Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris biogeo4eso2. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris biogeo4eso2. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 de febrer del 2015

Per què van desaparèixer els neandertals?

Un equip de científics espanyols acaba de comprovar que en la societat dels neandertals, ja existia una divisió del treball entre el sexe masculí i el femení. Aquest descobriment  és l'últim descobriment que demostra que els 'nostres cosins' de la nostra espècie eren molt més sofisticats del que es creia.


En els últims anys s'ha comprovat que els neandertals tenien cura dels malalts, enterraven els seus morts i fins i tot tenien certa capacitat per al pensament simbòlic. Però, si la seua intel.ligència no era tan primitiva com es pensava, per què van desaparèixer?




Link notícia original

Vídeo




dilluns, 12 de gener del 2015

       PINTURES RUPESTRES MES ANTIGUES DEL MON
                               
                                      

La cova del Castell de Cantàbria (nord d'Espanya) podria tenir les pintures rupestres més antigues datades fins al moment, segons es va publicar ahir a Nature News.

Amb 1 data aproximada de 40.800 anys, les pintures de la cova del Castell de Cantàbria han estat datades com una de les primeres realitzades pels humans moderns, encara que també van poder haver estat realitzades pels Neandertals. Segons assenyala A. Pike, investigador arqueòleg de la Universitat de Bristol (Regne Unit), basant aquests resultats en les datacions realitzades pel seu equip, després d'estudiar dotzenes de pintures d'un total d'11 coves del nord d'Espanya. No obstant això, segons LG Straus (expert de la Universitat de nou Mèxic, Alburquerque), és una afirmació especulativa, ja que està basat en una datació que es podria veure alterada per contaminacions de les mostres estudiades.

Una substància contra la malària

Un equip d'investigació treballen amb un compost contra la malària. La substància destrueix els glòbuls vermells infectats amb el paràsit de malària. A l'Àfrica un nen mor de malària cada minut.


L'equip integrat per María Belén Jiménez Díaz de GlaxoSmithKline a Madrid, Espanya, i R. Kiplin Guy, de l'Hospital St. Jude d'Investigació Pediàtrica, de Memphis, Tennessee, Estats Units ha comprovat que el compost (+) - SJ733, frenarà molt probable els paràsits de malària. El compost mata el paràsit mitjançant un mecanisme diferent.

 En un model de ratolí de la malaltia, un sola dosi del compost va exterminar al 80% dels paràsits en 24 hores. Els resultats obtinguts suggereixen que el fàrmac en una arma impedir la infecció causada pel paràsit de malària.



Noticia original

Noticia relacionada


   NEARDENTALS I HOMO SAPIENS, PRIMS LLUNYANS

                                

L'investigador Svante Pääbo, de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva, al costat d'un equip científic format per desenes d'investigadors de tot el món ha conclòs un dels seus projecte més interessants, la seqüenciació completa del genoma de l'home de Neandertal. Com resultat d'aquesta investigació s'ha descobert que aquesta espècie ha deixat la seva empremta en nosaltres.

El que fins ara eren conjectures sobre l'encreuament d'aquestes dues espècies d'homínids, ha passat a ser una certesa, el 2% del genoma de l'Homo sapiens, excepte en els Homo sapiens africans, "pertany" als nostres familiars Neandertals.

Descobreixen els dos planetes més pareguts a la Terra.

Astrònoms del Centre d'Astrofísica Harvard-Smithsonian (CfA), han anunciat durant la reunió de la Societat Astronòmica Americana el descobriment de vuit nous planetes de mida semblant a la Terra orbitant a les zones d'habitabilitat de les seves estrelles, és a dir, a la distància precisa perquè en ells hi pugui haver aigua en estat líquid.
La troballa duplica el nombre conegut de mons amb menys del doble del diàmetre terrestre en òrbites potencialment habitables. Dos d'aquests vuit planetes són, a més, els més semblants a la Terra entre tots els exoplanetes descoberts fins ara.

Els dos mons que més s'assemblen al nostre són Kepler 438b i Kepler 442b. Tots dos giren al voltant de dues nanes vermelles, un tipus d'estrelles més petites i fredes que el nostre Sol. Kepler 438b completa una òrbita al voltant de la seva estrella cada 35 dies, mentre que Kepler 442b ho fa cada 112 dies.

Amb un diàmetre que és tot just un 12% més gran que el de la Terra, Kepler 438b té fins a un 70% de probabilitats de ser un planeta rocós, segons els càlculs dels investigadors. Per la seva banda, Kepler 442b és un terç més gran que el nostre planeta i les seves possibilitats de ser sòlid es queden en el 60%.

Kepler 438b rep prop d'un 40% més de llum que la Terra. Pel que l'equip d'investigadors calcula que té fins a un 70% de probabilitats d'estar a la zona habitable de la seva estrella.
Kepler 442b, per la seva banda, rep les dues terceres parts de llum de la que rep la Terra, de manera que els científics li atorguen fins a un 97% de probabilitats d'estar just a la zona habitable.


Vídeo.

Planetes semblants a la Terra

 Un grup d'astrònoms de l'Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics s'han trobat 8 planetes en una zona estel·lar anomenat om Goldilock. Els planetes orbiten al voltant d'una distància on podria existir aigua líquida. Dos dels planetes són molt semblants a la Terra.

Els planetes poden ser rocosos com la Terra. Els dos planetes més similars a la Terra orbiten al voltant d'estrelles petites vermelles i més fredes que el Sol. Per poder ser una zona habilitable, un exoplaneta ha de rebre una llum igual a la que arriba a la Terra.  Si rebén en excés, l'aigua bulliria i es transformaria en vapor i si arribén
 molt poca, l'aigua es congelaria.


Els científics van estudiar els planetes però eren massa petits. Van usar un programa informàtic anomenat BLENDER per determinar si eren planetes. Els planetes trobats estan molt lluny per fer observacions ja que es troben a 470 nens llum o 1.100 anys llum de distància


Noticia original

Noticia relacionada


diumenge, 11 de gener del 2015

Lovejoy, el cometa verd dels 13.000 anys.

El cometa Lovejoy, amb el seu característic color verd, s'acostara a 70 milions de quilòmetres de la Terra. El cometa animara les gelades nits de gener ja que serà visible a simple vista i estarà ben posicionat per a ser fotografiat. Sens dubte un bon començament d'any per als observadors astronòmics.

 S'anomena C/2014 Q2 Lovejoy. La ''C'' indica que no té període conegut amb exactitud. El 2014 indica que l'any del descubriment, i la ''Q'' indica que va ser descuberta en la 16ª quincena de l'any, que equival a la segona meitat del agost. El ''2'', que va ser el segon cometa descubert en eixa meitat.

El nom de ''Lovejoy'' ve del astronom Terry Lovejoy, un aficionat austalià que la descubert. I lo de afiniconat és perquè el senyor Lovejoy, de 48 anys, ha descobert 5 cometes.

Al començar el 2015, el cometa ha arribat a una magnitud aproximadament de 4,5 , un poc menys brillant que la estrella polar, pero visible a simple vista.


El 20 de gener contarem amb Lluna nova per el que del 15 al 25 de gener gaudirem de unes condicions molt bones per a observar-lo.

 

Notícia Original

Notícia relacionada

Lovejoy 

Vídeo

dimecres, 22 d’octubre del 2014

Un home paralitzat torna a caminar després d'un trasplantament de cèl · lules olfactives en la seva columna .

Un equip de cirurgians han dut a terme un trasplantament de cèl · lules olfactives .
Darek Fidyka, un ciutadà búlgar de 40 anys que va quedar paralitzat del pit cap avall després de ser apunyalat a l'esquena el 2010, ha tornat a caminar amb l'ajuda d'un caminador.

Darek-Fidyka-012.jpgGeoff Raisman, director del departament de regeneració cel · lular de l'University College ha declarat a la BBC que el que s'ha aconseguit "és més impressionant que quan l'home va caminar sobre la Lluna .

El tractament ha utilitzat unes cèl · lules que intervenen en el sentit de l'olfacte i que s'anomenen cèl · lules de glia  envoltant olfactives .
Al cap del temps fidyka es va adonar que el tractament va ser un èxit ja que es va notar que la seva cuixa esquerra estava començant a desenvolupar múscul.