La Royal Thai Airforce ha desenvolupat uns calcetins que combaten el mal olor a peus i les infeccions bacterianes, ja que estan recoberts per nanopartícules d’òxid de zinc. Van ser provats en un hospital de Tailàndia i es va investigar que l’òxid de zinc és compatible amb la pell, és segur i es pot incorporar als teixits.
Un estudi ha demostrat que aquelles persones que van utilitzar calcetins amb òxid de zinc van experimentar millores respecte a aquells que van utilitzar calcetins normals.
El doctor Punyawee Ongsri, mentre feia una revisió, va observar que hi havia una infecció en els peus del personal militar i va voler posar en pràctica l’estudi, que ja estava prèviament.
Eachnight, és una empresa que busca a professionals per a fer un estudi que consisteix a fer una migdiada diària durant un mes per 1.200 €. En aquest estudi es pretén descobrir els pros i contres de fer migdiada. Les persones que s’oferisquen per a realitzar aquest estudi han de tindre en compte que hauran de realitzar experiments per a comprovar les teories relacionades amb la migdiada.
Cal tindre en compte que les migdiades de diferent durada tenen diferents beneficis, no és el mateix dormir 20 o 30 minuts, que 2 hores. Han d’ajudar a descobrir quina és la duració òptima d’una migdiada per a recuperar-se del cansament, la fatiga o millorar la productivitat i la motivació després d’aquesta. Els candidats han de participar en una videoconferència abans de la migdiada, i una altra després de cada experiment, en la qual hauran d’explicar la seua experiència i els resultats.
Per a formar part de l’estudi, has de tindre més de 18 anys i desenvolupar-te amb soltesa en l’anglés. Si compleixes els requisits i vols participar, sols hauràs d’omplir un formulari en la pàgina web https://eachnight.com/sleep-studies/get-paid-to-nap/ . Tens fins al 31 de maig per apuntar-te.
Després de quatre anys amb l'empelt al braç, l'home, de 45 anys, espera que li puguen realitzar la cirurgia per a traslladar el seu membre a la ubicació natural. Malcolm MacDonald, d'Anglaterra, va perdre el seu penis després de patir una infecció en el sòl pelvià, que amb el pas del temps es va agreujar i es va convertir en una sèpsia, una complicació que es produeix com a resposta immunitària en la qual l'organisme allibera substàncies químiques en la sang per a combatre la infecció. Aquesta alteració va provocar que els dits de les seues mans i peus s'inflaren i es posaren negres, el mateix va ocórrer amb el seu penis que finalment, va caure. Ralph, un especialista, va parlar amb MacDonald i li va manifestar que podria tindre un nou penis, però que havia d'empeltar-lo al seu braç, posició en la qual hauria de romandre durant dos anys, per a finalment poder-lo traslladar a l'engonal.
Després de dos anys, en 2018, el penis de MacDonald estava llest, per a ocupar la seua posició natural, però infortunadament, l'home no es trobava bé de salut, així que l'operació va haver de ser posposada. Però finalment l’operació va eixir amb èxit i actualment l’home fa vida normal.
El bon somni incideix en l'estat d'ànim, la capacitat per a perdre pes, el rendiment diari i, fins i tot, pot previndre el càncer, la diabetis i les malalties cardíaques. Per a gaudir d'un somni reparador i ple, metges experts aconsellen seguir uns consells. Abans de res, cal conéixer quant somni és suficient per a cada persona. Per a saber quant somni es necessita, es recomana que durant quatre dies es desperte sense alarma.
En els primers dos dies, dorm tot el temps que necessites per a esborrar qualsevol falta de somni. Pots fer migdiada si ho necessites, però això no és un substitut d'una bona nit de somni, però pot ajudar quan hi ha un dèficit d’aquesta.
S'ha demostrat que l'exercici regular té un efecte positiu en la qualitat general del somni. S’ha demostrat que quan les persones combinen exercici aeròbic dues vegades per setmana amb activitats físiques diàries experimenten millors patrons de somni. Cal deixar d'entrenar dues o tres hores abans de ficar-se al llit per a així aconseguir una nit de somni òptima.
La millor temperatura ambient per a iniciar el somni és de 18ºC a 19ºC.
Beure alcohol amb moderació està bé, però més d'una o dues begudes danya la qualitat del somni.
Mentre més café es prenga, més temps es prendrà el cos a eliminar-lo i que desapareguen els efectes.
Quan s'injecten medicaments en els ossos, aquestes arriben molt ràpidament a altres parts del cos. Sabem que això ocorre així perquè quan els cirurgians traumatològics no poden obtindre accés ràpid a una vena, injecten directament en l'os de la cama d'un pacient. D'alguna manera, els medicaments abandonen ràpidament la mèdul·la òssia i circulen al voltant del cos.
Ara per primera vegada, s'ha vist que els ossos de les extremitats dels ratolins contenen xicotets vasos sanguinis. Un article mostra com aquests diminuts capil·lars de sang passen a través de l'os, connectant la medul·la òssia amb el sistema circulatori.
La sang ingressa als ossos de les extremitats a través de les artèries situades en els extrems dels ossos o a través d'uns pocs vasos sanguinis al llarg dels ossos abans de passar a través de la medul·la òssia i eixir per l'altre extrem. Això no explica com les infusions de medicaments d'emergència en la medul·la òssia es propaguen ràpidament a la resta del cos.
Els investigadors van usar una tècnica de 'neteja' per a fer que els ossos siguen transparents. Després van poder examinar els ossos sota un microscopi, identificant els centenars de xicotets capil·lars.
Els VTC ( vassos trans-corticals ) també transporten les cèl·lules immunitàries fora de la medul·la òssia, on es produeixen, i poden ajudar en el tractament de malalties com els accidents cerebrovasculars i l'artritis
Els VTC també transporten les cèl·lules immunitàries fora de la medul·la òssia, on es produeixen, i poden ajudar en el tractament de malalties com els accidents cerebrovasculars i l'artritis.
Si s'estableixen vincles directes entre els VTC i les malalties inflamatòries en estudis, aquestes troballes poden ajudar a desenvolupar nous tractaments per a la inflamació òssia i les lesions mitjançant la regulació del flux sanguini o la migració cel·lular a través dels VTC.
Existeixen diferents factors com l'alimentació, l'estrés i les emocions que fan que puga variar la temperatura lleument. Dit això, una temperatura normal és aquella que es troba entre els 36,6 graus i els 37 graus.
Quan augmenta la temperatura corporal més enllà dels 38 graus, és important distingir entre febre, que és una reacció fisiològica, i hipertèrmia, que és sempre patològica.
VARIACIONS DE LA TEMPERATURA: - L'alimentació, l'estrés, l'emoció i la còlera són capaces d'augmentar la temperatura un màxim de 0,5 graus. - La ingestió d'alcohol pot provocar variacions en els dos sentits segons l'interval de temps entre la ingestió i el mesurament de la temperatura, i segons la quantitat ingerida. - L'exercici físic, que té tendència a augmentar la temperatura.
MÈTODES PER A MEDIR LA TEMPERATURA: -La temperatura rectal canvia lentament respecte a la variació de la temperatura interna i s'ha demostrat que es manté elevada, fins i tot després que la temperatura interna del pacient haja començat a baixar i al revés. - La termometria axil·lar, per a prendre aquest tipus de temperatura, és necessari col·locar un termòmetre de mercuri tradicional just damunt de l'artèria axil·lar, i la mesura pot ser afectada per condicions ambientals. - La termometria bucal, s'altera fàcilment per la ingestió recent d'aliments o de begudes i per la respiració per la boca. Per a mesurar la temperatura bucal és necessari mantindre la boca tancada i la llengua estesa durant 3 a 4 minuts. - La termometria auricular és d'utilització fàcil i presenta menys riscos, però és menys sensible per a la detecció de febre.
Un equip internacional de científics ha descobert un mecanisme que podria servir per a tractar alguns trastorns relacionats amb l'envelliment, com el desgast del cartílag articular o artrosi. Segons els investigadors, el descobriment pot suposar un important avanç en la lluita per millorar el tractament i la cura de l'artrosi. Els investigadors han comprovat les potencialitats terapèutiques que poden arribar a tindre aqueixos ritmes circadiaris, i que en modificar l'expressió d'un gen es pot revertir l'envelliment cel·lular i tractar els trastorns relacionats amb l'envelliment. Així, els investigadors consideren que si s'aconsegueix restaurar el ritme circadiari es poden previndre algunes de les patologies associades a l'edat.
Els autors han subratllat a més que aquest descobriment obri la porta per a poder restaurar la funció articular danyada, en rejovenir i facilitar la regeneració del cartílag i al mateix temps alleujar els símptomes que causa l'artrosi.
Són diverses les raons per les quals dol tant quan et talles el dit amb un full de paper.
-El primer és que els dits són una de les parts més sensibles del cos, junt amb els llavis o la llengua. Les terminacions nervioses d'aquestes parts del cos poden diferenciar amb claredat, sensacions de pressió, calor, fred i lesions. Són parts que utilitzem amb molta freqüència, per la qual cosa els talls poden reobrir-se i reavivar el dolor.
Hi ha diverses formes per a fer que el tall dolgua menys. -El primer seria rentar el tall amb aigua i sabó, reduirà la possibilitat d'infecció i ajudarà al fet que la ferida es cure més ràpid. Després, cobrir-la per uns dies amb una venda adhesiva per a evitar que es torne a obrir.
No ha estat molt investigada, cosa que no està mal perquè hi ha coses més greus a les quals parar atenció.
La AEMPS, dependent del Ministeri de Sanitat, ha retirat del mercat un lot de Trajenta, en haver-se detectat la solapa superior del cartonatge enlairada en algunes unitats. Trajenta conté el principi actiu linagliptina, que pertany a un grup de medicaments coneguts com antidiabètics orals.
Segons el prospecte, Trajenta s'utilitza per a tractar la diabetis tipus 2 en adults, si la malaltia no es pot controlar de manera adequada amb un medicament antidiabètic oral o dieta i exercici per si sols. Trajenta es pot utilitzar juntament amb altres medicaments antidiabètics. Se sap que aquesta malaltia metabòlica, lligada a l'obesitat, augmenta al seu torn el risc de malaltia cardiovascular i cerebrovascular, el de malaltia renal i fins i tot ceguesa, sordesa i la possibilitat d'haver de sofrir amputacions. Existeixen multitud de fàrmacs per a controlar la malaltia, sempre en combinació amb canvis en l'estil de vida.
Però, si es realitza una bona alimentació durant els primers anys, seria possible curar la malaltia.
Gràcies als avanços recents en l'accés al tractament antirretrovíric, les persones infectades pel VIH poden ara viure més temps i en millor estat de salut. A més, s'ha confirmat que el tractament antirretrovíric evita la transmissió del VIH. L'OMS ha publicat una sèrie de normatives i ajuda als països a formular i aplicar polítiques i programes destinats a millorar i ampliar els serveis de prevenció, tractament, atenció i suport relacionats amb el VIH per a totes les persones que els necessiten.
Dades sobre el VIH:
El VIH infecta les cèl·lules del sistema immunitari.
L'eliminació de la transmissió maternaofilial del VIH s'està fent realitat.
Es pot transmetre de diverses formes:
-Durant l'embaràs, el part i la lactància; -Amb relacions sexuals sense protecció o relacions sexuals orals. -Transfusions de sang o trasplantament de teixit contaminat. -L'intercanvi d'equip d'injecció o d'equip per a tatuar.
Existeixen diverses maneres de prevenir la transmissió del VIH:
-Adoptar pràctiques sexuals segures, amb l'ús de preservatius. -Sotmetre's a proves de detecció. -Accedir a la circumcisió masculina metgessa voluntària en cas de viure en països africans, en els quals es promou aquesta intervenció. -Si es té el VIH, iniciar el tractament antirretrovíric al més aviat possible en benefici propi i per a prevenir la transmissió.
Succeeix quan cèl·lules tumorals de la mama viatgen per la sang i s'instal·len en el pulmó, el fetge, el cervell o els ossos, van creixent i és quan diagnostiquem malaltia metastàsica en aquestes localitzacions. A partir d'aquest moment tot canvia, parlem d'una malaltia crònica. Aquí les claus són retardar la progressió de la malaltia el major temps possible i tractar d'assegurar qualitat de vida a la pacient.
Quan ja fa mesos o anys monitorant aquesta malaltia, hi ha una nova etapa, l'objectiu és seguir-li els passos i vigilar la seua expansió, els instruments habituals són: -Analítiques de sang i orina: es fa un recompte de glòbuls blancs i es busquen altres anomalies. -TAC: proporciona imatges detallades dels òrgans afectats. -Biòpsia: s'utilitza per a saber si és benigne o no.
Els avanços mèdics presenten menys efectes secundaris i es toleren millor, la qual cosa permet a la pacient mantenir una qualitat de vida. No hi ha res escrit sobre quin pacient tindrà una recaiguda. La primera pregunta de la pacient, és si morirà i a partir d'aquí tot es fa relatiu. Simultanejar amb altres teràpies tampoc és bona idea, per molt naturals que siguen, ja que podrien interferir amb el tractament principal.
