Segons un estudi realitzat amb col•laboració d’un gran nombre de persones s’ha demostrat que les persones amb pell molt blanca que eviten prendre el sol tenen tendència a tindre carència de vitamina D.
La vitamina D es produïda per la pell
quan aquesta es troba baix l’exposició dels raigs ultraviolats provinents del sol. Aquesta s’utilitza per previndre emfermetats òssies com per exemple la osteoporosi i el raquitisme, encara que també podria produïr certes emfermetats cròniques.
No obstant, la vitamina D també es pot obtindre mitjançant l’alimentació, consumint aliments enriquits amb certs nutrients, peix com el salmó i la tonyina o bé suplements dietètics.
Eleni Linus (dermatòloga) i el Dr. Jean Tang de l’escola de Medicina de la Universitat de Stanford s’adonaren que les persones amb la pell molt blanca que evitaven la llum del sol presentaven un nivell de vitamina D molt més baix que les que ho feien.
Per contra, es va comprovar que les persones amb pell de color tenien un nivell d’aquesta vitamina molt semblant a les persones de pell molt blanca, degut a que aquestes presentaven com una mena de protecció natural davant els raigs solars.
Entre les fonts d’energia renovables, el Sol ocupa un lloc privilegiat, ja que és una substància neta, gratuïta e inesgotable, la potència del qual és enorme. Una hora de Sol serviria per a abastir durant tot un any les demandes energètiques de la humanitat , encara que el gran problema que es troben els científics és a l’hora d’aconseguir captar-la eficaçment.
Al 1954 als laboratoris Bell, van fabricar la primera cèl·lula fotovoltaica, la qual realitzava dues funcions: la de capturar la llum solar i la de conversió d’aquesta en electricitat. Mitjançant els concentradors solars és possible separar i optimitzar aquestes dos funcions.
Aquests dispositius capturen, concentren e intensifiquen la radiació solar en una xicoteta àrea on se situa la cèl·lula fotovoltaica, que tindrà que convertir la llum únicament. D’aquesta forma es necessita menys superfície activa i es genera més energia elèctrica, però per a que els concentradors puguen funcionar així, deurien d’estar en tot moment encarats cap al Sol. Per a que açò siga possible hauria d’haver un sensor que detectara la posició del Sol i un sistema mecànic que els permetera girar, a més d’estar suficientment separats per a evitar sombres.
Per a evitar tots aquests problemes, s’està investigant un sistema de captura d’energia solar anomenat concentrador solar luminiscent. Consesteix en unes pintures o tints luminiscents que al dipositar-los sobre una superfície de cristall actuen com a guia de les ones, capturant la llum solar i redirigint-la i concentrant-la sobre els extrems del mateix, on se situa la cèl·lula fotovoltaica. Per a ser possible, la llum reemesa per les pintures ha de ser diferent longitud d’ona que la de la llum absorbida.
Els tintes emeten la llum isotròpicament, i aquesta es propaga per reflexió interna. Mitjançant unes antenes moleculars intel·ligents es capta la llum solar des de qualsevol angle, però sols la reemiteixen anisotòrpicament en una sola cara del cristall evitant les pèrdues per la cara del mateix. Daquesta forma augmenta fins al 81% la eficiència de captura. A més, aquest nou sistema pot captar també la llum difusa que ha sofrit distorsions a l’atmosfera, cosa que permet l’ús en dies nuvolats.
El MIT ja ha creat una empresa que podrà integrar aquest sistema. Els cristalls de les nostres cases, telèfons mòbils i iPOD podrien beneficiar-se d’aquest sistema, ja que presenten cada vegada una major superfície de cristall.
