Cada vegada tenim més calor i no plou amb tanta frequencia,a mes a mes quan plou ho fa de colp,el que està passant es que gràcies als gasos d'efecte hivernacle el que estem fent és canviar el clima i provocar aquests canvis tan grans lo que suposa que moltes espècies tinguen que migrar ,adaptarse o morir en el ecosistema i també comporta que les espècies invasores estiguen amb més frequencia en el nostre país.
O canvien o tindrem el mateix que està passant amb els animals,cada vegada menys boscos més calor i més pluges torrencials,el clima ja està canviant en el nord i el clima africà s'està estenent per les zones amb un clima moderat,si continuem així acabarem extingint-nos nosaltres i el mon amb el mateix clima.
Els científics sols parlen de trobar vida a Mart, poder viure allí o poder anar, però sempre parlem sobre el planeta roig. Venus està més a prop de la Terra que Mart, així que podríem intentar-ho. La NASA pensa que es pot aconseguir viure els humans a Venus.
Venus és el planeta més calent del Sistema Solar després del Sol. Ademés en Venus la pressió atmosfèrica és 92 vegades més gran que la de la Terra i aquest planeta no té llunes. Encara i tot, es pareix bastant a la Terra ja que tenen quasi el mateix tamany, massa i formació geològica, sols que Vnus és un poc més menut que la Terra.
Sols per assemblar-se tant a la Terra, no és possible viure allí, encara que la NASA pensa que hi ha una manera. Es poden construir ciutats per damunt dels núvols de Venus, la qual cosa permetria als humans habitar allí.
Un equip d'astrònoms ha descobert l'objecte més llunyà dins del sistema solar. Es tracta d'un planeta nano que és el primer que s'ha observat a més de 100 vegades la distància entre el Sol i la Terra. Si la mitjana de separació entre estos dos cossos és de 150 milions de quilòmetres --una unitat astronòmica, el nou objecte està 120 vegades més lluny, a uns 18.000.000.000 quilòmetres. Fins ara, l'objecte més llunyà conegut era Eris, a 96 unitats astronòmiques, molt més distant que Plutó, a 39,5.
El Centre de Planetes Menors de la Unió Astronòmica Internacional ha anunciat hui l'existència d'este cos. El seu nom oficial és 2018 VG1 però els seus descobridors ho diuen Farout, que en anglés significa tant distant com excèntric, dos senyals d'identitat d'este objecte en els confins del sistema solar.
El 10 de novembre el telescopi japonés Subaru en la cima del volcà hawaiano Mauna Kea va captar la primera imatge del planeta nano. L'observació va ser confirmada per un altre telescopi en l'Observatori de Les Campanes, a Xile, este mateix mes 2018 VG18 està més lluny i es mou més lentament que qualsevol altre objecte del sistema solar, per la qual cosa ens portarà anys determinar quin és la seua órbita, explica Sheppard en un comunicat de premsa. El planeta va ser trobat en un punt del cel pròxim al d'altres dels cossos més llunyans coneguts, per la qual cosa potser tindrà una òrbita semblant a la resta.
El nou planeta tarda més de 1.000 anys a fer una volta al Sol. Pel seu brillantor calculen que té uns 500 quilòmetres de diàmetre i un color rosat que generalment delata la presència de gran quantitat de gel.
Un planeta potencialmente habitable ha sido descubierto orbitando
la estrella Gliese 163, a 50 años-luz de distancia. El planeta es más grande
que la Tierra ,con aproximadamente siete veces su masa y se encuentra en el
borde interior de la zona habitable de la estrella, informó Thierry Forveille
delObservatorio de Grenoble(Francia) el 30 de agosto en la asamblea
general de laUnión Astronómica Internacional.
Dependiendo de su composición y cuán aislante sea su atmósfera, el
planeta podría ser capaz de dar sustento a la vida.
Forveille y sus colegas descubrieron el planeta mediante la
búsqueda de bamboleos en la estrella madre del planeta con un telescopio en
Chile. Gliese 163 es una estrella enana M, más pequeña y tenue que el Sol, y
alberga al menos dos planetas.
La búsqueda de planetas habitables alrededor de enanas M podría
ser la vía más rápida para encontrar un verdaderoanálogoterrestre.
