Aprofitar millor l'aigua dels 10 grans rius del món permitiria generar quasi el triple d'aliments

Un estudi del Challenge Program on Water and Food revela que el problema de l’aigua no es l’escassetat, sinó el mal aprofitament i repartiment d’aquesta entre els països amb mes problemes d’aigua.

El director d’aquest programa declara que l’escassetat de l’aigua no és la principal causa que està fent que es reduisca la producció de cultius, sinó que no aprofitem bé l’aigua, i que amb unes poques millores es podria generar de dos a tres vegades més aliments.

Aquest ha sigut el major estudi que s’ha realitzat sobre conques fluvials d’Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud, zones en les quals 470 milions de persones viuen en condicions de pobresa. 

Aprofundint un poc més, els investigadors han estimat que en països com Xina,Índia o Pakistan, el 23% dels sistemes de cultiu d’arròs estan produint la meitat de la producció total que podrien fer, o que a Àfrica, que utilitzen l’aigua de la plutja, només un 4% de tota l’aprofitable és la que s’utilitza per a l’agricultura.

Altre investigador conclou que contem amb possibilitats prou senzilles per a solventar el problema de la pobresa de milions de persones i tot açò sense esgotar el nostre recurs més volgut, l’aigua.

Notícia original

Notícies relacionades:

• Boscos de boira, els tresons d'aigua del tròpic
• De Troia al topless: vida d'un mar

De 1971 a 2000 el clima s'ha calfat més que en qualsevol altre interval igual dels últims 1400 anys

El clima de la Terra entre el 1971 i el 2000 s’ha calfat més que en qualsevol altre interval de temps com

aquest en els últims 1400 anys, tot degut a les emissions industrials de gasos d’efecte hivernacle. Aquest període de calentament global que segueix avançant ha afectat inclús a la tendencia natural de refredament que s’estava produint des de fa uns segles. 

Aquesta investigación es va fer analitzant diferents dades arreplegades dels anells de creixement dels àrbres, nuclis de gel, etc.

La reconstrucció de les temperatures a Europa permet també veure el context en el que va ocórrer l’onada de calor del 2003, que va provocar la mort de milers de persones i que ademés es considera com l’estiu més calent en més de 2000 anys.

Per contra, els períodes més freds entre el segle IX i el segle XX van ser prou forts al coincidir dos circumstàncies, una activitat solar débil i una altra activitat volcánica que va alliberar materials a l’atmostera creant una fina capa que reduïa la quantitat de llum recibida per la Terra.

Notícia original

Noticies relaciones:

• El 2012 es convertix en el nové any més càlid de la Terra des de 1850
• Part de l'Àrtic es cobrirà de boscos en uns decenis pel calentament global

Escoltar música nova ''recompensa'' al cervell

Tots sabem que després d’un dia dur, ens posem a escoltar música i és possible que acabem trobant-nos millor, però com és açò possible? Un grup d'investigadors de la Universitat de Montreal ha realitzat un estudi on diuen que la resposta està un un grup de neurones del encèfal, conegut com el nucli accumbens.

L’activitat neural en el nucli accumbens és un predictor dels diners que està dispost una persona a pagar per comprar una cançó. Els investigadors van crear un entorn on les persones pogueren escoltar música i gastar-se els diners per a comprar-la. Van escanejar els cervells d’aquestes persones i van descobrir que l’activitat neuronal en el nucli accumbens pot indicar si a una persona li agrada tant una cançó nova com per a comprar-la. Una major activitat del nucli podria indicar que les persones estarien dispostes a gastar més diners en la cançó. Aquest fet aporta una evidència neurobiològica de que la música és una recompensa intel•letual.

Ara bé, el nucli accumbens també interactua amb algunes de les parts més desenvolupades del cervell com les àrees sensorials o les emocionals, i el com puguen reaccionar aquestes diferents parts depenen del tipus de melodia al que hem estat exposats al llarg de la nostra vida, la qual cosa fa que siga una resposta molt individual.

Un dels motius pels que ens agrada la música és perquè ens pot recordar a alguna experiència viscuda, però el que passa amb la música que no hem sentit mai és que el cervell treballa aprenent a reconèixer millor els patrons corresponents, com una màquina de predicció. Però el que importa per als investigadors és que encara que un so no tinga cap valor de recompensa, quan el combines amb altres, el cervell l’identifica com una cosa plaent per a nosaltres.

Notícia original

Notícies relacionades:

• La part del cervell que percep la bellesa en l'art
• Investiguen per què el cervell dels artistes és tan especial

Fotografien per primera vegada la replicació del genoma humà

El grup d’Inestabilitat genómica del Centre Nacional d’Investigacion Oncològiques ha aconseguit obtindre

per primera vegada una fotografia panoràmica de les proteïnes que participen en el procés de replicació del DNA.

Fins ara, es tenia una idea aproximada sobre les proteïnes que participaven en aquest procés, varies desenes són les que es troben involucrades.

Gràcies al desenvolupament d’una nova tecnologia que permet aïllar el DNA acabat de sintetitzar, els científics han sigut capaços de dibuixar per primera vegada el funcionament de la replicació. Segons els autors, les proteïnes identificades tenen funcions molt diverses, totes necessàries per a assegurar una correcta duplicació del DNA i així avitar errors en el material genètic, la base dels tumors.

A més, un dels investigadors afegeix que algunes de les proteïnes que s’han trobat ja eren conegudes, però que també s’han trobat altres proteïnes desconegudes fins ara.

També està pensat aplicar aquestes noves tecnologies per a trovar diferències en el funcionament de replicació de cèl•lules normals i cèl•lules canceroses, i així poder trovar noves teràpies per al tractament del càncer.

Notícia original

Notícies relacionades:

• Seqüencien el genoma complet del cigró
• El genoma del peix zebra l'impulsa com a model per a estudiar infermetats

El cervell humà ja distingeix síl·labes tres mesos abans del naixement

Un estudi revela que un fetus de 28 a 32 setmanes es capaç d’establir les connexions neuronals suficients Institut Nacional d’Investigació de Salut i Medicina a França, i remarquen que al nàixer, els xiquets ja són capaços de reconèixer i distingir el llenguatge humà.

com per a entendre la parla humana. L’estudi ha estat realitzat per uns investigadors del

Es va dur a terme un experiment amb 12 fetus d’entre 28 i 32 setmanes, que és el període en el qual comencen les respostes corticals a estímuls externs, en el qual es va utilitzar tecnología òptica mitjançant escaners.

Els investigadors van trovar una sèrie de similituds entre el processament lingüístic dels bebés i dels adults. A més, encara que les proves van provocar respostes en la regió frontal dreta, que és la primera en formar-se, els canvis sil•làbics també es van produir en la regió esquerra, la qual cosa pot significar una sofisticació en algunes regions lingüístiques del cervell tres mesos abans de que finalitze la gestació.

Notícia original

Noticies relacionades:

• Desxifren l'activitat cerebral del llenguatge
• El cervell utilitza les mateixes àrees per als gestos i el llenguatge

Resolt el problema de la festa de còctel

Des del 1950, els científics intenten explicar-se com en ambients ruidosos pugues només escoltar la veu de la persona amb que estas parlant, sense fer cas dels demes sorolls del teu voltant. De fet, açò es coneix com ´´el problema de la festa de còctel``

Però ara, investigadors dels Estats Units han desvelat els procesos pels quals el nostre cervell, sense fer un excessiu esforç, pot reduir tot el aldarull per a que ens quedem només amb el que ens interessa. Aquest procés es produeix en dos estapes: en la corfa auditiva primària, es modulen les senyals. Mentrestant, altres àrees destinades a funcions superiors seleccionen i eliminen totalment el que es vol ignorar.

Les persones que van participar en aquest experiment van observar un vídeo amb dos persones parlant, i se’ls demanava que només prestaren atenció a una de les dos persones, ignorant a l’altra. Durant aquest experiment es van observar les ones cerebrals amb elèctrodes.

En la corfa auditiva superior es van percebre tant les senyals de la persona que estava parlant com la de la que ignoraven. Però simultaniament es van analitzar les ones cerebrals d’àrees dedicades a funcions superiors; és ací on es selecciona el que interessa. La senyal del discurs principal era clara, pero l’altra no va ser detectada. A més, pareix ser que el cervell pot predir quan va a produir-se un event clau i així les neurones es preparen abans de que ocorrega. Aquest experiment només s’havia realitzat en animals, pero aquesta investigació ens soluciona aquesta incògnita.

Notícia original

Noticies relacionades:

• Descobreixen un sistema de neteja del cervell
• El cervell humà està encollint

La biodiversitat evita el col·lapse dels ecosistemes davant incendis o sequies

Segons un nou estudi, la presència de biodiversitat vegetal pot favoreixer l’estabilització dels sistemes ecològics, i pot ajudar a evitar el col•lapse quan apareixen perturbacions com incendis o sequies. El treball dona suport als terrenys amb diverses espècies vegetals, en compte dels monocultius, per a evitar aqueixa situació. 

La manipulació per part dels humans de les terres dona lloc en moltes ocasions a l’homogeneització dels ecosistemes, que poden estabilitzar la collita, però eliminen la funció d’amortiguament de la biodiversitat. Según un dels responsables, mentre el sistema es mantinga sense patir alguna perturbació, no s’aprecia la falta de biodiversitat, pero en aparèixer alguna perturbació, el sistema pot arribar a col•lapsar.

Els investigadors van realitzar l’estudi en una regió de deu hectàrees durant una dècada. L’autor d’aquesta investigació diu que anteriorment s’havien realitzat altres investigacions en terrenys artificials, mentre que en aquest s’havia realitzat en un terrenyt totalment natural, en el que es va poder demostrar els resultats aconseguits en els altres experiments.

L’equip va cremar algunes àrees seleccionades per a comparar parceles amb una sola espècie i altres zones on es combinaven varies. Els resultats van mostrar que la primera va ser invaïda per àrbres, mentre que l’altra amb més biodiversitat va resistir l’invasió. A més, aquesta diversitat va afectar a l’intensitat del foc, que va ser menor en les zones amb més biodiversitat. L’investigació conclou que la biodiversitat es crucial per a la recuperació dels ecosistemes després d’un incendi natural, encara que no sempre podrien amortiguar l’acció del foc si és molt intensa.

Notícia original

Noticies relacionades:

• Les llums urbanes afecten als ecosistemes
• Un software connecta els ecosistemes per a conservar la seua biodiversitat

Reprodueixen al laboratori el comportament estadístic dels terratrèmols

La fractura dels materials és un fenòmen complex que s’associa a molts desastres naturals, desde ruptures de xicotets dispositius fins a terratrèmols. 

En un estudi realitzat per investigadors de l’Universitat de Barcelona, s’ha utilitzat un material, que a compresió, permet reproduir les quatre principals lleis de recurrencia sísmica: la lley de Ritcher, la llei d’Omori, la distribució de les pauses entre sísmes i la llei de productivitat. El material consisteix en un tipus de vidre amb molts porus, disenyat per a aplicacions industrials. La mostra s’introdueix entre dues plaques i es comprimeix verticalment amb un pes que va augmentant amb el temps. A les plaques de compresió hi han dos sensors d’emisió acústica que farien el paper dels sismògrafs, que permeten detectar les fractures de la mostra.

Segons un dels investigadors, el que s’ha fet a l’experiment es simular una falla nova que començara des de zero, i d’aquesta manera han pogut observar l’evolució temporal de la falla, que al laboratori va ser d’unes hores, el que equivaldría a milions d’anys en la realitat.

S’han realitzat altres treballs amb anterioritat en els que s’ha intentat establir comparacions entre terratrèmols i fractures de materials al laboratori amb roques naturals, però els resultats han sigut incomplets. En canvi, aquest material permet realitzar distints experiments controlant distints paràmetres, com la velocitat o la força.

El resultat del experiment ha mostrat que el material segueix les quatre lleis estadístiques de la sismologia. En altre experiment amb el mateix material s’ha estudiat el nombre de rèpliques després que es produisca la fractura, i s’ha vist que el temps decau d’acord amb la llei d’Omori. S’han pogut comparar els resultats del laboratori amb les dos últimes lleis. La tercera, la llei estadística de distribució de pauses entre sísmes, s’ha comparat amb els resultats de la sèrie de terratrèmols de California, i en la quarta, la llei de productivitat, s’ha pogut comprovar la seua similitud amb els resultats del experiment, que mostra com el nombre de rèpliques després d’una fractura major creix en funció de l’energia d’aquest event principal.

Notícia original

Noticies relacionades:

• Jaén registra més de 300 terratrèmols en dos mesos
• Un terratrèmol de magnitud 7.6 sacudeix Costa Rica

Les imatges de televisió poden causar convulsions

Un anàlisi realitzat per un grup de neuròlegs espanyols confirma que més de 100 imatges emeses en televisió al dia podría causar crisis epilèptiques a persones fotosensibles.

L’estudi va consistir en visionar durant els sis primers mesos del 2012 tots els continguts emesos en una serie de cadenes entre les 8 i les 12 de la matinada. Van utilitzar un analitzador de patrons lumínics, i van detectar mes de 1100 violacions de la normativa británica d’emisions audiovisuals. Només a Regne Unit i Japó tenen algun tipus de legislació per a protegir als espectadors dels efectes que puguen tindre aquestes imatges cridaneres.

Segons un expert, aquestes imatges, amb alts contrastos i destells poden provocar una crisi epilèptica en gent que mai les havia patit. Aquesta primera crisi es manté latent fins que la persona s’expon a un estímul visual com poden ser aquestes imatges o les llums de la discoteca.

Les imatges capaces de despertar eixa fotosensibilitat solen tindre destells, llums de amb molt de contrast, ordenades en patrons repetitius. 

Aquest fenòmen és encara molt desconegut tant per a espectadors com per a programadors, i el que es pretén no és si no altra cosa que concienciar a les cadenes per a que reduisquen aquest abús en la programació sense perdre la qualitat.

Notícia original

Noticies relacionades:

• El víncul entre l'estrés i els atacs epilèptics
• Troben una conexió genètica entre l'epilèpsia i la migranya

Creen un equip biològic per a cultivar membranes artificials que substitueixen a la pell

Un biorreactor dissenyat per un grup de científics aconsegueix recrear les condicions adequades per al cultiu de membranes artificials. Açò és un equip que permet recrear les condicions ambientals  d’aïllament per a cultivar fibroblats, les cèl•lules dels teixits conectius del cos.

Els investigadors cultiven cèl•lules i soports de col•làgen per a crear substituts que restauren les funcions que hajen perdut sers humans o animals. Són molt útils per a reemplaçar teixits danyats la cicatrització del qual es difícil.

El que es pretén és obtindre productes sans, i per a açò s’ha de propiciar una correcta divisió celular al laboratori, ja que una inadequada manipulació del material podría causar falles que l’inhabilitarien per a ser usat en humans.

El cultiu de teixit conectiu artificial es fa mitjançant un sistema de dispersió de gas que facilita la transferència de CO2 i O2 en el material en creixement, al mateix temps que optimitza la aireació superficial.

Segons una investigadora, el biorreactor permet manipular les condicions del cultiu i així determinar com es comporten les cèl•lules.

També afegix que aquest biorreactor simula les condicions i estímuls naturals del cos d’una manera més exacta que quan les cèl•lules són cultivades en una xicoteta caixa estàtica de dos dimensions.

Notícia original

Noticies relacionades:

• Confirmen que les pròtesis més antigues conegudes del món foren creades en l'Antic Egipte
• Pròtesis de cordes vocals artificials poden reemplaçar a les danyades

Els músics de duos sincronitzen els seus cervells inclús tocant notes distintes

La interacció social és imprescindible en la vida humana, ja que les ments funcionen en interacció uns amb altres. Aquesta coordinació del comportament individual amb la d’altre requereix una percepció, representació i anticipació de les accions de cada una de les persones que interactuen.

Un grup d’investigadors del Institut de Desenvolupament Humà Max Planck han demostrat que la sincronització apareix quan es crea música de forma conjunta, encara que la melodía de cada intèrpret siga diferent. Amb anterioritat ja es va fer un estudi en el que es va observar la sincronització en el cervell de dos músics interpretant una peça, pero aquest estudi va un pas més avant, ja que s’examina l’activitat cerebral de dos guitarristes que toquen junts però no les mateixes veus.

Els resultats van mostrar que l’activitat cerebral de cada músic presentaba oscil•lacions que es coordinaven, inclús quan tocaven notes diferents. Aquesta sinconització suggereix una base neural directa que permet la sincronització interpersonal i musical.

Els científics van observar a 32 guitarristes, per a fer 16 duets, als quals els van demanar que interpretaren la Sonata en G Major de Schleider. Cada músic tenía que tocar una veu diferent, i un d’ells era l’encarregat de donar les entrades i marcar el tempo.

Mentrestant, van medir l’activitat cerebral dels músics per mitjà de elèctrodes, i van aconseguir calcular la sincronització entre els dos músics de cada duet.

En general, quan la gent coordina les seues propies accions, es formen unes xicotetes reds a les regions cerebrals. Els científics van observar en aquesta ocasió que ocorria alguna cosa semblant, es formaven estructures similars entre cervells dels músics.

També van apreciar que dins del dueto, el músic que prenia la iniciativa experimentava una sincronització del seu cervell molt forta, és més, existía abans de començar la interpretació.

Els investigadors creuen que al igual que ocorre amb els guitarristes, també és possible que açò passe en el deport o inclús quan dos persones estableixen comunicació.

Notícia original

Noticies relacionades:

• Muskiz incorpora la musicoteràpia al programa de cuidadors
• La música té un impacte  biològic en l'envelliment cerebral

El cervell obsessiu compulsiu s'activa més amb dilemes morals

Els pacients amb trastorn obsessiu-compulsiu tenen una major sensibilitat moral, segons les investigacions dels científics del Hospital de Bellvitge de Barcelona. Aquestes persones pateixen més preocupació davant un problema moral. Es va plantejar un experiment en el que amb tècniques de resonànciamagnètica funcional, es van medir les activacions cerebrals de 73 pacients amb TOC i 73 sans, en el que tenien que optar entre dos opcions de conseqüències negatives.

Se’ls va plantejar el dilema del nadó plorant. Aquest consistia en que els participants tenien que imaginar-se que estaven en una guerra on els soldats enemics rondaven la seua aldea, i tota la gent tenia que amagar-se en un soterrani on hi havia un nadó que plorava, i si no li ofegaven el plor amb risc d’asfixiar-lo, els soldats podien trobar-los a tots.

Els resultats es van comparar amb altres casos més trivials, com anar a la platja. Els pacients amb TOC presentaren una major activació cerebral en regions del cervell relacionades amb els processos de presa de decisions i el desenrotllament del sentiment de moralitat.

El TOC está caracteritzat per pensaments persistents o obsessions, dubtes a l’hora d’haver realitzat alguna acció important, comprovar diverses vegades la mateixa acció, o que necessiten que tot al seu alrededor estiga correctamente col·locat. També hi han pacients que dubten si han fet alguna acció de tipus sexual o religiosa inacceptable. Aquests últims són els que més pateixen aquesta hipersensibilitat moral.

Notícia original

Notícies relacionades: 

• Transtrons mentals vinculats a conductes obsessives en les reds socials
• LA violència domèstica, més probable en persones amb transtorns mentals

L'ull necessita llum durant l'embaràs per a desenrotllar-se

Els ulls no sols veuen la llum, si no que també la necesiten per a formar-se correctament en la seua fase fetal. Açò és el que diuen investigadors d’Estats Units que han descobert com els fotons de llum, ja en l’última fase de l’embaràs, desencadenen un conjunt de reaccions bioquímiques per a desenrotllar uns ulls sans. La intenció de l’investigació ha sigut averiguar com la respota a la llum incorrecta al fetus pot provocar retinopaties en els xiquets.

Els investigadors afirmen que és important que que penetre un número suficiente de fotons en el cos de la mare a l’última fase de gestació. Són aquests fotons els que tenen que activar un conjunt de processos i efectes relacionats entre sí que tenen que actuar correctament per a que l’ull funcione. L’eix d’aquest seguit de reaccions bioquímiques resideix als vasos sanguinis que rodejen l’ull. Mentre s’està formant, una red específica de vasos va retraguent-se, mentre que es forma el sistema vascular de la retina, procés molt important, apunten els científics. Un creixement anormal d’aquest sistema és una de les principals causes de ceguera en els nadons.

En un experiment realitzat amb ratolins, en el qual uns es van mantindre a la foscor i als altres se’ls va retirar un gen específic per a l’activació d’un fotopigment essencial, es va observar que el sistema vascular va creixer excessivament i açò va desembocar en una supressió del nombre de neurones retinals.

En els animals amb processos de gestación normal, els fotons de llum activen aquest fotopigment essencial, ajudant a que es desenrotlle correctament els vasos sanguinis i les neuronas de l’ull.

Les neuronas retinals necessiten molt d’oxigen per a formar-se i funcionar, pero quan els vasos sanguinis creixen excessivament, excerceixen massa pressió sobre l’ull, que pot desembocar en ceguera en alguns casos.

Notícia original

Noticies relacionades:

• Injeccions de cèl·lules fotosensibles regeneren la retina en ratolins
• La cura dels ulls, factor clau per a prevenir la ceguera

Descobreixen un nou tipus de cèl·lula cerebral

Un grup de científics ha descobert unes cèl·lules al cervell desconegudes fins ara, les quals pareix ser que regulen algunes funcions cardiovasculars, i que podrien ajudar en el futur a tratar amb més èxit les infermetats cardiovasculars.

Els científics, del Institut Karolinska de Suècia, han identificat aquestes cèl·lules en ratolins. Aquestes cèl·lules es desenrotllen amb l’ajuda de l’hormona tiroidea. En el moment en que la glándula tiroides produeix massa o massa poca hormona tiroidea en algun pacient, aquest té possibilitats de desenvolupar problemes amb aquestes cèl·lules, que desembocaran en problemes cardiovasculars.

Se sap que que els pacients que pateixen d’alguna alteració de la producció de la hormona tiroidea (hipertiroidisme/hipotiroidisme) desenvolupen algun problema de cor si no són tractats correctament, per tant es pensava que aquesta hormona afectava directament al cor. Pero s’ha demostrat que també ho fa per mig d’aquestes cèl·lules.

Aquest descobriment permetrà en el futur tractar infermetats cardiovasculars des de el cervell, encara que açò encara queda un poc lluny. Els científics diuen que volen tractar amb dones embarassades amb hipotiroidisme, ja que la baixa producción d’aquesta hormona pot afectar també al fill en el que respecta a la producció de neurones.

Notícia original

Notícies relacionades:

• ¿Com es destrueixen les neurones?
• Més hormones per a la menopausa

Nicotina en l'aigua mineral embotellada en Espanya

Investigadors de la Universitat Rei Joan Carles han trobat traces de nicotina en aigua mineral embotellada, després d'una minuciosa anàlisi de 58 components farmacèutics. Concretament es van trobar entre 7 i 15 nanograms en 5 de les 10 marques analitzades. A pesar d'açò, les mateixes fonts pròximes a la investigació reconeixen que la presència de nicotina en l'aigua es pot deure a molts factors, inclús que les empreses embotelladores no tingueren alguna cosa a veure. És la primera vegada que es realitza un estudi minuciós d'estos compostos en l'aigua mineral a causa de l'increment del consum d'aigua embotellada. Un dels autors ha destacat que davant d'esta troballa hi ha un risc de contaminació dels aqüífers, que suposen un valuós recurs natural d'aigua potable. De fet, molts estudis afirmen que la nicotina és un compost molt resistent als tractaments de depuració habituals.Este treball assenyala la necessitat de tindre en compte estos contaminant en les anàlisis de qualitat de l'aigua embotellada per a assegurar la puresa que se li assigna.Este treball assenyala la necessitat de tindre en compte estos contaminant en les anàlisis de qualitat de l'aigua embotellada per a assegurar la puresa que se li assigna.

Notícia original

Noticies relacionades:

• Falta d'aigua potable augmenta la mortalitat materna i infantil
• Problemes amb l'aigua potable per les plujes

3,3 mil·límetres de pujada anual del mar

Durant estos últims 20 anys, el nivell del mar ha anat augmentant 3 mm per any, a causa de l'expansió de les aigües càlides, segons un estudi internacional que proporciona informació sobre la fusió en les capes de gel polar. 

Des de 1998, els científics han realitzat almenys 29 estimacions diferents sobre la quantitat de capes de gel que han contribuït a elevar el nivell del mar. Fins al moment s'havien utilitzat tres mètodes d'observació per distints grups, però establint els llocs comuns i els temps de tots ells. 

Els experts diuen que en la dècada de 1990 no s'estava produint molt este desgel, va ser a partir del 1999 quan les capes de gel van començar a perdre massa i probablement han estat perdent massa més ràpid des de llavors.

 El professor Andrew Shepherd de la Universidad de Leeds ha establit tres formes de mesurar esta pèrdua. La primera és la combinació de mètodes climàtics i observacions per a anotar guany o pèrdua de gel, mentres que els altres dos mètodes utilitzen satèl·lits especials per a mesurar l'altura i la força gravitacional de les capes de gel per a calcular la quantitat de gel present amb més precisió.

 Un altre estudi en què s'han combinat les missions de deu satèl·lits diferents, mostra que la fusió de les lamines de gel de l'Antàrtida i Groenlàndia han aportat 11,1 mil·límetres fins als nivells globals del mar des de 1992, la qual cosa equival a una quinta part de tot l'augment del nivell del mar. Al voltant de dos terços de la pèrdua són de Groenlàndia, i l'altres, de l'Antàrtida, a pesar que abans, l'estimació va ser tan àmplia que no se sàvia segur si l'Antàrtida estava perdent o guanyant gel, per la qual cosa les noves estimacions confiman que estan perdent gel tant l'Antàrtida com Groenlàndia. 

L'estudi també revela que Groenlàndia i l'Antàrtida estan perdent unes tres vegades més la quantitat de gel que perdien en el 1990

Notícia original

Noticies relacionades:

• Els desgel àrtic destroça el seu rècord
• El misteri del desgel en el sostre del món

Descobreixen per què l'aïllament provoca trastorns psiquiàtrics

Patir aïllament durant la joventut produïx disfuncions de comportament a més d'alteracions en la matèria blanca. Açò ja se sabia, però el que inclús no s'havia investigat era com es produïx açò. Un estudi realitzat amb ratolins en la Harvard Medical School determina que l'aïllament de la societat a temprada edat reduïx la producció de mielina, una lipoproteína de la corfa prefrontal del cervell.

Segons un dels investigadors, les imperfeccions en la mielina poden provocar trastorns psiquiàtrics com pot ser l'esquizofrènia. Este descobriment podria ajudar a fer diagnòstics precoços i a desenrotllar noves tècniques contra estos trastorns.

L'estudi es va basar a agafar a ratolins i separar-los de la seua ventrada durant dos setmanes, on després van observar que va haver-hi alteracions en el procés de fabricació de la mielina.

S'ha descobert que hi ha un període crític en què es produïx la formació de mielina perquè les funcions cognitives i de comportament siguen normals en l'edat adulta. Este procés comença a les tres setmanes de naixement. Però si durant este període no s'adquirix l'experiència social adequada, es produïx la pèrdua dels receptors oligodendròcits (cèl·lules glials claus en estos processos). A més, açò produïx que les fibres nervioses tinguen una coberta de mielina més fina, per la qual cosa es fa més difícil la inserció social.

La mielina és molt important, ja que aquells que visquen en un entorn socialment actiu, tindran problemes per a integrar-se, ja que es comporten com si hagueren estat sempre aïllats.

Esta investigació ajudarà a comprendre millor els trastorns psiquiàtrics i a poder diagnosticar-los abans.

Notícia original

Altres noticies:

• El zinc, essencial per a conectar les neurones i evitar la depressió
• Un test facilita la detecció de la esquizofrènia

Suprimir o substituir per a oblidar

Moltes vegades, una persona ha volgut esborrar un record ja siga per desagradable o per vergonyós, doncs bé, ara un grup de neurocientíficos de la universitat de Cambridge, han descobert que els sers humans utilitzen dos mètodes per a esborrar eixos records: reemplacen eixe record per un altre o directament el suprimixen. 
Segons un dels investigadors, es tracta de dos processos diferents. En el primer, el que es fa és substituir eixe record d'un altre, i en el segon, s'interromp el procés de recuperació de records. 

Els científics van examinar l'activitat cerebral d'uns quants voluntaris per mitjà d'una ressonància magnètica funcional, els quals intentaven oblidar paraules que havien aprés, uns per mitjà del procés de substitució i altres amb la supressió de la paraula.

Després d'analitzar els resultats, els científics van observar que cada procés activa uns circuits neuronals distints. Al suprimir un record, es produïx una interrupció dels processos mnemotècnics, que inhibix l'activitat de l'hipocamp, regió molt important en el respectiu a recordar esdeveniments del passat.

En canvi, quan se substituïxen els records, intervenen dos parts del cervell que treballen per a portar un altre record i esborrar l'indesitjat.

Els dos mecanismes són igual d'efectius per a esborrar un record de la teua memòria. Saber de distints processos per a oblidar records pot ser útil, perquè així podem saber quin procés se li dóna millor a cada persona. I amb açò es podrien desenrotllar mecanismes per a tractar problemes de memòria.

Video

Notícia original

Noticies relacionades:

• El campió de la memòria
• El misteri dels ancians amb una memòria perfecta 

Treballar moltes hores durant l'embaràs pot afectar al tamany del bebé

Les dones que acostumen a estar molt de temps de peu durant l'embaràs tendixen a tindre bebés amb el cap un centímetre més xicotet, la qual cosa implica una taxa de creixement més lent, segons un nou estudi realitzat per investigadors de Rotterdam.

L'estudi va ser realitzat entre 2002 i 2006 i van comparar els embarassos de dones amb treballs menys sedentaris amb el de dones que caminaven menys o estaven menys temps de peu.

Altres investigacions ja revelaven que treballar moltes hores durant l'embaràs podia provocar defectes congènits en el bebé, fins i tot la mort fetal.

Els resultats d'esta investigació van mostrar que les dones que van treballar més hores van tindre fills amb una circumferència de cap 1 centímetre menor de les què van treballar menys, al igual que el pes, que va ser menor.

Però a pesar de tot açò, els treballs físicament exigents no tenen per què influir en el desenrotllament del fetus fins a les 34 o 36 setmanes d'embaràs.

Noticia original

Noticies relacionades:

• Les dones que sufreixen un embaràs ectòpic tenen més risc de tindre altre igual
• Creix un 83% la venta de la píndola del día després

Embrutar-se els primers períodes de vida fa bé a l'edat adulta

Un nou estudi mostra que l'exposició a microbis en edats primerenques determina en l'edat adulta la capacitat per a adquirir més malalties. Esta exposició, que crea una immunitat, es coneix com la hipòtesi de la higiene.Els metges suggerixen que esta hipòtesi pot explicar l'augment de malalties al·lèrgiques en les ciutats, a més dels canvis ocorreguts en la societat i el medi ambient.

Els investigadors proporcionen amb este estudi noves dades que recolzen la hipòtesi de la higiene, a més de com pot ocórrer.

Van realitzar un estudi en què posaven a prova el sistema immune de ratolins sense bacteris intestinals o un altre tipus de microbi amb el de ratolins que vivien en un ambient normal amb els microbis. Als primers se'ls van inflamar els pulmons, de l'asma i de la colitis, a causa de l'hiperactivitat de les cèl·lules T, vinculades anteriorment a eixos trastorns en ratolins i humans.

Els investigadors van descobrir que els ratolins lliures de gèrmens exposats als microbis durant les seues primeres setmanes de vida, però no més avant quan s'exposen en la vida adulta, va conduir a un sistema immunològic normalitzat.

Esta investigació mostra la importància del condicionament immune mediada pels microbis al principi de la vida.

Després d'açò, els investigadors diuen que encara es deu reproduir pels humans la investigació.

Notícia original

Noticies relacionades:

• El stress altera e inhibeix el sistema inmunològic
• ¿Com combateix el sistema inmunològic les enfermetats del cervell?

Video: