Els impactants canvis que pateixen els pits i per què es produeixen

 

La investigació sobre anatomia i la funcionalitat dels pits revela que cada pit és únic, com una empremta dactilar. No hi ha dos pits iguals ni tan sols en el mateix cos d'una dona. Els pits canvien fins un 46% durant l'embaràs per la necessitat de desenvolupar uns conductors i unes cèl·lules protectores de llet per a alimentar al xiquet.

La forma i la grandària dels pits són diferents abans i després de cada presa. Al llarg del dia el volum de llet varia segons la demanda de cada xiquet, així el pit produirà més o menys llet i augmentarà la grandària més o menys. Així mateix, canvien tornant-se flàccids i perden l'elasticitat amb el pas del temps.
Els factors que més afecten als pits són l'embaràs i la pèrdua de pes.


Notícia Original
Notícia Relacionada 1
Notícia Relacionada 2

La placenta conserva la petjada del consum de tabac

Encara que hages deixat l'hàbit de fumar mesos abans de la concepció, el ADN en la sang del cordó umbilical i les cèl·lules de la placenta són la causa dels canvis en la placenta. Els gens de la placenta són els que desenvolupen el paper més important en el creixement del fetus.

Un canvi en aqueixos gens pot tindre conseqüències en l'embaràs i després en la salut del xiquet. El desenvolupament d'una placenta artificial ens indicaria els efectes dels contaminants atmosfèrics que respirem ,així com l'estudi de les molècules en el nostre organisme.


Notícia Original
Notícia Relacionada 1
Notícia Relacionada 2

Adolescent premiada per aconseguir un avanç en el tractament conta la Covid.

 

 

Anika Chebrolu, una estudiant de 14 anys del Independence High School en Frisco (Texas) ha desenvolupat un possible tractament contra la Covid-19, que l'ha portat a guanyar el 3M Young Scientist Challenge, un concurs juvenil el premi del qual està valorat en 25.000 dòlars.

La seua investigació, inicialment dirigida al virus de la grip comuna, va prendre un nou rumb amb l'expansió de la pandèmia. Mitjançant un programa informàtic, Chebrolu va descobrir la forma amb la qual unir una molècula desenvolupada per ella al virus SARS-CoV-2 i detenir així el funcionament d'aquest.

Apassionada pels experiments científics des de xicoteta, Chebrolu va voler dedicar el premi al seu avi, qui la va animar a dedicar-se a la ciència. Encara que caldrà esperar per a veure quin recorregut té el seu descobriment, aquesta jove es troba un pas més prop de complir el seu somni i convertir-se en investigadora mèdica.

 -Notícia original

-Notícies relacionades:

     -Una adolescent desenvolupa un possible tractament contra el Coronavirus.

     -Les primeres vacunes contra el coronavirus arribaran en primavera.

MENJAR MENYS RETARDA LA VELLESA

Les dades aportades per aquest estudi, guiat per Juan Carlos Izpisúa, a Califòrnia escatimar en les calories que s'ingereixen diàriament millora el sistema immunològic, redueix la inflamació en tot el cos, retarda les malalties que apareixen amb l'edat i, en general, afavoreix una vida més llarga i sana. Així ho demostra amb un anàlisi de diferents tipus de cel·lules de rates.

Fa temps que s'intenta acotar científicament l'efecte de la restricció calòrica en l'envelliment. Un bioquímic va demostrar que reduir les calories en rates les feia viure d'uns tres anys a quatre.

Aquestes recerques s'han reproduït en diferents models d’animals on també s'ha vist que a més de sumar anys, la restricció calòrica retarda l'aparició de malalties típiques de la vellesa, com el càncer, la diabetis o la demència.

Amb aquest nou treball, s'explica l'efecte a nivell cel·lular d'ingerir un terç menys de la quantitat normal de menjar. Els nostres resultats identifiquen gran quantitat de característiques associades a l'edat i que s'eviten. Entre elles, estan la senescència o l’envelliment cel·lular, l'esgotament de cèl·lules mare...

Vídeo
https://www.youtube.com/watch?v=zyf66vIwLeI

noticia 1 

https://www.milenio.com/ciencia-y-salud/cientifico-jan-hoeijmakers-asegura-comer-retrasa-envejecimiento

noticia 2
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2019/04/27/5cc2e23421efa04e418b467f.html

noticia original

https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/02/27/5e57ebe021efa0712d8b4570.html

Tecnologia de la UMA per convertir el sol en l'energia del futur.

L'autosuficiència energètica ja no sona a utopia. La construcció d'edificis de consum zero cada vegada està més a prop. El Laboratori de Materials i Superfícies de la Universitat de Màlaga porta més de 20 anys treballant en aquest sentit, a la cerca de convertir el sol en l'energia del futur.
Per transformar l'energia solar en elèctrica treballem amb innovadors fotosupercondensadores, un tipus de dispositiu que avança a la fotovoltaica, ja que a més de la producció, permet l'emmagatzematge energètic.



A través de la preparació i caracterització de materials nanoestructurados, els investigadors de la UMA obtenen un producte pioner per la seva capacitat de potència en un espai curt de temps, la qual cosa aconsegueix una descàrrega més ràpida.
L'estat sòlid i transparent d'aquests materials és un altre dels seus principals beneficis perque a més de generar també emmagatzemen l'energia en un únic dispositiu i s'evita l'ús de cables.

Noticia original

Notica relacionada

9 galàxies noves encontrades

 S'han trobat 9 galàxies en òrbita de la nostra Via Làctea, prop dels Núvols de Magalhaes. Són xicotetes, poc lluminoses i menys masives, diu l'Universitat de Cambridge.
La més propera, pareix estar siguent desgarrada degut a les forces de marea de la nostra galàxia, i la més llunyana està al bord de la Via Làctea

Aquesta descubrició, per als científics pot aportar relevància a la matèria oscura, eixa matèria que ni absorb i emet radiació, que sols es sap per la seua presència pel seu efecte gravitatori i que suposa un 27% de tot el que existeix. 

Els investigadors afirmen que d'eixes 9 galàxies, 3 són galàxies enanes i les altres són grups esfèrics d'estels. Un dels investigadors de Cambridge, Wyn Evans diu que tal vegada les 9 galàxies formaven part d'un grup gegant de galàxies, junt amb els Núvols de Magalhaes i estan caiguent a la nostra Via Làctea.

Notícia original:

El País

Notícies relacionades:

Creasción.com

Eliax.com

Grans carnívors que reconquisten Espanya

A Europa els grans carnívors, en la última dècada han avançat molt i han ocupat nous territoris, al contrari de la resta del món. Guillermo Palomero, espanyol, ha participat en aquesta investigació i afirma que tenim les claus per a conseguir la conservació.

La Iniciativa Europea dels Grans Carnívors, analitza la població d'osos pards, llops, linxs boreals i goluts. No incluix al linx ibèric perquè en el moment de l'estudi sols hi havia una xicoteta població.
El treball en 'Science' diu que s'intentarà recuperar al màxim la població d'aquestes 4 especies.
Juan Carlos Blanco, un expert en llops, diu que abans els animals sols podien viure on no hi havia presència humana i aquest estudi demostra lo contrari.


Aquest estudi funciona, en part, per les polítiques europees de conservació de la biodiversitat.
José Vicente López-Bao   diu que aquest augment de la població no se l'esperaven i que el treball científic és essencial per a la conservació d'aquestos animals.

Aquestos investigadors estan d'acord en que el llop  s'enporta la pitjor part front al ós. El llop és molt competidor i en la nostra història i cultura el llop sempre és el roïn.

Vídeo

Notícia original:
El Pais

Notícies relacionades:
Sur.es
Cienciaxplora

Experiments amb cucs poden ajudar a entendre el autisme.

Un cuc, el "Caenorhabditis elegans", és des de fa més de cinc anys el cuc amb el que Manuel Ruiz Rubio treballa , aquest és un científic de l'Institut Maimónides d'Investigació Biomèdica de Còrdova (IMIBIC), que porta al voltant de deu anys estudiant les causes genètiques de l'autisme.

Ruiz Rubio, és un catedràtic del Departament de Genètica de la Universitat de Còrdova, i Pilar Martín, és una metgessa especialista en l'Àrea de Psicologia Clínica de l'Hospital Reina Sofia de Còrdova, són dos de les cares d'un projecte científic únic a Espanya que a més d’aquetes dos cares en té una més en l'estudi del autisme, en combinar el treball de laboratori i el psicològic amb pacients diagnosticats d'aquesta malaltia.

La tercera cara del projecte és el C. Elegants , un cuc amb un organisme molt simple, que permet experimentar amb ell en viu, i que presenta gens que són homòlegs als humans.

Ruiz Rubio ha explicat a Efe  que aquest cuc s'ha utilitzat en molts processos biològics, encara que aquesta vegada és un cas particular, la seva introducció a la investigació respon al fet que només té mil cèl·lules, de les que una tercera part són neurones, això permet dur a terme aproximacions experimentals que en éssers més complexos seria molt difícil de realitzar.

Noticia original

Noticies relacionades:
Detectar abans i millor l’autisme
Investigadors de la Universitat de València estudien les conseqüències de la cura de persones autistes

Video: