Un nou estudi encapçalat pel biòleg Joseph Feldblum de la Universitat de Duke en el qual es reuneixen observacions i anàlisis del comportament dels ximpanzés als últims 17 anys ha demostrat que els comportaments agressius i fins sagnants (guerres entre clans, pallisses mortals, acarnissament en assassinats, infanticidis…) dels ximpanzés no són motivats per la influència de l'ésser humà, sinó que formen part de la seva pròpia naturalesa.
Inclús es presèncien actes de violència sexual de forma habitual. Segons aquest estudi, l’agressivitat sexual dels mascles cap a les femelles també és sistemàtica: són violents amb elles perquè així es garanteixen descendència. S’ha comprovat que, com més violents eren amb una femella, més possibilitats tenien d'aconseguir ser el pare de les seves cries. Així, en treballs previs, s'havia observat que en els períodes receptius de les femelles, els mascles es mostraven especialment agressius amb elles encarant-se, perseguint i fins i tot colpejant-les. I que serien aquests mateixos mascles els que més copularien amb les femelles a les quals van assetjar.
Segons assegura Feldblum, “aquests resultats suggereixen que els mascles són seleccionats per ser agressius cap a les femelles per tenir més èxit en els seus intents de ser pares”. Com ell mateix explica, aquesta violència masclista s'ha registrat en grups grans, en els que la gelosia dels mascles els porten a ser agressius amb les femelles per evitar que copulen amb altres.
"Els ximpanzés trien ser violents amb les femelles perquè, com mostren les dades, els funciona", resumeix Richard Wrangham, primatòleg de la Universitat Harvard. Però, segons Wrangham, els estudis no saben exactament per què li funciona la coacció als mascles; suposa que després d'experimentar durant molt de temps moltes agressions d'un mascle particular, la femella estarà més disposada a respondre positivament quan aquest vulga copular.
Notícies relacionades:
Vídeo:
