El próxim pas en humans?

Gairebé una dècada després que el científic coreà, Woo Suk Hwang, anunciés a bombo i platerets que havia aconseguit clonar 30 embrions humans per tal d'aconseguir noves teràpies cel • lulars, cosa que finalment es va revelar com un gran frau, un equip d'investigadors nord-americans ha aconseguit per fi el tan anhelat pas: obtenir cèl • lules mare embrionàries humanes a partir d'una cèl • lula adulta mitjançant el procés de transferència nuclear, el que es podria anomenar clonació terapèutica.La investigació, dirigida per Shoukhrat Mitalipov, científic d'origen rus que treballa al Centre Nacional d'Oregon per la Investigació sobre Primats (ONPRC, segons les seves sigles en anglès), és en realitat una continuació dels estudis que, des de fa anys, porta realitzant en aquests animals que han conduït a 2007 a l'obtenció de cèl • lules mare d'embrions de macacos. Ara, amb la modificació de la tècnica emprada en aquests micos, ha aconseguit fer el salt que molts científics havien intentat durant anys però que ningú havia aconseguit.

Perquè aquest és el principal objectiu d'aquesta tècnica, la transferència nuclear, que es va fer famosa a tot el món amb la clonació de l'ovella Dolly, fa més de 15 anys. Des de llavors, científics de diferents parts del planeta han pogut clonar múltiples animals, com gossos, camells o vaques, però amb humans s'havia fracassat sempre. I no és que ara s'hagi aconseguit clonar una persona sinó que la tècnica de la clonació s'ha aplicat per, a partir d'un òvul d'una donant i una cèl • lula de la pell d'un pacient, aconseguir cèl • lules mare embrionàries. Si anem al detall, en aquest cas l'equip de Mitalipov, del qual forma part la embrióloga espanyola, Núria Martí Gutiérrez, va utilitzar òvuls de gran qualitat procedents de voluntàries sanes als que va retirar el nucli, i dins del seu citoplasma introduir el nucli de una cèl • lula de la pell (fibroblast) d'un pacient amb síndrome de Leigh. Aquest procés es va dur a terme en una solució enriquida amb cafeïna, que inhibeix uns enzims que entorpien el procés. Després sotmetre'ls a la tècnica d'electroestimulació, es va aconseguir obtenir un embrió del que van derivar cèl • lules mare.


D'altra banda, aquest equip també va innovar el procés en afegir cafeïna al medi on romanen òvul i cèl • lula abans i mentre són fusionats. "La cafeïna és un inhibidor de les proteïnes fosfatases i és efectiva per prevenir l'activació prematura dels ovòcits durant el procés de transferència nuclear", assenyala Martí. Perquè el problema que s'havia produït en intents anteriors és que l'òvul, en ser manipulat, tenia una activació precoç i la meiosi, és a dir, l'empaquetament dels cromosomes no es produïa adequadament en el nou embrió pel que era inviable.ç

Noticia original

altres noticies:
http://www.elmundo.es/elmundosalud/documentos/2008/11/celulas_madre.html

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2013/05/16/biociencia/1368696906.html


videos:

El problema de la deficiéncia visual

-Els països formants de la OMS, han fet un estudi en el que es representa que unes 285 millons de persones sofreixen alguna alteració en la capacitat visual i de les quals 39 millions sofreixen la descapacitat visual de la cegera, per aixo, han fet un pla per el que es pretén reduir en un 29% la ceguera i les altres alteracions de la vista;Axo ha dit el portaveu de la OMS,Fadela Chaib.


-Els experts ens asseguren que el 80% de les deficiencies visuals que hi ha son bastant evitables.Entre els errors mes comuns en la vista encontrem les catarates que representen un 33% i els errors en la refraccio no corregida, que represente un 42%, a pesar de que existeixen operacions i altres formes de solucionar aquest problema,el que sa dit es que cada país millori l'accés de les persones afectades als serveis de rehabilitació i tingui programes de control de les malalties oculars com part dels seus sistemes de salut. El que se vol es reduir aquestes deficiencies visuals Per aconseguir-ho, els països van acordar recol • lectar dades que els permetin entendre la magnitud del problema, les seves causes i les tendències, i també prendre les millors decisions en l'assignació de recursos financers i humans.l'OMS considera que si s'avança en el control d'aquestes malalties es podria reduir considerablement la seva incidència entre els majors de 50 anys, categoria d'edat que-segons les projeccions actuals-concentrarà el 84% de casos per a l'any 2019.

-Les dades més recents comunicats a l'OMS indiquen que el 82% de persones cegues i el 65% amb ceguesa moderada o greu estan per sobre de la cinquantena.D'altra banda, el pla de l'OMS insta els països a abordar els factors provats de risc de la ceguesa, com cert tipus de diabetis, el tabaquisme, els naixements prematurs, la rubèola i la deficiència de vitamina A.

noticia original

altres noticies:

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2012/03/12/noticias/1331542127.html

Videos:

DiCaprio ajuda a Tailandia

Leonardo DiCaprio ens ha sorprès a tots col•laborant de forma activa amb el fons mundial per a la natura(WWF). I ho ha fet a través d'una sol • licitud a les autoritats tailandeses perquè cessi el comerç d'ivori en aquest país asiàtic, en el marc d'una campanya per a la protecció de la vida salvatge promoguda per l'associació mediambiental

L'estrella de Hollywood sol • licito suports per aquesta causa. En una missiva enviada per DiCaprio a la primera ministra de Tailàndia, Yingluck Shinawatra, l'actor va ressaltar la importància de protegir la vida salvatge de la caça furtiva."El comerç il • legal d'animals és l'amenaça més urgent a la qual s'enfronten espècies com el tigre, els rinoceronts i els elefants. Aquests animals són assassinats cada dia per alimentar una creixent demanda de parts del seu cos", digue DiCaprio
"Les lleis existents no són efectives per mantenir l'ivori africà il • legal fora del mercat tailandès. L'única manera d'evitar que Tailàndia contribueixi a la caça furtiva d'elefants és prohibir del tot la venda d'ivori ", comenta Janpai Ongsiriwittaya, director de WWF-Tailàndia.

Segons les dades de la protectora, el tràfic d'ivori internacional ha arribat al punt més alt de la història, superant les 40.000 tones el 2012. Un comerç il • legal que li costa la vida a 10.000 elefants cada any. Bangkok albergarà a principis de març la setzena Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies de Fauna i Flora Salvatge Amenaçades (CITES, per les seves sigles en anglès).


Noticia original

 

Les serps tenen un origen acuatic o terrestre?

Durant molts anys diversos científics  ens han fet creure la hipòtesi de que les serpents tenien un origen mari.Peró després de que la UNED realitzarà una investigació i de que encontrarà una sèrie de jaciments a cuenca unes vertebres duna nova espècie de rèptil del cretàcic superior que posen en evidencia aquesta hipòtesi,fent així que siga possible que les serpents tinguen  un origen terrestre i no aquàtic.

S’estima que el rèptil devia de tenir una longitud almenys uns 3 metres i tindre un aspecte semblant al de l’actual drago de Komodo(que actualment es el lagart mes gran del mon).El que se sap cert es que els mosasauris els rèptils del cretaci superior pertanyen al mateix grup que les serpents el dels pitonomorfs.

"Hem descrit una nova forma de pitonomorfo del cretaci superior-fa uns 70 milions d'anys-que no té les especialitzacions anatòmiques relacionades amb l'adaptació al medi aquàtic i que, per tant, era probablement una forma terrestre", explica Francisco Ortega, investigador del Grup de Biologia Evolutiva de la UNED i un dels autors de l'estudi que es publica a la revista Paläontologische Zeitschrift.

Solament sen havia documentat d’un cas paregut d’aquest tipus d’animal que visquera en la terra i era un animal del cretaci inferior documentat a Japó.Encara que el que s’ha encontrat a lo hueco es duna especie desconeguda i el que s’espera es trobar pon-te restes osees que ajuden a identificar la especie del nou rèptil i de poder donar-li un nom científic.

 "La troballa reafirma la hipòtesi que l'ancestre comú del grup podria haver desenvolupat hàbits terrestres similars als llangardaixos varans actuals", apunta Ortega. Segons aquesta teoria, el conjunt de rèptils podria haver adquirit progressivament adaptacions aquàtiques en zones properes a la costa i, posteriorment, haver colonitzat el medi marí.

Noticia original

Noticies relacionades:
http://www.fuentescuenca.es/dinos/noticias/noticias.htm

http://www.europapress.es/buscador.aspx?buscar=lo%2Bhueco%2Bcuenca&orden=fecha

Videos:

Un nou amic per a la biodiversitat

Els sis astronautes que van passar el setembre sis jornades d'entrenament en un sistema de coves a l'illa de Sardenya, Itàlia, per simular condicions espacials van tornar amb una nova espècie com a acompanyant. Un tipus especial de cotxinilla que les anàlisis moleculars han confirmat com a nova espècie. També van dur a terme un intens programa d'investigació científica que incloïa disciplines com la meteorologia, la topografia, la geologia o la catalogació de vida subterrània. Va ser així com, després d'una àrdua 'persecució', van aconseguir trobar aquesta nova especie.El crustaci, de tot just vuit mil • límetres pertany a l'espècie Alpioniscus. Pertany al subordre dels isòtops terrestres, comunament coneguts com cotxinilles, que són els únics crustacis adaptats completament a la vida fora de l'aigua.
Ara està clar que aquests animals han evolucionat per tornar a viure a l'aigua ", explica l'especialista en isòpodes Stefano Taiti.En l'exploració del terreny per a la preparació de la missió l'equip ja va observar "un petit bassal on habitaven uns crustacis molt interessants", va explicar explica Loredana Bessone, dissenyadora del curs d'entrenament i responsable del projecte.A partir d'aquest moment els astronautes es van llançar a la recerca i captura de noves formes de vida. Van preparar esquers en tota la cova a més d'un menú especial que els atragués, a força de fetge i formatge podrit.


Després de tres o quatre dies, els astronautes van recollir diversos espècimens de les espècies menys comuns i els van preservar en alcohol per al seu estudi en la superfície. L'últim dia de missió van tornar al toll i es van topar amb aquest diminut animal."Això demostra que CAVES ofereix un programa científic realment interessant, alhora que compleix el seu principal objectiu: entrenar a equips d'astronautes en un entorn anàleg a l'espai sense sortir de la Terra", conclou Bessone.

 



 

 

 

 

 

 

Una semana en una cova simulant una missio espacial

 

Sandy la illa que existeix o no existeix?

L'actualitat ens ha regalat alguna cosa extraordinària, torbador i desconcertant, digne de la més absurda novel · la fantàstica o d'aventures: l'illa fantasma,sino que el que pasa es que una expedició que arriba al punt geogràfic on es localitza en els mapes una remota illa per trobar-se que ... no hi és. Sorprenent experiència que inverteix, fins i tot subverteix, el normal esdevenir de les exploracions: en comptes de descobrir territori nou, l'han perdut. Aquest possiblement puga ser un tema apassionant per a milions de persones, segurament seduïdes pel ressò llegendari de l'assumpte i la manera com apel al nostre apetit més ancestral de somnis i quimeres. Un descobridor ha arribat a dir: “Hi ha una illa en el mig del res que en realitat no existeix” . Molts periòdics li han fet  molt de eco a aquesta noticia.

Aquests són els fets: un vaixell científic, el RV Southern Surveyor, del servei hidrogràfic australià, aprofitant que està al Mar del Coral en una singladura de 25 dies estudiant la tectònica de plaques, decideix, potser amb ànim de recrear amb platges i cocoters , fer una ullada a Sandy Island. Els seus mapes la mostren, encara que no així les cartes nàutiques, que assenyalen una profunditat de 1.400 metres i ni indici de illa. Rastrejada l'illa perduda, resulta que apareix en mapes i publicacions científiques almenys des de 2000. Hi ha qui la identifica amb una de les illes que esmenta el 1792 el cavaller D'Entrecasteaux navegant a la recerca de la pertinentment desapareguda expedició de La Pérouse. El tema té, certament, una mica d'argument ontològic. Ho ha explicat molt bé un dels científics que viatjaven al vaixell (des) descobridor: "Hi ha una illa al mig del no-res que en realitat no existeix". És inquietant que hi hagi qui pensi que la "no illa", com l'ha batejat Wikipedia en la seva entrada, no ha dit la seva última paraula. D'altra banda, cal recordar que no és inusual, sinó més aviat llei de vida, que les illes apareguin i desapareguin en realitat: recordem els efectes del Krakatoa o de l'erupció de Thera. Bouvet, una illa noruega habitada per pingüins, tenia una segona illa prop quan la van descobrir que no ha estat tornada a veure mai.

En tot cas Sandy, enyorada Sandy, ha entrat ja de ple dret a l'arxipèlag de les llegendes. Aquí comparteix mapa amb l'illa del doctor Moreau, amb la de Robinson, amb illa Lincoln (la de L'illa misteriosa on Nemo àncora seu Nautilus), amb illa ennuvolar, amb la del tresor, amb la de King Kong (SkullIsland), amb la de Sant Borondón (aquesta llegendària que, qui sap si producte d'un volcà, apareixia i desapareixia davant de l'illa canària de El Hierro) i amb totes les que alguna vegada han emergit de les profunditats de la ficció per satisfer les nostres ànsies de aventura, d'exotisme i de misteri.

 

Altres noticies:

Sandy la isla que no existix

 

Una lluita entre ledificat i el natural

-Plantes que invadixen las construccions abandonades, paisatges artificials construïts per la ma del Home, Llaneres àrides que provoquen inquietud, camins de alquitrá cursats de hulles de neumàtics y terra... Paisatges naturals o no tan naturals que fan reflexionar sobre la relació entre l’home y la naturalesa s’encontren expectes en la galeria madrilenya EFTI.

La fotografia retrata el que queda després de un incendi forestal: una capa de cendres que hi ha l’ombrà la terra. Eduardo Nave, el autor, estigué tres anys recorrent estos escenaris per retratar-les. Eixa mateixa sensació de la hulla humana sobre la terra es la que reflexa Adrian Tyler en la seua sèrie Road Untitled, fotos descarnades de asfalt y albergo, que inclouen les obres de carreteres en llocs tan cerca’ns com Tordesillas o Getafe. Ángel Marcos es el que millor retrata el contrast entre les grans ciutats y la naturalesa salvatge. El triomf de la naturalesa sobre la ruïna apareix en l’obra del sevillà Jorge Yeregui. Mireya Masó, encara que, aposta per retratar aquells paratges que encara no han segut colonitzats per l’Home, i els reclogué en un projecte al que anomena Antàrtica.

A mitja camí entre la completa urbanització y el paisatge desolador estan les obres de Rafael Lianyo, que reflexiona sobre els terrenys cercats per l’home, y José María Mellado, amb cases que emergent entre la naturalesa y carreteres simètriques a rius. El costat mes curiós de la exposició, que estarà en EFTI fins el 27 de febrer, eu posa Gerardo Custance amb les seues fotografies de Pelayos de la Presa, El artista fa una irònica correlació entre els dominguers que van a platges artificials en els embalses i els retrats decimonònics de els banyistes a l’orli-la del Sena en París. El ser humà ha manipulat la naturalesa per convertir-la en el llogar d’oci, però al mateix temps l’està degradant: es un espai usat per abandonador", concloïa Custance.

noticia original

noticies relacionades