Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alicia garay pla. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alicia garay pla. Mostrar tots els missatges

dimarts, 20 d’abril del 2010

Els planetes rocosos i amb aigua són comuns en la Via Làctia

Augmenten les expectatives de trobar vida extraterrestre.
Europa Press Madrid
Dimarts-20/02010


Un equip d'astrònoms de la Universitat de Leicester, al Regne Unit, ha descobert proves concloents, en contra del que es creia fins ara, de que els planetes rocosos i aquosos com la Terra són comuns en la Via Làctia

El doctor Jay Farihi, director de la investigació, ha estudiat les nanes blanques, les restes d'estreles que alguna vegada van ser com el Sol. Les seues atmosferes pures d'hidrogen o heli mostren restes de metalls contaminants externs, com a calci, magnesi i ferro.Sempre s'havia pensat que esta contaminació procedia del gas interestel·lar"


Via Làctia
Però a l'examinar les posicions, els moviments i els espectres de les nanes blanques, Farihi i el seu equip han demostrat que és quasi segur que en la majoria dels casos, els signes de metalls són restes planetàries rocoses, inclús d'aigua."Estes restes planetàries formen asteroides que orbiten al voltant de les nanes i són els que donen contaminació en l'espectofotómetre .I si estes restes contenen aigua i altres compostos que afavorixen la vida no és desgavellat que esta puga haver existit en estos planetes, almenys en les seues formes mes primitives.
Almenys el tres per cent i potser fins en un 20 per cent de totes les nanes blanques estan contaminats d'esta manera, amb les restes de planetes rocosos menors, amb una massa total d'al voltant d'un diàmetre d'un asteroide de 140 quilòmetres.

Els científics han conclòs que una proporció semblant d'estreles com el nostre Sol, així com les estreles que són un poc més massives, com Vega i Fomalhaut, construïxen sistemes planetaris terrestres" i açò multiplicat pel numere d'estreles de la nostra galàxia dóna una possibilitat molt elevada de que existisca vida El problema és que açò és una teoria i per a confirmar-ho es necessiten trobar planetes tipus terra i això és molt difícil per a un telescopi donat l'escassa grandària dels planetes.comparats amb les estreles i les enormes distàncies des d'on els observamos.Pero a pesar d'això i hi ha una llarga llista de planetes prometedors en la Via Làctia

Planetes del sistema Gleise 581
a 20 anys llum de la terra i molt pareguts a esta.

Per a saber mes:
El planeta Gleise 581
Exoplanetes











diumenge, 18 d’abril del 2010

'Myrtis', una xiqueta del segle V AC

Efe .Dissabte 17/04/2010
El seu bust es mostra en un museu d'Atenes

El professor d'ortodòncia Manolis Papagrigorakis ha aconseguit, amb ajuda de científics suecs, recrear els trets d'una xiqueta d'11 anys que va viure i va morir en l'Antiga Atenes durant el segle V AC.
L'aspecte de Myrtis no és molt diferent dels xiquets actuals si tenim en compte que va viure fa 2500 anys.
Myrtis en grec significa murta que és la planta consagrada a Venus."
Myrtis va viure en l'Atenes clàssica i va morir víctima d'una plaga que també va matar el polític Pèricles i a un terç de la població en aquella època. Va ser la famosa pesta d'Atenes, que menciona Tucídides .Els ossos de 'Myrtis' van ser descoberts entre 1994-95, en una tomba col·lectiva junt amb altres 150 cossos i com el seu crani estava en excel·lents condicions s'ha pogut reconstruir el seu rostre. El bust s'exposa en el Museu Nacional d'Història Natural Goulandris a Atenes."Gràcies a la tècnica de recreació artística ens ha permés tindre una idea prou aproximada dels nostres avantpassats."


Myrtis
La tècnica consistix en , a partir d'un crani anar reconstruint l'aparell muscular gràcies a un sistema informàtic i posteriorment afegir els trets com el color de la pell o el del pèl basats en la informació disponible."
Encara que no és una tècnica exacta ens permet fer-nos una idea aproximada de l'aspecte d'estos individus i saber que si ens trobàrem un home del neandertal en el supermercat no ens cridaria l'atenció.
Si ens trobàrem a Myrtis en l'institut l'única cosa que la diferenciaria de nosaltres és que parlaria grec clàssic"



Reconstrucció del rostre de un xiquet Neanderthal





Per a saber mes:

A Close Loock at Evolutionary Faces (Una mirada de prop a les cares de l'evolució)






Veritats i mentides sobre l'erupció a Islàndia

Sara Polo. Madrid Divendres 16/04/2010

L'erupció d'un volcà, dimecres passat, a 200 metres davall el gel del glacer Eyjafjallajokull, a Islàndia,esta fent parlar. Els aeroports de 16 països europeus seguixen tancats per a evitar els perills que suposen les cendres volcàniques per als avions. Quins perills són estos? Quant temps podria durar el caos aeri? És tan perillosa l'erupció d'un volcà
¿Fins a quan durarà el 'efecte cendra'? La persistència en suspensió de la cendra que emet el volcà islandés, encara en actiu, és impredicible. L'Agència Europea de Control Aeri preveu que els problemes continuen almenys fins al final de setmana. El vent és la clau, perquè és el responsable de la dispersió d'estes partícules.La situació ha sigut excepcional per la ràpida expansió del núvol, i si el fort vent no cessa, la cendra seguirà propagant-se."No obstant això l'erupció no ha sigut especialment virulenta el Pinatubo en 1991 expulse moltes mas cendres a l'atmosfera
¿Continua projectant cendra el volcà islandés? Sí, l'erupció emet encara grans quantitats de cendra a l'atmosfera, i els experts estimen que la situació podria allargar-se almenys dos dies més. L'erupció remetrà en els pròxims dies"", perquè hi ha una quantitat limitada de magma emisible, però les cendres que continuen en suspensió no deixaran de causar problemes fins que el cel estiga completament net.Això dependrà de la pluja i del propi pes de les cendres que aran que es depositen finalment en el sòl.

¿Com ha arribat tan lluny la cendra?
Les erupcions volcàniques de tipus explosiu emeten a l'atmosfera grans quantitats de cendra volcànica. La cendra està formada per partícules prou fines i de composició silícia, que varien en grandària de menys d'un micró fins a diversos mil·límetres. Depenent de la intensitat de l'erupció, estes partícules s'injecten a diversos quilòmetres d'altura, L'ascens de les cendres es deu a la diferència de temperatura que crega corrents ascendents que fan ascendir les partícules.
Una vegada en l'atmosfera, continua, la cendra forma un núvol que és arrossegada pels vents dominants i transportada a centenars o inclús milers de quilòmetres de distància del volcà.


¿Quin impacte ha tingut l'erupció en el trànsit aeri? La situació geogràfica d'Islàndia és un problema afegit a la magnitud de núvol de cendra. Es troba en una de les rutes clau de navegació aèria entre Europa i EUA.
L'efecte de les cendres sobre els avions és que poden produir la parada dels motors pel poder abrasiu de les partícules en suspensió ja s'han donat casos en altres erupcions. A més els núvols de partícules són de vegades indetectables en el radar .
Per això els aeroports de 16 països europeus continuen tancats este dijous, encara que Irlanda i Suècia estan començant a reprendre l'activitat normal."


¿Quins perills entranya una erupció volcànica? Quan entra en activitat, el volcà emet gasos altament tòxics: diòxid de sofre, diòxid de carboni i fluorur d'hidrogen. Les columnes de cendra, poden elevar-se a més de 20 quilòmetres i reflectir les radiacions solar el que provocaria un descens de les temperatures. L'erupció del Pinatubo en 1991 ocasione el descens de 0,5 graus la temperatura global i el descens de 5 mm del nivell del mar"

¿Es veurà afectat el medi ambient? El núvol de cendra és relativament petit i no constituïx "res de l'altre món".La contaminació que ha generat de moment és relativamente baixa.
L'erupció no constituïx fins al moment ninguna catàstrofe ambiental.
Quan la pluja dissol les substàncies àcides contingudes en la cendra, pot contaminar l'aigua i danyar la vegetació.Els depòsits de cendra, no obstant això, poden ser beneficiosos per a l'entorn, perquè milloren la fertilitat del sòl.
¿Pot suposar un risc per a la salut? El núvol està situada en capes baixes de l'atmosfera i per tant no afecta la capa d'ozó.D'altra banda, conté partícules molt fines de cendra volcànica, que només afectarien, en cas de descendir, a les persones que ja patisquen d'afeccions de les vies respiratòries."
Sempre hi ha hagut erupcions volcàniques i l'home ha conviscut amb elles i a més han sigut de molta major intensitat que esta .Tenim que acostumar-nos que a la naturalesa no li importa que no podem agafar un avió. El món no es va acabar per això


Per sabre mes

dissabte, 17 d’abril del 2010

Dos mares i un pare per a evitar malalties genètiques

EL PAIS.com-17/04/2010
JOAN CARLES AMBROJO - Barcelona
Investigadors de la Universitat de Newcastle, al Regne Unit, han creat embrions humans viables lliures d'errors en l'ADN mitocondrial per mitjà d'una variant de la tècnica de clonació empleada per a crear la famosa ovella Dolly en 1996.
El treball ho publica la revista Nature i ha donat lloc a discussions ètiques i legals.
En tot cas, els científics afirmen que en els pròxims tres anys dones amb risc genètic tractades amb esta nova tècnica de reproducció assistida podrien donar a llum xiquets a qui no haurien transmés eixes malalties hereditàries.
Abans, no obstant això, asseguren que realitzaran estudis més avançats per a comprovar la seua seguretat.
Les lleis britàniques i les espanyoles prohibixen utilitzar este tipus de procediments en tractaments d'infertilitat.
Al voltant d'un de cada 200 xiquets que naixen presenta mutacions de l'ADN mitocondrial, però en la majoria de casos només patixen malalties lleus o són asimptomàtics. No obstant això, en un de cada 6.500 xiquets, estes alteracions provoquen seriosos problemes cardiacs, fallada hepàtica, desordes cerebrals, ceguera o síndromes relacionats amb la debilitat muscular.
La tècnica consistix en transferència d'ADN com en la clonació però a diferència del mètode original el que es transferix és l'ADN mitocondrial que és independent de l'ADN nuclear.
L'ADN mitocondrial només conté només 37 gens coneguts, mentres que el nucli alberga més de 20.000 gens.El procediment és de dos passos en el primer es produïx una fecundació in vitro normal i d'este òvul fecundat s'extrau el nucli i s'implanta en l'òvul d'una altra dona donant i l'òvul és implantat en l'úter de la mare."Així l'embrió conté tots els caràcters genètics dels pares però no el seu ADN mitocondrial que és el de la cèl·lula de la donant i esta lliure de malaltia mitocondrial
L'equip de Newcastle ha creat i desenrotllat en el laboratori 80 embrions d'entre 6 i 8 dies, fins a aconseguir la fase de blastocisto (una espècie de bola amb al voltant de 100 células). Després els embrions van ser destruïts seguint les normes vigents al Regne Unit
Veus crítiques com la de Comment on Reproductive Ethics asseguren que "amb este pass" se està anant massa lluny i amb la contribució d'una dona donant, encara que siga tan xicoteta com esta, suposa un intent de crear un xiquet de tres pares',"En realitat açò no és realment així ja que la dona donant no aporta mes que el citoplasma de la cèl·lula i res de la seua informació genètica nuclear. Seria mes bé com a al pacient que la trasplanten un cor o un altre òrgan ,un trasplant de mitocondries.
La investigació ha sigut finançada per la Campanya de Distròfia Muscular, el Consell d'Investigació Mèdica i l'organització mèdica Wellcome Trust.
Sharon Bernardi, una dona que va perdre sis bebés als pocs dies del seu naixement com a conseqüència de les alteracions genètiques que van heretar de sa mare, va declarar a l'agència Efe que "Será massa tard per a mi, però seria fantàstic si els científics pogueren previndre que açò continue ocorrent en el futur, de manera que altres no tinguen que passar pel que jo pasé'."


Per a saber mes:
El investigador explica tot el procés Doug Turnbull
Les malalties mitocondrials: Un repte per a les Ciències Mèdiques

divendres, 16 d’abril del 2010

Només el personal metge hauria de realitzar la depilació làser

Dimarts (13/04/2010 )
LAURA TARDÓN
MADRID
Produïx menys dolor i és més efectiva. La depilació làser s'ha convertit en el mètode preferit de moltes dones i hòmens. No obstant això, esta pràctica no pareix estar prou regulada i els metges han decidit cridar l'atenció sobre este assumpte.
Segons denúncia un editorial publicat en 'Canadian Medical Association Journal', a Canadà s'exigix que l'aparell estiga aprovat per Sanitat, però no la llicència de qui ho va a utilitzar.
A Europa."'Existeix una normativa de la Comissió Europea (CE) que classifica la tecnologia làser en quatre tipus en funció de la seua potència i la seua capacitat per a produir dany en la pell i els ulls. Entre 3 B i 4 (la que s'utilitza per a la depilació permanente), només pot manejar-la personal metge o sanitari amb supervisió médica.
Però en la pràctica diària, la realitat és diferent.
El problema és que la depilació làser que no es realitza ni tan sols amb la supervisió d'un metge, té lloc en centres que no controla Sanitat, com les perruqueries.
La tecnologia làser entranya riscos quan és manipulada per personal no qualificat sempre cal tindre en compte els distints tipus de pell, de pèl, la potència del làser i el propi maneig de l'aparell. Encara que el seu ús és senzill, el personal responsable ha de saber respondre davant de possibles efectes secundaris .
Existeixen casos de cremades, canvis de pigmentació, reactivació del virus de l'herpes i inclús hipertricosis (exces de pel), Els més freqüents són les cremades i la falta d'eficàcia. Per tant és necessari que abans de sotmetre'ns a un tractament per làser demanem la llicència de l'aparell i ens informem de la qualificació del personal que ho empra i així evitarem desagradables sorpreses.


Cremades per làser






Per a saber mes














dilluns, 12 d’abril del 2010

Holanda debat el süicidi legal a partir dels 70

ISABEL FERRER - La Haya - 12/04/2010
La vida és un dret, no un deure. I l'ajuda al suïcidi ha de legalitzar-se, a partir dels 70 anys, per a les persones sanes que no desitgen continuar vivint.
La que així s'expressa és Marie José Grotenhuis, de 62 anys, una holandesa que s'ha convertit en portaveu d'un grup singular.
Reunit entorn del lema "Per voluntat pròpia", amb l'objectiu de despenalitzar el suïcidi assistit per als ancians cansats de viure. O millor, per als que consideren "su vida ja completada".
Amb una Llei d'Eutanàsia vigent des de 2002, necessitaven 40.000 firmes per a sol·licitar un debat parlamentari sobre el particular. Ja han superat les 125.000.


Segons la portaveu de "Per voluntat pròpia", els septuagenaris holandesos. "Han portat vides independents i responsables i consideren lògic decidir sobre la seua muerte". Segons estos activistes, la societat actual no presta suficient atenció a la idea de la mort.El suïcidi es demonitza, i no obstant això, cada any uns 400 ancians es lleven la vida de forma violenta a Holanda.
No es tracta de malalts terminals o desesperats, perquè hi ha l'eutanàsia.
Són persones majors que senten que la mort ha passat de llarg, oblidant-los.
Els promotors de la iniciativa. Sol·liciten, en primer lloc, un cos d'especialistes ensinistrats en el suïcidi assistit que s'encarregarien de comprovar la fermesa del desig de morir de l'ancià i descartar pressions en l'entorn del candidat que li animen a llevar-se del mig per a no ser una càrrega, bé per motius econòmics o d'herencia. Arribat el moment, subministrarien la mescla letal.

Al no tractar-se de malalts o discapacitats, la persona mateixa pot prendre-la. "Si sents en el teu fur intern que ja no et queda més vida, has de poder actuar",. Grotenhuis resumix la idea del suïcidi assistit així: "Morir ha de ser un acte digne".I ha d'acceptar-se que gent sana i corda no vullga patir per fer-se mayor'.
El debat que es planteja a Holanda ja no és si ha d'existir l'eutanàsia en els pacients terminals cosa que ja esta aprovada en el dit país, sinó que persones sanes puguen decidir elles mateixes en què moment posar fi a una vida que pensen que ja no els aporta res.
En definitiva si la vida de les persones o millor dit el moment de la seua mort ho poden decidir elles mateixes o al contrari és una qüestió que afecta l'estat i per tant pot legislar sobre això.
El debat esta servit

Per a saber mes:
El dret a morir dignament
http://www.eutanasia.ws/
Un punt de vista sobre la vida y la mort
Salvador Paniker entrevista











divendres, 9 d’abril del 2010

Ingressa en Urgències per torcement de turmell i mor de tromboembolismo

ABC. CÁDIZ Actualitzat Dilluns , 05-04-10 a las 12 : 47

Els servicis jurídics de l'associació El Defensor del Pacient a Andalusia han presentat una reclamació de responsabilitat patrimonial contra el Servici Andalús de Salut (SAS) per una 'atención deficitaria' prestada en el Servici d'Urgències de l'Hospital de Xerés.
En concret, esta associació va denunciar que esta dona va ingressar en Urgències del mencionat hospital "per un torcement de turmell"', i va ser erròniament diagnosticada de fractura de peroné, quan patia un tromboembolismo en la cama que li va conduir a la mort
En un comunicat, esta associació va informar de que els fets es remunten al passat 27 de desembre de 2008, quan la pacient de 41 anys, identificada com Carmen M.A., va patir una caiguda accidental amb torcement de turmell, referint dolor i acudint al Servici d'Urgències de l'esmentat hospital, 'donde li van immobilitzar el turmell amb una fèrulai li van recomanar que acudira a control per Traumatología.

No obstant això, el 16 de març del passat any la pacient, que trobava en el seu domicili, 'va sofrir sobre les 13,00 hores un esvaïment, caient a terra i partint-se el llavi i diversos dents.
Tot seguit, la família va cridar immediatament als servicis mèdics d'urgències i quan va arribar l'ambulància, tan sols va poder certificar la seua mort, prosseguix esta associació en el seu comunicat.
En l'informe forense de la pacient realitzat a instàncies del Jutjat d'Instrucció número 2 de Xerés, a fi de determinar la causa de la defunció, se especifica que les troballes descrits posen de manifest que la causa de la mort va ser un procés tromboembolic pulmonar des de la cama esquerra.El dit informe també agrega que "el trombe pulmonar derivava i porta causa del trombe de la cama esquerra, o siga, que la trombosi venosa inicial en la cama esquerra es va propagar al pulmó i que esta va ser la causa de la mort", va concloure en la seua nota esta associació, la defensa de la qual està sent tramitada per José Luis Ortiz Miranda, lletrat especialista en dret sanitari i adscrit als servicis jurídics d'El Defensor del Pacient.
Esta notícia que pot paréixer sorprenent servix per a cridar l'atenció sobre una malaltia que pareix lleu però pot portar a la mort com es la anomenada Trombosi Venosa Profunda o TVP i que consistix en el fet que apareix un coagule en les venes de la cama que es desprén i ocasiona una trombosi de la vena pulmonar que ocasiona la mort per falta de recanvi gasós en els pulmons.
Els trombes en les cames són freqüents quan hi ha un repòs prolongat que ocasiona que la sang vaja mes lenta en la venes on es produïx el trombe que posteriorment es desprendrà i acabara en l'artèria pulmonar.
Esta és la malaltia anomenada malatia de la classe turista, on un viatge prolongat amb avió provoca que es produïsca un enlentecimiento de la sang en les venes de les cames que provoca ua alteració de la coagulació sanguínia amb depòsit de plaquetes i que ocasiona finalment un trombe.

Com la millor prevenció és el moviment és recomanable l'alçar-se i caminar cada dos hores en un viatge prolongat en avió. Altres factors de risc per a la trombosi venosa són L'obesisdad el sexe femení i la presa d'anticonceptius i el fumar.


Per a la prevenció de la trombosi venosa profunda s'empren les heparines de baix pes molecular que són fàrmacs que bloquegen l'agregació de les plaquetes sense afectar el mecanisme normal de la coagulació



















Per a saber mes

Sanitatat alerta de unes protesis mamaries amb posible risc de trencament

Madrid 1 de abril EuropaPress
L'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), una entitat estatal la funció de la qual és vetlar per la seguretat dels medicaments que es comercialitzen i és dependent del Ministeri de Sanitat i Política Social, ha alertat als centres i professionals sanitaris que realitzen implantes mamaris de que han de deixar d'usar les pròtesi de l'empresa francesa Poly Implant Prothese, després d'haver detectat un possible augment de casos de ruptura i inflamacions locals associat a estos productes.
Esta advertència es produïx després que les autoritats sanitàries franceses, a través del Sistema de Vigilància de Productes Sanitaris, comprovaren que els implantes estaven sent fabricats amb un gel de silicona diferent del que havia sigut objecte d'avaluació per a la seua posterior aprovació, la qual cosa "posa en dubte " les garanties d'estes pròtesis."
A més, junt amb esta troballa les autoritats franceses han constatat un augment de notificacions d'incidents de ruptura i complicacions amb estos implantes, la qual cosa ha propiciat la seua retirada del mercat a França i la recomanació de deixar d'usar-les a Espanya.
Les pròtesis han sigut distribuïdes a Espanya a través de la filial espanyola de la dita empresa, Poly Implant Espanya, que va cessar la seua activitat al desembre de 2009.
Igualment, este organisme de Sanitat advertix totes les persones portadores de pròtesis mamàries que comproven, a través de la targeta d'implantació o l'informe clínic que vaig rebreen en el moment de la intervenció, si les seues pròtesis corresponen són d'esta marca francesa. Si este fora el cas, o si tinguera dubtes, recomanen sol·licitar cita en el centre en què es va practicar la intervenció o amb el cirurgià corresponent per a planificar un seguiment correcte, per mitjà d'ecografies anuals que permeten comprovar l´estat de les pròtesis.
Les pròtesis que s'empren en l'actualitat no estan farcides de silicona si no de sèrum fisiològic amb el que les complicacions ocasionades són menors. En el cas de les pròtesis de silicona la ruptura accidental d'esta provoca la eixida de la silicona amb la consegüent irritació i inflamació dels teixits circumdants que obliga a a retirar l'implante immediatament.

El cas de les pròtesis mamàries no és l'únic en el qual l'agència del medicament ha retirat un producte , de fet és la funció d'esta agència el vigilar que tots els medicaments i dispositius metges són segursi per a això compta amb una xarxa de fàrmac vigilància on se li comuniquen les reaccions adverses de cada dispositiu o medicament i a partir d'eixe moment l'agència avalua el risc i si és necessari ho retira del mercat.
Apuntales tot medicament o dispositiu medique que s'utilitza a Espanya ha de comptar amb l'autorització de l'agència i per a obtindre ha d'aportar suficients estudis experimentals tant en humans com en animales.
Amb els medicaments tota precaució és poca

Per saber mes:

dimarts, 6 d’abril del 2010

Un robot per a aprendre a ser dentista


Està programat per a sentir dolor i introduir elements com a tos o esternuts
El mundo.es salud
Actualizat dilluns 29/03/2010 REUTERS
 
TÒQUIO.- A poca gent li agrada assentar-se en la cadira del dentista però els estudiants japonesos d'Odontologia compten des d'ara amb un pacient exemplar, un robot amb què poder practicar abans d'enfrontar-se amb pacients de carn i ossos en la seua consulta.
El nou humanoide ja ha sigut provat amb èxit amb 88 estudiants de la Universitat de Showa.
Els aspirants a dentista podran practicar amb el robot, que ha sigut dissenyat per a reaccionar davant del dolor i les sensacions molestes igual que un ser humà en mans de l'odontòleg.
"Les habilitats mèdiques s'adquirixen a base de pràctica i error. Les capacitats només poden millorar una vegada que hem aprés les nostres fallades", hi ha assenyalat el vicedirector de la Universitat de Showa, Koutaro Maki.
"Així que considerem que un robot era l'única manera de cometre estes fallades inicials, perquè els estudiants pogueren practicar però sense molestar els pacients", assenyala el responsable d'este centre.
El dispositiu va ser desenrotllat pel departament d'Ortodóntica de la mateixa universitat i mesura un poc més de metre i mig d'alt (157 centímetres per a ser exactes).
A més de reaccionar al dolor causat pels dentistes poc experimentats el robot està dissenyat per a introduir també successos inesperats, com a esternuts, tos o moviments involuntaris per a allunyar-se de l'instrumental.
També segrega saliva i tanca la boca quan porta massa temps amb ella oberta per a deixar-se intervindre.
Per a Shugo Faça, un dels 88 estudiants que ja han pogut provar-ho, les reaccions del nino són molt semblants a les del ser humà i molt més avançades que les d'altres prototips previs.
"El estudiant sent les dificultats reals de treballar [amb un pacient]", assenyala el futur odontòleg.
A pesar dels avanços, la universitat continua emprant voluntaris de carn i ossos per a l'examen final dels seus alumnes, encara que espera que esta nova generació de robots puga prendre el relleu en eixa tasca en un futur pròxim.
La introducció de la tecnologia virtual en l'estudi i en la prática medica no sols es reduïx a l'odontologia, existixen en l'actualitat sofisticats simuladors quirúrgics que permeten reproduir les operacions perquè els futurs cirurgians aprenguen sense posar en risc la vida del pacient.Gràcies a esta tecnologia es disminuïxen els errors mèdics ja que permeten no sols ensenyar sinó avaluar als metges.Però a pesar de tota la tecnologia no cal oblidar que els metges tracten sers humans i només les hores de practica ens poden donar l'adequada formació, això si, amb una adequada supervisió.
Per saber més:




dimarts, 2 de març del 2010

L'estrany i gèlid món d'una lluna de Saturn



El mundo.es Efe Washington
Viernes 26/02/2010


Saturn és el segon planeta més gran del Sistema Solar i l'únic amb anells visibles des de la Terra. L'atmosfera és d'hidrogen, amb un poc d'heli i metà.
És l'únic planeta que té una densitat menor que l'aigua. Si trobàrem un oceà prou gran, Saturn suraria. El color groguenc dels núvols té bandes d'altres colors, com a Júpiter, però no tan marcades.
Prop de l'equador de Saturn el vent bufa a 500 Km/h. Els anells li donen un aspecte molt bonic. Té dos brillants, A i B, i un més suau, el C. Entre ells hi ha obertures. La major és la Divisió de Cassini.Cada anell principal està format per molts anells estrets. La seua composició és dubtosa, però sabem que contenen aigua. Podrien ser icebergs o boles de neu, mesclades amb pols.Saturn té, oficialment, 18 satèl·lits.
És el planeta que té més. Les recents observacions a través del Telescopi Espacial Hubble (HST) i les fotos enviades pel Voyager han mostrat quatre o cinc cossos prop de Saturn que podrien ser noves llunes, però encara no s'ha confirmat.
La sonda Cassini, una missió conjunta de la NASA i de l'Agència Espacial Europea (EIXA), ha transmés noves imatges de la lluna 'Encélado' de Saturn, que mostren un gèlid i estrany món.La sonda Cassini-Huygens és un projecte conjunt de la NASA, l'EIXA i l'AIXÍ.
Es tracta d'una missió espacial no tripulada l'objectiu del qual és estudiar el planeta Saturn i els seus satèl·lits naturals, comunament cridats llunes. La nau espacial consta de dos elements principals: la nau Cassini i la sonda Huygens.
El llançament va tindre lloc el 15 d'octubre de 1997 i va entrar en l'òrbita l'1 de juliol del 2004. El 25 de desembre del 2004 la sonda es va separar de la nau aproximadament a les 02:00 UTC. La sonda va aconseguir la major lluna de Saturn, Tità, el 14 de gener del 2005, moment en què va descendir a la seua superfície per a arreplegar informació científica.
Es tracta de la primera nau que orbita Saturn i el Quart artefacte espacial humà que ho visita.
Segons va indicar el Laboratori de Propulsió a Doll (JPL) de la NASA,Ha mostrad un estrany i gèlid món format per, "un bosc" de dolls de partícules de gel, vapor d'aigua i compostos orgànics que sorgixen de fractures en les voltants del pol sud d'eixa lluna.
Les imatges revelen també regions no mostrades abans per Cassini, incloent una zona meridional amb plaques tectòniques circulars.
Les fotografies de la zona polar van ser preses per les cambres de llum visible de Cassini el passat 21 de novembre abans que eixa regió quede immersa a un període de foscor que dura 15 anys, segons va indicar JPL en un comunicat."'Encélado' ens continua sorprenent", va manifestar Bob Pappalardo, científic de Cassini en JPL. "Amb cada aproximació de Cassini (a 'Encelado') aprenem més sobre la seua estranya activitat", "Esta última aproximació confirma el que ja sospitàvem. La força dels dolls varia i molt, tant els grans com els xicotets sorgixen de fondalades" en les plaques fracturades d'Encélado,
Les temperatures més altes en una d'eixes fondalades podrien ser superiors als 73 graus sota zero. Estes "tèbies" temperatures podrien ser resultat del vapor d'aigua que impulsa els dolls de partícules de gel En la Terra estes fondalades serien gèlides, però són un agradable paradís si se les compara amb l'ambient de menys 370 graus centígrads al seu voltant


Per saber més:

¿Qué es un Tsunami?



ELMUNDO.es sábado 27/02/2010


Tsunami es una paraula japonesa que vol dir gran onada en la badia i entenem per Tsunami una onada o sèrie d'onades que es produïxen en una massa d'aigua al ser espentada violentament per una força que la desplaça verticalment. Terratrémols, volcans, afonaments costaners o subterranis i inclús explosions de gran magnitud poden generar este fenomen.
El brusc moviment de l'aigua des de la profunditat genera un efecte de 'fuetada' cap a la superfície que és capaç d'aconseguir onades de magnitud impensable. Tenint en compte que la profunditat habitual de l'oceà Pacífic és d'uns 4.000 metres, es poden provocar onades que es mouen a 700 km/h. I com les onades perden la seua força en relació inversa a la seua dimensió, al tindre 4.000 metres pot viatjar a milers de quilòmetres de distància sense perdre molta força.Només quan arriben a la costa comencen a perdre velocitat, al disminuir la profunditat de l'oceà. L'altura de les onades, no obstant això, pot incrementar-se fins a superar els 30 metres (allò més habitual és una altura de sis o set metres).Són els terratrémols que afecten el fons marí els que amb mes freqüència provoquen tsunamis La seua dimensió dependrà de la magnitud del sisme i de la deformació vertical del fons marí. No tots els terratrémols generen tsunamis, sinó només aquells de magnitud considerable, que ocorren davall el llit marí i que són capaços de deformar-ho. Quan este es mou violentament en sentit vertical, l'oceà veu alterat el seu equilibri natural. Quan la immensa massa d'aigua tracta de recuperar el seu equilibri, es generen les onades gegantines.
Si bé qualsevol oceà pot experimentar un tsunami, és més freqüent que ocórreguen en l'oceà Pacífic, on són també més comuns els terratrémols de magnituds considerables (especialment les costes de Xile, Perú i Japó).Així en Japó on són freqüents hi ha tot tipus de barreres i sistemes d'alarma per a avisar i protegir a la població.
Els efectes d'esta onades són devastadors però poden ser minimitzats si s'evacua a la població a temps per això en el Pacífic hi ha un sistema de boies que mesuren les onades i donen l'alarma per mitjà de satèl·lits quan es produïx u, donant temps a que la població es retire a zones mes altes
En el tipus de falla que ocorre entre les plaques de Nasca i Sud-americana (on s'ha produït el sisme que ha assotat Xile), anomenada de subducció -quan una placa es va lliscant davall l'altra- és mes freqüent la deformitat del fons marí i, per tant, els tsunamis o onades gegants.
Precisament per això els més devastadors casos d'onades gegantines han ocorregut en l'oceà Pacífic, però també s'han registrat casos en l'Atlàntic i inclús en el Mediterrani. Un gran tsunami va acompanyar els terratrémols de Lisboa en 1755, el del Pas de Mona de Puerto Rico en 1918, i en de Grand Banks de Canadà en 1929.



Per saber més:
Todo sobre Tsunamis
Pagina de prevenció de Tsunamis en el Pacific (Anglès)

dimarts, 23 de febrer del 2010

Tutankhamon sempre

El mundo.es 19/2/2010

19 Febrer 2010 20:52
Eudal Carbonell

El director de l'Institut Català de Paleoecología Humana i Evolució Social i codirector del Projecte Atapuerca ens guia en una visita al museu Egipci del Caire on es troben les restes del faraó mes famós Tutankhamon.La tomba deTutankhamon va ser descoberta per Howard Carter en 1922, en la Vall dels Reis, amb el seu contingut complet, i sobre ella sempre ha pesat un halo de misteri.
El Dr.Carbonell ens diu: Sempre recordaré la meua primera visita a Egipte. Per descomptat, la primera acció quan vam escometre va ser anar al Museu Egipci, en El Caire i visitar la sala on es trobava tota la parafernàlia que rodejava la mòmia de Tutankhamon. Vam eixir sorpresos de la riquesa incommensurable de les restes arqueològiques.
Quan visite en els anys 70 esta mostra arqueològica encara es desconeixien lestècniques genètiques que ara mateix s'estan desenrotllant a fi d'esbrinar les estructures biològiques dels nostres avantpassats.
Les coses han canviat molt en els últims trenta anys. Quan vaig fer una conferència en el dit museu, fa ja molt de temps, encara no s'havia començat esta sistemàtica de treballs de paleogénetica per a conéixer la genealogia de grups humans; sens dubte, un gran avanç i una gran basa per a aproximar-nos a l'origen i estructura de civilitzacions extingides.
L'aparició d'un articule este mes de febrer en el numere 303 del Journal of American Medical Association (PAPA) sobre la mort de Tuntankamon ens aporta una sèrie de dades de primer orde per a poder conéixer amb una certa exactitud la genealogia de les famílies reials de la XVIII dinastia, a Egipte.

L'estudi realitzat sobre una desena de mòmies, datades d'entre 3.420-3.310 anys abans d'ara, revela que es tracta d'un grup familiar amb característiques anatòmiques pròximes i consanguínies.
La mort de Tutankhamon fa ara exactament 3.334 anys sempre va estar rodejada de misteri .Fill d'Akenathon el faraó heretge, la primerenca edat de la mateixa 19 anys i l'aparença que existien fractures oseas sempre va fer sospitar l'existència d'un assassinat i un complot al palau.Però la realitat segons mostra la ciència és mes prosaica. Va morir de la combinació patològica de la malaltia de Koller II, que deteriora els ossos com a conseqüència de la falta d'irrigació de l'estructura esquelètica, i de paludisme,que era i és molt freqüent en la vall del Nil i per al que no existia una cura
Segons s'ha pogut documentar en la mòmia del faraó.La salut d'este jove espècimen no era molt bona, atenent als resultats de les anàlisis efectuades, els quals indiquen que la seua alimentació era deficient i per a poder moure's es recolzava en pals de fusta. Potser per això es van trobar desenes en la seua tomba, atés que era una cosa molt útil per a poder tindre mobilitat. Una altra cosa és com se li representa en els relleus de les tomba (caçant lleons des d'un carro)
De les anàlisis de ADN nuclear es desvela que la iaia de Tutankamon va ser la reina Tiye i que sa mare va ser possiblement la germana de son pare, cosa prou freqüent ja que les relacions considerades incestuoses en moltes civilitzacions no ho eren a Egipte; per això és molt probable que les dades obtingudes s'ajusten a esta realitat social. Segurament, segons diuen experts genetistes, les anàlisis de ADN mitocondrial serien més eficaços per a conéixer la descendència i branques familiars, ja que es transmet per via materna.
Una vegada més es demostra, perquè, que les disciplines com la medicina, la genètica i altres branques de la biologia poden ser de gran ajuda per a l'estudi dels registros arqueològics. La revolució transdisciplinar només acaba de començar. El coneixement de la història canviarà






Per saber més:
El relat del descobriment de la tomba de tutankhamon del llibre Déus Tombes y Sabis "val la pena"

Viure junt el magatzem nuclear

El pais dimarts, 16 de febrer del 2010, 12:50:00  
ELENA SEVILLA
Catorze pobles de cinc comunitats autònomes han licitat per a quedar-se el magatzem temporal centralitzat (ATC) de residus radioactius, i els huit finalistes esperen veredicte en quatre o cinc mesos.En mitat de tot el rebombori mediàtic sona el nom del Cabril, en el nord-oest de Còrdova, l'únic magatzem nuclear que de moment existix a Espanya. Al fer una volta pels seus voltants -per Hornachuelos, Fuente Ovejuna i diverses de les seues aldees i pedanies- els veïns no estan descontents encara que en el seu moment van protestar ja estan acostumats a la seua proximitat encara que a més d'un li haja provocat ardors. A penes hi ha debat, i quasi ningú planteja a estes altures el desmantellament d'El Cabril: els més crítics volen veure-li la data de caducitat, mentres que la majoria exigix més compensacions
Fa 20 anys, quan El Govern va decidir ubicar un magatzem de residus nuclears de mitjana i baixa activitat en el terme, prop d'una antiga mina d'urani que des de 1961 s'usava per a guardar bidons de fem radioactiu. Els veïns es van oposar i es van manifestar, . Però l'Ajuntament va concedir la llicència. Al final es van rendir i molts dels crítics van acabar treballant allí", Actualment col·loca a 30 dels 4.700 habitants d'Hornachuelos.
La majoria dels jóvens quasi ni saben que existix, i no crec que això siga bo"reflexiona Ana Mari Jònega, de Tarongina 2000 .
Hornachuelos ésun municipi de 95.000 hectàrees, un dels més extensos d'Espanya, separat de la sitja nuclear pel parc natural Serra d'Hornachuelos i 40 quilòmetres de carretera de muntanya jalonats de tanques, portes grans i cadenes amb cadenats. Més del 90% d'este sòl és privat, pertany a enormes finques on s'organitzen munteries d'alt tupé.
El magatzem és propietat d'Enresa (Empresa Nacional de Residus Radioactius). Fins al viatgen uns 1.200 metres cúbics anuals de fem, que serà radioactiva durant 300 anys, procedent d'hospitals, indústries, centres d'investigació i de les sis centrals nuclears espanyoles ,el complex té capacitat per a albergar tots els rebutjos de mitjana i baixa activitat que es generen fins al 2030, uns 176.300 metres cúbics en total Quan este ple i acabe la seua vida útil, les dos plataformes de magatzematge muntades en esta finca de 1.126 hectàrees seran segellades, cobertes per un tossal artificial plantat de verd i semblant a les del seu entorn, controlades per un programa de vigilància.
Els bidons radioactius entren en camions, el pont-grua els trasllada i són depositats, sempre en sòlid, amb metres de formigó recobrint-ho tot. Periòdicament s'analitzen mostres d'aire, aigua, vegetació, caça, pesca, i s'envien al Consell de Seguretat Nuclear. "No hi ha impacte sobre l'entorn" afirma Enresa però hi ha pendent inclús un informe epidemiològic sobre efectes de les radiacions elaborat per l'Institut Carles III de Madrid
El magatzem esta construït de tal manera que les estructures resistirien un terratrémol de 7,8 en l'escala Richter, que és un grau i mig més del màxim previst en la zona"si a una gota d'aigua se li ocurreix eludir les barreres i aïllants, tocar producte contaminat i intentar seguir el seu camí, seria arreplegada baix, en un albelló, i retinguda
Les opinions en el poble són diverses "És evident que tenim al costat una cosa potencialment perillós", afirma Cándido García, professor del col·legi públic Victòria Díez i exregidor de IU, i que defén les renovables. "No és seriós dir no a les nuclears, als cementeris o als combustibles fòssils, però tampoc plantejar alternatives; i el fet és que generem residus radioactius que cal guardar en algun lloc", replica Javier Soligó, director del centre
Una orde ministerial fixa l'assignació econòmica que reben anualment quatre localitats per la seua proximitat al Cabril. En 2009 els van correspondre 1.900.000 euros: el 50% per a Hornachuelos, prop del 26% per a Font Obejuna i el 24% restant a repartir entre Les Comes de la Concepció i Alanís)En una comarca on els jóvens emigren per falta de futur laboral, un contracte en El Cabril (117 persones en plantilla) és per a molts el més paregut que els toc la loteria.
El Consell Local de Participació Ciutadana d'Hornachuelos inclou en les seues reivindicacions a Enresa que el 60% dels treballadors d'El Cabril siguen del poble.
El debat sobre el nou ATC torna a posar-los davall els focus, ja que han sol·licitat que siga instal·lat en el poble El Cabril amb 100 famílies i una producció de tres milions de quilos a l'any és unimportant productor d'este producte que no s'ha ressentit per la col·locació del cemeteri nuclear. El problema d'El Cabril és que no ha estat acompanyat d'un projecte socioeconomic de desenrotllament Po això els veïns opinen que. "El poble que vaja a quedar-se amb l'ATC, que amarrament molt bé l'acord", aconsellen. Posats a assumir el risc, que almenys ho paguen bé.
 
Per saber més 
L´opinió ecologista  
L´opinió de ENRESA 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

dijous, 4 de febrer del 2010

Creades neurones a partir de fibroblasts



El procediment evita passar per l'estat de cèl·lules mare
 
 
Un nou conjunt de factors genètics permet passar de cèl·lules adultes (en concret, unes molt comunes anomenades fibroblasts) a neurones sense passar per l'estat intermedi de cèl·lules mare. La tècnica, que ha publicat l'edició digital de Nature, s'ha desenrotllat en la Facultat de Medicina de la Universitat de Stanford (Estats Units).Segons la descripció del resultat, les noves cèl·lules expressen moltes proteïnes específicament neuronals, i són capaços de formar sinapsi (les unions entre neurones que transmeten els impulsos nerviosos). Els autors afirmen que el nou material biològic permet estudiar el desenrotllament neuronal, servix com a model de malalties nervioses i podrà usar-se en medicina regenerativa.



Fins ara era un axioma acceptat universalment que totes les cèl·lules humanes procedixen d'unes cèl·lules mare tutipotencials, és a dir que es poden transformar en qualsevol cèl·lula del cos humà.Però les cèl·lules mare al diferenciar-se en una esbossa cel·lular(fibroblasts per exemple)perdien la capacitat de transformar-se en una altra estirp cel·lular (neurones).
És a dir les cèl·lules humanes havien de triar entre especialització o reproducció.
Apuntales estava acceptat que quant mas especialitzada és una cèl·lula menys capacitat de reproducció té així les neurones unes de les cèl·lules mes especialitzades de l'organisme no tenen capacitat reproductiva.

Des que es va aconseguir cultivar cèl·lules mare hem pogut reposar les cèl·lules perdudes per múltiples malalties però el problema és que les cèl·lules mare són escasses ja que s'obtenen del cordó umbilical del recent nascut.



Cèl.lula mare



S'havia aconseguit fins ara fer tornar algunes cèl·lules com els fibroblasts a l'estadi de cèl·lules mare, però el que se s'ha aconseguit en la Universitat de Stanfort és canviar l'estirp cel·lular sense passar per l'estadi de cèl·lules mare.Esta és per tant, la gran novetat de les in (neurones induïdes) és que deixa al marge les iPS, cèl·lules pluripotencials induïdes. Estes últimes es consideraven l'última revolució en el camp de les cèl·lules mare, ja que permetia desprogramar material adult i fer-ho tornar a un estat semblant a l'embrionari per a després reprogramar-lo (per exemple, passar de cèl·lules del greix a unes semblants a les mare i després transformar-les en múscul). Esta tècnica a penes té dos anys de vida (es va descriure en 2007), i es considerava la gran esperança perquè permetia obtindre un material semblant a l'embrionari sense necessitat acudir al resultat d'òvuls fecundats, amb la qual cosa s'evitaven les crítiques dels sectors conservadors que afirmen que es tractava d'un avortament.
A més, té un altre avantatge potencial: que a l'evitar passar per l'estat de cèl·lules mare, s'esquiven els riscos que estes contaminen el resultat i acaben produint un càncer.Apuntales de ser una tècnica mes barata i mes ràpida



Font:EL PAÍS - Madrid - 28/01/2010




Per saber mes:

¿Que es una cel.lula mare?

Investigacio amb cel.lules mare.El Pais

dimecres, 3 de febrer del 2010

Obesitat , un ballari de "pes"

A Miguel Muñoz li donaven sis mesos de vida si no aprimava
Es va sotmetre a la cirurgia bariátrica i als dos anys ja havia perdut 116 quilos
L'OMS estima que en el món hi ha més de 1.000 milions de persones amb sobrecàrrega
 
Mitjà quilo de pernil serrà acompanyat d'un pot de llet condensada o un plat d'embotits adornat amb galletes amerades en mel. No són els nous invents de la cuina moderna sinó alguns dels menjars que degustava Miguel Muñoz cada vegada que assaltava la nevera. Addicte al menjar, va aconseguir ocultar el seu descontrol alimentari durant l'època en què va ser ballarí professional -la seua altra 'addicció'-, però res més deixar-ho, va sucumbir a l'obesitat. "Caure en este trastorn és molt fàcil, alliberar-se d'ell pareix impossible", afirma. El ho va aconseguir gràcies a la seua força de voluntat, a l'esport i a la cirurgia bariátrica, una intervenció de reducció d'estómac.


Les fotografies que il·lustren esta pàgina mostren l'abans i el després de Miguel, la seua pròpia versió de 'el gros i el flac'. Cinc hores en un quiròfan de l'hospital Mare de Déu de la Victòria de Màlaga al desembre del 2006 van ser el punt de partida cap al seu nou 'jo'. "Vaig entrar en la sala d'operacions amb 197 quilos. M'havien donat sis mesos de vida, així que era l'única opció que em quedava", explica. L'aposta va eixir bé. Dos anys després de la intervenció, "ja m'havia llevat de damunt una pesada càrrega física i anímica. Tenia 100 quilos menys i més ganes de viure i de tornar a ballar", reconeix.
Pareix contradictori que algú que treballa amb el seu cos caiga en l'obesitat. Però Muñoz, que ara té 43 anys, reconeix que no és quelcom tan rar. Basta de veure l'actual figura ventruda de Kevin Federline, exmarit de la cantant Britney Spears
"a l'abandonar el ball, per diversos motius, el meu problema amb el menjar es va fer evident. Vaig començar a creure que uns quilets de més no em farien mal, que menjar de qualsevol manera i en qualsevol quantitat no era jugar amb un revòlver carregat. Però al cap del temps vaig haver de rendir-me a la realitat: era un menjador compulsiu", conta Miguel en les pàgines del llibre 'No hi ha malles per a un gros', amb el que vol ajudar altres obesos.
El procés cap al canvi
"M'ha tornat la vida". Així parla Miguel Muñoz de la intervenció que darrere de molts anys de lluita li ha permés recuperar la figura que tenia quan era ballarí. Però que ningú es porte a engany. "La cirurgia no és una vareta màgica. No és un miracle, sinó un inici. Una ferramenta per a recuperar la teua normalitat. Ho dure ve després. És necessari portar una alimentació equilibrada i fer exercici", apunta.
La mateixa opinió compartix Miguel Ángel Rubio, endocrinòleg de l'Hospital Clínic de Marid. "Operar-se no és la panacea. Si els pacients després deixen d'acudir a consulta i fan el 'indi' amb el menjar recuperaran quilos sens dubte", explica el galé.
L'Obesitat d'una persona s'estima per mitjà de l'índex de massa corporal que és.
L'índex de massa corporal (IMC) és una mesura d'associació entre el pes i la talla d'un individu. Ideat per l'estadístic belga L. A. J. Quetelet, també es coneix com a índex de Quetelet.
Es calcula segons l'expressió matemàtica:
 




Es condidera normal fins a un 25% parlem d'obesitat quan arriba al 30% i d'obesitat mòrbida quan supera el 35%
 


















Segons les dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), 1.000 milions de persones en el món patixen sobrecàrrega i 300 milions són obeses. Per a algunes d'elles, els que tenen un índex de massa corporal (IMC) superior a 35, les dietes, l'exercici físic i els tractaments farmacològics tradicionals no són suficients.Són els denominats obesos mòrbids El seu excés de pes és tal, que la cirurgia bariátrica -no exempta de riscos- es presenta com l'única solució.
La cirurgia bariatrica consistix a disminuir la ingesta d'aliment per diverses tècniques.Hi ha dos tipus de tècniques principals Les primeres reduïxen l'embafe amb el que es té una major sensació de sacietat i es menja menys i altres provoquen un acurtament de l'intestí amb el que s'absorven menys els aliments i encara que es menja el mateix no s'engreixa.Existixen apuntales altres tècniques que associen les dos primeres.



















La cirurgia bariàtrica com es denomina la cirurgia de l'obesitat no esta exempta de riscos i estos pacients necessiten suplements de minerals i vitamines per a tota la vida.
només esta indicada quan l'obesitat posa en risc la vida.
Hi ha altres tècniques com el baló intragastric que ompli l'estomac i evita la sensació de fam però este baló només es deixa sis mesos posat i servix per a reduir pes abans de la cirurgia.
L'obesitat no és un problema per al que existisquen solucions miraculoses i el millor mètode de lluita és la prevencio.Només amb exercici físic i dieta equilibrada ho podrem fer no pensem que hi ha operacions miracle que ens van a estalviar tots els sacrificis.
La obesitat adquirida en la infància és la mas difícil de conmbatre, raó de mes per a tindre una política preventiva en l'alimentació i l'exercici dels xiquets
A mesura que augmenta l'obesitat en el món, també s'incrementa el nombre d'estes intervencions, "sobretot des que es poden realitzar per via laparoscópica", destaca el galé. "A Espanya s'està operant a uns 5.000 pacients a l'any, una xifra que encara està molt lluny dels 200.000 que s'intervenen anualment als EUA", assenyala. Qui són els candidats ideals per a este tipus de cirurgia? Un nou estudi, publicat en 'Arxives of Surgery', estima que són les dones més jóvens i amb un IMC elevat els que millor responen a l'operació.
Segons el model estimatiu desenrotllat per un equip d'investigadors d'EUA, les dones amb una mitjana d'edat de 42 anys i un IMC de 45 podrien guanyar tres anys d'esperança de vida si se sotmeten a la cirurgia bariátrica. Per la seua banda, els hòmens de 44 anys i el mateix IMC aconseguirien dos anys de vida addicionals.

El pròxim repte :
Miguel, que va arribar a dormir amb un respiratori perquè la seua grossor li dificultava l'entrada de l'aire i que passava un suplici cada vegada que havia de posar-se els pantalons, no creu que hi haja "cap obés feliç. Eixa afirmació és només una forma d'autoenganyar-se a si mateixos", diu. Al seu parer, les xifres d'obesitat "indiquen de forma alarmant que quelcom està fallant.
Darrere d'haver perdut 116 quilos i haver recuperat la il·lusió, este ballarí, fundador d'Andos (Associació Nacional d'Obesitat i Sobrecàrrega) s'ha fixat un nou repte: fer la Volta a Espanya caminant, "un total de 680 quilòmetres". I somia que "arribe un dia en què l'obés seguisca quasi un bestiola rara i no quelcom tan comú com ara".



Font:


Actualizat dijous 21/01/2010

Isabel F. Lantigua


Per saber mes:
























diumenge, 31 de gener del 2010

La malaltia de chagas és un genocidi consentit

La malaltia de Chagas-Mazza ,Mal de Chagas o Tripanosomiasi americana és una malaltia parasitària tropical causada per un protozou anomenat trypanosoma cruzi.



Es troba en els animals salvatges i domèstics i es transmet als hòmens per mitjà de un parasite hematógen ,el xinxa o vichucaLa malaltia es distribuïx per tota Sud-amèrica des de Mèxic fins a Argentina infectant entre 15 i 17 milions de persones cada any. És una malaltia associada a la popbreza i a les regions rurals ja que l'insecte s'amaga entre els clavills de les cases desde on pica a les persones a la nit.






Pot causar tant un quadre tant agut com crònic, sent este últim el més perillós ja que afecta les neurones pròpies del cor i el tub digestiu ocasionant mal funcionament i dilatació dels mateixos. El millor tractament de la malaltia és la prevenció amb l'eliminación del parasite vector per mitjà de fumigacions i tapant els clavills de les casa on viu.





Fins ara les campanyes de prevenció havien fallat pero així per casualitat, Pilar Mateo, doctora en Ciències Químiques per la Universitat de València, va descobrir que tenia entre les seues mans una ferramenta senzilla per a acabar amb el xinxa que transmet el Chagas, un veí habitual de 100 milions de persones a Amèrica Llatina. El seu llibre 'El vampir dels pobres' (L'Esfera dels Llibres) relata el seu troballa d'una pintura que eradica a l'insecte i l' impedix reproduir-se; i el seu recorregut pels llocs més pobres de Bolívia, Mèxic o Argentina per a pintar les cases (porta més de 10.000) i protegir als seus habitants d' aquest mal.


La Dra Mateo no coneixia l'existència de la xinxa que transmet la malaltia. Investigava una tecnologia de microencapsulació de productes químics que va resultar ser molt eficaç per a controlar i eradicar insectes; va ser un metge bolivià qui li va dirquè això podia servir per a controlar el mal. Llavors ho deixe tot i me'n vaig anar cap enllà.
Encara que la producció de la pintura és cara, la duració del producte [s'allibera lentament] i la seua efectivitat en el temps fan que siga mes barat que fumigar cada tres o quatre mesos durant anys. D'altra banda, és una solució ecològicament més respectuosa que les fumigacions convencionals que afecten la qualitat i salut dels productes agrícoles. El cost principal del producte són els actius que porta, en especial els anomenats inhibidors de la síntesi de la quitina (que regulen l'hormona del creixement dels artròpodes). Només s'utilitzen principis actius recomanats per l'Organització Mundial de la Salut i fabricats per empreses homologades.El gran avantatge d'este mètode és que proporciona al mateix temps una pintura que tapa els clavills on viu el parasite i aporta un insecticida que ho destruïx.




El producte no es ven d'una forma comercial, encara que unes quantes empreses estan interessades a comprar la patent La Dra Navarro no l'ha venut ja que el seu desig d'ajudar als guaranís va ser més important que els diners que podia rebre. Tots els projectes han tingut un caràcter social i sense ànim de lucre. Per a això han comptat amb el finançament d'organismes nacionals, com l'Agència Espanyola de Cooperació per al Desenrotllament (AECID), la Generalitat Valenciana o l'Ajuntament d'Alacant; i fundacions (Repsol, Agbar...). Actualment esta en contacte amb unes quantes empreses; unes perquè fabriquen i distribuïsquen per Europa, Mèxic i potser Amèrica central i després en diversos països com Paraguai, Colòmbia, Panamà, Argentina.
Però com afirma la Dra Navarro el problema no sols és aportar els mitjans per a eradicar l'insecte Ja que esta és una malaltia associada a la pobresa.La gent assumix la malaltia com si fóra una cosa inevitable, és un genocidi consentit, ja que es tracta d'un problema vinculat amb la pobresa i amb la falta d'interés per solucionar-lo.I mentres no es milloren les condicions de vivenda en Amèrica Llatina serà difícil l'eradicació.D'altra banda, quan es parla de malalties endèmiques hi ha molts recursos procedents d'organitzacions internacionals, com el Banc Mundial, que cada un cert temps donen 30 o 40 milions de dòlars (uns 25 milions d'euros) i eixos diners és més del que té el ministeri d'estos països per a tot l'any. Però estos recursos nonca arriben als necessitats I ací és on es constata que hi ha funcionaris que han fet d'eixos diners un modus vivendi que els condiciona a l'hora de trobar les solucions de salut més adequades en els seus països.També falta organització per part dels governs per a fer les coses: Es fumiguen malament les cases o es protegixen unes zones i altres no. És a dir, que els tractaments quasi mai han sigut els adequats. S'han falsejat moltes vegades les dades per a dir que han sigut un èxit, per a haver de reconéixer posteriorment que de nou hi ha infeccions i fa falta reiniciar les fumigacions amb fons internacionals.
Finalmentae la doctora Navarrés afirma que un dels seus problemes ha sigut lluitar contra els prejuís de ser dóna, espanyola, científica i massa jove que li han dificultat la seua tasca


Font:

El mundo salud.es

Actualizado jueves 28/01/2010 13:39
María Valeri




Per a saber més:

OMS Enfermedad de Chagas

Enfermedades parasitarias y tercer mundo