón cebra, el periquito y el colibrí de Ana (Calypte anna). Luego compararon también estos mapas genéticos con otros tomados de aves y primates que no pueden aprender nuevas vocalizaciones, y con los mapas genéticos de los cerebros de seis personas que donaron tejido al Allen Brain Institute de Seattle (EEUU). 

Con todo eso, los científicos comprobaron que el FOXP2 o gen del lenguaje es uno de los 55 genes que muestran un patrón similar en la actividad del cerebro de los seres humanos y de las aves capaces de vocalizar. Por el contario, dichos genes muestran diferentes patrones de actividad en los cerebros de animales incapaces del aprendizaje vocal.

Estos resultados sugieren que los pájaros cantores pueden ser un modelo animal perfecto para el estudio de la genética que subyace a la producción del habla. La cuestión es interesante por sus potenciales aplicaciones médicas en trastornos como la enfermedad de Huntington, que afectan a la capacidad de hablar. Los experimentos con aves cantoras podrían desvelar los genes particulares implicados en esos trastornos.

Noticia original:los-genes-hacen-posible-el-habla-humana-y-el-canto-de-los-pajaros
Enlaces: http://www.muyinteresante.es/

EL ESQUELETO HUMANO TIENE UN ORIGEN EVOLUTIVO RECIENTE

Comparado con el de otros homínidos, nuestro esqueleto es muy ligero. Ahora, un equipo de investigadores de distintas instituciones internacionales,  ha descubierto que este adoptó su actual configuración en una época relativamente reciente, hace apenas 12.000 años.

Para demostrarlo, estos científicos estudiaron mediante imágenes de alta resolución las articulaciones de chimpancés. Los autores explican que nuestros ancestros y sus parientes mantuvieron durante millones de años una alta densidad ósea, hasta que esta experimentó un súbito y pronunciado declive hace unos pocos miles de años.

Este es más drástico en los miembros inferiores –en las rodillas, la cadera y los tobillos– que en los superiores –las manos, los codos y los hombros–, por lo que los expertos sospechan que podría estar relacionado con la aparición de la agricultura, el abandono de una forma de vida nómada y la adopción de otra mucho más sedentaria.


“En nuestro ensayo mostramos que los humanos tenemos en la actualidad huesos menos densos que otras especies con las que estamos relacionados. Esto es así tanto en las sociedades agrícolas como en las industriales”, señala Chirchir. No obstante, los investigadores observaron que las diferencias con otros homínidos eran mínimas hace tan solo 20.000 años. A partir de este hallazgo, esperan proporcionar un contexto antropológico que ayude a explicar el desarrollo de algunas afecciones, como la osteoporosis.

Noticia Original: http://www.muyinteresante.esorigen-evolutivo-reciente-
video relacionado: https://www.youtube.com/watch?v=IDRwsP6hhVY
Enlaces: http://www.muyinteresante.es/

LA TIERRA ENTRA EN LA ERA DEL ANTROPOCENO

Un grup internacional d'investigadors proposa canviar el nom a l'època actual a causa de l'terrible impacte deixat al planeta per l'activitat humana.
 


L'home pot ser un animal terrible, possiblement l'únic dedicat a destruir amb afany la seva pròpia llar i font d'alimentació. L'activitat humana ha fet desaparèixer ecosistemes a tot el món, ha canviat la qualitat de l'aire, ha influït en el clima global i ha exterminat d'una o altra manera centenars i centenars d'espècies. Un prestigiós planter de científics advertia fa dos anys a la revista Science que la Terra s'aproxima a un col · lapse mediambiental imminent i irreversible si no es prenen aviat les mesures adequades. Fa tan sols uns mesos, altres experts afirmaven en la mateixa revista que el món es troba immers en la seva sisena extinció massiva, i no per catàstrofes naturals. Aquesta és la nostra empremta al planeta i els científics creuen que és tan profunda que ha de posar nom a tota una era: es diu Antropocè, l'era dels éssers humans.