Els bacteris intenstinals "diuen" al cervell que proteïnes ha d'ingerir.

És conegut que el microbioma, la comunitat de bacteris que resideix a l'intestí, afecta la salut. Per exemple, malalties com l'obesitat s'han associat amb la composició de la dieta però també amb el microbioma.


En un estudi publicat a 'PLOS Biology', aquest equip de neurocientífics va identificar per primera vegada dues espècies de bacteris que tindrien un impacte directe en les decisions dietètiques dels animals. Els investigadors van utilitzar com a model experimental a la mosca de la fruita, 'Drosophila melanogaster', un insecte amb el qual és possible establir analogies en relació a l'organisme humà, per disseccionar la complexa interacció entre la dieta i els microbis i el seu efecte sobre la preferència d'aliments.


Els resultats van superar les expectatives dels investigadors: dues espècies bacterianes específiques, Acetobacter pomorum i Lactobacilli, podrien reprimir l'augment de gana de proteïnes en les mosques alimentades amb productes que no tenien aminoàcids essencials.


En canvi, els bacteris intestinals "semblen induir un canvi metabòlic que actua directament sobre el cervell i el cos, imitant un estat de sacietat de proteïnes", assegura. D'aquesta manera, el treball mostra no només que els bacteris intestinals actuarien sobre el cervell per modular l'elecció d'aliments, sinó que també que podrien fer-ho utilitzant un nou mecanisme desconegut. Seran necessàries més investigacions per aprofundir en aquest sentit.

                                        
Noticia original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2

El bacteri 'espacial' que creix més estant en òrbita.

Les sals blanques són els llocs més nets del planeta: en ells ni pot entrar res que estiga descontaminat perque allí es munten els vehicles que envien al espall i altres planetes.I no volen embfutar amb els nostres microorganismes.Pero no la sal blanca aconseguix aquet objectiu 100%.

Coil un dels treballadors acaba de publicar un estudi en el qual han descubert que aquest bacteri te una propietat unica: creix més quan es troba a l’espai. Un equip va enviar 48 tipus diferents de microorganismes per analitzar com es comportaven en aquestes condicions en comparació amb altres cultiuspreparats en terra. L'únicorganisme que es va comportar de manera diferent va ser aquest bacteri:passades 96 hores, havia crescut un 60% més que les mostres que no es van posar en òrbita.

El bacteri també es troba en zones desèrtiques i molt salines de l'est de l'Índia, un entorn molt propici per desenvolupar-se. Els controls per a la sala blanca de les missions a Mart no són tan estrictes com podrien ser, i alguns experts calculen que cada vehicle que amartiza porta amb si 300.000 espores bacterianes. És a dir, és possible que ja haguem contaminat el planeta vermell, però també és probable que aquests microorganismes no hagin sobreviscut en aquest entorn.

NOTICIA ORIGINAL:
http://elpais.com/elpais/2016/03/22/ciencia/1458640876_254460.html

NOTICIES RELACIONADES:

http://elpais.com/elpais/2015/10/27/ciencia/1445940821_992798.html?rel=mas

http://esmateria.com/2013/12/17/si-hay-vida-en-marte-no-la-traeremos-a-la-tierra-es-demasiado-peligroso/?rel=mas

Microorganismes

Un dels millors químics del món Michael A. Fischbach de la Universitat de California afirma que els microorganismes són els millors químics del planeta. Tenim l'exemple de la penicil·lina, un antibiòtic fet de fongs.

Els científics, vam comprovar que bacteris del nostre cos, podrien fer més de tres mil noves molècules, que serien drogues potencials menys nocives i que moltes d'elles poden salvar milions de vides. Aquests bacteris són anomenats productes naturals.

Els científics van dur a cap el projecte del Microbià Humà, que ha recollit ADN microbià de cinc parts del cos. Un dels dubtes és perquè si els bacteris fan antibiòtics com és que no es maten entre ells. Fishbach creu que els bacteris no solen usar antibiòtics contra els seus contrincants per a protegir-se ells mateixos de ser atacats pels altres.






Noticia original
Noticia relacionada

Microorganismes adaptats a condicions de vida extremes.

Al desert dels Monegres (Aragó) s'ha realitzat una investigació on s'ha analitzat l'abundància i diversitat dels microorganismes en la regió. Es mostra que el volum d'una cullera de cafè pot albergar fins a 10 milions d'ells.

Segons s'indica, "L'estudi ha revelat un nombre elevat de potencials noves espècies per a la ciència, i arriba, fins i tot, a sugerir noves classes i ordres de fongs, algues verdes i arqueobacteris".

Els resultats han sigut obtinguts gràcies a l'anàlisi de 21 mostres d'aigua obtingudes d'onze llacs salins de la zona en hivern i en primavera. Estes masses d'aigua suporten variacions de temperatura de fins a 50 º C, com grans dosis de radiació ultravioleta i concentracions de sals que poden arribar a ser deu vegades superiors a les de l'aigua del mar.

La informació recopilada ha motivat ja un nou estudi per determinar la riquesa de nous gens i proteïnes. Afegint que, "Monegros es consolida així com un laboratori natural amb potencials usos industrials i de gran relevància científica i biotecnològica, així com per a estudis de les possibles estratègies de vida en altres planetes que presenten condicions similars a les estudiades ací".

Noticia Original.

Noticia Relacionada 1.
Noticia Relacionada 2.