UN PEGAT DE CÈL·LULES MARE CAPACES DE REGENERAR EL TEIXIT CARDÍAC DESPRÉS D’UN INFART

L’Hospital Germans Trias ha trobat la manera de fer que un cor es regenere després de sofrir un infart. Es tracta d’un bioimplant de cèl·lules mare de cordó umbilical, com un transplant parcial del cor. Ha sigut un èxit en la ciència i els resultats són il·lusionants.

Sis mesos després de l’operació, un pacient de 70 anys assegura que ha passat de no eixir pràcticament de casa perquè s’ofegava, a anar caminant a la consulta. L’únic problema és la insuficiència cardíaca, un problema que, hui en dia, encara no s’ha trobat una solució possible.

El bioimplant es va preparar amb ajuda de l’Institut de Bioingenieria de Catalunya (IBEC) i les sales blanques de Sang i Teixits (BST) Es van eliminar les cèl·lules del pericardi humà donat, quedant soles la motriu i una membrana flexible, porosa i grossa, on s’emmagatzemaran les cèl·lules del cordó umbilical. D’aquesta manera, les cèl·lules viatgen i actuen directament sobre la zona infectada.

Aquest tipus de cèl·lules han demostrat tindre una gran plasticitat, és a dir, tenen una gran capacitat de convertir-se en diferents tipus de cèl·lules del cos humà.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

DESCOBREIXEN PERQUÈ LES CÈL·LULES CANCEROSES UTILITZEN NUTRIENTS PER CRÈIXER I PROPAGAR-S

Les cèl·lules canceroses necessiten més energia, que les saludables, per poder créixer i multiplicar-se. El fisiòleg i metge alemany Otto Warburg va veure que les cèl·lules normals fan servir oxigen per convertir els aliments en energia a través d'un procés anomenat fosforilació oxidativa, en canvi, les cèl·lules canceroses, preferien impulsar el seu creixement a través de la glucòlisi. Per això aquest fenòmen es diu “efecte Warburg”



EL LACTAT, UN FACTOR CLAU

El lactat cambia la funció d’un macrófag, per a que se comporte de manera diferent. Aquest producte ademés de ser de rebuig, pot ser un regulador clau de les funcions cel·lulars a enfermetats relacionades amb Otto Warburg. Els mecanismes pels quals el lactat controla aquestes funcions és desconeguda, esto és prou dolent perquè si se sapiera hi haurien moltes cures de diferents tipus de càncers


Els investigadors van demostrar que la lactilació d'histones, les altera (histones) per canviar la combinació de gens i poden reparar el dany col·lateral a l'hoste durant la infecció. La producció de lactat pels macròfags es desencadena per una infecció bacteriana o per la falta de subministrament adequat d'oxigen en els tumors, que estimulen la glucòlisi. Encara que aquest fenotip reparador pot ajudar a controlar el dany durant la infecció, se sap que la seva presència en els tumors promou el creixement, la metàstasi i la supressió immune al càncer.



NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA
NOTICIA RELACIONADA (anglés)
NOTICIA RELACIONADA

Com definir realment un sexe?

El govern de Donald Trump ha proposat definir el sexe dels nord-americans basant-se en la ciència objectiva. Concretament, el que suggereix és classificar als recents nascuts per el sexe que es veja físicament i la informació de la partida de naixement. Si tu desitges cambiar-lo únicament podrás fer-ho mitjancçant una prova genética fiable.

La proposta de Trump es disfressa de ciència, però realment està basada en un mite que es basa en que els sexes són dues categories discretes clarament determinades per l'anatomia. Els genitals ja que poden ser ambigus o directament no coincidir amb els cromosomes sexuals. I la genètica tampoc dóna una resposta clara.

La ciència encara no ha trobat un determinant inequívoc del sexe per definir a cada persona.

La barreja d'aquests factors pot donar lloc a condicions intersexuals; casos excepcionals que no obstant això haurà de reconèixer qualsevol classificació legal.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

VIDEO

            

Els alts tenen més risc de càncer, però la teua estatura no provocarà la malaltia

Al tindre més cèl·lules es produïxen més divisions cel·lulars i açò augmenta el risc que es reproduïsquen de forma anòmala

El nostre cos està format per un conjunt de més de 37,2 bilions de cèl·lules: una mitjana de dos bilions tixen la pell que protegix l'organisme de l'exterior, 711 milions d'osteocitos --las principals cèl·lules del teixit ossi donen forma a l'esquelet mitjà i al voltant de 360.000 milions componen el fetge d'un ser humà promedio... Però l'estadística enganya, no hi ha un fetge, un esquelet, un cor ni un ser humà estàndard. Uns cossos són més grans que altres, per la qual cosa tenen més cèl·lules i, segons un nou estudi, un desavantatge: ocasionen un major risc de càncer. El nombre de cèl·lules influïx directament en la probabilitat de patir esta malaltia, però només quan contribuïxen a l'altura, no en els casos d'obesitat.Per a arribar a esta conclusió, l'investigador va calcular primer l'augment teòric del risc de càncer en el cas que la malaltia estiguera relacionada amb l'altura. El resultat era d'un 10% més per cada 10 centímetres d'altura, una fórmula que s'obté amb mètodes estadístics que tenen en compte que alguns òrgans tenen més cèl·lules que altres i que certs teixits renoven els seus blocs constituents incessantment, mentres altres a penes ho fan. Després ha comparat l'increment teòric del risc amb què revelen quatre grans estudis de seguiment a pacients reals. La semblança és notable: estos treballs apunten a un augment de probabilitats del 13% en dones i al voltant d'un 11% en hòmens en comparació amb aquells l'altura dels quals es troba dins de la mitjana (1,62 metres per a elles i 1,75 per a ells) . Segons els seus càlculs, la teoria es complix en la pràctica.

Com més cèl·lules, major risc que alguna es reproduïsca anòmalament El treball detalla com la relació es complix en 18 dels 23 tipus de càncer analitzats (només els de pàncrees, esòfag, estómac i boca es van salvar de la correlació).

Video:

Noticia Original
Noticies Relacionades:
Noticia 1

Noticia 2

¿En que és pareix i en que és distingueix un ordenador del cerbell humà?

Els pareguts entre el cervell i l'ordinador es reduïxen que ambdós s'utilitzen per a l'emmagatzemament i processament d'informació i per a executar tasques, a partir d'ací, la resta són diferències. La primera és que en un ordinador tenim per un costat la part física, el maquinari, dita d'una altra forma, la qual cosa pots colpejar, i per un altre costat el programari, que són els programes, o el que només pots maleir. Eixa diferenciació la tenim molt clara en els ordinadors, però en el cervell no hi ha diferència entre la part física i la part no física

Quant a com funcionen, en un ordinador tenim per un costat la memòria i per un altre el processament. Els gigabytes de memòria del nostre equip es dividixen en memòria a curt termini, la que s'esborra quan apaguem l'ordinador, i la memòria a llarg termini, on es guarden permanentment les dades. I eixes memòries estan separades de la part que du a terme el processament, aquella que realitza els càlculs, gestiona i controla els dispositius, etc... En el cervell no tenim eixa distinció, les nostres neurones processen les dades i els guarden, la nostra unitat de processament i emmagatzemament és la mateixa.
També és completament distint com es processa la informació. Els humans utilitzem el nostre cervell, entre altres coses, per a processar la informació que rebem dels sentits, per a pensar i raonar, prendre decisiones... i podem utilitzar l'ordinador per a realitzar tasques semblants. Els càlculs matemàtics o qüestions de lògica, processos compostos per una seqüència d'accions, són el tipus de tasques que pot realitzar una computadora. Els ordinadors són molt més ràpids que el cervell humà en la realització de còmputs i càlculs de divers tipus, per la qual cosa seran més eficients en tasques que puguen enumerar-se com una sèrie de passos senzills. Però, en tasques que no poden descompondre's d'esta manera, el cervell humà supera amb molt a qualsevol ordinador, em referisc, per exemple, a la interpretació del món, la creació d'idees, etc...





Video:
                                  

Noticia Original
Noticies Similars:
Noticia 1
Noticia 2

La NASA pateix alguns problemes.

Una ordre del Congrés dels Estats Units diu, que la NASA tindría que encontrar el 90%, al menys, d'asteroides grans i perillosos. Es pensava que teníen el 90% d'asteroides controlats en 2009, però ara eixa xifra ha canviat al 10% per què l'agència espacial en ha trobat molts més.

 Paul Martín, l'inspector general de l'agència espacial és el que afirma que la Nasa són incapasos de complir l'objectiu per això ha fet aquesta denúncia. Aquest problema es podría solucionar contractant a 4 o 6 persones més per a dirigir millor el programa i la coordinació de projectes amb altres agències.

John Grunsfeld va dir en una carta per a Paul Matín, que esperava un nou programa NEO per a l'1 de setembre de 2015.





Notícia original: 
El Mundo

Altres notícies relacionades: 
CienciaPlus.com
ABC.es

Xicotet però gran

Durant molt de temps, allò de que les coses diminutes les poguérem veure pareixia impossible, fins i tot, les que si no fora per uns aparells que ens permeten veure-les, no sabriem ni de la seua existència.

Però amb els nous avanços tecnològics s'ha fet possible. Avui en dia existeixen molts aparells que ens ho pertimetixen, com per exemple: lupes, microscopis,..

Gràcies a aquests aparells s'han pogut descobrir els microbis, virus, batèris, molècules, inclús àtoms.

I es que tots alguna vegada ens haurem fet preguntes existencials. Què hi ha més enllà del que aconseguixen veure els nostres ulls? Per què estem ací? Per què tot té una relació? No acabariem mai.

Doncs, amb la nanociència i la nanotecnologia tot és possible. És possible ja que és un camp de les ciències aplicades al control i la manipulació de la matèria a una escala menor que un micròmetre, és a dir, a nivell d'àtoms i molècules.


Com deia el científic Stephen Hawking a un dels seus llibres, 'si diuen que l'univers està dilatant-se, es perque estarà dins d'alguna cosa, no?'
És a dir, en açò es refeieix a que per exemple, si estem a l'interior d'una classe i començem a bufar un globus, el globus s'inflarà; es dilatarà. Aquest globus mai podrà dilatar-se si no està dins d'alguna cosa. Açò ens dona a entendre que pot ser l'univers no siga el final.

Tant el món, com la vida, com les galaxies, planetes,... És un gran misteri.


Notícia original.

Notícies relacionades:
Història de la nanociència.
Avanços.


Vídeos:

Curen a gossos paralítics

El títol impresiona, però més ho fa el mode en que ho han aconseguit els científics de la Facultat de Veterinària de Universitat de Cambridge i de l'MRCs Regenerative Medicine Centre (Regne Unit).
Els han injectactat a la medul·la espinal un cultiu de
cèl·lules procedent del seu musell.

Aquestes  cèl·lules olfactives envoltants (OEC) es troben a la part posterior de la cavitat nasal i són les úniques en què les fibres nervioses continuen creixent durant l'edat adulta.

L’experiment es va dur a terme amb 34 animals, als quals, a 23 es va injectar aquestes cèl·lules a la mèdul·la espinal  i al cap d’un mes la majoria dels gossos que van rebre el trasplantament van aconseguir una considerable millora que els permetia tornar a utilitzar les potes del darrere i coordinar-les, encara que cap va recuperar totalment la mobilitat.

Els investigadors estan sorpresos amb els bons resultats i creuen que aquesta tècnica els permetrà restablir els malalts de la mèdul·la espinal.

Notícia original

Altres:
Curen a un gos paralític
Gossos paralítics tornen a caminar

Vídeo:

Un microscopi per observar virus vius.

Un grup d’investigadors encapçalats per el professor Lin Li i el doctor Zengbo WangHasta, han elaborat un nou microscopi que permetrà veure objectes de 50 nanòmetres, mesura que es troba  sota el límit de la difracció de la llum natural, el que permetrà poder observar i estudiar virus vius i introduir-se en l’interior de la cèl·lula.

Fins hui en dia, els científics utilitzaven el microscopi electrònic o d’electrons per observar la cèl·lula, amb el qual sols podien  mirar la superfície d’aquestes, encara que amb els microscòpies de fluorescència ja havien pogut observar el seu interior, però amb els virus no ho havien aconseguit.

El microscopi funciona de la següent forma: primer treballa amb una imatge virtual que les microesferes amplien. Després la imatge es combina amb un microscopi òptic per tal de fer-la més gran. D’aquesta manera es com aconsegueixen veure imatges de tan menudes dimensions. 

Els creadors asseguren que en el futur, aquest microscopi servirà per observar coses més petites.

Notícia Original.

Altres:

• El diari.
• Muy Interesante. 

Vídeo història microscopi:

Vídeo microscopi de fuorescència:

Primer coral d'aigua freda en aigües espanyoles

Un equip de científics espanyols ha encontrat un escull en un canyó localitzat al Mar Mediterrani, aquest determinat escull no presenta els colors habituals de les corals tropicals , els més comuns , és a dir , els lluminosos colors rojos, blaus. És el primer d´aquestes característiques ( escull coral·lí en aigues gelades) localitzat en aigues espanyoles.
Cal destacar que els autors i protagonistes d´aquesta expedició i descubriment són l'equip de geòlegs de la Secretaria General del Mar i de biòlegs de l'Institud Espanyol d'Oceanografia, els quals també porten a terme la campanya del vaixell destinat a la investigació Vescomte d'Eza.
Aquest descubriment va ser possible gracies a l´utilització de moderns robots i submarins capaços d´arribar a aigues molt fredes i profundes.



Per altra banda, algunes d´aquestes noves especies son capaçes de frenar el canvi climàtic, ja que tenen la facultat d´absorvir el carboni de l´efecte hivernacle de l´atmòsfera.
Canyó de Avilés , es la zona on es va realitzar la campanya, on es varen cartografiar més de 6.400 kilòmetres quadrats del fons marí, amb l´objectiu d´experimentar nous ecosistemes.
El canyó d'Avilés es va localitzar a 800 metres de profunditat, i concretament en un d´aquests canyons encontraren l'escull de corals d´aigua freda.
Finalement, destacar que tota aquesta campanya i expedició es va realitzar amb cámares de foto i video , on es varen agafar mostres i posteriorment van determinat les corals "Madrepora oculata" i "Lophelia pertusa" i també moltes altres especies.



noticia original:
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/05/21/ciencia/1274454369.html

Massa calor per als fardatxos.

Els fardatxos i lagartijes per tal de regular la seua temperatura corporal es posen al sol, i quan fà massa calor busquen un refuig més fresc.
Degut a les condicions del calentament global, han mort moltes lagartijes, ja que aquestes especies passen moltes hores refugiades i per tant tenen menys temps per poder alimentar-se, es reprodueixen menys...
L´extenció dels fardatxos produeix efectes negatius en la supervivència d´altres espècies que s´alimenten d´ells, i també en la regulació de poblacions d´insectes.
En cas de no relantizar el calentament global, moltes espècies de fardatxos corren risc d´extinció, aquesta proyecció va ser afirmada per Barry Sinervo.




Aquest estudi s´ha extés per diferents zones en tot el món. Gracies a aquesta informació diversos científics han realitzat un model de risc d´extensió tenint en compte les variables climàtiques i fisiològiques relacionades amb la regulació tèrmica dels rèptils per investigar i observar la perspectica que els espera als fardatxos.
De la Riva destaca que la pèrdua de la diversitat de fardatxos i lagartijes tindrà conseqüències per a la cadena alimentaria.
Una altra causa d´extensió es un canvi ambiental, ja que es fonamental adaptar-se a les noves condicions. De la Riva afirma que nombrosos fardatxos de distints continents presenten limitacions fisiològiques que els impedix adaptar-se.
Estudis han demostrat un augment de temperatura de dos a tres graus en primavera en les zones de Yucatàn, on s´han investigat poblacions de fardatxos.




Per altra banda, aquestos estudis també demostren que els fardatxos vivípars són més sensibles que els ovípars.
Segons Fausto Méndez, destaca que va ser molt impactant encontrar que les poblacions estudiades cercanes a la ciutat de Mèxic ara ja no estàben allí o habien canviat la seua distribució dràsticament.
Finalment destacar que les regions on les poblacions de fardatxos són mes vulnerables són aquelles on es produeix un augment de temperatura en la temperatura de reproducció dels animals, generalment aquesta situació és visible en les regions tropicals i d'alta montanya.


noticia original:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Demasiado/calor/lagartos/elpepusoccie/20100513elpepusoc_17/Tes

El volcà d´Islandia seguirà actiu durant semanes o inclús mesos

Domingo Gimeno ( vulcanòleg de la Universitat de Barcelona) , afirma que en les últimes semanes el volcà Eyjafjalla ha rebut nou magma des del mantell terrestre, i per tant, el volcà hi hi ha sufrit una reactivació.
Hipòtesis afirmen que pot ser aquest volcà puga produir activitat eruptiva en les pròximes semanes i mesos.



Aquest investigador espanyol junt amb altres , són els responsables de l´anàlisis científic per estudiar el volcà islandés.
Des del punt de vista de Fernàndez Turiel, els efectes negatius sobre l´intensitat explosiva i condicions metereològiques continuaràn.
Per altra banda, aquestos científics conclouen que l´activitat explosiva, concretament en columnes piroclàstiques, alcanzen els 5 o 6 kilòmetres d´altura, ocasionant la dispersió de cendres cap a l'est i sudest del volcà, i per tant, recubreixen tota la glacera de la cima del volcà.



Aquest nou fet de l'Eyjafjalla, és a dir, rebre magma des del mantell terrestre, suposa una elevada erupció fins a la cambra magmàtica superficial.
A més a més, la UB informa que els experts dedicats a la investigació cintífica han estudiat l´avanç lent del front de lava per la llengua de la glacera Gígjokul. Esto genera núvols de color blanc formats per vapor d´aigua. Una consecuéncia negativa d´aquest fet és la destrucció d´un llac de desgel al final de la llengua de la glacera.
Finalment, destacar que els investigadors espanyols han agafat mostres de cendres per analitzar-les en els laboratoris espanyols.








noticia original:
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/volcan/Islandia/seguira/activo/durante/semanas/incluso/meses/elpepusoccie/20100511elpepusoc_6/Tes

Una espècie humana desconeguda va viure fa 40.000 anys a Siberia

Al sur de Siberia s'han trobat les restes d'una clase d'homínids desconeguts de fa uns 40.000 anys.

Es tracta d'una espècie contemporànea a la nostra i de la que no hi havia noticies fins ara. Una espècie humana i inteligent que va viure al mateix temps que els nostres avantpassats i els neandertals.

Fins ara, els paleòntolegs han anat dibuixat un quadre en el què els protagonistes eren els neandertals i els humans moderns (els nostres avantpassats directes). Però ara, amb l'aparició de la tercera espècie, s'ha alterat eixe raonament.

En 2003, va aparèixer un xicotet homínid, aparegut a Indonesia i bautizada com "Hombre de Flores".

Johannes Krause, de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva, en Alemanya anyadeix a aquesta "familia", una quarta espècie.

Però el descobriment de Krause i els seus, pasarà a la historia, també, per un altre motiu: resulta, que es la primera vegada que es descriu una nova espècie d'homínid a partir del seu ADN i no de la morfologia d'alguns ossos fossilitzats. Aquest ADN, procedeix d'un fragment d'un dit descobert a la Cova de Denisova, en les muntaynyes d'Altai, al sur de Siberia.

Mitjançant l'anàlisis dels mitocondris, aquest fragment de dit té una antiguitat d'entre 48.000 i 30.000 anys. Y clar, analitzat l'ADN d'un fragment tan antic, ja es tot un repte per a la ciència.

L'ADN mitocondrial resulta més adequat ja que cada cèl·lula conté 8.000 copies (una en cada mitcondri) front a les dos úniques copies que té l'ADN nuclear. Utilitzant els mateixos mètodes de secuenciació ja provats amb neandertals i mamuts, Krause, va conseguir ajustar a partir de diversos fragments, una seqüència completa d'ADN mitocondrial del dit de Denissova.

Però el descobriment important, va ser quan va comparar eixa seqüència amb una dels humans modernes, aleshores va observar que eren diferents! Aleshores, vam començar a rebuscar totes les característiques dels humans moderns, com per exemple, que havien evolucionat a Àfrica, doncs aquest també devia procedir d'Àfrica. Descartades algunes relacions amb altres espècies, l'única conclusió lògica era que pertanyeixia a una classe desconeguda d'homínid que abandonà Àfrica en un procés de migració.

Ara, el següent repte per als investigadors es conseguir ADN nuclear de les mostres de Denissova. Procés prou més complicat que el d'obtenir ADN mitocondrial.

Per la qual cosa, el nombre d'espècies desconegudes per als científics podria incrementar notablement, aclarant d'una volta per totes el procés que dona lloc a que una espècie, la nostra, sobrevisguera a totes les demés.

Notícia original: http://www.abc.es/20100324/ciencia-tecnologia-paleontologia-evolucion/especie-humana-desconocida-vivio-201003241841.html

Altre link, que ens permet veure un vídeo sobre aquesta notícia:
http://www.rtve.es/mediateca/videos/20100325/se-descubre-nueva-especie-humana-a-partir-del-adn/729595.shtml

Es deriva una línea cel.lular embrionària portadora d'una anomalia genètica

La derivació d'una línia cel.lular d'orige embrionari humà portadora d'una anomalia genètica es tracta d'un descobriment que ajudarà satisfactòriament a l'estudi de nombroses malalties.

Aquest assoliment s'ha creat al Centre Andalús de Biologia Molecular i Medicina Regenerativa (cabimer) i a l'Hospital Universitari "Virgen del Rocío" de Sevilla.

La línia obtinguda pels investigadors i anomenada HVR-2, es recull a un treball de col.laboració entre els dos centres i en el qual, no tan sols han participat els nomenats anteriorment, sino que també hi han intervingut el doctor Karim Hmadcha i el doctor Guillermo Antiñolo.

El projecte anomenat "Derivació de línies de cèl.lules mare embrionaries humanes de preembrions afectes de malalties genètiques obtinguts després del diagnòstic preimplantori" comensat al 2007, aporta , a més, la derivació d'una altra línea cel.lular que no presentà cap tipus d'anomalia.

El treball consta d'una tercera línia cel.lular infectada amb una determinada malaltia genètica, que permet l'observació i la prova de nous tractaments.

Totes aquestes derivacions tracten de cèl.lules pluripotencials, és a dir, són capaces de dividir-se sense aturar-se, cosa que pot provocar la aparició d'un nou teixit, siga quin siga, i comporta la capacitat de regeneració dels teixits ja que es tracta de cèl.lules mare cultivades i capaces de mantenir les seues propietats i característiques.

Durant tot els transcurs de la investigació s'ha treballat amb altres cèl.lules prèviament congelades, on s'han establert els protocols determinats per a la manipulació d'aquestes cèl.lules.

Amb aquestes investigacions científiques s'engrandeix la capacitat de la comunitat científica andalusa i a més l'importancia de la varietat en els grups de col.laboració d'investigació.

font d'informació:

-europapress.es

-http://www.europapress.es/salud/noticia-derivan-linea-celular-embrionaria-portadora-anomalia-genetica-20100218134132.html

S'ha identificat un gen viculat al TDAH

A l'Institut Nacional de Salud de Bethesda (EE.UU) s'ha descobert un punt d'unió entre el transtorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) amb el gen Latrophilina 3 (LPHN3).

Els resultats obtinguts foren publicats a la pàgina web de la revista Molecular Psychiatry.

A més, s'ha demostrat que aquest mateix gen es relaciona també amb la resposta al medicament estimulant, cosa que permetria identificar aquelles persones que responguen positivament al tractament i a un proper desenvolupament dels fàrmacs aplicables a la malaltia.

L'estudi tracta d'un ampli reconeixement de 18 famílies afectades pel TDAH en una població menuda de Colombia amb intenció d'estudiar les causes genètiques del transtorn, i fou ralitzat pels científics capitanejats per Maximilia Muenke i Mauricio Arcos-Burgos.

Els resultats permeten veure l'unió entre el TDAH i la regió genòmica del LPHN3 i gràcies a ells es realitzen estudis en diferents països del món (com Noruega o Espanya) que permeteren el recolzament d'aquest nou descobriment.

Més tart, es realitzaren estudis sobre imatges cerebrals que confirmaren estes coneixions i mostraren que el LPHN3 s'associa a les regions cerebrals unides a l'atenció, l'activitat i a la resposta a la medicina estimulant.

Tot açò podria ajudar a identificar a aquelles persones susceptibles al TDAH.

fonts d'informació:

-google

- http://es.noticias.yahoo.com/5/20100216/tes-identifican-un-gen-vinculado-al-tdah-c5455be.html

video relacionat:

Creades neurones a partir de fibroblasts

El procediment evita passar per l'estat de cèl·lules mare
　
　
Un nou conjunt de factors genètics permet passar de cèl·lules adultes (en concret, unes molt comunes anomenades fibroblasts) a neurones sense passar per l'estat intermedi de cèl·lules mare. La tècnica, que ha publicat l'edició digital de Nature, s'ha desenrotllat en la Facultat de Medicina de la Universitat de Stanford (Estats Units).Segons la descripció del resultat, les noves cèl·lules expressen moltes proteïnes específicament neuronals, i són capaços de formar sinapsi (les unions entre neurones que transmeten els impulsos nerviosos). Els autors afirmen que el nou material biològic permet estudiar el desenrotllament neuronal, servix com a model de malalties nervioses i podrà usar-se en medicina regenerativa.



Fins ara era un axioma acceptat universalment que totes les cèl·lules humanes procedixen d'unes cèl·lules mare tutipotencials, és a dir que es poden transformar en qualsevol cèl·lula del cos humà.Però les cèl·lules mare al diferenciar-se en una esbossa cel·lular(fibroblasts per exemple)perdien la capacitat de transformar-se en una altra estirp cel·lular (neurones).
És a dir les cèl·lules humanes havien de triar entre especialització o reproducció.
Apuntales estava acceptat que quant mas especialitzada és una cèl·lula menys capacitat de reproducció té així les neurones unes de les cèl·lules mes especialitzades de l'organisme no tenen capacitat reproductiva.

Des que es va aconseguir cultivar cèl·lules mare hem pogut reposar les cèl·lules perdudes per múltiples malalties però el problema és que les cèl·lules mare són escasses ja que s'obtenen del cordó umbilical del recent nascut.

Cèl.lula mare



S'havia aconseguit fins ara fer tornar algunes cèl·lules com els fibroblasts a l'estadi de cèl·lules mare, però el que se s'ha aconseguit en la Universitat de Stanfort és canviar l'estirp cel·lular sense passar per l'estadi de cèl·lules mare.Esta és per tant, la gran novetat de les in (neurones induïdes) és que deixa al marge les iPS, cèl·lules pluripotencials induïdes. Estes últimes es consideraven l'última revolució en el camp de les cèl·lules mare, ja que permetia desprogramar material adult i fer-ho tornar a un estat semblant a l'embrionari per a després reprogramar-lo (per exemple, passar de cèl·lules del greix a unes semblants a les mare i després transformar-les en múscul). Esta tècnica a penes té dos anys de vida (es va descriure en 2007), i es considerava la gran esperança perquè permetia obtindre un material semblant a l'embrionari sense necessitat acudir al resultat d'òvuls fecundats, amb la qual cosa s'evitaven les crítiques dels sectors conservadors que afirmen que es tractava d'un avortament.
A més, té un altre avantatge potencial: que a l'evitar passar per l'estat de cèl·lules mare, s'esquiven els riscos que estes contaminen el resultat i acaben produint un càncer.Apuntales de ser una tècnica mes barata i mes ràpida



Font:EL PAÍS - Madrid - 28/01/2010




Per saber mes:

¿Que es una cel.lula mare?

Investigacio amb cel.lules mare.El Pais

Uns 600.000 malalts d'hepatitis C en Espanya no saben que están infectats

Experts i associacions demanen un pla nacional per a combatre esta patologia .

L'hepatitis vírica és una infecció de les cèl·lules hepàtiques produïda per diversos virus i que ocasiona la mort o lesió de les cèl·lules hepàtiques (hepatocitos)i en els casos greus pot portar a la mort del pacient o a l'aparició d'una cirrosi hepàtica (una enfermedead crònica que pot acabar amb la destrucció del fetge).
Els virus específics per a l'hepatitis, és a dir, aquells que només provoquen hepatitis. Són diversos: virus A, virus B, C, D, E, F, G. Els més importants són els virus A, B, C i, en menor grau, el D i el E, sent els últims, F i G els últims descrits i els menys estudiats.

La via de transmissió d'aquesta malaltia depén del virus, en el cas del virus a és per l'aigua però en el cas dels virus B ,C es transmet pel contacte de sang i fluids orgànics així que tant l'hepatitis B com la C es consideren malalties de transmissió sexual.












La simptomatologia pot ser molt variada des de la mort fulminant per fallada hepàtica fins a ser completament asimptomàtica. En el cas del virus C la malaltia no sol donar símptomes però les lesions hepàtiques que produïx poden ocasionar una cirrosi hepàtica amb el temps.

En el cas de l'hepatitis C no hi hi ha vacuna eficaç en el moment actual encara que si n'hi ha per a la a i la B.

A Espanya, al voltant del 3% de la població patix hepatitis C. A més, hi ha unes 600.000 persones afectades per esta malaltia que no saben que la tenen però al no produir en la majoria dels casos símptomes només es pot descobrir si es realitza un anàlisi de sang.

El 79% dels pacients diagnosticats d'hepatitis C no sabien què era la malaltia quan li la van diagnosticar i un 70% no era conscient d'haver estat en risc de contraure-la, segons l'Associació Espanyola de Malalts d'Hepatitis C.
Per això, els experts reclamen un programa nacional a Espanya per a combatre esta malaltia. "Implantar un programa nacional a Espanya per a combatre l'hepatitis C ajudaria a reduir la taxa de mortalitat i els trasplantaments hepàtics, a més de forma col·lateral açò redundaria en un estalvi econòmic per al Sistema Nacional de Salut", explica Amparo González, coordinadora de l'Associació Espanyola de Malalts d'Hepatitis C.
Països com a Regne Unit, França, Països Baixos o Suècia ja compten amb programes nacionals per a combatre l'hepatitis C. Una cosa que, segons González s'ha demostrat eficaç tant en la reducció de la mortalitat com en l'estalvi en el gasto sanitari. "En ells s'ha aconseguit gràcies a què un important percentatge de casos el diagnòstic es realitza en fases inicials", Ja que l'hepatitis C és una malaltia que té tractament, usant-se per a este l'interferó i la rivavirina que són fàrmacs que destruïxen al virus, però estos tractaments només són efectius si s'administren abans de l'aparició de la cirrosi que és la degeneració del fetge la qual ja és irreversible i obliga al trasplante hepàtic.
D'altra banda el saber que el pacient esta infectat li permet posar mesures de prevenció per a evitar el contagi a altres, no oblidem que l'hepatitis C es considera una malaltia de transmissió sexual.
És per açò que l'Associació Europea de Pacients d'Hepàtics (ELPA) demana que es promoguen campanyes de detecció precoç. Una reclamació que va realitzar l'any passat a la UE. "El diagnòstic precoç és crític per a poder reduir les taxes de cirrosi i de mortalitat de la malaltia. En este sentit, si es tracta l'hepatitis C des d'una fase primerenca, tindrem més èxit amb el tractament ,el pacient tindrà una millor qualitat de vida" i apuntales evitarem que s'estenga la malaltia



Font:

EL PAÍS - Madrid - 25/01/2010




Per saber més:


Hepatitis C y el futbol en Argentina

Enfermedades Virales de Transmision Sexual

Espanya, situada en la zona més calenta.

Cada vegada els danys pel canvi climàtic a Europa ascendiràn entre 20.000 i 65.000 milions d´euros anualment en 2080, depenguent de l´augment de temperatura.
Concretament en els sectors, les pèrdues suposaràn entre 0,2% i el 0,5% del producte Interior Brut.

Un dels paisos més afectats, a causa dels perjuicis en l´agricultura, el turisme, inundacions… és Espanya.
Tampoc es quantifica en l'informe, els costos econòmics referent a la pèrdua de la biodiversitat o l´augment d´enfermetats.
Hi ha un nou estudi, on s´afirma que el nivell del mar afectarà entre 775.000 i 5,5 milions de persones, igual que en l´agricultura descendirà i també les inundacions causaràn molts perjuicis.
Els resultats dels percentatges varien a causa de les distintes possibilitats d´evolució de temperatures.

La zona més afectada, és el sud d´Europa, on es prevé que quan més augmenta la temperatura més greu es l´impacte.
Generalment, l'impacte del canvi climàtic ocasiona destrosses en tots els sectors, però el sector més afectat és l´agricultura, amb pèrdues fins al 25%.

Espanya és un país exclusivament vulnerable en quant a l´augment de temperatura.
Referent en el centre d´Europa, els impactes són diferents, encara que França, Àustria, Eslovàquia…. patixen danys per inundacions i l´augment del nivell del mar.

El clima en el Mediterrani és massa càlid en els mesos d´estiu, a causa del calentament global. A causa d'esta calor, els turistes tendixen a buscar altres alternatives.

L´únic lloc beneficiós, és el nord d´Europa. Els experts utilitzen un “índex de benestar” que tracta de mesurar la satisfacció que produïxen els diners.
Utilitzant este índex , als paisos escandinabs s´observen millores en l´agricultura, turisme...

Els antics egipcis patien arteriosclerosis

Segons un estudi, Computed Tomographic Assessment of Atherosclerosis in Ancient Egyptian Mummies, publicat per la prestigiosa revista medica americana 'The Journal of the American Association' (JAMA) sobre vint momies egipsies del museu del Cairo . Sembla que els antics egipsis patien una malaltia que pensaven que soles era característica del móm modren es a dir del món de avui en día.

Tall de Tac de una Momia Egipsia

L´investigació consistia en l'estudi de 20 momies de gent que van viure a egipte entre els añs 1981 ac .i el 334 dc i que es troben al museu egipsi del Cairo actualment. A aquestes momies se les va practicar un TAC buscant símptomes de malalties relacionades amb l`arteriosclerosis per vore si aquesta podia ser una malatia frecuent.

La arteriosclerosis es una malaltia que consisteix en diposits de lípids i plaquetes en el interior dels gots sanguinees i que produeix la reducció dels mateixos, les malalaties asociades són; el infart de miocardi , el ICTUS.

Lo que els investigadors han buscat en les momies ha segut plaques de cals en el gots sanguinis del cor i les extremidadts que s`asocien a la arteriosclerosis i que persisteixen tras la mort i és poden detectar en un TAC.

Imatge dels gots sangins amb arteriosclerosis

S`ha estudiat el cor perque és l`unic òrgan intern que és deixava dins del cos doncs els budells pulmons fetche y estomac s`extraien i es guardaben apart en els denominats gots canopos i el cervell s`extraia per el nas i es destruia. Tot açò degut a que el antics egipsis pensaven que l´anima residia en el cor.

Vasos canopicos

El motiu de comensar el estudi va ser que els investigadors van llegir en una placa que el farao Merenptha patia de arteriosclerosis , caries, y artritis i pensaren en averiguar si la arteriosclerosis podia ser una malatia comú entre els antics egipsis.
Quan van comezar l'estudi els experts trobaren que en 9 de 16 momies anb organs identificables, tenien calcificacions de fins 6 arteries coronaries .Quan van estudiar l'edat per els osos varen descobrir que patien arteriosclerosis 7 de les 8 momies mortes després dels 45 anys i de les mortes abans dels 45 anys soles 2 de les 8 patien arterosclerosis.Les momies eren tant d'homes com de dones i no van mostrar diferencies per el sexe.

Totes eren d'un nivell socioeconòmic alt ja que soles els rics tenien accés a la momificació. La mòmia mes antiga va ser la de Lady Ray una dona d'entre 30 a 40 anys mainadera de la reyna Ahmose Nefertiti.

Reconstruccio del rostre de una dama noble

La conclusió de l'estudi ha segut que a pesar que els antics egipsis no fumaven ni mengaven mengars procesats tenien una incidència alta d'arteriosclerosis (encara que hi ha atres factors de risc dels cuals desconegem la seva incidencia entre els antis egipsisis com el sedentarisme la diabetis o l'hipertensió).

Així encara que la arteriosclerosis no s'ha demostrat que fora una causa de mort habitual en este perióde, ja els humans en aquesta època tenien predisposició genética i ambiental cap a esta malatia i per lo tant seria interesant aprofundir en els aspectes genétics dels ésers humans i no soles en els condicionaments ambientals del món modern.

Altres notícies d`interés i relacionades:

1.-Aplicació de la radiografia en el estudi de les momies. http://revistas.ucm.es/geo/11321660/articulos/COPA7777220003A.PDF

2.-Arteriosclerosis. http://es.wikipedia.org/wiki/Arteriosclerosis

Noruega es llança a experimentar la captura de CO2.

A la refineria de Mongstad, situada a la costa occidental de Noruega, estàn fabricant una planta experimental per tal de separar el dióxido de carboni dels fluxos de carbó i gas natural per generar electricitat.
La idea primordial , és desarrollar aquestes tecnologies acumulant tonellaes de diòxid de carboni anualmente durant els cinc anys d´assaig per tal de fer-les viables comercialment.

Per altra banda, l´almacenament definitiu del carboni, també està en funcionament en els país nordic, però amb major experiència.
El propósito de Mongstad és atrapar el gas de l´efecte hivernacle desprès de la combustió. Desferse del CO2 en els procesos Industrials o energètics suposa un fet que ha deixat de ser tan sensill i barat.
Determinades medides per disminuir el calentament global suposa en algunes empresses un desavantatge, ja que al generar molt de CO2 resulta més car, de vegades prohibit, la qual cosa estàn buscant-se solucions tecnológiques.
Una de les tecnologies amb major interés, és la captura i almacenament de carboni.

De moment, no hi ha mercat per a aquestes tecnologies, sols estaràn vigents quan s´aproben en decisions polítiques.
Cada vegada la construcció del Mongstad està més avançada, s´està fent amb molt de deteniment, tenint en compte les conduccions de gas, acondicionant la zona…
El propósit d´aquesta planta és la captura entre el 85% i el 90% de CO2 dels gasos de combustió.

La primera tecnologia és de captura de carboni per amines;aquesta consta de diverses procesos: les amines s´associen al carboni al passar els gasos per un filtre, en una altra fase es tornen a separar, les amines tornen a la fase de captura per a la seua reutilització, mentres que el CO2 anirà a llocs d´almacenament geològics.
La segona tecnologia; utilització de l´amoníac gelat per tal de capturar el CO2. Aquest procés té menys efectes negatius sobre el medi ambient.
Agafar el CO2 del gas natural té molta experiència a Noruega. El màxim grau d´autorització per al consum en Europa es del 2%, encara que en el mar del Nord extrauen gas amb un 9% de CO2.

La segona instal.lació està en Snohvit i funciona així: un gasoducte el porta des de la plataforma en alta mar fins la planta de licuefacció per al seu transport en vaixells.
El problema d´aquest mecanicisme és la solidificació del CO2 a la temperatura de licuefacció del gas natural.