L'evolució deixarà de dependre de l'atzar
L'anomenada CRISP és una nova tècnica per modificar els genomes, una tècnica tan simple, barata i eficaç que posa per primera vegada al nostre abast la possibilitat de reescriure el codi genètic humà: en les cèl·lules malaltes del cos, sí, però també en els òvuls i espermatozoides que determinen el destí dels nostres fills, dels fills dels nostres fills i de tot el llinatge que emergirà d'ells. Un passaport al futur.
Crisp són les sigles de clustered regularly interspaced short palindromic repeats, la traducció no ajuda gaire: curtes repeticions palindrómicas agrupades i espaiades regularment. Es tracta d'una seqüència d'ADN bacterià molt especial. Aquestes seqüències es comporten en la naturalesa com a veritables nanoingenieros genètics: són capaços d'incorporar gens estranys, com els d'un virus, i de sotmetre'ls després a una varietat de servituds, com activar-los, reprimir o introduir-los en un altre lloc del genoma. Els bacteris utilitzen crisp com un sistema de defensa contra virus: integren els seus gens i els utilitzen contra el propi agent invasor. Però els genetistes han après a utilitzar crisp com un vehicle per a substituir, corregir o modificar el genoma de qualsevol animal. El mètode crisp ha estat provat amb èxit en ratolins i micos, i per tant els científics creuen que és hora d'estudiar si té utilitat mèdica per als humans. En concret, per curar malalties genètiques en la línia germinal, és a dir, no ja en el propi malalt, sinó en els seus fills i la resta de la seva descendència futura. De moment, això és il·legal en tots els països que han regulat l'embriologia humana, que són tots els que tenen la capacitat tècnica necessària.
Image
Video
Font d'informació
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mompohermosod. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mompohermosod. Mostrar tots els missatges
dimarts, 24 de març del 2015
dimecres, 18 de febrer del 2015
Una nova tècnica repara amb cèl·lules mare humanes cervells de rates danyats.
Una nova tècnica, desenvolupada per investigadores del Memorial Sloan Kettering Cancer Center (MSK) de Nova York, permet injectar i programar cèl·lules mare humanes capaces de reparar aquest dany cerebral causat per la radioteràpia.
A les persones amb càncer cerebral, la radioteràpia els pot salvar la vida; però, també pot causar danys al cervell, de vegades irreversibles, sobretot, en els pacients més joves, informa Sinc.
La raó és que, en alguns casos, aquest tractament mitjançant radiació controlada destrueix unes cèl·lules anomenades oligodendròcits, responsables de mantenir l'embolcall de mielina de les neurones.
Aquesta capa aïllant envolta les cues neuronals -els axones- i permet que els impulsos nerviosos viatgen llargues distàncies. Amb la coberta de mielina espatllada, l'impuls nerviós es frena o s'atura en meitat dels axons i els trastorns del sistema nerviós poden ser greus.
En l'estudi, publicat a la revista Cell Stem Cell, les rates en les que es van dur a terme els experiments van ser tractades amb les cèl·lules mare i, després de les proves, van recuperar les funcions cognitives perdudes.
Image
Font d´informació
Video
Nova via per a regenerar cors infartats amb cèl·lules mare.
El tractament de l'infart és una de les parcel·les que ha concentrat més esforços i més esperances per aprofitar la capacitat regeneradora de les cèl·lules mare. No obstant això, des que el 2001 es va assajar per primera vegada, els resultats han estat molt desiguals i segueixen estant lluny de l'ús clínic. L'Hospital Gregorio Marañón de Madrid ha presentat aquest divendres una nova via per reparar cors lesionats que dóna resposta a alguns dels grans problemes detectats en aquests últims 14 anys. Ataca la lesió quan encara es pot despertar la resposta regeneradora i empra les cèl·lules mare adultes del cor, teòricament, les idònies.
L'estratègia emprada fins ara, que usava com a matèria primera de la teràpia a cèl·lules mare del propi pacient, obligava a esperar entre quatre i vuit setmanes per poder processar i tractar al malalt. Els investigadors han recorregut a cèl·lules obtingudes de donants, que poden ser emmagatzemades i, així, disposar d'elles en el moment idoni, entre els 5 i els 10 dies després de l'infart, per injectar a través de la xarxa vascular, de manera que colonitzin la zona afectada, impulsin la producció de nou teixit i millorin la funció cardíaca.
Aquesta mateixa estratègia, provada en porcs, ha ofert "resultats molt bons".
Image
Font d´informació
El tractament de l'infart és una de les parcel·les que ha concentrat més esforços i més esperances per aprofitar la capacitat regeneradora de les cèl·lules mare. No obstant això, des que el 2001 es va assajar per primera vegada, els resultats han estat molt desiguals i segueixen estant lluny de l'ús clínic. L'Hospital Gregorio Marañón de Madrid ha presentat aquest divendres una nova via per reparar cors lesionats que dóna resposta a alguns dels grans problemes detectats en aquests últims 14 anys. Ataca la lesió quan encara es pot despertar la resposta regeneradora i empra les cèl·lules mare adultes del cor, teòricament, les idònies.
L'estratègia emprada fins ara, que usava com a matèria primera de la teràpia a cèl·lules mare del propi pacient, obligava a esperar entre quatre i vuit setmanes per poder processar i tractar al malalt. Els investigadors han recorregut a cèl·lules obtingudes de donants, que poden ser emmagatzemades i, així, disposar d'elles en el moment idoni, entre els 5 i els 10 dies després de l'infart, per injectar a través de la xarxa vascular, de manera que colonitzin la zona afectada, impulsin la producció de nou teixit i millorin la funció cardíaca.
Aquesta mateixa estratègia, provada en porcs, ha ofert "resultats molt bons".
Image
Font d´informació
diumenge, 11 de gener del 2015
En busca del taló d´Aquiles del càncer de mama més agressiu
Hi ha tumors de mama amb punts febles que els fan vulnerables a tractaments personalitzats ( hormonals , per exemple ) . Però hi ha altres , els anomenats triple negatius ( al voltant del 20 % dels casos ) , que , a més de ser especialment agressius , no tenen marcadors específics als quals dirigir la teràpia i , per això , tenen menys abordatges farmacològics i pitjor pronòstic . Un estudi que publica Nature Communications descriu un potencial taló d'Aquil·les en aquest tipus de neoplàsies òrfenes de teràpies personalitzades . Investigadors del Wellcome Trust Sanger Institute ( Anglaterra ) han observat que el gen BCL11A es mostra especialment actiu en el desenvolupament i progressió d'aquests tumors , el que el converteix en una atractiva diana a la qual dirigir-se per combatre-ho.
Els investigadors van recórrer dos camins fins arribar als resultats que recullen en l'article. Un és epidemiològic i té a veure amb la fase de recerca i identificació del gen .
El segon camí va ser la fase d' experimentació en el laboratori . En un primer treball els investigadors van afegir un gen BCL11A sobreexpressat en cèl·lules de ratolins i humanes , i van observar que es transformaven en cèl·lules cancerígenes .
Foto
Notícia original
Link relacionat
Tractament amb cèl·lules mare per a Modric
Luka Modric volia que els pitjors pronòstics sobre la seva lesió (arrencament al tendó proximal del recte) i el temps de convalescència al voltant de quatre mesos no es compliren . Per això va passar per la consulta del doctor Mikel Sánchez , pioner en el tractament amb cèl·lules mare i factors de creixement . El jugador va estar a Vitòria per estudiar una alternativa que li permetira anticipar la seva tornada als camps , que podia retardar-se fins als quatre mesos segons els últimes diagnòstics .
L'última veu que els metges blancs i el mateix Modric van voler escoltar vaestar la de Mikel Sánchez , expert en els tractaments amb cèl·lules mare i factors de creixement .
Els factors del creixement són una preparació que es realitza a partir de la sang del propi pacient , al qual se li extrau prèviament . S'estimula la regeneració dels teixits a través d'un centrifugat i se separen els glòbuls vermells, blancs i el plasma amb les plaquetes després d'un procés que es porta a terme en aquesta esmentada sang.
Si el tractament havera ixit bé, la lessió s´havera reduït de 4 mesos a 2 semanes, però com que el jugador no ho va acceptar de manera correcta, ha tingut que cumplir els 4 mesos de repós.
diumenge, 30 de novembre del 2014
Mòdric busca un acurtament de la seua lessió
El croata visita al doctor Mikel Sànchez, expert en cèl·lules mares, amb l´objectiu d´acurtar la durada de la seva lessió.
Luka Modric vol que els pitjors pronòstics sobre la seva lesió (arrencament al tendó proximal del recte) i el temps de convalescència al voltant de quatre mesos no es compleixin . Per això va passar ahir a la consulta del doctor Mikel Sánchez , pioner en el tractament amb cèl·lules mare i factors de creixement . El jugador va estar a Vitòria per estudiar una alternativa que li permeti anticipar la seva tornada als camps , que pot retardar-se fins als quatre mesos segons les últimes diagnòstics .
L'última veu que els metges blancs i el mateix Modric han volgut escoltar ha estat la de Mikel Sánchez , expert en els tractaments amb cèl·lules mare i factors de creixement .
Els factors del creixement són una preparació que es realitza a partir de la sang del propi pacient , al qual se li extreu prèviament . S'estimula la regeneració dels teixits a través d'un centrifugat i se separen els glòbuls vermells, blancs i el plasma amb les plaquetes després d'un procés que es porta a terme en aquesta esmentada sang.
Si el tractament ix bé, la lessió es podrà reduïr de 4 mesos a 2 semanes.
Imatge
Video
Font d´informació
dijous, 23 d’octubre del 2014
Un gen protegeix les llatines del càncer de mama
El càncer és una malaltia en la qual l'herència genètica que rebem dels nostres pares, avis i avantpassats més llunyans pot augmentar les possibilitats de patir un tumor. Afortunadament també hi ha variants genètiques que funcionen com un escut contra alguns càncers , disminuint el risc de desenvolupar la malaltia . Això és exactament el que acaba de descobrir un nou estudi amb dones llatines als EUA , Mèxic i Colòmbia. Una mutació que porten al voltant del 20 % de les llatines redueix el risc de patir un tumor de mama en un 40 %. Tenir dues còpies d'aquesta variant genètica redueix el risc fins a un 80%.
L'estudi, publicat a Nature Communications, és el començament d'un nou misteri. Els experts dels EUA, Colòmbia i Mèxic que l'han fet no saben per què la nova variant protegeix contra tumors.
" Si aconseguim utilitzar aquests resultats per a entendre millor com això protegeix davant el càncer de mama negatiu a receptors d'estrogen seria molt interessant , ja que ara mateix no hi ha manera de prevenir aquest tipus de tumors ", diu Elad Ziv.
Al principi, diu, "pensàvem que les dones d'origen europeu tenien una variant que augmentava el seu risc de tenir càncer de mama, però el que veiem ara és que les dones descendents de nadius americans i les llatines tenen una variant que els protegeix ".
- Font d´informació
El càncer és una malaltia en la qual l'herència genètica que rebem dels nostres pares, avis i avantpassats més llunyans pot augmentar les possibilitats de patir un tumor. Afortunadament també hi ha variants genètiques que funcionen com un escut contra alguns càncers , disminuint el risc de desenvolupar la malaltia . Això és exactament el que acaba de descobrir un nou estudi amb dones llatines als EUA , Mèxic i Colòmbia. Una mutació que porten al voltant del 20 % de les llatines redueix el risc de patir un tumor de mama en un 40 %. Tenir dues còpies d'aquesta variant genètica redueix el risc fins a un 80%.
L'estudi, publicat a Nature Communications, és el començament d'un nou misteri. Els experts dels EUA, Colòmbia i Mèxic que l'han fet no saben per què la nova variant protegeix contra tumors.
" Si aconseguim utilitzar aquests resultats per a entendre millor com això protegeix davant el càncer de mama negatiu a receptors d'estrogen seria molt interessant , ja que ara mateix no hi ha manera de prevenir aquest tipus de tumors ", diu Elad Ziv.
Al principi, diu, "pensàvem que les dones d'origen europeu tenien una variant que augmentava el seu risc de tenir càncer de mama, però el que veiem ara és que les dones descendents de nadius americans i les llatines tenen una variant que els protegeix ".
- Font d´informació
dimecres, 22 d’octubre del 2014
''Un paraplègic ha aconseguit caminar de nou després d'un trasplantament de cèl · lules olfactòries del seu cervell . Els experts ressalten la validesa científica de la troballa , però alerten davant un possible 'boom ' de teràpies sense fonament a Europa i Àsia .''
El 2010 , a Darek Fidyka li van clavar una punyalada que el va deixar paralitzat de pit cap avall . El full li havia tallat part de la medul · la espinal . Quatre anys després , Fidyka ha aconseguit tornar a caminar amb ajuda d'un caminador després de rebre un trasplantament amb cèl · lules olfactives extretes del seu propi cervell .
L'assoliment , publicat avui a la revista científica Cell Transplantation , suposa una fita mèdica que portava perseguint durant anys i que ningú havia aconseguit confirmar .
L'operació a què es va sotmetre Fidyka no és senzilla . Es basa en l'ús de cèl · lules extretes de la glia envoltant del bulb olfactiu , les que ens ajuden a tenir sentit de l' olfacte i que es troben en dos bulbs del cervell situats damunt del nas . A finals dels anys noranta es van començar a publicar els primers estudis en animals que apuntaven que un autotrasplantament amb aquestes cèl · lules podia reparar lesions medul · lars . Científics espanyols van ser pioners en alguns d'aquests estudis . Però replicar la troballa en humans no va ser tasca fàcil i fins ara ha portat al descrèdit a més d'un, ja que no aconseguien demostrar que funcionessin . En aquest sentit , el cas de Fidyka és una fita per la seva validesa científica , segons els experts .
El 2010 , a Darek Fidyka li van clavar una punyalada que el va deixar paralitzat de pit cap avall . El full li havia tallat part de la medul · la espinal . Quatre anys després , Fidyka ha aconseguit tornar a caminar amb ajuda d'un caminador després de rebre un trasplantament amb cèl · lules olfactives extretes del seu propi cervell .
L'assoliment , publicat avui a la revista científica Cell Transplantation , suposa una fita mèdica que portava perseguint durant anys i que ningú havia aconseguit confirmar .
L'operació a què es va sotmetre Fidyka no és senzilla . Es basa en l'ús de cèl · lules extretes de la glia envoltant del bulb olfactiu , les que ens ajuden a tenir sentit de l' olfacte i que es troben en dos bulbs del cervell situats damunt del nas . A finals dels anys noranta es van començar a publicar els primers estudis en animals que apuntaven que un autotrasplantament amb aquestes cèl · lules podia reparar lesions medul · lars . Científics espanyols van ser pioners en alguns d'aquests estudis . Però replicar la troballa en humans no va ser tasca fàcil i fins ara ha portat al descrèdit a més d'un, ja que no aconseguien demostrar que funcionessin . En aquest sentit , el cas de Fidyka és una fita per la seva validesa científica , segons els experts .
Subscriure's a:
Missatges (Atom)