Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris "2018-2019". Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris "2018-2019". Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de maig del 2019

Identificat un nou tipus de demencia anomenat “Late”



Una gran quantitat de persones pateixen algún demencia sobre els 80 anys, inclosos alguns dels personatges il·lustres com Ronald Reagan (president dels EUA a la Guerra Freda) o Adolfo Suárez ( primer president democràtic espanyol després de la mort de Franco).

Normalment, diguem un cas de demència es alzhéimer. Però, no totes les demències són alzhéimer. Un estudi dirigit per Peter Nelson, han decubert un nou tipus de demència bautizat amb el nom de “Late” (encelopatía TDP-43 límbico-predominant). Es troba a persones majors de 80 anys i la seua presència es similar a la de l´alzèhimer.

Tradicionalment, la comunitat científica hi ha assenyalat a dos proteïnes per la seua vinculació amb l'alzheimer: la beta amiloide, que també aconseguix nivells perjudicials i forma ovulets en el cervell. En el nou tipus de demència, Late, els investigadors apunten a una altra proteïna, la TDP-43, ja implicada en altres malalties del sistema nerviós, com l'esclerosi lateral amiotròfica. Aquesta se sol concentrar en l'amígdala i en l'hipocamp, dos àrees del cervell relacionades, respectivament, amb les emocions i amb la memòria autobiogràfica.

L´envelliment de la societat provoca que hi hagen cada vegada més persones majors de 80 anys, és a dir, més casos de aquest tipus de demència.



Video:


Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

dijous, 2 de maig del 2019

Hi ha més planetes on es podria viure?

Moltíssima gent en el món ha començat a buscar planetes on es pot viure més o menys amb les mateixes condicions que la Terra durant la celebració del Global Azure Bootcamp.
Cada vegada hi ha més probabilitats de trobar exoplanetes, ja que aquesta investigació és una de les que més ràpid s’està desenvolupant en l’àrea d’astrofísica moderna.

  

El satèl·lit Kepler va ser llançat i va estar en òrbita al voltant del sol durant quasi 10 anys i aquest buscava astres extrasolars que tingueren el tamany paregut al de la Terra, però. El satèl·lit no ho va aconseguir, així que la NASA va llançar a TESS, Transiting Exoplanet Survey Satellite, un altre satèl·lit que tenia 4 lents per capturar imatges. Aquest tenia un camp de visió de 400 voltes més gran que Kepler i seria capaç de descobrir molts planetes. Finalment, va veure el moviment reflex dels planetes.


NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2


dimecres, 27 de febrer del 2019

Un estudi liderat per la Universitat de Granada ha apuntat que els tiquets de compra contenen substàncies que provoquen càncer i infertilitat


Un estudi internacional liderat per la Universitat de Granada ha apuntat que els tiquets de compra en els quals s'esborra la tinta contenen substàncies que provoquen càncer i infertilitat i que nou de cada 10 rebuts que donen a les botigues i supermercats són paper tèrmic i contenen bisfenol-A (BPA).
El 90% dels tiquets de compra o rebuts que s'elaboren amb el paper tèrmic, la qual cosa fa que s'esborren amb el temps, contenen bisfenol-A (BPA), un conegut disruptor endocrí que altera l'equilibri hormonal en les persones exposades i condueix a malalties com a malformacions genitourinàries, infertilitat, obesitat i càncer en òrgans dependents de les hormones, com el de mama.

Les conseqüències de l'exposició al bisfenol-A han provocat que la indústria busque alternatives en la seua aplicació.
"Podem reconéixer aquest tipus de paper perquè si acostem una font de calor, per exemple un misto, s'ennegreix de forma instantània", explica el catedràtic de Medicina de la Universitat de Granada Nicolás Olea, autor principal de la investigació al costat de José Manuel Molina.

En el seu treball, que publica la revista Environmental Research, els investigadors han analitzat la presència tant de BPA en un centenar de rebuts del Brasil, Espanya i França.
"Per a l'usuari són fàcils d'identificar ja que es tracta d'aqueixos rebuts que perden l'imprés amb el temps i quan retornaràs els pantalons que et vas comprar, el dependent et diu que no es veu res", ha explicat en un comunicat Olea, que ha precisat que el BPA és aqueixa pols blanca que desprén quan el traus del moneder i que taca els dits.
NOTÍCIA ORIGINAL
NOTICIA RELACIONADA 1
NOTICIA RELACIONADA 2
VÍDEO

dimecres, 6 de febrer del 2019

Un casc evita la caiguda del cabell que provoca la quimioteràpia

 

Han inventat un nou sistema de refredament per al cuir cabellut, per a la pèrdua de cabell a les sessions de quimioteràpia, i té una efectivitat d’un 40 i 90 per cent, depenent dels fàrmacs.

És un procés senzill, i s’aplica mitjançant una gorra de silicona, per la qual circula un líquid refrigerant. Aquesta gorra està conectada a una màquina que manté la temperatura adequada. La temperatura del cuir cabellut pot arribar entre 19 i 21 graus, a nivell de la pell, provocant que els tòxics de la quimioteràpia no arriben a les cèl·lules del fol·lic pilós. També redueix l'aportació sanguínia per vasoconstricció dels vasos sanguinis i produeix un tancament de la membrana cel·lular al pas de qualsevol tòxic que li arribi.

Es va inventar el 1997 a la Gran Bretanya i a l'abril de 2017 va obtenir la certificació de la FDA dels Estats Units. A Espanya està disponible des de 2012 en alguns hospitals privats i centres especialitzats, tot i que també s'ha aplicat en un públic. En aquests sis anys s'han tractat 300 pacients, un 90 per cent dones i un 10 per cent homes.

La gorra s’ha de colocar mitja hora abans de la quimioteràpia i s’ha de mantindre una hora i mitja després de la quimioterapia. També s’ha d’utilitzar des de la primera sessió, i no és apte per a xiquets.


Notícia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Vídeo:


Què és un forat negre?



Un forat negre és una regió finita de l'espai en l'interior hi ha una concentració de massa elevada per generar un camp gravitatori tal que cap partícula material, ni tan sols la llum, pot escapar d'ella.

En astronomia, és un astre amb una densitat tal que la seva força gravitatòria és tan forta que la velocitat d’escapament és superior a la velocitat de la llum. Res que es troba dins de l’horitzó pot escapar-ne. El terme “forat negre” no s’ha d’entendre com “forat” en el sentit usual, sinó com una regió de l’espai de la qual no es pot escapar, ni tan sols la llum, per això se’ls anomena “negres”.

En el centre d’un forat negre, un punt molt petit de densitat i gravetat infinites que arriba a un volum nul i a radi zero. Estos punts demostren que la relativitat general no és apta per descriure’ls, i que es necessita una teoria quàntica de la gravetat.

L’horitzó d’esdeveniments és la superfície que marca el límit des del qual ja no pot escapar i on la llum òrbita el forat, després hi ha el límit estàtic, per l’interior del qual ja només hi ha el un camí que marca la gravetat. L’ergosfera és la part que queda per fora de l’horitzó d’esdeveniments, i encara es pot escapar. La matèria que cau a un forat negre forma un disc d’acreció.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Vídeo:






PER PRIMERA VEGADA UNA NAU VIATJA FORA DEL SISTEMA SOLAR


El Ultima Thule, ha sigut sobrevolat amb èxit per la sonda espacial New Hotritzons. Va ser trobat el 31 de desembre a mitja nit. Aquest planeta és el més llunyà i més antic que ningú haja visitat. És un dels mils d’asteroides i hi han un billó de cometes alrededor del cinturó de Kuiper.



A 18 quilòmetres per segon la nau de la Nasa va fer possible retratar amb càmares el accident geogràfics d’aquest cos, a una distància de 2.000 quilòmetres, tres vegades més a prop sobre Plutó, obtinguent vistes més espectaculars. Gràcies a esta misió el planeta ja no és petit, perquè va deixar de ser una bola borrosa i va passar a ser un complex món amb glaciars, aigua i compostos orgànics on hi pot haver un oceà baix de la capa de gel.








El Ultima Thule està fet de materials originals, aleshores és una càpsula del temps, amb el que va començar a formar-se en el Sistema Solar fa més de 4.000 milions d’anys, i s’ha anat modificant.


Una altra nau de la NASA, es va posar en l’òrbita Bennu. El seu objectiu serà, en la superfície, succionar un tros del terreny, i transportar-lo a la Terra en 2023.




Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2



dimarts, 22 de gener del 2019

La llum de les faroles provoca càncer?

La península Ibérica, de noche, vista desde la Estación Espacial Internacional.




La resposta és no, però hi ha estudis que diuen que es pot patir càncer de mama i de prostata. Els investigadors van medir la llum reflexada en el cel i van comprovar que sí que hi hauria alguna possibilitat de patir aquests càncers. La llum nocturna produeix una hormona dita melatonina.


No es pot dir que la llum nocturna produeix càncer, el que sí sabem és que també la falta de melatonina altera al sistema circadià. El sistema circadià té un rellotge biològic que està en el nostre cervell. La llum i altres aspectes, formen el grup 2A, què és el que inclueix factors experimentals en els humans. No te perquè ser llum de faroles, sinó que, també poden ser les llums blanques , molt fredes.


No podem verificar que la llum nocturna augmenta el risc de càncer pero podem afirmar que no és beneficiosa.


                                 


Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

divendres, 11 de gener del 2019

Als confins del Sistema Solar s'hi troba un nou planeta petit



Un dels equips astrònoms estadounidenses van descobrir a 300 km de diàmetre un planeta petit als confins del sistema solar. La distància del planeta és 2300 vegades més gran que la distància que hi ha entre el Sol i la Lluna (que la distància d’aquests és 150 milions de kilòmetres). El seu nom tècnic és 2015 TG387, però li-l canviaren a “Duende”, perquè va ser observat abans de “Halloween”.





Aquest planeta va ser trobat el 13 d’octubre de 2015, en un telescòpi al volcà hawaià Mauna Kea. Està situat molt més lluny que Plutó, i les seues prioritats de l’òrbita són molt més gran que la Terra, sobre unes 10 vegades més gran. El Duende tarda al voltant de 40.000 anys en fer una volta al Sol.






Els astrònoms Konstantin Batygin y Michael E. Brown van bautizar al planeta com

Planeta Nou o Planeta X, per haver detectat òrbites de de sis cosssos situat al cinturó de Kuiper.



El Planeta Nou afecta a molts objectes del Sistema Solar a llarga distància. Pareix que no hi hà un altre planeta massiu en el Sistema Solar però pot ser que hi haja algo gran allí, va dir l’astrònom Chad Trujillo.





 Noticia original

Implants de grafè en el cervell

Uns nous aparats han sorgit, els microtransistors o sensors cerebrals de grafè, que el principals objectius són utilitzar-los per estudiar el cervell i diagnosticar enfermetats importants com l’epilèpsia o infarts del cervell com els ictus. Han segut desarrollats en diversos centres d’investigació en Barcelona

Al parèixer, estan fets per un material flexible, transparent i molt prim anomenat grafè. Aquest material va ser molt important sobre l’any 2010 gràcies a Andre Geim i Konstantin Novoselov que van recibir el premi Nobel de Física per estar sintetitzant amb aquest material sis anys.

Segons experts, aquests microtransistors de grafè tenen una principal avantatge sobre els elèctrodes que és que sols poden detectar l’activitat cerebral per d’amunt d’un cert umbral de freqüencia. Degut a esto, si utilitzarem els elèctrodes no podríem captar frecuencies de per davall de 0,1 Hz, en canvi, si utilitzem els microtransistors de grafè sí podem.


Notícia Original

Notícia Relacionat 1

Notícia Relacionat 2

Video Relacionat


dijous, 10 de gener del 2019

Les primeres huelles de Xina en la Lluna: el robot Yutu 2 comença a explorar la seua cara oculta


                                                       



El vehicle robòtic xinés Yutu 2 ja ha començat a moure's pel cràter més gran i profund de la Lluna. Després del seu reeixit alunizaje del dijous en la cara oculta del nostre satèl·lit, l'Administració Espacial Nacional Xina ha mostrat una fotografia en què es veu al roverde 140 quilos sobre la superfície del cràter Von Kárman, situat en la conca Aitken, en l'hemisferi sud .La missió Chang'e 4 també com creixen sers vius en la Lluna




Video



Notícia original

Noticies Relacionades:

Notícia 1

Notícia 2














Gemínides 2018:Així ha sigut la major plutja de estrelles del any

Les gemínides van aribar al seu apogeo en la nit del 13 al 14 de desembre

Resultat d'imatges de Gemínidas



La Gemínida de este any han brillat mes que altres vegades. Aquesta plutja de estrelles és menys coneguda que les  Perseides veraniegues perque debut al mal temps no se sol veure molt bé, però la Lluna Nova del día 14 ha fet que en 2018 és puga disfrutar de la caiguda de un meteorit cada dos minuts de mitja. Encara que el seu punt mes culminant va ser la nit del 13 al 14 de desembre, és pot veure fins el día 17. En aquest vídeo és pot veure la plutja en el cel de la ciutat de Songyuan, en el norest de China.

Vídeo:



Notícia original
Noticies relacionades
Notícia 1
Notícia 2

El cometa 46P/Wirtanen

Un cometa ens visita en desembre

 

La major part dels cometes que s'acosten a la Terra són massa dèbils per a ser vistos  i passen desapercebuts. Però, de tant en tant, hi ha algun que es fa visible .Estos dies hi ha un cometa anomenat 46P/Wirtanen, que s'està acostant molt al nostre planetas. És un cometa xicotet, la seua dimensió és lleugerament superior a un quilòmetre, que rota sobre si mateix amb un període d'unes 7 hores.

Vídeo:


Notícia original 

Notícia relacionada 1


Noticia relacionada 2

Chang’e-4 cap a la Lluna

 La primera setmana de desembre de 2018 es va llançar una nau anomenada Chang’e-4 cap a la Lluna i si té èxit, serà la primera sonda en arribar a un lloc desconegut per a la humanitat.

 Va volar 110 hores i va entrar en òrbita lunar. Quan estava a 129km de la Lluna, va encendre el seu motor per les ordres enviades del centre de control de Pequin, després es va desaccelerar per a entrar en òrbita lunar el·líptica en el punt més a prop de l’astre a uns 100km.


 El següent pas, és que el centre de control ajuste l'òrbita de la sonda al voltant de la Lluna i prove les comunicacions entre la sonda i el satèl·lit de retransmissió. El centre de control seleccionarà posteriorment el moment oportú per a fer aterrar la sonda en el costat ocult de la Lluna.

 Les tasques científiques de la missió Chang’e-4 inclouen l'observació astronòmica de ràdio de baixa freqüència, l'anàlisi del terreny i relleu, la detecció de la composició mineral i estructura de la superfície lunar superficial i el mesurament de la radiació de neutrons i àtoms neutres.


NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2


dimecres, 9 de gener del 2019

El Cometa 46P/Wirtanen


Al pareixer, el diumenge 16 de desembre, ha segut possible alcanzar la màxima proximitat a la Terra del cometa 46P/Wirtanen. No va ser necessari ningun telescopi ja que era visible a simple vista però amb unes dificultats grans gràcies a que té un brill difós i a la presència de la Lluna Plena.

Segons experts, s’afirma que, a pesar de ser un cometa menut, ronda lleugerament superior a un quilòmetre i rota sobre sí mateix amb un període de 7 hores. També, gràcies a fotos fetes amb un modo remot mitjançant l’ús de telescopis robòtics, s’ha pogut saber que apareix amb una coma verda ben desarollà formada per material ionitzat que desde el 29 de novembre alcanzava un grau de tamany angular que era el doble a el de una Lluna Plena. Per lo vist, segons se aproxima cada vegada més al Sol, aumenta el seu brill i va desplegant la seua cola.

Al parèixer, en lo que quedava de any, es va anar moguent-se per diverses constel·lacions ja que s’hi troba a principis de desembre entre les de la Ballena i Erídano. Donat a aquestes circumstàncies, desde el hemisferi nort sols era visible a molt baixes elevacions en la primera part de la nit, però segons avanzava desembre, ananava augmentant altura travessant la constelació de Taurus. En Nadal, s’estimava que estaría prop de Capella i a partir de ahí sería visible tota la nit. També s’hi diu que en cap d’any havía alcanzat la constelació del Lince

Notícia Original

Notícia Relacionà 1

Notícia Relacionà 2

Video Relacionat


dimecres, 2 de gener del 2019

EL CIENTÍFIC QUE VA MODIFICAR ELS GENS DE DOS BEBÉS DIU QUE EVITARÀ QUE TINGUEN VIH







El científic xinés He Jiankui ha defés l'efectivitat del seu experiment amb què assegura haver creat els primers bebés genèticament modificats del món perquè siguen resistents a certes malalties com el VIH.

L’estudi ha donat resultats efectius i ha sigut entregat per a la seua revisió en la comunitat científica.

En la seua intervenció, ha reconegut que el seu experiment no estava avalat per cap institució oficial, ha defés que les bessones suposadament editades genèticament, Lulú i Cançó, van nàixer sanes gràcies a la fertilització in vitro amb tecnologia de modificació genètica que evitarà que s'infecten amb el VIH.
Ha recalcat que l'experiment no tenia l'objectiu d'eliminar malalties genètiques, sinó el de donar a les xiquetes l'habilitat natural per a resistir a una possible infecció del VIH.


Ha recalcat que l'experiment no tenia l'objectiu d'eliminar malalties genètiques, sinó el de donar a les xiquetes l'habilitat natural per a resistir a una possible infecció del VIH.

Encara que hi ha hagut progressos en les teràpies amb el VIH, les noves infeccions continuene sent un problema per a molts països, especialment en els menys desenrotllats, va dir.



ENLLAÇ NOTICIA


“LA TÉCNICA QUE PERMITE «BEBÉS DE DISEÑO» YA ESTÁ AQUÍ" 


 "DESCUBREN QUE LA MADRE PUEDE MODIFICAR LA GENÉTICA DE SU BEBÉ "


VIDEO:

dimarts, 18 de desembre del 2018

Troben les empremtes de dinosaure més xicotetes del món




Un equip internacional de paleontòlegs ha descobert en Corea del Sud les empremtes més xicotetes del món d’un dinosaure. La criatura que les va crear fa 110 milions d’anys tenia la grandària d’un teuladi amb unes empremptes d’un tamany d’un centímetre de longitud.


Els investigadors creuen que es tracta de carnívors raptors, un dels gèneres de dinosaures més populars per l'efecte cinematogràfic de «Parque Jurásico», però encara no saben precisar si eren adults així de diminuts o cries que encara havien de desenrotllar-se.

El dinosaure que va crear estes empremtes era un animal que fàcilment podries tindre en la palma de la mà .Per a estimar la grandària del dinosaure que va fer les empremtes, l'equip va mesurar la longitud de la mateixa i va multiplicar el valor per 4,5 per a obtindre una altura de maluc aproximada.


Els depòsits del llac del Cretaci inferior en la formació Jinju on es va realitzar el descobriment van crear condicions perfectes que van permetre la preservació d'empremtes diminutes que rares vegades es troben en altres llocs.















diumenge, 25 de novembre del 2018

Una futura cura del SIDA




Un equip d'investigadors de l'Institut de la Sida de la Universitat de Hong Kong ha anunciat que hi pot haver trobat una "cura funcional" per al VIH, el virus que causa la sida, un gran avanç que podria suposar que un nou anticòs sigui utilitzat tant per la prevenció com per al tractament.

La investigació duta a terme per l'equip del professor Chen Zhiwei arriba, mentre la Xina afronta un creixent epidèmic entre grups d'alt risc, incloent a homes que tenen relacions sexuals amb homes i treballadors sexuals.

El descobriment de Chen, que ha estat testat en models experimentals, mostra que el nou anticòs pot ajudar a controlar el virus i eliminar les cèl·lules infectades. L'anticòs seria capaç de tractar totes les varietats de VIH, ha explicat Chen, ja que no hi ha una vacuna per tractar els diferents tipus de virus de VIH. "El nostre anticòs biespecífic recentment descobert funciona per a tots ells, així que és una gran diferència".

En aquest sentit, ha apuntat que una "cura funcional" significa que el nivell del virus seria tan baix com per ser indetectable en el cos, sempre que els pacients continuïn posant-injeccions de l'anticòs, potser cada tres mesos o amb menor freqüència.


Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video

Txernòbil estrena una planta d'energia solar 30 anys després del major accident nuclear de la història


                       



La central nuclear roman tancada en un sarcòfag gegant per contenir les emissions radioactives. Ucraïna ha inaugurat aquest divendres una planta d'energia solar a la localitat de Txernòbil, que encara es ressent del pitjor accident nuclear de la història, ocorregut ja fa més de tres dècades.


Una prova rutinària realitzada el 26 d'abril de 1986 al reactor 4 va formar núvols radioactives que van provocar la mort de 31 treballadors i bombers, mentre que milers van sucumbir després a malalties relacionades amb la radiació, com el càncer. Encara que la zona segueix deshabitada, visitada només per turistes als que dirigeixen uns guies proveïts amb mesuradors de radiació.


En el primer intent de reactivar Txernòbil, s'ha construït una planta d'energia solar constituïda per 3.800 panells amb capacitat per abastir 2.000 apartaments. "No és només una altra planta d'energia solar", ha dit a la premsa el director executiu de Solar Txernòbil, Evhen Variagin, destacant la seva "simbolisme". És la primera vegada que el lloc es fa servir per a la generació d'energia des de l'any 2000, quan els romanents de la central nuclear de Txernòbil van ser tancats. "Ara veiem un nou plançó, encara petit, feble", ha valorat, per la seva banda, la cap de la central nuclear, Valery Seyda.


La planta d'energia solar, un projecte conjunt de l'empresa ucraïnesa Rodina i de l'alemanya Enerparc valorat en un milió d'euros, espera beneficiar-se de les polítiques d'estímul a les energies renovables.


Noticia original

Noticia relacionada 1

noticia relacionada 2

video


divendres, 23 de novembre del 2018

El segon exoplaneta més prop del Sistema Solar

Un equip d’astrònoms espanyols ha descobert el segon exoplaneta més proper al Sistema Solar. Aquest és un món molt gelat que orbita l’estrella Barnard, una enana roja, que està a 170º baix zero. Amb la nova generació de telescopis es podrà aconseguir una foto directa d’aquest planeta.


L’astrònom Edward Emerson Barnard va descobrir l’enana roja, que està a 6 anys llum de la Terra. Durant moltes dècades, es va pensar que hi havia un planeta en Barnard, on un any dura 233 dies. El planeta està a menys distància de la seua estrella que la Terra, però té menys energia perquè és més menut i inactiu, a part, aquest té un moviment cada vegada que fa una òrbita, i gràcies al moviment, s’ha aconseguit saber la massa mínima del planeta que és 3’2 vegades la Terra.

Els científics no saben molt sobre la seua composició, però es diu que podria ser un miniNeptú i probablement no és habitable. Aquest planeta, està suficientment prop de la Terra com per a poder-li fer fotos i veure si té atmosfera. Segons diu un astrònom de la universitat de Buenos Aires, és un gran pas per al desenvolupament de la ciència d’exoplanetes.


Noticia original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2