Consumir melatonina durant sis setmanes redueix el greix al fetge

En un estudi amb rates que Zucker recentment publicat en el Journal of Pineal Research, els investigadors de la Universitat de Granada, Hospital Universitario La Paz (Madrid) i la Universitat de Texas (EUA) han demostrat que l'administració de melatonina - una hormona natural que segrega l'organisme humà, però que també pot ser sintetitzat artificialment - durant sis setmanes ajuda a reduir l'acumulació de greix al fetge no alcohòliques.

Esteatosi hepàtica és la primera etapa del no alcohòliques esteatosi hepàtica, on (la cèl·lula forn) mitocondrial causant la disfunció juga un paper decisiu en el desenvolupament i Patogènesi d'esteatosi, estretament relacionat amb l'obesitat i diabetis.

Aquesta nova troballa també va ser associat amb una optimització de la inflamació del fetge, que es manifesta per una disminució de la transaminasa en sèrum (ALT) i la millora de la Histopatologia de fetge i la funció mitocondrial en rates obeses tractats amb melatonina. L'estudi va ser dut a terme per un equip multidisciplinari d'investigadors, dirigits per el Departament de Farmacologia i l'Institut de Neurociències de la Universitat de Granada i dirigit pel Professor Ahmad Agil. G. Fernández Vázquez, servei d'Endocrinologia i nutrició de la University Hospital La Paz de Madrid i R. Reiter, del Departament de Biologia estructural de la Universitat de Texas a San Antonio (USA) també han col·laborat.

Noticia original

Un trasplantament de cèl•lules hepàtiques corregeix les errades del cicle de la urea

L'Agència Europea del Medicament ha rebut una petició d'aprovació d’un nou tractament per a una malaltia rara: la hiperamonemia, acumulació d'amoni en la sang per culpa d'una mutació que impedeix el correcte metabolisme (processament) del nitrogen present en les proteïnes (aquest àtom és clau en els aminoàcids, les baules que formen les proteïnes, com indica l'arrel amino del seu nom). En un organisme sa, aquest nitrogen acaba excretant-se per l'orina en forma d'urea. Quan el procés falla, es forma amoníac que va al cervell i causa una important discapacitat física i intel•lectual i fins i tot la mort del nen.

La teràpia, desenvolupada per Cytonet, consisteix a injectar cèl•lules hepàtiques sanes al fetge del nounat. Amb això s'aconsegueix solucionar l'error congènit. N'hi ha prou amb recuperar un 2% de la funció hepàtica perquè els efectes es reverteixin.

Actualment, la millor solució per a aquests nens, que comencen a sofrir la malaltia quan neixen perquè la mare no pot encarregar-se d'eliminar el nitrogen, és un trasplantament de fetge. Hi ha possibles tractaments com: restringir la ingesta de proteïnes, fàrmacs que eliminen el amoniac per una via diferent de la urea, hemodiàlisi, però són solament solucions temporals
La malaltia, quan la mutació afecta a tot el fetge, pot fer que en 48 hores, un nen sa, segons es va acumulant l'amoni en el seu cervell, deixi de menjar, presente hipotèrmia, hipotonia, i entri en un coma hepàtic. Si no es posa remei, en 72 hores pot haver mort, i no se sobreviu una setmana.
La idea del tractament amb cèl•lules hepàtiques sanes és fer de pont fins al trasplantament.

L'investigador admet que es tracta d'un desenvolupament complex. Es tracta d'investigar amb nens que no tenen pràcticament opcions. Ja en 2007 la EMA li va concedir la consideració d'un tractament orfe (indicat per a malalties poc freqüents o rares), la qual cosa permet simplificar els tràmits. D'acord amb l'últim recompte de la EMA, si s'aprova aquest tractament serà el número 82 específic per a una malaltia rara.

Un trasplante de células hepáticas corrige los fallos del ciclo de la urea

Una niña de 12 años recibe el primer trasplante celular hepático de España

Manipulan ADN en ratones para evitar enfermedades hereditarias

Un estudi demostra que cèl·lules mare de la placenta poden regenerar el fetge

Les cèl·lules mare de placenta adultes poden transformar-se en cèl·lules del fetge i permetre així la regeneració d'aquest òrgan si esta lesionat.

Aquesta investigació l'ha dut a terme el grup de Medicina Regenerativa del Institut de Investigació del Hospital 12 d'Octubre de Madrid  i la revista 'Cytotherapy', de la Societat Internacional de Teràpia Cel·lular ha publicat la investigació, que les cèl·lules mare mesenquimals de placenta poden arribar a transformar-se en hepatòcits en determinades condicions, sobretot si es cultiven amb elements presents en un fetge malferit.

El cultiu in vitro d'aquestes cèl·lules mare en un mitja amb proteïnes presents de forma naturals en el fetge, permet que puguen convertir-se en hepatòcits i formar un estructura, coneguda com hepatosfera i paregut a un petit fetge de tan sols mig centímetre de grossor. Aquesta hepatosfera te la activitat pròpia del fetge, ja que produeix albúmina, una proteïna que permet la distribució correcta dels líquids corporals en el organisme.

La investigació permetrà en un futur millorar les condicions de pacients ja trasplantats.

Noticia original

Noticies relacionades:
Las células madre de placenta pueden regenerar el hígado
Hallan en las células madre de placenta una vía para la regeneración del hígado