LA PUJADA DEL MAR S'EMPASSA DIVERSES ILLES DEL PACÍFIC

En les últimes dècades diverses illes de l'oceà Pacífic han desaparegut sota el mar. El canvi climàtic i l'ascens del nivell del mar se les ha empassat i continuarà tragarant-se moltes altres illes i zones costaneres en els pròxims anys.

Des de 1947, científics australians han seguit l'elevació del nivell de les aigües que envolten a les illes Salomó i han pogut comprovar amb imatges la desaparició de cinc illes. Tot i que la més gran tot just tenia cinc hectàrees, es tracta d'illots amb vegetació, vida silvestre i humana. En algunes encara s'aprecien arbres que s'ofeguen amb les seves arrels sota el mar.

Els registres obtinguts dels troncs dels arbres mostren que el nivell del mar s'ha mantingut estable en els últims segles, No obstant això aquest equilibri s'ha perdut en les últimes dècades. Des de mitjans del segle passat, l'oceà puja uns 3 mil·límetres (mm) cada any.
 
L'estudi, publicat a Environmental Research Letters, també mostra que sis illes han perdut fins al 62% de la seva terra. A més, el ritme d'avanç del mar s'està accelerant. Les imatges preses des del cel mostren que fins als anys 60, les aigües arrabassaven un 0,1% per unitat d'àrea. El percentatge va pujar fins al 0,5% anual fins a 2002 i, des d'aleshores, ha explotat fins a l'1,9%. I, açò no acaba ací, sinó que la pujada del nivell del mar a les Illes Salomó en els últims 20 anys ha estat tres vegades més gran que la mitjana global.

El drama està passant gairebé en directe. A l'illa de Nuatambu, per exemple, on vivien 25 famílies, el mar s'ha empassat la meitat de la terra de l'illa en el que va de dècada i s'ha emportat per davant 11 cases. En diverses illes ja han hagut de mudar-se a les zones més elevades o a altres illes, fet que ha provocat que algunes comunitats s'han trencat (amb alguns membres desplaçats i altres encara resistint).El mar ha començat a endinsar-pel que ha obligat a comunitats de pescadors a pujar turó amunt i reconstruir el seu poble lluny del mar.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIES RELACIONADES:
- La pujada del nivell del mar s'està accelerant

VÍDEO:

ELS ÚLTIMS DOFINS ROSATS DE HONG KONG

El dofí blanc xinès, la denominació científica del qual és Sousa chinesis, destaca per la seva pell rosada (característica que és causada per la proximitat de les seus vasos sanguinis a la pell).

Aquesta singular espècie que porta més de 400 anys en l'estuari del riu de la Perla, representa un dels grans reclams turístics de la zona. Tal és la seva importància i simbolisme que el 1997 es va convertir en la mascota oficial de Hong Kong a la cerimònia en la qual l'excolònia britànica va tornar sota sobirania xinesa. Però tot i l’afecte i de la simpatia de la qual gaudeixen, no sembla que s'estigui fent molt per preservar-lo.

El nombre de dofins rosats en aquestes aigües va caure de 158 en 2003 a 61 en 2014 (una disminució del 40%), i sembla que seguirà baixant fins a desaparèixer si ningú hi posa remei.

Cada dia el seu hàbitat és travessat per desenes de ferris, vaixells de càrrega i altres embarcacions que comuniquen Hong Kong amb la Xina continental. A més s'està construint un dels ponts més llargs del món (50 quilòmetres d'asfalt) que comunicarà Hon Kong amb Macau.

La contaminació acústica que aquests fets generen (que és molt perjudicial per a aquests dofins ja que ells es comuniquen i busquen aliment per mitjà de so), el risc físic que tant trànsit marítim implica, i l'alta pol·lució de plàstics, fertilitzants i metalls pesants en les seves aigües, condueix a la malaltia i mort prematura de les seves cries.

Ara, el Govern planeja construir una tercera pista d'aterratge a l'aeroport, la qual cosa "robaria" unes 650 hectàrees de l'hàbitat on viuen els dofins rosats i si aquest pla tira endavant, és probable que desapareguen completament d'aquestes aigües.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA
-  9 espècies d'animals estan en perill d'extinció a causa del calentament global 

VÍDEO:

DESCOBREIXEN UN NOU TITANOSAURE

Un equip d'una universitat de la Patagònia, a l'Argentina, ha descobert una nova espècie de dinosaure titanosaure a la qual se li ha donat el nom de Sarmientosaurus musacchioi. La troballa s'ha fet a partir d'un fòssil de crani complet i un altre parcial del coll, que daten de fa uns 95 milions d'anys.

Els titanosaures eren un tipus de sauròpode i tenien una mida que oscil·lava entre el tamany d'una vaca i el del més gran dels catxalots. Aquests herbívors tenien colls i cues llargues i, molt probablement, van ser els herbívors grans més comuns a les terres de l'hemisferi sud durant el Cretaci. Malgrat la seva abundància, els cranis d'aquests animals, essencials per a desxifrar certs aspectes de la seva biologia, són molt escassos en el registre fòssil.

Mitjançant escanejos per tomografia computeritzada (CT), els autors d'aquest estudi van examinar de manera molt detallada dels fòssils ben conservats i anatòmicament primitius del crani i el coll de el Sarmientosaurus.

 Els investigadors han trobat que el cervell de el Sarmientosaurus era petit amb relació al seu enorme cos (una cosa típica dels sauròpodes), però no obstant això, s'han trobat evidències de que disposaven de capacitats sensorials superiors a les de la majoria dels altres sauròpodes. Això els ha portat a la conclusió que el Sarmientosaurus tenia ulls grans i bona visió, i que l'oïda interna va poder estar millor adaptat per sentir sons aeris de baixa freqüència, en comparació de la capacitat auditiva d'altres titanosaures. A més, l'òrgan de l'equilibri de l'oïda interna suggereix que aquest dinosaure mantenia habitualment el seu cap amb el musell mirant cap avall, possiblement perquè passava molt de temps buscant i menjant plantes que creixien poc.


Notícia original

Notícies relacionades:
- Descobreixen un nou dinosaure en les Muntanyes Apalatxes

Vídeo:

EL POPOCATÉPETL DESPERTA DE NOU

L'última gran erupció del Popocatépetl va ser durant el mes de desembre de l'any 2000 quan més de 40.000 persones van ser evacuades. Però dit volcà ha tornat a despertar. El Centre Nacional de Prevenció de Desastres de Mèxic, informa que el volcà Popocatépetl va registrar 134 exhalacions, cinc explosions de baixa intensitat i un sisme de magnitud 2.1 el passat 6 d'abril.

Durant la matinada d'aquest dimecres 6 es va observar incandescència sobre el cràter que va anar augmentant fins a produir una explosió que va generar una columna de cendra de més de dos quilòmetres d'altura. En conseqüència, s'esperen possibles de pluges de cendra de lleus a moderades a les poblacions properes o fluxos piroclàstics i de fang de curt abast.

El passat 2 d'abril es va realitzar un vol de reconeixement sobre el cràter, on es va notar que el dom de lava que havia sigut format el gener passat, s’havia destruït per donar pas a un cràter intern de 325 metres de diàmetre i aproximadament 50 metres de profunditat, (la qual cosa és mostra de la seva recent activitat).


Es preveu que el volcà continue amb activitat explosiva d'escala  baixa o intermèdia, la qual cosa manté el Semàfor d'Alerta Volcànica en groc. Per això les autoritats de Protecció Civil han marcat un radi de seguretat (en el qual estarà prohibida la permanència a la zona) de 12 quilòmetres.

NOTÍCIA ORIGINAL
- http://www.informador.com.mx/mexico/2016/654469/6/reportan-cinco-explosiones-de-baja-intensidad-en-el-popocatepetl.htm
- http://elpais.com/elpais/2016/04/04/videos/1459784435_669087.html

NOTÍCIES RELACIONADES
- Terratrèmol que es nota a Melilla i a Màlaga 

VÍDEO

L’EXCÉS DE CO2 EN ELS OCEANS INTOXICA I DESORIENTA ALS PEIXOS

Segons revela la primera anàlisi global de l'impacte en els oceans de les emissions de CO2 procedents de combustibles fòssils, aquests han assolit un nivell prou alt per intoxicar als peixos.

L'estudi del Centre per a la Investigació sobre el Canvi Climàtic de la Universitat de Nova Gal·les del Sud va revelar resultats que tenen importants implicacions per a la pesca mundial i els ecosistemes marins de tot el planeta. Les altes concentracions de diòxid de carboni causen en els peixos una malaltia coneguda com hipercàpnia, que consisteix en una quantitat excessiva de CO2 a la sang, la qual cosa afecta al cervell i fa que els peixos perdin el sentit de l'orientació, la capacitat de tornar a casa i fins i tot la de reconèixer on estan els seus depredadors. Per això, en molts casos aquesta situació de confusió els porta a la mort. 

La hipercàpnia s'ha observat, sobretot, en espècimens joves i en peixos que viuen als arrecifes (com el peix pallasso o el peix damisela). Però alguns exemplars de salmons joves, bacallà de l'Atlàntic, llenguat, calamar i taurons costaners estan també afectats.

Les àrees marines més perjudicades pels alts nivells de diòxid de carboni són l'Atlàntic nord, el Pacífic equatorial i l'oceà Antàrtic. S'espera que per a l'any 2100, les criatures marines de mig món estaran afectades de hipercàpnia. Aquest efecte es podria revertir si la concentració de diòxid de carboni a l'atmosfera es mantingués, per llavors, inferior a les 650 ppm. Els nivells actuals de CO2 es troben al voltant dels 402 ppm pero el problema és que les emissions mundials d'aquest gas van augmentar un 30% en l'última dècada i s'estima que continuaran pujant.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIES RELACIONADES

- L'cidificació dels oceans pel CO2 i les conseqüències per als corals

VÍDEO

EL CANVI CLIMÀTIC REDUIRÀ EN UN 60% LA PRODUCCIÓ ELÈCTRICA

El canvi climàtic està canviant les precipitacions i afectant les temperatures de l'aigua. Amb això afecta la producció d'energia de les centrals termoelèctriques (on s'inclouen les alimentades per combustibles fòssils, biomassa i les nuclears, les quals aporten el 98% de la producció elèctrica mundial) ja que, tenint en compte que aquestes prenen aigua directament de els rius, llacs o de la mar per refredar els condensadors de les seues turbines, l'escassetat o escalfament de l’aigua suposa una important restricció per al seu funcionament.

Així doncs, l'impacte del canvi climàtic sobre el cabal dels rius podria reduir en fins a un 60% la capacitat de producció d'electricitat al món entre 2040 i 2070, segons un estudi de l'Institut Internacional d'Anàlisi de Sistemes Aplicats ( IIASA) de Viena.

Amb això cal abordar la producció d'electricitat des de la perspectiva de l'adaptació al canvi climàtic. Algunes mesures per adaptar-se als impactes del canvi climàtic poden ser: augmentar l'eficiència motriu, substituir el carbó per centrals de gas (que són més eficients) o canviar el sistema de refrigeració d'aigua dolça per un altre que faça servir l'aire o l'aigua del mar. Però totes aquestes alternatives plantejades suposen costos i augmentaran el preu de l'electricitat.

Estats Units, el sud de Sud-Amèrica, Àfrica del Sud, Amèrica Central, el sud d'Europa, el sud-est d'Àsia i el sud d'Austràlia són les regions més vulnerables. En elles es preveu com a conseqüència del canvi climàtic la disminució del cabdal anual dels seus rius, combinat amb forts augments en la temperatura de l'aigua, la qual cosa reduirà molt notablement la capacitat de la producció hidro i termoelèctrica.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIES RELACIONADES
- La transformació del model energètic davant  canvi climàtic

VÍDEO

HIDROGEN SÒLID COM A COMBUSTIBLE

Tenint en compte els problemes que ocasionen els combustibles fòssils (l'acceleració de l'efecte hivernacle, la contaminació de l'aire en els nuclis urbans...) molts països estan orientant-se cap a la producció d'energia a partir de fonts renovables. No obstant això, algunes fonts renovables de vegades suposen inconvenients com ara el vent o el sol que produeixen energia de forma és inestable amb moments d'excés o de manca de producció, motiu pel qual és necessari disposar de tecnologies que permeten l'emmagatzematge de l'energia generada en moments d'excedent.

En aquest sentit, una de les formes de fer-ho és la generació d'hidrogen, encara que el seu emmagatzematge suposa un desafiament: els dipòsits criogènics per emmagatzemar-lo de forma líquida comporten una gran penalització energètica i les bombones d'hidrogen comprimit impliquen un perill. Per això la millor alternativa és emmagatzemar l'hidrogen de forma compacta.

Un equip d'investigadors de la Universitat de Valladolid (UVa) ha desenvolupat una tecnologia que permet emmagatzemar hidrogen en estat sòlid i alliberar-lo de forma ràpida per al seu ús com a combustible (el que podria tenir aplicació en diversos sectors, com el de l'automoció). El projecte, anomenat 'HIDROWAVE', ha obtingut el segon premi en el concurs 'Viver Universitari de Promotors Empresarials', un programa formatiu organitzat per la Conselleria d'Educació.

Així, l'alternativa que ha desenvolupat l'equip del UVa es basa en inserir l'hidrògen en una matriu porosa feta d'aerogels de silici susceptible de ser escalfada mitjançant microones, aconseguint així una ràpida i modulable alliberament de l'hidrògen, és a dir, del combustible.

La tecnologia plantejada es troba en aquests moments en procés de patent. L'objectiu ara és avançar en un prototip que ajudi a validar la tecnologia, que de moment ha estat provada amb èxit a nivell conceptual i a escala de laboratori.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTICIES RELACIONADES

- Elaboració d'hidrogen a partir de residus plàstics

VÍDEO

PÉRDUA DE LA MEITAT D’ANIMALS DE VIDA SALVATGE EN 40 ANYS

Segons indica l'informe Planeta Viu 2014 de l'ONG WWF, s'ha demostrat que entre 1970 i 2010 l'acció de l'home va implicar la desaparició de més de la meitat dels animals salvatges del planeta.

En aquests 40 últims anys, l'Índex Planeta Viu (IPV), que mesura l'evolució de les poblacions de diferents espècies de mamífers, aus, rèptils, amfibis i peixos, es va reduir un 52%. Però aquesta disminució seguirà augmentant a no ser que actuem per invertir aquesta caiguda amb mesures que ajuden al desenvolupament i protecció del medi ambient

Les zones més afectades són Amèrica Llatina, on s'ha reduït un 83%, seguida de la regió del Pacífic asiàtic. Les espècies d'aigua dolça han estat les més perjudicades amb una reducció del 76%, mentre que les terrestres i marines van disminuir un 39%.

Les causes d'aquest declivi són: la pèrdua i degradació dels hàbitats (a causa de l'agricultura, urbanització, desforestació, reg, preses hidroelèctriques ...), la caça, la sobreexplotació pesquera i el canvi climàtic

.

Entre 1961 i 2010, la població mundial va passar de 3 100 000 000 a  7 000 000 000 habitants i amb això la biocapacitat disponible per cap va passar de 3.2  a 1.7 hectàrees. A més, aquesta xifra continuarà experimentant una regressió ja que es preveu que la població mundial arribe als 9.600 milions d'habitants el 2050.

Els països més rics són globalment aquells on l'empremta ecològica (en la qual s'inclou la pèrdua de biodiversitat) per habitant és la més elevada. L'ús dels recursos i dels serveis ecològics dels països amb ingressos alts és cinc vegades més elevat que als països amb baixos ingressos i, per tant, per mantenir el seu nivell de vida, els països rics recorren a la biocapacitat dels altres. Per exemple, si tots visquérem amb el nivell de vida de la gent de Qatar, necessitaríem 4.8 planetes.

Per aquest motiu, per evitar la degradació del nostre planeta i la pèrdua de part de la seua població animal, hem de prendre consciència: no malbaratem, utilitzem únicament allò que necessitem i, sobretot, respectem el medi ambient.

Vídeo:

Noticia original

Noticia relacionada:

- Principals impactes del canvi climàtic per regions