Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris torrasgarciat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris torrasgarciat. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de maig del 2019

En 2050, la meitat de la humanitat serà miop



La causa més freqüent de la miopia és l’herència dels pares i antecessors genètics. Però a vegades augmenta pels estímuls ambientals. Una de les causes és que cada vegada utilitzem menys els ulls per a veure de lluny. A més, hi ha estudis on afirmen que és més ràpid desenvolupar miopia en un xiquet quan no practica almenys tres hores setmanals d’activitats a l’aire lliure, o en el cas dels adults quan passen moltes hores de cara a les pantalles d’ordinador, entre altres.


L’ull humà està dissenyat per a la visió llunyana, però les nostres rutines fan que utilitzem amb més freqüència la pròxima. Aquesta acomodació s'estimula per la visió a curta distància continuada, que també provoca desenvolupament i creixement de l'ull. De moment, la millor forma de disminuir el risc és augmentant les activitats a l’aire lliure.


La American Academy of Ophthalmology, preveu que quasi 5.000 milions de persones en tot el planeta necessitaran ulleres, una tendència que ja està ocorrent en les societats orientals. Allà, tenen mals hàbits: l'escassetat de l'espai familiar, la sobrepoblació i els canvis en els seus estils educatius. Així doncs, el sedentarisme i la falta de llum natural els perjudica també. Actualment no hi han més solucions i tots tenim la possibilitat de ser miops. S’aconsella vigilar la graduació, ja que si es porta una mala correcció, fa que la miopia evolucione més ràpidament.



Notícia original


Notícia relacionada 1


Notícia relacionada 2

dijous, 16 de maig del 2019

Per evitar el sobrepes infantil, es deu posar a dieta als xiquets?

 
La recomanació de molts metges als pares sobre que el pes dels seus fills canvia i no té molta importància no és veritat. Els estudis han demostrat que el sobrepés infantil provoca conseqüències en la persona a mesura que va creixent. Segons l'OMS, els xiquets espanyols estan entre els més obesos d’Europa. L’Associació Espanyola de Pediatria té unes taules que indiquen que ha de pesar i mesurar un xiquet en cada edat, encara que els valors poden variar depenent de xiquet. És una forma d’orientar als pares.


La frase “un dia és un dia” no es complex mai. Molts pares no se n’adonen, però eixe dia es repeteix contínuament augmentant així la quantitat d’aliments no recomanats. S’han d’inculcar uns hàbits d’alimentació sans perquè se sàpia quins aliments s'han de consumir diàriament i quins en menys quantitats poques vegades.


No és fàcil la solució a l’epidèmia de quilos de més, ja que posar a dieta als xiquets és un tema delicat, els xiquets necessiten l’aportació de tot tipus de nutrients. Els consells a l’hora d’ingerir els aliments són molt importants: menjar lent, mossegar bé i saciar amb aigua. També que els sopars siguen lleugers, que s’eviten els refrescos i begudes ensucrades i que es faja exercici. S'ha de tindre en conter la qualitat dels nutrients i, per tant, s’aconsella centrar-se en un xiquet en concret per a determinar quines serien les seues pautes adequades.



Notícia original


Notícia relacionada 1


Notícia relacionada 2

dilluns, 21 de gener del 2019

Obesitat: canvi de dieta i estil de vida disparará l'excés de pes en 2030


L’epidèmia de l'obesitat i la sobrecàrrega va aumentant a mesura que van passant els anys. Ara hi ha 24 milions de persones amb excés de pes a Espanya, tres milions més que fa una dècada. Si açò es manté, hi hauria altres tres milions més en 2030, segons diu Albert Goday, autor de la investigació.


Açò és degut a la mala alimentació i el sedentarisme, que va incrementant cada vegada més. Però també hi ha unes grans conseqüències que porten a l'excés de pes podent arribar a patir diabetis, hipertensió, ictus o càncer.


La tendència es pot evitar amb la promoció d'hàbits saludables i l'augment dels impostos als productes poc saludables. És una proposta de l'OMS que El Govern espanyol encara no ha decidit aplicar-ho. Els experts coincidixen a aplicar mesures preventives des d'abans del naixement d'una persona persona perquè tinga uns hàbits saludables, així com l'aparició dels estils de vida saludable en el currículum escolar.




Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

dijous, 10 de gener del 2019

Naix el primer nadó després d'un polèmic trasplant d'úter d'un cadàver





Una dona de 32 anys ha donat a llum a un bebé sa mitjançant un trasplantament d'úter d'un cadàver. Aquesta dona produïa òvuls, però va nàixer amb una malaltia que afecta a una de cada 4500 dones.


La cirugia és complicada i s'han de prendre moltes medicines especials per a evitar el rebuig. Més tard, a la dona, li van implantar un dels seus òvuls que anteriorment havia sigut fecundat i va nàixer una xiqueta sana. Després de nàixer per cesària la xiqueta, els metges li van extirpar l'úter trasplantat perquè no seguira amb la medicació la dona.


Encara que hi ha països on això no està bé vist per qüestions ètiques, es considera que aquest assoliment facilitarà el naixement de més bebés utilitzant aquesta cirurgia, tant a les dones infèrtils com a les quals se'ls ha hagut d'extirpar l'òrgan. En tots els casos cal fer una anàlisi de riscos i beneficis. La infertilitat és una de les malalties que impedeixen tindre xiquets i s'hauria de fer possible que pogueren tindre una oportunitat aquestes persones.







Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2


divendres, 1 de desembre del 2017

La teràpia gènica dona esperança al tractament del ‘alzheimer infantil’





La malaltia rara de Sanfilippo afecta els xiquets i és neurodegenerativa.
El primer que diuen quan diagnostiquen aquesta espècie d'alzheimer infantil, és que no hi ha solució. Però pares interessats en la millora per als fills, ja hi han recaptat 14 milions de dòlars per finançar un assaig clínic en humans amb teràpia gènica que dóna esperances.


La síndrome de Sanfilippo té quatre frases, de les quals dos estan estudiant-se, per tal que substituïsquen l’encima deficitària per una manipulada en el laboratori.
Pels criteris estrictes sols seran un parell de xiquets per país els que puguen participar.
L’objectiu és que els xiquets tinguen un tractament paregut al d’una malaltia crònica que els permitisca tindre el més paregut a una vida normal.
Quan abans es diagnostique la malaltia i l’encima torne a ser funcional, el més probable és que no arriben a desenvolupar la malaltia.

A Espanya són 70 xiquets els que tenen aquesta malaltia.
Conscients de l’escassa participació del govern en l’ajuda de trobar solució a les malalties no tan conegudes, ha fet que es menegen les societats i associacions de pacients per buscar solucions, amb ajuda també de laboratoris interessats. Cada vegada són més associacions les que estan creant-se per recaptar fons per a les investigacions.


Notícia relacionada 1


Notícia relacionada 2





Notícia original