Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris curs 2012 - 2013. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris curs 2012 - 2013. Mostrar tots els missatges

dimecres, 29 de maig del 2013

L'escassetat d'aigua, problema planetari greu en el termini de dues generacions

<<Aigua font de vida>>. Però, per a quant de temps?
En la passada conferència d’Aigua en el Antropoceno, celebrada en Bonn (Alemània) mig millar d’especialistes de tot el món advertiren del risc que patim. Els ésser humans ens estem autoinflingint un risc greu, ja que l’aigua és un recurs essèncial per a la vida (com molt bé tots sabem) per a la qual no hi ha cap subtitut.
El problema és greu, <<La mala gestió de l'aigua, l'ús excessiu i el canvi climàtic suposen amenaces a llarg termini per al benestar de la humanitat>>
Si no s'emprenen reformes innovadores en la gestió i utilització de l'aigua dolça, l'escassetat d'aquesta serà un problema greu per a la major part dels futurs 9.000 milions d'habitants del planeta Terra en el termini de una o dues generacions. Aquesta dada resulta deseperançadora si es té en compte que l'actual increment de l'ús de l'aigua i l'escassa eficiència del sistema hídric avancen en una trajectòria insostenible
No obstant això, la nova declaració recull les conclusions essencials del Projecte Sistema Global de l'Aigua en el qual els científics treballen des 2004: la Declaració de Bonn reclama la tasca de científics, polítics i gestors.
A banda d’açò s’han portat a terme una sèrie de recomanacions:
-Adquirir el compromís d'adoptar un enfocament a diferents escales en la investigació de l'aigua.
-Desenvolupar avaluacions de risc i estratègies de protecció dels sistemes d'aigua.
-Preparar la següent generació de científics i experts en canvi global per fer front al repte
-Estendre el monitoratge mitjançant xarxes d'observació i sistemes avançats de satèl•lit.
-Prendre en consideració alternatives basades en els ecosistemes.
-Desenvolupar solucions innovadores en les institucions que s'ocupen de l'aigua.

Ara sols queda el més important, la consciència global de la importància d’aquest recurs que, encara que el vejam brollar tots els dies sense problemes de l’aixeta, algún dia podria acabar-se.

Notícia original

Noticies relacionades
L’aigua és vida
Conceptes bàsics sobre l’aigua 
Què tan important és? 

Video:

dimarts, 28 de maig del 2013

Persones amb ictus milloren després de rebre cèl · lules mare.

Persones amb ictus milloren després de rebre cèl · lules mare

Dos assajos amb cèl · lules mare humanes són les últimes mostres del potencial terapèutic d'aquest material biològic. El primer, és un treball petit, en nou pacients i simple: la injecció de cèl · lules mare ha permès que en cinc casos dels afectats hagen recuperat algunes capacitats perdudes.
El segon és més complex: s'han fet servir rates amb lesió medul · lar i s'han injectat cèl · lules mare humanes amb les quals milloren símptomes com a rigidesa muscular i la coordinació motora.
Son dos treballs preliminars. Els autors del primer, no descarten que el fet de participar en un assaig haja sigut la causa de la millora, i no descarten que s’haja produit l’efecte placebo. Però aquan es tracta de pacients amb ictus antics fan que apunten que la injecció de cèl · lules mare puga ser la causa.
En el treball amb rates no hi ha l’efecte placebo possible. Però lles cèl · lules mare s'han implantat bé a la medul · la creant connexions amb les neurones sanes. Un treball en aquesta direcció va ser iniciat però no acabat. En aquell estudi es va arribar a superar la fase de rates i es va quedar sense fer la de micos.

En ambdós casos es van usar cèl · lules mare fetals, que tenen més recent la capacitat de diferenciació que les adultes. De fet, les embrionàries i les reprogramades adultes estan molt menys investigades. Les embrionàries pels objeccions ètiques al seu ús, i les reprogramades perquè són més recents, i aquest tipus de treball porten anys de desenvolupament.
VIDEO:

ENLLAÇ:


IMATGE:

Google

ALTRES:

MILLOR QUE ELS HUMANS

Músculs artificials que faran robots millors que els humans


Els músculs humans són realment un prodigi de la naturalesa, són capaços de contreure i expandir-se en temps força curts i tenen una resistència que molts materials envejarien, però ara tenen "alguna cosa" que competir i que ja ha començat a fer les delícies de científics i fins i tot d'enginyers de la NASA.


Els músuclos artificials nanotecnològics, són unes estructures de milers de fibres nanomètriques trenades entre si capaços d'expandir i contraure mes ràpid que els músculs humans i són més resistents que l'acer.

Aquesta investigació, ha creat músculs capaços de contreure amb un sol canvi de voltatge, amb la particularitat que aquest material té un pes infim ja que amb prou feines 1.5 mil · ligrams del material és suficient per cobrir una àrea de 30 metres quadrats.

A aquestes característiques hem de sumar-li la capacitat de treballar en una àmplia franja de temperatura característica que fa pensar que aquest material podria ser usat en furuas missions espacials.


VIDEO:




ENLLAÇ:


ALTRES:


IMATGE:


Google

Espanya manté el seu liderantge mundial en banderes blaves


A més del les típiques banderes rojes, groges i verdes, les de color blau s’imposen cada vegada més com a símbol de qualitat. Amb 648 banderes blaves Espanya és el país que més en té.

La Secretaria de Turisme ha recordat lo important que es el turisme de Sol i playa per als turistes internacionals.

La crisis també ha caigut sobre aquestes banderes ja que hi ha molt pobles que no han pogut complir amb les exigències per a obtindre-la.

Que hi haguen gran quantitat de banderes no vol dir que el litoral estiga ben cuidat, ja que ha hagut molta especulació. 

Noticia Original
Noticia Relacionada 1
Noticia Relacionada 2

Video:

diumenge, 26 de maig del 2013

“La bomba climàtica estallarà en 2040″



“La "bomba climàtica" podria esclatar en 2040”. Així ho va assegurar el titular de WWF de Rússia, Alexel Kokorin, davant la imminent aparició del 5è. informe del Panell Integubernamental de Canvi Climàtic. Segons es va poder saber, el nou report  farà especial èmfasi en els efectes que els canvis produïts per l'home, al costat dels naturals provocaran en la humanitat.
En una entrevista, ​​l'ambientalista ha indicat que "no cal esperar l'informe". Va aclarir que no es tracta d'una investigació inèdita sinó que és un recull dels estudis que avui estan donant voltes.
Científics de l'Observatori de Pulkovo a Sant Petersburg, Rússia, pensen que és poc probable, que el període fred siga tan dur com l'anterior. L'investigador Yuri Nagovitsyn va dir: "Evidentment, l'activitat solar està disminuint, en aquest sentit, podríem estar en un període de gel que dura de 200 a 250 anys. El període de baixa activitat solar podria començar entre 2030 i 2040 però no serà tan omnipresent com al segle 17." I Vladimir Kotlyakov, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, va dir: "No hi ha motius per afirmar que l'escalfament global continuarà fins al final d'aquest segle. Es mou en cicles climàtics naturals de més calent i més fred, així com els temps més secs i més humits. 
Els primers signes de refredament ja hi són i la tendència pot seguir en els propers anys. L'activitat humana i els abocaments industrials tenen un gran impacte en el medi ambient, però les forces de la natura són molt més poderoses ".

NOTICIA RELACIONADA 2

dissabte, 25 de maig del 2013

El próxim pas en humans?

Gairebé una dècada després que el científic coreà, Woo Suk Hwang, anunciés a bombo i platerets que havia aconseguit clonar 30 embrions humans per tal d'aconseguir noves teràpies cel • lulars, cosa que finalment es va revelar com un gran frau, un equip d'investigadors nord-americans ha aconseguit per fi el tan anhelat pas: obtenir cèl • lules mare embrionàries humanes a partir d'una cèl • lula adulta mitjançant el procés de transferència nuclear, el que es podria anomenar clonació terapèutica.La investigació, dirigida per Shoukhrat Mitalipov, científic d'origen rus que treballa al Centre Nacional d'Oregon per la Investigació sobre Primats (ONPRC, segons les seves sigles en anglès), és en realitat una continuació dels estudis que, des de fa anys, porta realitzant en aquests animals que han conduït a 2007 a l'obtenció de cèl • lules mare d'embrions de macacos. Ara, amb la modificació de la tècnica emprada en aquests micos, ha aconseguit fer el salt que molts científics havien intentat durant anys però que ningú havia aconseguit.

Perquè aquest és el principal objectiu d'aquesta tècnica, la transferència nuclear, que es va fer famosa a tot el món amb la clonació de l'ovella Dolly, fa més de 15 anys. Des de llavors, científics de diferents parts del planeta han pogut clonar múltiples animals, com gossos, camells o vaques, però amb humans s'havia fracassat sempre. I no és que ara s'hagi aconseguit clonar una persona sinó que la tècnica de la clonació s'ha aplicat per, a partir d'un òvul d'una donant i una cèl • lula de la pell d'un pacient, aconseguir cèl • lules mare embrionàries. Si anem al detall, en aquest cas l'equip de Mitalipov, del qual forma part la embrióloga espanyola, Núria Martí Gutiérrez, va utilitzar òvuls de gran qualitat procedents de voluntàries sanes als que va retirar el nucli, i dins del seu citoplasma introduir el nucli de una cèl • lula de la pell (fibroblast) d'un pacient amb síndrome de Leigh. Aquest procés es va dur a terme en una solució enriquida amb cafeïna, que inhibeix uns enzims que entorpien el procés. Després sotmetre'ls a la tècnica d'electroestimulació, es va aconseguir obtenir un embrió del que van derivar cèl • lules mare.


D'altra banda, aquest equip també va innovar el procés en afegir cafeïna al medi on romanen òvul i cèl • lula abans i mentre són fusionats. "La cafeïna és un inhibidor de les proteïnes fosfatases i és efectiva per prevenir l'activació prematura dels ovòcits durant el procés de transferència nuclear", assenyala Martí. Perquè el problema que s'havia produït en intents anteriors és que l'òvul, en ser manipulat, tenia una activació precoç i la meiosi, és a dir, l'empaquetament dels cromosomes no es produïa adequadament en el nou embrió pel que era inviable.ç

Noticia original

altres noticies:
http://www.elmundo.es/elmundosalud/documentos/2008/11/celulas_madre.html

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2013/05/16/biociencia/1368696906.html


videos:







El problema de la deficiéncia visual

-Els països formants de la OMS, han fet un estudi en el que es representa que unes 285 millons de persones sofreixen alguna alteració en la capacitat visual i de les quals 39 millions sofreixen la descapacitat visual de la cegera, per aixo, han fet un pla per el que es pretén reduir en un 29% la ceguera i les altres alteracions de la vista;Axo ha dit el portaveu de la OMS,Fadela Chaib.


-Els experts ens asseguren que el 80% de les deficiencies visuals que hi ha son bastant evitables.Entre els errors mes comuns en la vista encontrem les catarates que representen un 33% i els errors en la refraccio no corregida, que represente un 42%, a pesar de que existeixen operacions i altres formes de solucionar aquest problema,el que sa dit es que cada país millori l'accés de les persones afectades als serveis de rehabilitació i tingui programes de control de les malalties oculars com part dels seus sistemes de salut. El que se vol es reduir aquestes deficiencies visuals Per aconseguir-ho, els països van acordar recol • lectar dades que els permetin entendre la magnitud del problema, les seves causes i les tendències, i també prendre les millors decisions en l'assignació de recursos financers i humans.l'OMS considera que si s'avança en el control d'aquestes malalties es podria reduir considerablement la seva incidència entre els majors de 50 anys, categoria d'edat que-segons les projeccions actuals-concentrarà el 84% de casos per a l'any 2019.

-Les dades més recents comunicats a l'OMS indiquen que el 82% de persones cegues i el 65% amb ceguesa moderada o greu estan per sobre de la cinquantena.D'altra banda, el pla de l'OMS insta els països a abordar els factors provats de risc de la ceguesa, com cert tipus de diabetis, el tabaquisme, els naixements prematurs, la rubèola i la deficiència de vitamina A.










altres noticies:

Videos:








dimecres, 15 de maig del 2013

L'estrés laboral es relaciona amb un augment de greixos en la sang.


Des de fa anys l’estrés es relaciona amb el risc de patir malalties cardiovasculars degudes a hàbits poc saludables.

Ara un estudi de la Societat de Prevenció de Ibermutuamur, estudia la relació entre l’estrés laboral i l’acumulació de greixos en la sang.

Els estudis realitzats a treballadors amb estrés laboral mostraven que aquestos tenien més risc de patir nivells molt alts de colesterol LDL, nivells massa baixos de colesterol HDL i un fort potencial de risc d’obstrucció en les artèries.

El que podria explicar aquesta relació entre l’estrés laboral i les malalties cardiovasculars és el canvi en el perfil lipídic la qual cosa suposaria una acumulació d’ateroma en les artèries.

Vídeo:





Notícies relacionades:

dilluns, 13 de maig del 2013

Transformada pell en neurones sense passar per la fase de cèl·lules mare

La plasticitat cel•lular ha donat un nou pas amb la possibilitat de transformar cèl•lules de pell d'adults a precursors neuronals. Amb la tècnica desenvolupada per seu-chun Zhang, de la Universitat de Wisconsin-Madison, que va estar publicada a la revista Cell, s’obri la porta a considerar noves formes de regenerar neurones danyades usant les cèl•lules que envolten l'àrea de la lesió. Fins ara, per fer això calia desprogramar les cèl•lules de partida portant a un estat similar al de les embrionàries (cèl•lules pluripotencials induïdes o iPS), però ara la transformació és directa: es prenen les cèl•lules de la pell, es cultiven al costat d'un virus i aquest les modificacions fins a formar precursors neuronals, que també serien de gran utilitat en les proves de fàrmacs.
Els múltiples èxits del mètode de conversió directa poden refutar la idea que la pluripotència (la capacitat de les cèl•lules mare per esdevenir gairebé qualsevol cèl•lula del cos) és necessària perquè un tipus de cèl•lula es transforme en un altra. En conjunt, els resultats plantegen la possibilitat que la investigació amb cèl•lules mare embrionàries, i una altra tècnica anomenada «pluripotència induïda», podrien ser substituïdes per una forma més directa de generar tipus específics de cèl·lules. 


A part  que podria evitar riscos com la generació de tumors si s'usen cèl•lules mare, el descoberiment mostra un altre aspecte: la increïble plasticitat de les cèl•lules humanes, que poden transformar-se en qualsevol altra d'un tipus molt diferent.
És cert que aquest canvi (de pell a neurona) podria no ser generalitzable, però en qualsevol cas s'obri una nova possibilitat: a curt termini, disposar de teixits per investigar malalties o fàrmacs. A llarg, generar teixits i òrgans per a trasplantament.


Noticies relacionades

Video:

la malaltia mental duplica el risc de diabetes


Segons el 'XXIV Congreso de la Sociedad Española de Diabetes (SED)', es més probable patir diabetes si tens depresió.

En cas de pacients amb un trastorn mental com l’esquizofrènia la diabetes i altres alteracions en el metabolisme de la glucosa són majors que en la població general.

A més a aquestos factors sobre la diabetes hi ha altres que augenten el risc cardiobascular com el tabaquisme.

Pot ser que les causes d’aquestos augments de les malalties siga l’utilització de tractaments antipsicotics de segona generació.El més important es un dianostic ràpid per analitzar el problema i veure si el tractament per a la malaltia mental esta relacionat amb l’aparició de la diabetes.



Video:




El bloqueig d'un sol gen redueix l'agressivitat dels tumors

Investigadors de la Universitat Johns Hopkins, a Baltimore, Maryland (Estats Units), han identificat un gen que quan es reprimeix en les cèl•lules tumorals, planta cara al creixement cel•lular i impedeix que es produeixquen una sèrie de processos que els tumors necessiten per ampliar i estendre’s  a altres llocs. Aquest “interruptor dels processos tumorals” pot ser la clau per al desenvolupament d'un nou tractament per als tumors resistents als fàrmacs actuals. Aquest estudi ha estat publicat a la revista PLOS.
El gen que ha estat objecte de l'estudi pertany a la família HMG (High Movility Group, que té una relació amb el creixement cel•lular, el descontrol és la causa dels càncers.



Linda Resar, investigadora de la Johns Hopkins, ha estat investigant els gens HMG durant dues dècades.  Ella i el seu equip van desenvolupar tècniques per bloquejar el gen HMGA1 a les cèl•lules mare per tal d'estudiar el seu paper en elles i van descobrir que HMGA1 és essencial per a la reprogramació de cèl•lules adultes propietats de les cèl•lules mare embrionàries. A més del seu paper en el càncer, aquests gens són essencials per donar a les cèl•lules mare els seus poders especials, cosa que, segons aquesta experta, no és casual.

 En l'estudi acutal, l'equip  va implantar cèl • lules tumorals en ratolins per veure com es comporten les cèl • lules i els tumors amb HMGA1 créixer i es van estendre a altres àrees, com els pulmons, mentre que els que tenien bloquejat HMGA1 no van créixer bé en el teixit mamari o no es van propagar a llocs distants.
El següent pas, ha dit Resar, és obvi: intentar desenvolupar un tractament basat en aquest principi. Una cosa que, si funciona, pot portar fins a una dècada.



Noticies relacionades:

Vídeo:


Un espray fluorecent per a detectar el càncer d'esófag


Les persones que pateixen de esófaf de Barret (un refluix) tenen major risc a patir un càncer d’esófag.


Un espray amb proteïnes fluorescents que por teñir els teixits seria un gran pas per a detectar aquest càncer a temps però el seu ús encara no es molt freqüent.

A diferencia amb altres tumor moltes vegades en l’esófag el tumor no creix provocnt un bulto i això fa més difícil que es puga detectar. Diagnosticar ràpidament el càncer es molt important perquè el retras en el diagnostic dona lloc a una tasa de supervivència molt baixeta (apenes el 15%).

Aquestos pacients que tenen major risc de patir el càncer es realitzent endoscòpies cada dos o tres anys però una tècnica menys agresiva sería una millor solució.

Noticia Original
Noticia Relacionada 1
Noticia Relacionada 2

Video:

dissabte, 11 de maig del 2013

Els nens amb epilèpsia també poden jugar a videojocs


Espanya hi ha moltes creences errònies sobre l’epilèpsia.



La conclusió que presenta  la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) i la Fundació de Ciències de la Salut han dut a terme per conèixer la situació de la malaltia.
Generalment els metges creuen estar poc informats sobre aquesta malaltia.
Gran part de la población creu que els videojocs i les sèries d’animació poden provocar atacs d’epilèpsia, però el problema són les hores que els nens utilitzen aquests aparells.
La població sap que les crisis d'epilèpsia es poden controlar amb tractament farmacològic, pocs coneixen la cirurgia i que la malaltia es pot curar.
El doctors creuen que deurien incrementar els recursos, ja que l’epilèpsia no és per a tota la vida. Aquesta malaltia a totes les edats.

A Espanya hi ha unes 400.000 persones amb epilèpsia i es detecten entre 12.400 i 22.000 nous casos cada any.

- Noticia original.

- Noticies relacionades:

  - Epilèpsia en nens.
  - Causes i factors de risc de l'epilèpsia.

- Video:




dissabte, 4 de maig del 2013

Amor de mare primat


La teoría de l’Eva mitocondrial afirma que tots els éssers humans actuals venim d’un mateix grup de dones que  van viure fa uns  190.000 anys a la zona occidental del continent Africà. El punt clau d’aquest tret el trobem a l’ADN que ha sigut trasmes per via materna.
En la majoria dels mamifers la responsabilitat de cura la poseeix la mare. La teoría clàssica afirma que les dones poseeixen aquesta cura perque els homens no són fiables, ja que aquestos senten la necesitat de caçar, lluitar, anar-se’n amb altres dones, i açò proporciona escasa seguretat . 
La maternitat és un sistema d'inversió parental clau per a la nostra adaptació que no posseeixen totes les espècies del Regne Animal. 
Gràcies a l’existència de la cura de la mare, els primats són el que són avui a dia. 
En una visita recent al Bioparc de València, el biòleg responsable de primats Rubén Pardo, explicà que, una femella ximpanzé solia posar límits al comportament de la seva cria Kimbo. Kimbo tenia la mala costum de fer demostracions de força que copiava dels adults, però que eren perilloses ja que no corresponien a la seva edat ni poder. Mirinda solia parar d'arrel aquestes conductes agafant, donant-li a entendre que no era el més adequat. És perillós despertar l'agressivitat d'altres mascles adults si no pots fer-hi front.
A més, cal aprendre a defensar-se i obtenir recursos de l'entorn. Aquesta flexibilitat tan característica de l'espècie humana suposa un avantatge en ambients canviants i complexos, ja que podem aprendre de l'experiència d'altres, però també és un desavantatge perquè depenem molts anys d'individus que han d'invertir gran quantitat de temps i energia en nosaltres.







Altres Noticies Relacionades



dimecres, 17 d’abril del 2013

Descobreixen desenes d'espècies noves en els mars espanyols

A partir de finals de 2013 Espanya augmentarà de manera notable les seves àrees marines protegides, segons el compromís del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA). Així, el país complirà l'objectiu marcat per Europa de crear una àmplia xarxa comunitària d'espais marins protegits, en el marc de Xarxa Natura 2000, un catàleg dels espais amb més valor biològic de la Unió Europea.
En concret, el 27,13% del territori espanyol forma part de la Xarxa Natura 2000, però d'elles només una petita part corresponen a superfície marina, la major part reserves pesqueres properes a la costa.
Per detectar quines són les zones marines  que s’haurien de protegir es va posar en marxa el 2009 el projecte LIFE + INDEMARES. Segons Ignacio Torres, sotsdirector de la Fundació Biodiversitat, "s'han realitzat avenços científics gràcies a la realització de més de 100 campanyes oceanogràfiques, que han portat a descobrir espècies noves per a la ciència i ha confirmar l'alt valor ecològic de les àrees d'estudi".

En gairebé totes les àrees d'estudi s'han trobat espècies que no havien estat localitzades en aquestes aigües o que són fins i tot noves per a la ciència, per exemple,  10 espècies que representen noves cites per al mar Mediterrani.
Al Cap de Creus s'han catalogat 3.000 espècies, gairebé la tercera part de les conegudes a tota la Mediterrània, i s'han trobat espècies no descrites que, a més de ser noves, han resultat ser súperabundants.




Aquest fet ha estat una demostració del molt que s'ignora del mar.


Notícia original

Noticies relacionades:
El mar desvetlla milers d’espècies desconegudes

Els misteris del mar 

Google i el mar

Alguns animals marins poc coneguts 

Vídeo:


dimarts, 16 d’abril del 2013

Es confirma el primer embaràs en un úter trasplantat


Una jove turca de 22 anys anomenada Derya Sert és la primera dona al món que ha rebut el transplantament d’un úter amb èxit, a més també ha rebut amb èxit la fecundació que li van realitzar temps després, aconseguint  que siga el primer embrió implantat a un úter trasplantat.

Aquesta va nàixer sense aquest òrgan degut a un síndrome que es conegut amb el nom de Rokitansky, per aquest motiu li van trasplantar un úter d’una dona morta i temps després aquesta va presentar  menstruacions, cosa que va indicar que el úter era funcional.

Aquest transplantament es pot veure com un gran repte ja que pot causar moltes infeccions, i també el rebuig del organisme. Per una altra banda els medicaments també han sigut una dificultat ja que aquests han de evitar el rebuig per part del organisme com ocorre en molts transplantaments,cosa que podria afectar al embrió.

El trasplantament ha obert polèmiques,però si el nen naix aquest podria ser un nou avanç per a que milers de dones amb el mateix problema que Derya puguen tindre fills. Tanmateix, altres metges defensen que s’ha d’utilitzar aquest transplantament només per a salvar vides o millorar la qualitat de vida ja que aquest procés presenta molts problemes i riscos.


Noticia original 

Noticies relacionades




dilluns, 15 d’abril del 2013

Fumar perjudica la cura de les fractures


El fum del tabac sembla no tenir barreres. Quan entra en l'organisme, és capaç de danyar als pulmons, al cervell, a les artèries ... i també als ossos.
Aquesta revisió d'estudis demostra que fumar també afecta la curació de les fractures, retardant i dificulta una consolidació adequada dels ossos.
Després de repassar 20 treballs que s'havien publicat sobre el tema a la literatura mèdica, els autors d'aquest treball van trobar que els fumadors tenien un risc 2,3 vegades més gran que els seus fractures d'ossos llargs-com el fèmur o la tíbia-no s'unissin adequadament després d'un accident.
De la mateixa manera, entre aquests pacients també era més freqüent que la curació es perllongués més (trigaven 32 setmanes de mitjana a recuperar la seva mobilitat, enfront de les 25 registrades entre els no fumadors) o que aparegués una infecció.
Segons aquest especialista, tot i que encara no han pogut desvelar els mecanismes exactes que estan darrere d'aquesta relació, sembla clar que es deu als efectes perjudicials de la nicotina i el monòxid de carboni presents en el tabac. Per el que sembla aquestes substàncies tenen un efecte molt negatiu sobre la curació de les factures a més la manca d’oxigen que presenten molts fumadors por ser un causant de la ploriferació de microorganismes i provocar imfeccións.

Noticies relacionades:





Troben com protegir a l'organisme dels danys de la quimioteràpia


Científics descobreixen la forma de protegir als als pacients que són “ajudats” per la quimioterapia. La quimioteràpia pot curar enfermetats de cèl·lules cancerígenes però té efectes negatius com la destrucció de la mèdul·la òssea.
Els científics han creat una mena de “ escut”  per protegir la mèdul·la òssea. Ho van fer modificant les pròpies cèl·lules mare sanguínies del pacient i transplantan-les per protegir aquest teixit.
Els resultats obtinguts són molt positius, ja que s’ha allrgat el temps de vida dels pacients.
L'organisme constantment produeix noves cèl·lules sanguínies en la mèdul·la òssia, que es troba a l'interior dels ossos llargs. No obstant això, aquest teixit és un dels més susceptibles al tractament de quimioterapia.Estos fàrmacs provoquen una reducció en la producció de glòbuls blancs, la qual cosa incrementa el risc d'infecció en el pacient.També es redueix el nombre de glòbuls vermells, que es s'encarreguen de transportar l'oxigen a la sang, la qual cosa produeix manca d'alè i cansament en la personaI fins ara no s'ha trobat un tractament de càncer que sigui tan efectiu com la quimioteràpia
Posteriorment van utilitzar un virus per "infectar" a les cèl·lules amb un gen que és capaç de protegir-les dels efectes tòxics de la quimioteràpia. I després trasplantar novament aquestes cèl·lules mare modificades en el pacient. 
Segons els científics, els tres pacients que van participar en l'estudi van sobreviure en mitjana 22 mesos després de rebre el trasplantament. La mitjana de supervivència dels pacients amb glioblastoma-sense el nou trasplantament-és de poc més de 12 mesos. Un dels pacients continua viu 34 mesos després de rebre el trasplantament, afirmen els científics. 
Els científics creuen que aquesta estratègia també podria eventualment beneficiar pacients la medul • la òssia és afectada a causa de altres trastorns, o per a pacients amb VIH o SIDA en els quals el trasplantament podria incrementar el nombre de cèl·lules resistents al virus.






Noticies relacionades: