Les experiències estressants durant les primeres etapes de la vida poden desenvolupar diferents trastorns psiquiàtrics en l'edat adulta, especialment en les dones segons un estudi realitzat pel Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa sobre Salut Mental.
Aquests trastorns es deuen al fet que l'estrès en l'adolescència afecta a l'escorça prefrontal ja que aquesta encara s'està desenvolupant, desembocant en problemes neuronals i problemes en el comportament.
Encara que no està del tot clar, el sexe podria influir en el desenvolupament d'aquests trastorns. Aquesta teoria, la van comprovar amb un estudi realitzat amb ratolins. Durant els seus últims anys d'infància i la seva adolescència, els van fer passar per diferents situacions estressants i van observar com les femelles obtenien majors danys en els circuits neuronals de l'escorça prefrontal.
Segons diversos estudis, es creia que dels 0 a 2 anys, es podia produir la neurogènesi o creació de noves neurones. Estudis realitzats ara amb adults, revelen que l'esport no pot produir l'aparició de noves neurones, però sí que pot millorar el cervell.
Hi ha diferents processos que poden augmentar la funció cognitiva, i l'exercici ajuda en alguns d'ells, per exemple, en la sinaptogènesi, que crea noves conexions entre les neurones o en la angiogènesi, que juda en l'augment del flux sanguini del cervell. Quant a la neurogènesi, hi ha diferents opinions. Alguns experts afirmen que l'exercici sí ajuda i altres opinen el contrari.
Un estudi realitzat per la universitat de Granada, mostra que l'exercici, pot ajudar a produir un augment de la matèria grisa. En aquest cas, no hi hauria noves neurones, però sí que hi hauria un augment considerable de les quals ja tenim. A més, l'exercici també ajuda a augmentar la connectivitat entre diferents regions del cervell. Aquesta pregunta, continua sent un debat obert. De moment, no saben si l'exercici ajuda en la neurogènesi, però sí que afirmen que generen diferents beneficis cerebrals.
Un estudi realitzat a xiquets que van tenir una educació dura entre els dos i els nou anys, ha demostrat que una educació massa dura, provoca una grandària cerebral menor.
Per a realitzar l'estudi, van utilitzar xiquets que van néixer en la dècada dels 2000. Cadascun, va tenir una infància dura en major o menor intensitat i, van observar com afectava això al desenvolupament del seu cervell i amígdala, provocant emocions inestables.
Segons l'estudi realitzat per la Universitat de Stanford i la Universitat de Montreal, una educació dura, que no té perquè arribar al maltractament físic o a l'abús, pot provocar un cervell de menor grandària així com també pot influir en l'amígdala, relacionada amb la gestió de les emocions. Si ja l'abús o el maltractament físic s'havien relacionat amb la depressió i l'ansietat produïda en els adolescents o en la vida adulta, una criança dura, ara, s'ha relacionat amb els mateixos símptomes i també amb un còrtex prefrontal més petit.
Amb l'edat, la mida del cervell disminueix, perdem neurones i s'altera la producció d'hormones i neurotransmissors. També es perden moltes de les connexions entre les neurones, unes cèl·lules de llarga vida que no es regeneren. Una altra conseqüència és l'acumulació de proteïnes en forma d'agregats. Això pot desencadenar el desenvolupament de malalties neurodegeneratives relacionades amb l'edat, com l'Alzheimer o el Parkinson, (si hi ha una pèrdua significativa de la capacitat de memòria, estaria relacionada amb una malaltia específica i no amb l'envelliment normal del cervell).
Les mesures per a frenar l’envelliment és fer una dieta; la més saludable és la mediterrània. També és important dormir huit hores diàries, perquè dormir afavoreix l’eliminació de les toxines del cervell que s'han acumulat durant el dia. L’exercici regular i l'activitat física són clau per disminuir els efectes de l'envelliment. D'altra banda, s'ha comprovat que aquelles persones que posseeixen un nivell educatiu més alt o que mantenen una certa activitat intel·lectual tenen una menor predisposició a desenvolupar demència.
Els hàbits que s’han d’evitar són: beure alcohol, fumar, l’estrés,...
L’edat d’inici entre els adolescents a consumir les principals drogues (alcohol, cànnabis, tabac y cocaïna) s’ha retrassat respecte a 2014, però a pesar de retardar-se l’edat s’ha augmentat el consum, és a dir, ara tarden més en consumir drogues però una vegada les consumeixen, en consumeixen més que abans.
Aquest fet de consumir més droga, afecta perillosament al cervell, ja que fins els 25 anys el cervell està desenvolupant-se y aquest fet pot interferir seriosament en aquest procés de desenvolupament i pot afectar a la presa de decisions.
Mentre més prompte els joves comencen a consumir drogues, tindran
més possibilitats de continuar consumint en el futur. L'abús de drogues
en la joventut pot contribuir al desenvolupament de problemes com a
malalties cardíaques, pressió arterial alta i trastorns del somni.
Els principals factors que desencadenen als joves a l’abús de les drogues són l’entorn familiar, la pressió de grup, trastorns de conducta, mala relació entre el jove i els pares, la poca tolerància al fracàs o la frustració.
L'esquizofrènia és un trastorn en el qual intervenen diversos factors i es caracteritza per una àmplia variabilitat, tant en les seues causes com en la seua presentació clínica. Provoca alteracions de la pensada, de la percepció, de les emocions i de la conducta, i mostra una tendència progressiva.
El seu origen s'atribueix a una alteració prèvia del desenvolupament cerebral per causes diverses que combinen factors de predisposició genètica i desencadenants de tipus ambiental. Aquesta interacció entre gens i ambient condiciona una toxicitat cerebral de sistema de la dopamina i, potser, també d'altres sistemes de neurotransmissió, que produeix severes anomalies en les connexions entre diferents àrees del cervell.
El trastorn sol aparèixer al voltant dels 16-25 anys, prop de quatre anys de mitjana abans en homes que en dones. Aquesta aparició, en general, més tardana, explica, en part, que les dones acostumen presentar un millor pronòstic que els homes, atès que abans de l'aparició del primer episodi han tingut més temps per, per exemple, acabar els seus estudis, formar una xarxa social àmplia o la seva pròpia família.
Uns nous aparats han sorgit, els microtransistors o sensors cerebrals de grafè, que el principals objectius són utilitzar-los per estudiar el cervell i diagnosticar enfermetats importants com l’epilèpsia o infarts del cervell com els ictus. Han segut desarrollats en diversos centres d’investigació en Barcelona
Al parèixer, estan fets per un material flexible, transparent i molt prim anomenat grafè. Aquest material va ser molt important sobre l’any 2010 gràcies a Andre Geim i Konstantin Novoselov que van recibir el premi Nobel de Física per estar sintetitzant amb aquest material sis anys.
Segons experts, aquests microtransistors de grafè tenen una principal avantatge sobre els elèctrodes que és que sols poden detectar l’activitat cerebral per d’amunt d’un cert umbral de freqüencia. Degut a esto, si utilitzarem els elèctrodes no podríem captar frecuencies de per davall de 0,1 Hz, en canvi, si utilitzem els microtransistors de grafè sí podem.
Als pares de Noah els van dir que si el seu fill sobrevivia al part, tindria un futur horrible, es quedaria discapacitat mental i físicament. L'espina bífida i la hidrocefàlia li havien deixat només un 2% de funció cerebral. La mare del xiquet confesa que va començar a preparar el seu enterro mentre estava embaraçada. Les proves mostraven que en el cap de Noah hi havia més liquid que massa gris, era un cervell un poc més gran que una taronja. Als pares de Noah els havien dit que duraria 15 dies, però ara Noah ja te 4 anys i seguix lluitant contra la seva nomalía.
Noah a dia de hui te 4 anys, i seguix desafiant a la ciència mèdica, aquest cas s’ha convertit en matèria d’estudi de universitats, hospitals i centres d’investigació. I no és l’unic amb l’anomalia. Michelle Mack és una dona de 42 anys, va néixer amb mig cervell, i no es van donar conter fins que va complir 27 anys, Michelle es va graduar a la universitat i portava una vida normal. Trevor Waltrip, va venir al món amb hidro-anencefàlia (els hemisferis del cervell no existeixen i en el seu lloc només hi ha dos sacs plens de líquid cefaloraquidi) com tenia tronc cerebral, podia respirar, el seu cor bategava i responia a alguns estímuls, encara que va viure cec i sense parla, les 12 setmanes d'esperança de vida es van convertir en 12 anys.
No se saben les causes que originen aquesta anomalia. Pot ser degut a una mutació genètica quan el cervell s'està formant. Per una lesió durant l'embaràs o per un tòxic que hagi arribat al fetus. Una petita quantitat de massa cerebral pot aprendre i desenvolupar funcions pròpies d'altres parts del cervell de les que no té. El sistema nerviós central té una gran plasticitat, molta capacitat per reinventar-se i d'adaptació. De fet, es donen casos de nens en fase prenatal i amb lesions en els seus cervells que es recuperen. Un exèmple pràctic: Li demanen que escrigui un article per a cinc pàgines, el criteri canvia i ha de reduir-lo a 2. La història seria la mateixa, amb tots els detalls importants, però sortiria publicada en només un parell de pàgines. Una cosa semblant passa en els casos que estem parlant ací. Noah, amb només el 2% de funció cerebral, ha pogut escriure la seva història en la seva diminut cervell.
Noah naix a Anglaterra gairebé sense massa encefàlica i condemnada a morir ràpid. Avui té quatre anys i comença a caminar i a parlar. Als pares els digueren que s’aprepararen per al pijor, que el xiquet tindria un futur horrible, es quedaria discapacitat mental i fisicament. L'espina bífida i la hidrocefàlia li havien deixat només un 2% de funció cerebral.
Les proves mostraven que en el cap de Noah hi havia més líquid que massa grisa, un cervell poc major que una taronja. Una rara anomalia que posava data de caducitat a l'existència del petit Noah, però no obstant això, als dos anys, estava assegut dret i jugant. I continuava progressant.
Avui, amb quatre anys cumplits, el miracle Noah continua desafiant a la ciència mèdica i el seu cas, per extraordinari, s'ha convertit en matèria d'estudi en universitats, hospitals i centres de recerca.
En la Universitat de California en Berkeley, un grup de científics ha presentat un plànol cerebral en el qual es presenta com agafen forma en el nostre cervell, els significats de les diferents paraules que van sorgint en una narració. En aquest mapa podem observar on s’ubiquen les diferents paraules a mesura que anem escoltant-les.
Els investigadors van realitzar un experiment amb imatges per resonancia magnètica mentre un grup reduït de persones escoltava una serie de dades en la radio.
Gracies a esta prova, s’ha descobert, que les dades semblants o que tenen algun tipus de relació, de qualsevol tipus, s’agrupen en sectors molt concrets i diferents del cervell.
Els científics van poder cartografiar les representacions semàntiques de les paraules en el cervell dels participants. Amb un algoritme específic van trobar les característiques comuns dels mapes individuals i amb això, tenien l’objetiu d’obtenir un atles semàntic global. El resultat va revelar una distribució bastant extensa, per mes de cent regions del cervell, a traves dels dos hemisferis de l’escorça cerebral.
Aquesta investigació s’afirma que es podria ajudar a comprendre les bases neurobiològiques de la llen
Un grup de científics van descobrir que el processament del significat de les paraules activa patrons cerebrals molt complexos en els que intervenen desenes d'àrees neuronals. Van trobar que els termes pertanyents a una mateixa categoria (persones, llocs, números, emocions...) activen les mateixes àrees del sistema. La investigació també contradiu la idea generalitzada de que el llenguatge només és cosa del costat esquerre del cervell.
Neurocientífics van reclutar set voluntaris. Aquests, van tindre que introduir el seu cap en un escàner cerebral mentres escoltaven un programa de ràdio en el que es contaven històries. Per mitjà d'una tècnica d'imatge per ressonància magnètica funcional, els investigadors van registrar l'activitat cerebral durant la sessió. En total, van obtindre 10.470 paraules. Totes aquestes paraules es van agrupar en 12 zones diferents del cervell.
Els termes amb significats semblants o relacionats activen les mateixes àrees cerebrals. Per exemple, les paraules: mare, esposa, llar, companys, pares... apareixen, per exemple, relacionades amb un augment de l'activitat en la zona on s'unixen el lòbul temporal dret i el lòbul parietal.
Els trastorns com l'ansietat, la depressió o l'addicció a les drogues podrien tenir super origen en el delicat vincle que uneix les experiències doloroses amb les positives. Així, els circuits cerebrals que gestionen els successos tant un com d'un altre costat puc anul·lar entre si, estands les experiències positives i negatives connectades. El seu desequilibri és el que provocaría aquest tipus de trastorns. És una de les conclusions de l'últim estudi dut a terme per un equip de neurocientífics de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i que recull la revista Nature. Els experts van analitzar en directe a través de l'avançada tècnica de neuroimatge anomenada optogenètica, el cervell de ratolins que experimentaven plaer o dolor.
Els resultats van revelar que els circuits que controlen dues experiències estan connectats i que a més són capaços d'anul·lar uns a altres. Els successos negatius o dolorosos no només es presenten com una cosa negativa davant nostre cervell sinó que debiliten la capacitat del costat oposat: al nostre cervell li costa més processar sensacions positives després d'una experiència negativa i viceversa.
Aquest treball revela que tant l'amígdala basolateral (associada al dolor i a la por) com el nuclear accumbens (associada als sentiments de plaer i recompensa) estan interconnectats i compenetrats com si fossin un pèndol. "El nostre treball mostra que hi ha una interacció entre la valència positiva i negativa i creiem que per això es rellevant per a l'estudi psiquiàtric. L'estrès crònic i l'ansietat greu pot conduir a la depressió, que no pot estar relacionada amb la supresion dels circuits de recompensa a causa que els circuits del dolor o la por estan hiperactius ", explica Kay Tye, líder de l'estudi.
Una dieta variada i completa en certs nutrients, com el omega-3 (salmó, sardines o tonyina), contribueix al fet que el rendiment intel•lectual d'una persona siga major. Els àcids grassos omega-3 són molt importants per a les funcions del cervell, com també ho són el ferro, el iode i la vitamina B12, que interactuen en el desenvolupament cognitiu. S'ha observat que en persones que tenen una anèmia ferropènica o nivells de iode o de vitamina B12 molt baixos, acaben estant afectades les seues funcions neuronals, de concentració o d’assimilació. El que té d'especial l’omega-3, és un component que es diu DHA, que és part de l'estructura original del cervell, molt important per a moltes funcions cognitives. També s'ha descobert que l'exercici físic ajuda al cervell a nodrir-se d’omega-3 i fins i tot a formar-ne.
El bròquil és l'estel de la vitamina K, juntament amb les cols de Brussel•les i les verdures de fulla verda. Aquesta vitamina juga un paper molt important en funció en la coagulació de la sang i en tractaments per a l'Alzhèimer.
Les ametles i les nous, per la seua banda, contenen precursors de omega-3, vitamina I i magnesi, que permeten mantenir el nivell de concentració durant un temps i aporten gran quantitat de proteïnes.
Els fruits rojos, com els aranyons i les maduixes, són uns grans aliats per a augmentar l'atenció i fixar la memòria. I diversos estudis van demostrar que els aranyons propiciaven la concentració durant diverses hores, sent útils per a estudiants.
El cervell té un nivell de consum energètic tremendament alt, i quasi tots aquests processos de producció d'energia produeixen molt estrès oxidatiu, així els flavonoides, uns pigments naturals dels vegetals la capacitat dels quals com a antioxidant allibera i neteja el cervell de tota aqueixa oxidació. Els trobem en les pomes i els cítrics, també han descobert que els flavonoides de la xocolata negra posseeixen també un potencial revitalitzant en cervells ja desgastats per l'edat.
Així que per a cobrir les necessitats de ferro es recomana incorporar a la dieta carns roges i vegetals verds; per a mantenir òptim l'estat del iode, n'hi ha prou amb una culleradeta de sal iodada al dia, i en el cas de la vitamina B12, convé consumir diàriament un got de llet o dos, carn, peix (preferiblement blau), ou, fruites i verdures.
Molts estudis han demostrat que el nostre cervell, a través dels nostres records, no mostra igual del que en realitat ens va ocórrer en el passat, ja que els nostres records es deformen i modelen contínuament. Ara, un equip d'investigadors de les universitats de Birmingham i Cambridge (Regne Unit) ha aconseguit aïllar ixe mecanisme automàtic de l'oblit en el nostre cervell, que "facilita" la qual cosa ens convé recordar o no.
Els experts van emprar un sistema d'imatge per ressonància magnètica per a mesurar l'activitat cerebral a un grup de voluntaris. Se'ls va demanar que recordaren memòries concretes basades en imatges que havien vist just al començament de l'experiment. Els resultats van revelar el destí, a nivell neuronal, dels records que finalment eren eliminats.
I és que les imatges van mostrar com al tractar de recuperar un record concret, eixa memòria es tornava més intensa gradualment mentres que altres records anaven anant-se’n poc a poc. Este estudi demostra que l'evocació repetida d'un record ens fa oblidar altres detalls i que estos resultats no es restringixen a tipus específics de memòria, sinó que la memòria semàntica, la memòria episòdica o la memòria a curt termini, també es veuen afectades per l'efecte secundari de voler recordar.
El reconegut neruobiòleg espanyol Rafael Yuste, investigador i catedràtic, va apostar per un projecte per a desarrollar noves tècniques amb les que registrar totes les activitats de les neurones del circuit del cervell.
BRAIN Recerca del cervell a través de l'avanç de neurotecnologías innovadores, així es com s'anomena aquest projecte. El qual consisteix en dibuixar un mapa del cervell cada vegada més detallat.Es una copia del projecte del genoma humà, però en lloc d'estar enfocat a la seqüenciació de gens, es centra en el desenvolupament de tècniques per mapejar l'activitat cerebral.
El cervell es apasionat i la clau mestra de moltes enfermetats. El cervell es tridimensional per això hem de reinventar la microscòpia, per veure simultàniament el que passa en el cervell.
Tots volen investigar sobre el cervell i saber més coses sobre aquest. El projecte ens ha ensenyat per exemple el funcionament de les neurones individualment.
Es el començament però es tenen bones previsions sobre aquest projecte. Podria previndrer enfermetats i descobrir quin es el problema a partir dels símptomes
Cada any , una gran quantitat de mamífers , experimenten a l'hivern una forta caiguda de la seua temperatura corporal durant la hibernació .
Dins del seu cervell , moltes de les connexions entre neurones desapareixen , i al finalitzar l’hivern , aquests animals creen noves connexions i així no perden la memòria.
Aquest exercici de regeneració ha fet a una gran quantitat de científics buscar solucions contra els efectes del Alzheimer i altres dolències caracteritzades per la pèrdua d'aquests enllaços neuronals.
Uns investigadors britànics , han forçat la hibernació en ratolins, i han trobat una molècula , que pareix imprescindible per a aquesta reparació.
La hipotèrmia té un efecte protector del encèfal fet que dona a que un nou estudi , explore si una baixada brusca de temperatura , també protegeix el cervell de la degeneració i de la pèrdua de memòria .
En un treball , publicat en la revista Nature , utilitzaven a ratolins que sofrien algun tipus de Alzheimer i els posaven a una temperatura de 16 graus durant 45 minuts , aquest va ser temps suficient per a que es produira una sinapsis en el seu hipocamp (un dels epicentres cerebrals de la memòria) però al tornar a la temperatura normal , els ratolins joves van recobrar les seues connexions neuronals, en canvi els més majors no.
Tot aquest fet , es deu al l'ús d'una proteïna que rep el nom de RBM3 on els nivells es multiplicaren per el fred , en els individus joves , però no tant en els individus majors.
Aquest mètode es impossible aplicar-lo en humans, però mitjançant aquest fet, s'ha facilitat la cerca d'una nova “droga” o tractament inspirats en els efectes beneficiosos de la hibernació.
Segons un estudi publicat a HealthDay News, algunes persones cegues desenvolupen un sentit alternatiu, l’ecolocalització . Les persones cegues solen utilitzar altres sentits per a posicionar objectes al seu voltant , a més d’aquest mètode també poden reconèixer objectes per ‘ecos’.
Mitjançant aquest mètode les persones cegues avaluen l’ambient en el qual s’han de moure. Fan espetegar els dits o la llengua per a fer rebotar ones dels objectes, similar al mètode utilitzat per rates penades ( ecolocalització volar). Tot i això, encara no entenen com funciona en els humans, per el que van realitzar un estudi en persones cegues que utilitzaven i no la ecolocalització i persones que veien perfectament. A aquestes se’ls va dir que estimaren el pes d’uns cubs de mateix pes, però distint mida. Així les persones en ecolocalització no encertaren, mentre que les persones cegues que no la utilitzaven, van encertar el pes; per altra banda els vidents van poder experimentar quina caixa pareixia més pesada. Aquest estudi va portar als investigadors a la conclusió de que les persones cegues que utilitzen aquest mètode, també utilitzen àrees visuals del cervell per crear la il•lusió de la imatge.
Escoltar música ens fa sentir bé. Això no és nou. Ara, un estudi fa un pas més enllà i revela els efectes en el cervell de les nostres melodies preferides. Probablement en escoltar la nostra música favorita, no estem creant nous records. Més aviat, estem aprofitant records i velles emocions.
Els primers acords de la nostra cançó preferida desencadenen un patró comú d'activitat cerebral -es generen pensaments i records- independentment de la persona que gaudeixi de la melodia. No obstant això, fins ara no es coneixia com es produeix aquesta activació en el cervell.
Les troballes, podrien explicar per què diferents persones descriuen sentiments i records similars en escoltar la seva peça musical favorita, tant si és una composició de Beethoven o Eminem. Tanbien podrien explicar per què diferents persones descriuen sentiments i records similars en escoltar la seva peça musical favorita
El grup d'investigació nord-americana va avaluar les diferències en les xarxes funcionals del cervell (utilitzant imatges de ressonància magnètica funcional, MRI) en 21 persones que van escoltar diferents tipus de música, incloent rock, rap, i melodies clàssiques.
Els científics van identificar models consistents de la connectivitat cerebral associada a les cançons preferides i van demostrar que un circuit important, a la xarxa neuronal, per defecte, es connecta més quan s'escolta la música preferida.
Com explica a Sinc Jonathan Burdette, professor del Centre Mèdic Wake Forest Baptist (EUA) "encara que no entenem completament el que fa la DMI, és probable que tingui un paper important en la determinació de qui som i com encaixem en el món". els resultats van ser inesperats "atès que les preferències musicals són fenòmens individualitzats i que la música pot variar molt entre si".
Cançons favorites, velles emocions. "Això es deu probablement al fet que en escoltar la nostra música favorita, no estem creant nous records. Més aviat, estem aprofitant records i velles emocions ", subratlla Burdette.
Per als autors, aquestes troballes podrien tenir importants implicacions en la teràpia musical, sobretot en l'elecció apropiada de la música capaç d'involucrar els circuits cerebrals danyats.
Una investigació del Centre per a BrainHealth de la Universitat de Texas (EUA) ha conclòs que els efectes del consum habitual i prolongat de marihuana en el cervell depenen de dos factors: de l'edat de consum i del temps que es prolongue aquest consum.
El treball realitza una descripció dels efectes negatius, a llarg termini, en el cervell dels consumidors de marihuana . Destaquen anomalies en la funció cerebral i en l'estructura, ja que es produeix una degradació progressiva del cablejat del cervell. La investigació va comptar amb la participació de 48 consumidors de marihuana crònics (amb una mitjana de tres dosis al dia) i 62 adults no consumidors, amb el mateix sexe i edat. Els grups van revelar que els consumidors de marihuana tenien un menor volum cerebral en la corfa relacionada amb les addiccions i una menor connectivitat cerebral que els subjectes no consumidors.
El treball, sugereix finalment que la connectivitat del cervell pareix degradar-se amb l'ús prolongat d'aquesta droga.
Segons una nova investigació del Consell Superior d’investigacions científiques, les ingestes d’ocre vermell i de closques marines van afavorir de forma crucial al desenvolupament de l’ésser humà, afavorint al ràpid desenvolupament del cervell i a la seua adequació biològica.
Aquests nutrients provenien de mariscs i aportaven un àcid gras essencial poliinsaturat, DHA , que va tindre molta importància en el desenvolupament del sistema nerviós i la visió. Per altra part, el marisc va ajudar a fer front a períodes de canvis climàtics que els van fer perdre moltes fonts d’alimentació. També direm per part del pigment vermell, que aquest era utilitzat per a l’art, però va poder ser ingerit de forma accidental, però això ens va aportar mes ferro que va ajudar a la salut reproductiva i el desenvolupament del cervell en general.
Així aquests dos elements encara pertanyen hui en dia a cultures no soles indígenes, sinó també occidentals en diversos fins.
