Un equip d’investigació de Moscú ha anunciat recentment els seus resultats sobre una investigació relacionada amb els anys que el ser humà pot aplegar a viure, i la resposta no deixa de ser sorprenent: 150 anys.
L’estudi es basa en estudiar la capacitat de resiliència de les persones, i per a dur-ho a terme es van combinar les mostres de sang dels 544.938 participants amb les dades proporcionades per rellotges intel·ligents d’un altre subconjunt més menut de persones.
L’estudi sosté que a mesura que les persones es fan grans, cada vegada resulta més difícil sostenir el ritme de recuperació de l'estrès. Així, aquest procés s’alenteix a mesura que l’edat avança, i per això l’equip científic que va realitzar l’estudi sosté que si no s’ataca la pèrdua de resiliència, qualsevol intervenció mèdica fracasarà.
S’han trobat restes d’organismes microbians en les sales esterilitzades de la NASA a pesar de que la NASA i el seu grup d’enginyers del Laboratori de Propulsió a Raig van seguir estrictes protocols per tal de no “colar” microorganismes en els equips que envien a l’espai, però resulta impossible crear biomasa cero en les seues sales de creació.
Per tant, analitzant a fons la situació, pot ser que alguns microbis hagen aplegat al Planeta Roig en bones condicions. Açò pot significar una greu alteració en l’equilibri de l’ecosistema de Mart, ja que tal vegada aquests microbis poden eliminar tot rastre de vida si és que hi havia, doncs tot apunta a que ha pogut haver.
Però no tot són males notícies, doncs aquesta contaminació dona ferramentes evolutiva a la ciència. A mesura que la investigació avança, es poden crear protectors solars més potents que poden protegir-nos contra mutacions nocives que deriven en càncer. A més, si algun dia apleguem a xafar Mart, aquests microbis ens ajudaran a sobreviure en el Planeta Roig.
La carn sintètica es cultiva en bioreactors i ofereix una alternativa sostenible a la criança i sacrifici d’animals vius. El procés comença amb l’extracció de cèl·lules d’animals donants o de bancs de cèl·lules. Després, es generen línies cel·lulars amb l’esperança de que esdevinguen immortals.
L’empresa que els crea s’anomena Eat Just, i diuen que elaboren nuggets amb carn aviar que comercialitzen amb el nom de <<mossos de pollastre>>. Al voltant del 70% de cada mos són cèl·lules cultivades. La resta són proteïnes vegetals patentades que aporten consistencia, arrebossat, espècies i, el més important, gust de pollastre.
El primer país en permetre el consum d’aquest tipus de producte és Singapur. La decisió de l’Agència de Seguretat Alimentària d’aquest país és la primera autorització per a la comercialització d’aliments fabricats amb cultius cel·lulars. Les empreses alimentàries que proposen alternatives al consum de carn, com ho és l'Institut Good Food, celebren aquesta aprovació.
Uns investigadors d’Estats Units i Xina han aconseguit crear embrions híbrids (humans i monos) injectant cèl·lules mare humanes. Han fet que sobrevisquin durant 20 dies. A pesar dels seus problemes étics, la investigació té el potencial de proporcionar coneixements molt valuosos a la biologia humana orientats al descobriment de nous remeis a enfermetats que afecten als humans.
Per a dur a terme la investigació, Weizhi Ji, de la Universitat de Ciència i Tecnologia de Kunming, a Yunnan (Xina) va preparar una tecnologia novedosa per a que els embrions de mono poguessin sobreviure fora del ventre de la mare. Sis dies després de la creació dels embrions, se’ls va introduir a cadascun 25 cèl·lules mare pluripotents esteses, capaces de contribuir als teixits embrionaris i extraembrionaris. Al cap d’un dia, es van detectar cèl·lulas humanes en 132 embrions i al cap de 10, 103 quimérics seguien desenvolupant-se. La supervivencia va baixar i al cap de 19 dies sols 3 quimeres seguien desenvolupant-se, però cal destacar que el nombre de cèl·lules humanes als embrions es va mantenir alt durant tot el temps.
L'ús d'eines com la genètica humana avançada ajuda desvetllar les complexitats de les malalties i comprendre els fonaments de la biologia humana.
Els nous medicaments biotecnològics ofereixen més opcions per al tractament de malalties greus com el càncer, va assegurar recentment el doctor Max Sarachaga, director mèdic de l'empresa Amgen Mèxic, amb motiu de commemorar-se els 40 anys d'aquesta companyia de biotecnologia.
El medicament biocomparable és un producte obtingut a través de cèl·lules vives i altament similar sense diferències clínicament significatives en seguretat, puresa, potència i efectivitat respecte a el medicament biològic de referència, sense que siguin idèntics, segons el doctor Sarachaga.
Unes autopistes invisibles solquen el cel i periòdicament les recorren les aus migratòries. Algunes de les més importants de l'hemisferi nord passen per sobre de la Península Ibèrica i són comuns les bandades de grues i altres aus que, en perfecta formació, es desplacen de nord a sud o en sentit contrari segons l'època de l'any. Però com s'orienten els ocells i molts altres animals migratoris és un dels misteris que encara no s'han resolt, que té alguna cosa a veure amb el magnetisme terrestre està clar des de fa anys, però no així quin és el mecanisme concret que fa que els animals siguin sensibles a la direcció i sentit d'aquest camp magnètic.
Un experiment de laboratori acaba de proporcionar la primera relació directa observada entre els efectes d'un camp magnètic i les reaccions químiques que es produeixen en cèl·lules vives. Una relació, basada en mecanismes quàntics ben coneguts, que pot arribar a explicar moltes coses, com assenyalen els autors de la investigació, de la Universitat de Tòquio. El tema no és senzill, com demostra el fet que des de fa ja 50 anys s'investiga la sensibilitat de diverses proteïnes a el magnetisme, entre altres coses per conèixer si camps magnètics febles poden produir efectes nocius per a la salut humana.
Els investigadors han treballat amb un microscopi fet a mida, llum làser blau i cèl·lules d'un tipus molt utilitzat en laboratori. Han observat com es redueix la molt breu autofluorescència de les cèl·lules després de ser il·luminades al variar encara més ràpidament el camp magnètic a què eren sotmeses, un mecanisme que és un indici de la magnetocepción biològica. El camp magnètic aplicat va ser d'uns 25 militeslas, equivalent als imants que es posen a les neveres i centenars de vegades més fort que el terrestre a la superfície de la planeta. A la base hi ha el fenomen de generació de parells de radicals (un radical és una espècie química transitòria amb un nombre imparell d'electrons) i com es combinen els electrons lliures en funció del seu spin. Una cosa molt difícil d'explicar i visualitzar però que, com sembla demostrar el treball realitzat, funciona.
La biologia és fonamental per a la formació de futurs educadors ja que intenta explicar l'estructura, funció, creixement i evolució dels sistemes que composen a l'ésser humà.
Per tal motiu, la biologia és fonamental per a la formació de futurs educadors ja que intenta explicar l'estructura, funció, creixement i evolució dels sistemes que composen a l'ésser humà, anant des del més bàsic a nivell cel·lular fins els mecanismes que fan possible els moviments; per tant, l'activitat física.
La finalitat principal del professor d'educació física és promoure activitats físiques orientades a la participació autònoma com: conductes motrius, cultura bàsica i estils de vida saludable, reduir el risc de malalties de cor, pressió arterial alta, osteoporosi, diabetis i obesitat, així com millorar l'autonomia, imatge corporal i evitar el desenvolupament de diverses afeccions.
El múscul sartori és el més llarg de tots els que conformen l'anatomia humana. En un adult d'estatura mitjana, aquests músculs tenen unes dimensions que s'enquadren entre 55 i 60 cm de llarg. Situat a la cara anterior de les cuixes, aquest múscul arriba des dels malucs fins a la tíbia. És responsable de bona part dels moviments de el cos humà. A causa de tot l'espai que abasta i a la seva funcionalitat, sol veure involucrat en moltes lesions.
Atletes i esportistes professionals, al igual que aquells aficionats que assisteixen amb assiduïtat als gimnasos o practiquen amb fins recreatius algun esport, entrenen constantment aquests teixits.
Els traumes es produeixen quan es trenquen les fibres longitudinals. Una conseqüència directa d'exercir massa pressió o un nivell de força que el sartori no està en capacitat de suportar.
El nostre cervell està compost de parts que s'interconnecten en perfecta sincronia i treballen en equip per a un objectiu comú. Per això, quan un “engranatge” falla, la resta de sistema pateix. Una de les falles més perilloses fins ara es coneix com aneurisma i pot arribar a causar la mort. Per això, per entendre'ls millor, un grup de científics ha arribat a recrear el primer aneurisma "viu" in vitro.
En aquesta oportunitat, els investigadors van aconseguir unir variades disciplines entre la biologia, la informàtica i la medicina per idear el mètode perfecte amb el qual generar per primera vegada en la història un aneurisma "viu". Utilitzant impressores 3D van aconseguir replicar el "bony" que els vasos sanguinis presenten com a senyal de l'aneurisma, i gràcies a això els doctors seran capaços d'assajar els seus procediments mèdics abans d'haver de veritablement tractar amb un pacient.
Un nou estudi mostra que la nostra espècie encara està evolucionant de formes úniques i els canvis en la selecció natural podrien ser la raó principal. Aquest estudi es basa en un augment significatiu en la prevalença de l'artèria mitjana en humans des de finals de segle XIX.
L'artèria mitjana és el vas principal que subministra sang a l'avantbraç i la mà humans, però que desapareix un cop es desenvolupen dues artèries que es veuen en els adults. Però ara, aproximadament una de cada tres persones retenen l'artèria mitjana durant tota la seva vida a més de les altres dues artèries. Actualment, la majoria dels adults no la tenen, però cada vegada són més comuns els casos de gent amb tres artèries (radial, cubital i mitjana), però cal destacar que encara que una persona conserve l’artèria mitjana aquesta no presenta cap risc real per a la salut.
Aquesta tendència evolutiva continuarà en els nascuts dins de 80 anys, i l'artèria mitjana es tornarà comú a l'avantbraç humà, i segons indiquen els experts que han realitzat l’estudi si aquesta tendència continua, la majoria de les persones tindran l'artèria mitjana de l'avantbraç per al 2100.
Un grup d'investigadors de l'Institut Holandès del Càncer ha descobert un misteriós conjunt de glàndules salivals amagades dins del cap humà quan examinaven pacients amb càncer de pròstata.
Les glàndules salivals són les encarregades de produir la saliva essencial per al funcionament del nostre sistema digestiu, amb el gruix produït per les tres glàndules salivals principals, conegudes com glàndules paròtides, submandibulars i sublinguals. Al parèixer, l’equip d’experts ha fet un descobriment molt més gran del que es creu, i mostra el que sembla ser un parell de glàndules que abans es passava per alt, aparentment el quart conjunt de glàndules salivals principals, situades darrere del nas i sobre el paladar, prop del centre de la cap humà.
Investigadors de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) de Barcelona i de la Universitat de Barcelona (UB), han realitzat un estudi internacional que descriu un nou mecanisme de defensa immunològica desconegut fins ara que utilitzen les cèl·lules per defensar-se dels virus i bacteris. Es tracta d'una estratègia liderada pels cossos lipídics (CLs); orgànuls cel·lulars capaços d'atraure i eliminar els patògens invasors. La troballa obri la porta a la investigació de nous tractaments per a frenar les infeccions en l'era de la resistència als antibiòtics.
Els CLs són els orgànuls on les nostres cèl·lules acumulen nutrients que, en forma de greix, proporcionen l'energia necessària perquè puguin desenvolupar la seva funció. Els CLs organitzen complexos de proteïnes antibiòtiques i antivirals que actuen de forma cooperativa per combatre el patogen i eliminar-lo. Els investigadors han demostrat que, per protegir-se de la infecció, les cèl·lules col·loquen gran quantitat de proteïnes antibiòtiques i antivirals en els cossos lipídics. En total, comparant la superfície del CL en cèl·lules normals i en cèl·lules infectades, l'estudi ha identificat 400 candidats que realitzarien la funció de protecció dels CLS quan entren en contacte amb el patogen.
