Aquesta informació ha segut desvelada per l’Organització Meteorològica Mundial, agència de l’ONU especialitzada en el temps.
- Rajos mortals: El 2 de novembre de 1994, un raig va caure a Egipte i va provocar el rècord de mortalitat indirectament d’un raig. Va provocar incendis en tanques de petroli amb unes quasi 5.000 tonellades de combustible, i va provocar 469 morts. I pel contrari, el 23 de desembre de 1975, un raig va caure a Zimbabue i va provocar el rècord de mortalitat directament per un raig, i que va causar la mort de 21 persones.
- El cicló tropical: Fou en Bangladesh en 1979. És un fenomen meteorològic que es dominava “Bhola”, i que va causar entre 300.000 i 500.000 de víctimes mortals, a causa d’una gran marea de tempestat que va atropellar les illes i els aiguamolls.
- El tornado més letal: Fou el 26 d’abril de 1989 a Bangladesh. Va destruïr dos ciutats i va deixar unes 80.000 persones sense llar, va causar també més de 12.000 ferits i uns 1.300 morts.
- La pitjor tempesta de calamarsa: A India el 30 d’abril del 1888. Va causar 246 víctimes mortes a causa de les pedregades tant grans com taronges. També es van morir 1.600 bovins i ovins.
L’any 2011, David Horna i Miquel Costa es van conèixer cursant un Màster en Administració i Direcció d'Empreses a l'Institut Químic de Sarrià (Barcelona). Els dos cientifics de ment emprenedora van decidir crear alguna cosa junts, ja que tenien molt en comú. Honra es va mudar a Madrid i va començar a treballar en el Centre Nacional Investigacions Cardiovasculars (CNIC), la seva tasca es centrava en l'àmbit de les teràpies cel·lulars, cultivar cèl·lules in vitro (al laboratori). Horna va observar que el procés per al cultiu cel·lular ha evolucionat molt poc. «Se segueixen conreant les cèl·lules a mà, la qual cosa avui dia no té sentit: si una aspirina pot fabricar automàticament, s'hauria de poder fer el mateix amb les cèl·lules». Horna va cridar a Costa i van fer una anàlisi de com es feien els bioreactors usats per cultivar cèl·lules. Van veure que tots els processos d'automatització es centraven en petites parts del procés, no feien el cultiu complet. Les cèl·lules creixen sobre superfícies i arriba un moment en què desborden i cal traslladar-les a una altra.
El seu objectiu és que la producció cel·lular sigui barata i molt més ràpida. El bioreactor Aglaris facer 1.0 automatitza tot el procés de cultiu cel·lular a partir de l'extracció de les cèl·lules que es volen conrear i que dóna com a resultat la seva multiplicació en bilions de cèl·lules. «És com una Nespresso: només necessites la màquina i una càpsula amb el tipus de cèl·lules que vulguis». A més és totalment tancat i lliure de contaminacions externes, i no requereix de regulacions específiques per a usar-se.
Aquests científics comparen el seu invent amb la creació de la impremta. Els cultius que fan no són els tradicionals. En lloc de ser plans, són tridimensionals, de manera que ocupen un volum molt menor i això redueix la mida del bioreactor. Després de diverses sessions amb experts, Horna i Costa van decidir internacionalitzar-se. Ara que els científics tenen el seu primer prototip funcional, el proper pas és començar a provar-ho. Ja tenen acords per produir cèl·lules per a hospitals, empreses de l'àmbit de la biotecnologia i la teràpia cel·lular i entitats públiques com la Iniciativa Andalusa de Teràpies Avançades (IATA). Si tot va bé, la màquina de Aglaris facilitarà cultius cel·lulars més ràpids, més fàcils, més barats i més estandarditzats (amb una producció homogeneïtzada de cèl·lules), la qual cosa és molt important de cara a un ús terapèutic perquè suprimeix el marge d'error. Ho comparen amb l’imprempta perque els monjos benedictins escrivien a mà i la dispersió de la cultura era molt baixa fins que va arribar la impremta i els llibres es van estendre. Amb aquest bioreactor passarà igual, facilitarà més investigació i més fàcil, i més accés a les teràpies cel·lulars, que seran més i més barates.
Als pares de Noah els van dir que si el seu fill sobrevivia al part, tindria un futur horrible, es quedaria discapacitat mental i físicament. L'espina bífida i la hidrocefàlia li havien deixat només un 2% de funció cerebral. La mare del xiquet confesa que va començar a preparar el seu enterro mentre estava embaraçada. Les proves mostraven que en el cap de Noah hi havia més liquid que massa gris, era un cervell un poc més gran que una taronja. Als pares de Noah els havien dit que duraria 15 dies, però ara Noah ja te 4 anys i seguix lluitant contra la seva nomalía.
Noah a dia de hui te 4 anys, i seguix desafiant a la ciència mèdica, aquest cas s’ha convertit en matèria d’estudi de universitats, hospitals i centres d’investigació. I no és l’unic amb l’anomalia. Michelle Mack és una dona de 42 anys, va néixer amb mig cervell, i no es van donar conter fins que va complir 27 anys, Michelle es va graduar a la universitat i portava una vida normal. Trevor Waltrip, va venir al món amb hidro-anencefàlia (els hemisferis del cervell no existeixen i en el seu lloc només hi ha dos sacs plens de líquid cefaloraquidi) com tenia tronc cerebral, podia respirar, el seu cor bategava i responia a alguns estímuls, encara que va viure cec i sense parla, les 12 setmanes d'esperança de vida es van convertir en 12 anys.
No se saben les causes que originen aquesta anomalia. Pot ser degut a una mutació genètica quan el cervell s'està formant. Per una lesió durant l'embaràs o per un tòxic que hagi arribat al fetus. Una petita quantitat de massa cerebral pot aprendre i desenvolupar funcions pròpies d'altres parts del cervell de les que no té. El sistema nerviós central té una gran plasticitat, molta capacitat per reinventar-se i d'adaptació. De fet, es donen casos de nens en fase prenatal i amb lesions en els seus cervells que es recuperen. Un exèmple pràctic: Li demanen que escrigui un article per a cinc pàgines, el criteri canvia i ha de reduir-lo a 2. La història seria la mateixa, amb tots els detalls importants, però sortiria publicada en només un parell de pàgines. Una cosa semblant passa en els casos que estem parlant ací. Noah, amb només el 2% de funció cerebral, ha pogut escriure la seva història en la seva diminut cervell.
Les autoritats sanitaries españoles han retirat unes partides de atn procedents de Almeria, ja que son sospechoses de provocar una intoxicació alimentaria a 40 persones de tot el país per la presència d'altíssims nivells d'histamina. Seguretat Alimentària i Nutrició (Aecosan) recomana no consumir tonyina comprada fresca entre els dies 25 de abril i 5 de maig.
L'agència del Ministeri de Sanitat ens informa d'un brot amb 11 afectats a la Comunitat de Madrid, que es suma a les 21 persones afectades a Andalusia. I en molts llocs mes han hagut afectats, com per exemple a Granada, Jaén, Sevilla, Málaga i Murcia.
Tots els intoxicats han tingut síntomes lleus, caracteritzats per "picor de coll, rubor i suor facial, nàusea i vòmits, cefalees i erupcions cutànies". Són els símptomes clars d'una escombroidosis, que es produeix en menjar peixos amb alt contingut d'histamina (tonyina, verat i sardines) en mal estat. A causa d'una inadequada refrigeració o conservació de l'aliment, els bacteris converteixen la histidina a histamina, és a dir, la intoxicació.
Un estudi realitzat per l'ONG alerta avui sobre l'impacte en la salut que estan tenint els vehicles diésel, la Unió Europea, Xina i Índia concentren la majoria de morts prematures per l'excés d'emissions de motors de gasoil.
Els resultats indiquen que un terç de les emissions d'òxids de nitrogen (NOx) de vehicles pesats (camions i autobusos) i la meitat de les de cotxes i altres vehicles lleugers superen els límits legals. Els NOx generen partícules i ozó que provoquen malalties cardiovasculars i respiratòries, sobretot ictus i infarts. L'estudi calcula que l'excés d'emissions va causar 38.000 morts prematures més de l'esperat.
Si no es posen límits més estrictes, en 2040 hi haurà gairebé 184.000 defuncions prematures per aquestes causes, assenyala l'estudi. La majoria d'elles podrien evitar-se imposant limitacions a les emissions de vehicles i assegurant-se que els cotxes i furgonetes compleixen les regulacions ja existents a Europa, ressalten els autors del treball.
En 2003 es va encontrar a l'illa de Flores (Indonèsia) vàrios esquelets del "homo floresiensis" amb una mida d'1 metre d'alçada. Sembla que la seua altura era a causa del fet d'estar aïllats de grans depredadors, sense haver de lluitar amb enemics i sense la necessitat d'amagar-se, de manera que la seua genètica va considerar aquesta, la mida més adequada. Segons els antics illencs de Flores, 1 metre és l'altura ideal per a l'ésser humà.
Nosaltres cada vegada cresquem més del que necessitem. Quan eixim al carrer podem veure molts joves alts pel carrer, ja que la seua altura es converteix en una desventatja. Els alts viuen menys, ja que el cor ha de fer un major esforç per a bombejar el cor i que arribe a les llargues extremitats. Aquests abreugen la seua vida, cada centímetre que supere els 152 equival a 6 mesos menys de vida.
Cada vegada hi ha més veus que diuen que l'alimentació nutritiva que utilitzem per a l'individu és un excés de consum. Matthew Liao propossa al seu llibre que els nostres fills han de ser 15 centímetres més baixos de la mida actual mitjançant la ingeniería genètica i així contribuir contra la lluita contra el canvi climàtic.
Arne Hendriks, més radical que Liao, ha fixat la mida ideal humana els 50 centímetres. Per a anar avançant treball de quina és la ideal mida humana, nosaltres hem d'anar mentalitza'n-se de viure com si fórem nanos, mirant les coses des de baixa altura.
En 1993, un granger de Xina va trobar al seu camp un niu amb grans ous fosilitzats, hi destacava l’ esquelet d’un nadó dinosaure, de més de 66 milions d’ anys. El fòssil va arribar a Nord Amèrica als anys noranta i el varen tornar a Xina en 2015. Des de que el varen trobar, diversos científics han tractat de descobrir de quina espècie es tractava el nadó (Baby Louie).
Els paleontòlegs Darla Zelenitsky (Universitat de Calgary, Canadá) i Jun Chang Lü (Acadèmia Xina de Ciències Geològiques) van comparar el nadó amb espècies de dinosaures descrites prèviament i van resoldre el misteri. Baby Louie ha sigut identificat com l’embrió d’una nova espècie de ovirraptosaurio cenagnátido gegant.
Medeix 38 centimetros desde el morro fins a la cua, estudis diuen que aquests dinosaures podrien aconseguir els 8 metres d’alçada des de el morro fins la base de la cua i pesar més d’una tonellada. Aquestos dinosaures vivien en el Cretaci Superior, tant a Àsia com a Amèrica del Nord, açò vol dir que la espècie va estar molt dispersa pel món i era prou abundant i comú. Els paleontòlegs creuen que encara queden per descobrir fòssils a Xina, Corea, Mongolia i Nord-Amèrica.
Les begudes energètiques, s'han expandit de la mateixa manera que un incendi. L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), afirma que aquestes denominades begudes energètiques no ens proporcionen energia sinó que l'única cosa que ens proporcionen és l'augment del risc de patir diversos trastorns.
Hi ha qui les confon amb begudes isotòniques. Tenen diversos punts en comú, com ho és una quantitat de sucre elevada, però a diferència de les begudes isotòniques, les energètiques contenen molta cafeïna (entre 70 i 400 mil·ligrams per litre).
Les vendes d'aquestes begudes augmenten cada any. El fet de beure aquestes begudes suposa assumir riscos, com són prendre massa sucre (una llanda conté l'equivalència a 20 cullerades de sucre); prendre massa cafeïna; i el més preocupant és que hui en dia estan mesclant aquestes begudes amb alcohol, és molt perillós, ja que la cafeïna que aquestes begudes contenen, emmascaren els efectes depressors de l'alcohol, i el consumidor pot continuar bevent sense trobar-se malament, una cosa potencialment letal.
L'invent incorpora una simple càmera, molt similar a les típiques webcams, que li permet fotografiar el que troba per augmentar així una base de dades. Un complex sistema d'intel·ligència artificial, li permet després aprendre de l'experiència i reconèixer, des de la seva memòria virtual, tots aquests objectes que veu, associant de manera automàtica un moviment determinat a cada objecte. Aquest mètode es coneix com a xarxa neuronal, i es tracta d'un model matemàtic que utilitza circuits de neurones artificials per resoldre tasques.
L'usuari ha de previsualizar un objecte, dirigir la mà cap a aquest perquè la càmera prengui una foto i li assigni una forma i grandària. El reconeixement de l'objecte es produeix en comparar el que veu amb les dades que té guardats, o amb els quals emmagatzema nous. La resposta es desencadena amb una sèrie de moviments memoritzats, per poder agarrar una gerra per la seva rosteix, usar tot el palmell de la mà, o agafar petits objectes amb tres, o dos dits.
La mà biònica aprèn amb cada moviment de manera ràpida, doncs la resposta és automàtica i no es necessita concentració, ni temps de pràctica per executar una acció, alguna cosa amb el que han de bregar els pacients que usen pròtesis corrents, controlades per senyals elèctrics dels músculs de la pell superficial del muñón. "Els pacients solament triguen entre 10 i 20 minutos a adaptar-se a ella", ha afirmat, en declaracions a EL MUNDO, Kianoush Nazarpour, director del projecte.
Segons les dades d'un estudi, cada any es diagnostiquen uns 150.000 casos de càncer de pell a Espanya.
En l'últim any es van produir 600 morts associades a un càncer cutani
Austràlia, gràcies a les campanyes de prevenció dutes a terme en les últimes dècades ha aconseguit reduir sensiblement la incidència d'aquests tumors.
Per la seva banda, el càncer cutani s'està convertint en una epidèmia hagut de principalment a tres factors: els canvis en els hàbits de vida, una major longevitat de la població i la major incidència en persones els defenses de les quals no funcionen correctament.
En l'últim any es van produir 600 morts associades a un càncer cutani
Els dermatólegs recorden que fins a un 80% dels casos de càncer de pell podrien reduir-se amb hàbits saludables des de la infància. La fotoprotecció, és un pilar fonamental de la prevenció.
Alguns dels consells de fotoprotecció són:
En Espanya es recomana una protecció solar de factor 30 durant tot l’any i de 50 en estiu.
Hi ha que la exposició en les hores centrals del dia.
El mal produit per l’exposició al sol es acumulatiu.
Les cremes solars no han d’utilitzar-se en menors de sis mesos.
Noah naix a Anglaterra gairebé sense massa encefàlica i condemnada a morir ràpid. Avui té quatre anys i comença a caminar i a parlar. Als pares els digueren que s’aprepararen per al pijor, que el xiquet tindria un futur horrible, es quedaria discapacitat mental i fisicament. L'espina bífida i la hidrocefàlia li havien deixat només un 2% de funció cerebral.
Les proves mostraven que en el cap de Noah hi havia més líquid que massa grisa, un cervell poc major que una taronja. Una rara anomalia que posava data de caducitat a l'existència del petit Noah, però no obstant això, als dos anys, estava assegut dret i jugant. I continuava progressant.
Avui, amb quatre anys cumplits, el miracle Noah continua desafiant a la ciència mèdica i el seu cas, per extraordinari, s'ha convertit en matèria d'estudi en universitats, hospitals i centres de recerca.
Quatre germans nord-americans, Helen, Irving, Petre i Lee Kahn, van morir després de complir 100 anys, aquest fet va demostrar que la espècie humana té la capacitat de sobreviure fins els 110 anys de forma saludable. El metge Nir Barzilai, director de l’ Institut per a l’Investigació de l’ Envelliment de l’ Escola de Medicina Albert Einstein, a Nova York diu que existeix un factor genètic i que la gent que és genèticament més petita, té més possibilitats de viure més temps que la gent que és més gran, la baixa cantitat de l’ hormona del creixement les protegeix de morir.
En aquests moments el doctor dirigeix un estudi per a investigar el material genètic de 670 persones que han viscut més de 100 anys. La hipòtesi de Barzilai, és que les enfermetats degudes a l’ envelliment poden ser atrasades.
Barzilai creu que la metformina, retrasara aquestes malalties, juntament amb altres metges van a fer un experiment, tractarà en agafar a 3000 persones entre 65 i 80 anys, la meitat prendran metformina i l’altra no ho farà. Aquest experiment tindrà un cost de 70 milions de dolars, si la metformina funciona la FDA obrirà més assatjos amb altres productes mèdics contra l’envelliment.
Un equip de sis estudiants de primer de Batxillerat de l'IES El Burg de les Fregues (Madrid) competirà en un concurs de l'Agència Espacial Europea (AEE) amb un projecte que és la construcció d'un satèl·lit amb les dimensions d'una llauna de refresc.
La llauna és llançada amb un globus i descendirà amb un paracaigudes i, en aquest descens, Cansat recollirà informació que s'utilitzarà per a diferents objectius i missions.
El projecte es dividix en dues missions; la missió principal, es mesurarà la temperatura i pressió de l'aire, i, en les secundàries, cada equip dissenyarà les seves pròpies missions, instal·lant equipament i modificant l'experiment per complir els objectius propis.
La competició final serà a Bremen (Alemanya) del 28 de juny al 2 de juliol i competiran 16 equips de països que col·laboren amb l'Agència Espacial Europea.
Hi ha manera d'alleujar la ressaca? La cosa va de cultures, a Espanya, el típic “pren-te una canyeta” és la cura més estesa. Encara que,no té gens de real. És per sentit comú bevent més alcohol, aconseguiràs retardar els símptomes unes hores, però acabaràs arribant a la deshidratació, al mal de cap, als marejos i fins i tot, les nàusees i els vòmits.
Ací van quatre alternatives:
1. Aigua i més aigua. Beure molta aigua quan aparega la ressaca.També ajuda, beure un got d'aigua entre copa i copa, així com un altre abans d'anar-se’n a dormir.
2. Ibuprofeno sí, paracetamol no. El prendre's la pastilla abans de ficar-se en el llit, pot funcionar; encara que l'ideal és fer-ho quan comencen els episodis de dolor.
3. Vitamines. Els sucs i la fruita atenuen els dolors que provoca una ressaca, perquè ajuden al fetge a metabolizar l'alcohol i a eliminar-lo el doble de ràpid. El suc de taronja és una opció ideal.
5. Deixa l’hamburguesa. Un altre dels símptomes de la ressaca es nota en l'aparell digestiu, mitjançant acidesa, vòmits…
Així que el tirar d'hamburguesa en un dia de ressaca no és aconsellable.Abans de beure sí convé ingerir molt de menjar, ja que contribueix a retardar la seua absorció. Menjar bastant abans de beure pot ser una bona acció.
Tecnologia de la UMA per a convertir el sol en l'energia del futur
Durant molts anys els científics porten investigant energies que no actuen com una amenaça per al nostre planeta. En concret la Universitat de Màlaga porta estudiant al Laboratori de Materials i Superfícies la manera de convertir el sol en l'energia del futur.
Ens explica que treballen amb fotossupercondensadores, aquestes permeten l'almacenament d'energia. A més també han observat que gràcies als materials nanoestructurats que utilitzen obtenen un sistema sense cables, per la solidesa i la transparència del material.
La Universitat abans d'arribar a l'estudi dels fotocondensadors ha passat per l'estudi de la cèl·lula fotovoltaica.
Aquest grup de treball també investiga la transformació d'energia química amb elèctrica a partir de ceràmica nanoestructurada que utilitza com a combustible l'hidrogen.
NOU SISTEMA PER A DETECTAR CONTAMINANTS EN L'AIGUA
Múltiples accions quotidianes com llavar-se les mans o prendre un fàrmac i després alliberar-lo a través de l'orina poden ser contaminants, ja que no es dissolen en les plantes d'aigües residuals sinó que passen al medi ambient.
Ho han fet introduint polímers (fan funció de contaminants) en una capa de cotó per a veure com actuen, i han descobert que es queden atrapats. Quan queden atrapats aquesta capa s'arruga i aleshores es trasllada a un contenidor.
Fins ara és el millor sistema per a atrapar contaminats. Proposen continuar investigant per a poder atrapar inclòs els contaminants més complexos com la sang.
LA CONTAMINACIÓ PER PARTÍCULES HA MATAT A 26.830 PERSONES A ESPANYA EN 10 ANYS
Segons una investigació dirigida per Julio Díaz, la contaminació de partícules en l'aire ha matat més de 20.000 persones en Espanya l'última dècada. L'OMS recomana que no es superen els 50 micrograms de partícules contaminants per metre cúbic. Però segons l'investigador hauríem de baixar aquesta xifra. A més, la majoria de ciutats entre 2000-2009 van superar aquesta quantitat.
La majoria de morts són causades per problemes respiratoris i cardiovasculars. Cada any moren aproximadament 2.683 persones per contaminació atmosfèrica, això sense tenir en compte l'ozó, el diòxid de nitrogen i el diòxid de sofre.
Algunes de les solucions propostes i portades a termes han estat, per exemple: la decisió de l'alcaldessa de Madrid de restringir el tràfic. Açò va ser una bona decisió encara que molt polèmica.
Científics de la NASA han proposat un projecte fet per Jim Green, per a facilitar les misions a Mart i poder en un futur habitar en ella.
Mart va tindre un camp magètic que protegia l'atmòsfera, fa molts millons d'anys aquesta va desapareixer, i va pasar de ser un lloc més calid i humit a un més fred i inhabitable.
Per superar aquest problema,Green i un panell d'investigadors suggerixen que per mitjà de la col·locació d'un escut de dipol magnètic en el punt Mars L1 Lagrange, es podria formar una magnetosfera artificial que comprendria tot el planeta, protegint-ho així del vent solar i la radiació.
Creien que era un plà fantàstic, pero ells no es resisitiren per continuar amb el projecte.
Per a provar esta idea, l'equip d'investigació va conduir una sèrie de simulacions usant el seu magnetosfera artificial proposta, per a veure quin seria l'efecte net. El que van veure va ser que si ho feren a gran escala a Mart, la seua atmòsfèra conseguiria un nou equilibri.
Com resultat, l'atmosfera de Mart naturalment s'espessiria amb el temps, la qual cosa conduiria a moltes noves possibilitats per a l'exploració i colonització humanes. També podria provocar una espècie d'efecte hivernacle, calfant l'atmòsera i fentque el gel d'aigua en les capes polars es derretixca, i provocar així una sèptima part dels oceans.
Vladivel Gopal i Masi Sadaiyan són dos homes de la Índia que a causa de la prohibició de l’exportació de pell de serp en el seu país, es guanyaven la vida capturant cobres i extraient el seu verí mortal per a vendre’l a laboratoris que produeixin antídots contra la seua picadura.
Ja fa dos setmanes que estan duent a terme la feina que “La Comisión de Conservación de la Pesca y la Vida Salvaje de Florida” els ha imposat. Els han contractat amb l’objectiu d’ajudar a combatre una invasió de pitons birmanes de llarga data. El problema de l'aparició de pitons en llibertat té el seu origen en el comerç de mascotes exòtiques, 1979. També es creu que l'assumpte es va agreujar el 1992 al destrossar el Huracà Andrew, un viver de serps pitó. Aquesta serp és capaç de matar i deglutir éssers humans, encara que això no ho fan si no se li provoca. En Florida no s’ha registrat cap cas.
El contracte és per a dos mesos i els caçadors cobraran $ 68,888. Les seves dues primeres setmanes van ser un èxit, van capturar 14 pitons i una d’elles de cinc metres aproximadament. Realment són dos homes verdaderament experts, ja que cacen sense cap tecnologia ni utensili, sols amb les seves pròpies mans.
A la fi s’ha descobert dos forats negres pròxims a la Via Lactea.
Els científics no s’hi donaven de que hi havia aquests dos forats negres pròxims, ja que estaven situats darrere d’un núvol de gas i pols. Però gràcies a un telescòpi molt potent anomenat NuSTAR, per fi han sigut descoberts.
La NASA denomina a aquests dos forats negres com els motors centrals dels nuclis galàctics actius.
