Curen a gossos paralítics

El títol impresiona, però més ho fa el mode en que ho han aconseguit els científics de la Facultat de Veterinària de Universitat de Cambridge i de l'MRCs Regenerative Medicine Centre (Regne Unit).
Els han injectactat a la medul·la espinal un cultiu de
cèl·lules procedent del seu musell.

Aquestes  cèl·lules olfactives envoltants (OEC) es troben a la part posterior de la cavitat nasal i són les úniques en què les fibres nervioses continuen creixent durant l'edat adulta.

L’experiment es va dur a terme amb 34 animals, als quals, a 23 es va injectar aquestes cèl·lules a la mèdul·la espinal  i al cap d’un mes la majoria dels gossos que van rebre el trasplantament van aconseguir una considerable millora que els permetia tornar a utilitzar les potes del darrere i coordinar-les, encara que cap va recuperar totalment la mobilitat.

Els investigadors estan sorpresos amb els bons resultats i creuen que aquesta tècnica els permetrà restablir els malalts de la mèdul·la espinal.

Notícia original

Altres:
Curen a un gos paralític
Gossos paralítics tornen a caminar

Vídeo:

Troben una galaxia en els orígens de l'univers

Uns astrònoms de la universitat d'Arizona han trobat una galàxia que es troba a 13.000 milions d'any llum .Algunes similituds mostren que el sistema solar es trobara mes lluny del qual no trobem ara de les galàxies i no hi haurà el mateix espai que hi ha hui de la vida en la terra .

Astrònoms de la NASA han anunciat que estan en condicions de predir amb certesa el pròxim esdeveniment còsmic important que afectarà la galàxia, el sol, i el sistema solar, la qual cosa la via làctia pot patir un canvi molt important, però els científics afirmen que a pesar que es moga no afectarà el planeta tierra i al sistema solar
van publicar unes dades en els quals deien que s'esta galàxia es considera com a galàxia infantil tenue,esta galàxia es va descobrir en l'estiu del 2011 va ser detectada gràcies als telescopis de Magallanes , la galàxia és dèbil i la van localitzar a causa de la llum emesa pel seu hidrogen ionitzat. Ho van aconseguir posant uns filtres de banda estreta en els infrarojos de la cambra del telescopi especial anomenat Spitzer y Hubble per a confirmar l'existència de la galàxia.
esta galàxia és anomenada galàxia andròmeda  i també coneguda com a Galàxia Espiral M31.

Noticia original

Noticia relacionada

video

Uns investigadors aconsegueixen que rates amb lesions medul·lars tornen a caminar.

Un equip de científics  Suïssos  van restaurar per complet el moviment de rates paralitzades per lesions a la medul·la espinal, en un estudi que podria arribar a utilitzar-se en persones amb lesions similars
En Suiza van aconseguir que les rates tornen a caminar gràcies a una teràpia a traves d'una estimulació electrica i química, no és una cura per a les ferides de la medul·la dels sers humans però si un abanç.
Aquesta medul·la de la rata fou partida en dos part, després intentaren repar-la així: van despertar el cervell de la medul·la espinal y amb la ajuda d'aquest arnes robotic van aconseguir que la rata puga caminar.
Amb el transcurs del temps aquestes rates podrien inclus correr.

Va ser un estudi esepcional que restaura les funcions motrius despres d'una paralisis. Les rates van rebre, d'una banda, un còctel farmacològic amb neurotransmissors  similars als que rep una medul·la i despres amb el arnes la van obligar a caminar amb les potes traseres.

Noticia original

Noticia relacionada

Video

 

Más vídeos en Antena3

Descobert esquelet complet d’un tapir fossilitzat a un llac volcànic català

L’equip del Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES)  ha descobert al jaciment del Camp dels Ninots en Caldeds de Malavella (Girona) els anomenats 'Tapirus arvernensis'  uns animals de fa 3,1 milions d’anys que s'han trobat fossilitzats a un llac format al cràter d'un volcà i que van morir asfixiats mentre bevien.
Aquestos animals, ara existents sols a Àsia i Centreamèrica i s’han trobat a un llac volcànic català el conjunt d’óssos complet.
Bruno Gómez, investigador de IPHES, afirma que és el tercer esquelet que troben a aquest jaciment; a altres llocs com França o Itàlia han trobat fòssils solts però mai l’esquelet al complet.
De l’últim tapir trobat es creu que era dona, adulta, 1’80 metres de llarg, 1’30 metres d’altura i deuria pesar uns 250k. abans es van trobar prop d’aquest dos exemplars més, un d’adult i l’altre més jove.
S’ha aplegat a la conclusió de que aquell llac, a dia d’avui ja sec, mesurava 600m de diàmetre format per el cràter d’un volcà actiu, per l’interior del qual fluia magma i amb la concentració de CO2 que finalment va sortir a l’exterior va matar als animals que anaven a beure, entre ells, els tapirs. Quan aquestos van morir van quedar sepultats per sediment rapidament i es el que va permetre que es conservaren; a més s’han trobat grans quantitats d’utensilis de pedra de caçadors i recol•lectors de fa uns 20000 anys, també s’ocultaven grans carnívors entre el bosc tan frondós que hi havia, on també s’han pogut trobar restes de l’existència de alzines, xops, nogueres...entre altres.

Noticia original

Notícies relacionades:

Vivia feia 3,1 milions d’anys a Girona 

Trobat l’esquelet complet d’un tapir

El tapir, el que sembla d’una altra época, d’un altre món.

“Paleorama en Red”

Vídeo relacionat:

Què és la Palenteologia?

El virus del papil•loma responsable d’un de cada quatre casos de càncer de gola

Un conjunt d’hospitals de Madrid s’han reunit al Congrés Europeu de Radioteràpia y Oncologia després d’analitzar 102 casos de càcers de gola amb resultats: 26.7% provocat per el papil•loma humà (VPH)  i la resta al consum excessiu de tabac i alcohol, per tant apleguem a la conclusió de que un de cada quatre càncers de gola son produïts per el VPH.
L’estudi també afirma que el nivell de virus del papil•loma és semblant al de altres països europeus, però inferior al de EEUU.
Segons Laura Cerezo, del Hospital Universitario La Princesa de Madrid http://www.madrid.org/cs/Satellite?pagename=HospitalLaPrincesa/Page/HPRI_home es degut a que les campanyes antitabac es van iniciar abans a Espanya, encara que el càncer de gola per VPH ha augmentat degut al sexe oral o parelles múltiples.
El càncer d’úter, sols donat en dones, el tumor provocat per VPH a la gola pot donar-se en ambdós sexe, incidint més als homes.
Segons la doctora, es desconeix si les vacunes per a previndre el càncer d`’úter en xiques d’entre 6 i 14 anys és eficaç per a aquestos casos.
En aquestos casos l’índex de curació al cap de 6 anys de tractament és d’un 54.6% i per a aquest fumadors i bevedors d’un 46.6%.


Noticia original

Noticies relacionades:

Tumor de gola
Principal causant del cáncer de boca
Què és el papiloma? 
Dos milions d’espanyoles infectades 
Papilomavirus/gràfic

Vídeo relacionat

Càncer de laringe: Una infermetat que calla:

L'obesitat pot ser una herència dels pares.

S'han trobat genomes on hi ha gens associats a la massa corporal, això vol dir que contenen característiques genètiques que augmenta el risc de patir obesitat.
Es van realitzar 48 estudis internacionals. En cada persona involucrada es van estudiar les seves característiques genètiques i es van identificar 32 zones del genoma que contenen gens relacionats amb l'IMC.
En algunes d'aquestes zones hi ha gens relacionats amb la diabetis i alguns també amb el control de la gana de menjar.
No obstant això, les 32 variacions només expliquen un 1'5% de les diferències que existeixen entre l'IMC de diferents persones.
Els investigadors calculen que encara hi ha 180 zones més on es troben més característiques relacionades amb l'IMC.

Noticia original.

Noticies relacionades:
-http://www.20minutos.es/noticia/1417470/0/dormir-mas-ayuda/contra-predisposicion-genetica/a-engordar/
-http://www.20minutos.es/noticia/1303096/0/relacion-genetica/depresion/obesidad/

Video:

El Cryosat-2 detecta grans variacions en l’espessor del gel a l’Àrtic

La Agencia Espacial Europea (ESA), ya fa dos anys entre octubre del 2010 i març del 2011, que va llançar el satèlit Croysat-2 amb la finalitat d’elaborar el primer mapa sobre la densitat del gel dels pols.
El director del Programa de Observación Terrestre de la ESA,  afirma no estar segur de si aquests resultats es deuen al canvi d’estació o al canvi climàtic; "La misión fundamental del satélite va a ser precisamente ésa: derterminar de qué manera el banco de hielo del Ártico responde al cambio climático".

El Croysat-2,  similar al llançat del 2005, consta d’un altímetre per a fer medicions molt precisses i orbita a uns 700km sobre la superficie de la Terra.
El director executiu del National Environment Research  afirma que el gèl de l’Àrtic ja és un fet que esta disminuint, de manera que, consideren al Croysat-2, el “guardián del hielo”.

Notícia original

Notícies relacionades:

Disminució de la grossor del gel de l’àrtic 

“Revista de l’aficionat a la metereologia”

El desgel de l’Àrtic aconsegueix el seu rècord històric 

Un satèlit per a estudiar el gel terrestre 

Primer mapa de la densitat del gel de l’Àrtic

Videos relacionats:

L’ós polar existeix des de fa 60000 anys

Després de diversos estudis genètics sobre l’ós polar (Ursus marítimus)  s’ha trobat que aquest animal existia ja des de ja fa 600.000 anys, per tant, indica que aquesta espècie ja esta especialitzada en viure en les condicions climàtiques de l’Àrtic, així que s’ha aplegat a la conclusió de que l’ós polar ha tingut més temps per a adaptar-se al seu entorn.
Explica la revista Science que l’ADN transmès de mares a cries sols conté una part reduïda de material genètic i segons aquesta poca quantitat de genoma, l’os seria un espècies nascuda fa 166.000 i 111.000 anys i per tant una ràpida adaptació.
Frank Hailer (del Centro de Investigación de la Biodiversidad y el Clima, en Frankfurt, Alemania) volia comprovar l’ADN nuclear –la resta d’ADN- que deia una altra cosa diferent, tant aquest ós com altres tipus, son més antics del que es creia. Segons informa també el CSIC  .
Investigadors asseguren que l’activitat humana accelera el canvi climàtic i que a l’Àrtic repercuteix molt amb les temperatures i la desaparició dels pols i com l’adaptació de l’ós polar es tan lenta es tem de la necessitat de més temps per a la seua adaptació que per tant, comportaria la seua extinció.
Com abans es creia que la seua evolució era tan sols entre 166000 i 111000 anys es suponia que l’espècie tenia gran capacitat d’adaptació, però ara, el fet de ser tan antiga la seua aparició suggereix que podria ser una espècie molt més sensible als canvis climàtics.

Noticia original

Noticies relacionades:

“El blog verde” L’os polar i la seua evolució
Com evolucionarà la vida de l’ós polar?
L’origen de l’ós polar

Vídeos relacionats:

SEPAREN AL CAP DE 7 MESOS A DUES NOIES SIAMESES.

Dues noies de 7 mesos, per fi han deixat d’estar unides.

Els resultava difícil fer vida cara a cara, fins que, l’hospital de Vall d’Hebron de Barcelona, José Luis Peiró, van aconseguir poder separar a aquestes dues noies siameses.

Van nàixer unides per l’abdòmen i tenien un sol fetge, és a dir, el compartien.

Aquesta operació, s’ha realitzat a Barcelona i ha sigut la primera vegada que fan aquest tipus d’operació.

Quan aquestes dues noies van arribar als 12kg, van decidir operar-les.

Digam que l’operació va tardar més o menys 7 hores, era una operació delicada però ha ixit bé.

L’operació estava composta per: cirugians pediàtrics i plàstics, anestesistes, obstetres, neonatòlegs i radiòlegs, infermers i personal auxiliar.

Les noies de 7 mesos ja fan vida normal i sols van a l’hospital per a fer-se revisions.

Aquests casos sols ocorren en 1 de cada 200.000 nois, en la majoria de casos els bessons comparteixen òrgans, i no tots poden ser salvats.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIES RELACIONADES

VIDEO

Clonen una planta després de 30.000 anys de congelació.

Aconsegueixen clonar una planta a partir dels teixits d'un fruit que ha estat congelat durant 30.000 anys a Sibèria en un cau d'esquirol.

Fa 30.000 anys havia un esquirol que, com els esquirols actuals, guardava fruits secs i llavors per als moments d'escassetat. Hi ha esquirols que excaven caus a terra, de vegades gelat. Dipositen una mica de palla i van aculando menjar. Allà en aquesta "cambra del tresor" l'esquirol de la nostra història va acumular fruits i llavors que en aquest Paleocè tardà no es va menjar, potser perquè va ser ella mateixa depredada abans per un altre animal. El cau i el seu contingut van acabar sent congelats per la glaciació.

L'esquirol fa temps que va desaparèixer però, molt més tard, uns investigadors russos van arribar a aquesta regió de nord-oest de Sibèria per explorar uns sediments depermafrost d'entre fa 30.000 i 32.000 anys, en les rodalies del riu Kolyma. En una de les excavacions van descobrir aquest tresor de llavors del passat.

Els sediments estaven cohesionats fermament entre si i farcits de gel, el que feia que fos impossible cap filtració aigua. D'aquesta manera es va crear una "càpsula del temps" totalment aïllada de la superfície durant més de 30.000 anys.

Aquesta càpsula del temps es situava a 38 metres sota la superfície sota capes de sediments que contenen ossos de grans animals, com els de mamuts, rinoceronts llanuts, bisons, cavalls i cérvols.

Stanislav Gubin, un dels autors de l'estudi, ha passat anys buscant caus d'esquirols en el permafrost siberià.

Aquest investigador i els seus companys d'equip es van portar les llavors al laboratori i, encara que ja no podien germinar, van aconseguir extreure teixits que van poder clonar i així fer reviure una planta després de res menys que 30.000. És la planta més vella a ser regenerada per aquesta tècnica o qualsevol altra. Els teixits biològics poden sobreviure, per tant, milers d'anys conservats en gel natural.

Aquest èxit demostra que el permafrost pot servir com a repositori natural d'antigues formes de vida i marca un rècord mundial en recuperació d'éssers del passat. A més dóna esperances que algun dia potser puguem tornar a veure els mamuts caminar sobre la Terra o vegem altres espècies animals i vegetals ja extintes.

L'exercici físic activa una classe de cèl·lules mare.

Un equip d'investigació ha determinat que hi ha un tipus de cèl • lula mare adulta present en el múscul que reacciona a l'exercici físic.

Aquest descobriment podria mostrar un vincle entre l'exercici físic i la salut muscular. Els resultats de la investigació podrien conduir a noves tècniques terapèutiques que facin servir aquestes cèl • lules per rehabilitar teixit muscular danyat o prevenir o remeiar la pèrdua de múscul provocada per l'envelliment.

El següent objectiu del grup de recerca és determinar si aquestes cèl • lules contribueixen a la disminució de massa muscular a mesura que la persona envelleix. Les dades preliminars suggereixen un declivi de les cèl • lules mare mesenquimàtiques en el múscul segons augmenta l'edat. L'equip espera desenvolupar una teràpia combinada, que utilitzi estratègies moleculars i tècniques basades en cèl • lules mare per impedir la pèrdua muscular associada a l'edat.

Encara que l'exercici físic és la millor estratègia per preservar el teixit muscular a mesura que envellim, no tothom pot fer exercici de la manera que seria desitjable. Les discapacitats poden limitar les oportunitats per fomentar el creixement muscular.

Una injecció de cèl•lules mare alleuja la progèria en rates

La progèria és aquella infermetat que es coneix com a l’envelliment prematur i fa que xiquets per exemple de 10 anys tinguen un aspecte i estat de salut d’un vell; no te ni tractament, ni cura i l’esperança de vida dels afectats és d’uns 14 anys i es dona en un de cada huit milions de naixements; publicat a: Natura Communications. Ara, amb una injecció a l’abdomen de cèl•lules mare de rates ha permès multiplicar per tres la seua supervivència.

La pràctica tracta d’injectar cèl•lules mare de rates joves i sanes a un amb progèria, i s’adonaren que vivien molt més fins a 66 dies, en quan per mitjana solen morir als 21 o 28 dies de edat.

El mecanisme d’aquestes cèl•lules no està clar, ja que l’idea de regeneració dels òrgans es va descartar.

Federico Pallardó, del Centro de Investigación Biomédica en Red para las Enfermedades Raras (Ciberer) opina que el treball és interessant.

Noticia original

Noticies relacionades:

Els mecanismes cel•lulars de l’envelliment

Què és la progeria?

El misteri de les cèl•lules mare contra l’envelliment

Vídeo relacionat:

Naix un altre bebè que salvarà al seu germà després d’una selecció genètica

Antonio pare, amb 28 anys i la seua dona Melania amb 27 anys, de Churriana de la Vega (Granada). Estan plens d’alegria perquè han tingut una filla i a més aquesta podrà salvar al seu germà que des de ja fa tres anys que li han diagnosticat aplàsia severa, que causa l’eliminació que generen la sang en la medul•la òssea.

Ara, ha nascut Estrella, el segon bebè nascut després d’una selecció genètica per a salvar al seu germà, Antonio. Aquesta xiqueta ha nascut en perfectes condicions i s’està a la espera que el transplantament siga un èxit, diu l’equip de la Unidad de Gestión Clínica de Genética, Reproducción y Medicina Fetal

Aquesta tècnica tracta d’implantar a la mare, després de la selecció genètica, embrions compatibles amb les de l’altre fill per a que el futur xiquet/a puga aportar cèl•lules mare en les que intentar curar l’infermetat.

Al 2008, aquesta unitat també va aconseguir que el seu fill nasquera lliure d’una infermetat hereditària i amb idèntic perfil de histocompatibilitat (HLA) mitjançant un transplantament de cordó umbilical.

Ara els pares afirmen que estan sofrint molt, i que desitgen veure als fills portant una vida normal.

Noticia original:

Noticies relacionades:

Curar amb un germà no és fácil

“He vivido para salvar a mis hijos”

Sanitat veta a una organització per negociar amb transplants de mèdul•la

Vídeo relacionat:

Seqüèncien per primera vegada part de l ’ADN d’un neandertal trobat a Catalunya

Barcelona (ACN); Dos arqueòlegs: Joan Daura i Montserrat Sanz, del Seminari d’Estudis i Investigacions Prehistòriques (SERP) de l’ Universitat de Barcelona (UB) per primera vegada han trobat part de l’ ADN d’un neandertal trobat a Catalunya. Més concretament, és una mandíbula localitzada a la cova del Gegant de Sitges, i que forma part d’un fòssil de 52.300 anys d’antiguitat.

S’afirma que el fòssil correspon a l’era dels neandertals perquè tots dos arqueòlegs han determinat 52 parelles de bases de processos de genètica de la mandíbula.

El fragment d ’ADN té les característiques genètiques comunes a altres fòssils neandertals trobats en altres ocasions; tots els resultats de l’ investigació han sigut publicats a la revista: Vertebrate Paleobiology and Paleoanthropology.

Aquesta investigació permetrà contribuir en altres sobre l’evolució de la població neandertal, gràcies a la comparació de la seqüenciació dels seus ADN i també permetran l’estudi i classificació de restes fòssils en un futur.

Noticia original:

Notícies relacionades:

Extensió de la noticia

Paleontologia

Escassetat de fòssils neandertals a Catalunya

Vídeo relacionat:

Diagnosticar la malària mitjançant el mòbil

La malària, una de les infermetats que provoca tantes morts i ara, amb noves tecnologies, tan sols amb un telèfon mòbil podem, mitjançant la prova d’avaluació d’una imatge, controlar els nivells de glucosa, detectar una infermetat en la pell...

Un nou cas, fet des de EEUU permet diagnosticar la malària amb un telèfon móvil, segons els creadors, investi

gadors de “Lifelens Project”, I ho detecta de manera rápida i precisa.

El funcionament de l’aplicació és el seguent; primer, en un marcador radioactiu al paràsit que la provoca, col•locar una gota de sang, seguidament, fer una foto d’aquesta tira amb un d’aquests telèfons intel•ligents que tenen unes xicotetes lents que permiteixen ampliar la fotografía fina a 360 vegades. Un software especial identifica les cèl•lules sanguínies i combrova si el pacient està infectat de malària. A més l’aplicació permet pujar les dades a Internet.

Aquest equip de creador

s- metges, ingeniers, disenyadors i especialistes en màrketing-han rebut diferents premis per la seva iniciativa com: “Usa Imagine Cup 2011” o “Harvard Pitch for a change” Alguns d’ells continuen estudiant o s’acaben de graduar. Segons dades de l’OMS, quasi la mitat de la población mundial està en risc de contraure la malaria, en continent més afectat, Africa, on l’enfermetat mata a un xiquet cada 45 segons.

Encara que en els últims anys s’han reduit molt els casos però la carencia d’accés a trataments-entre altres problemas-continuen fent-la enemiga de la salut a nivel mundial.

Noticia original:

Noticies relacionades:

L’avanç tecnològic permet diagnosticar la malària per el mòbil

FeSalud: fundación para eSalud:

Què és la malaria?

Vídeos relacionats:

Professor anglès ens ho explica

Què és la malaria?

Els diabètics deuen vigilar la seua salut bucodental.

Cuidar la salut de la boca es important per a tots, però per als diabètics encara més, segons adverteixen la Societat espanyola de Periodoncia (SEPA) i la Fundació de la Societat espanyola de diabetis (Fundació SED). La periodontitis pot iniciar o augmentar la resistència a la insulina igual que ho fa la diabetis.

Les dades en els diabètics son així:

Sols en la franja que va dels 35 als 44 anys = Un 85% presenta algun tipus d’infermetat bucodental. ( 59.8% gingivitis, 25,4% periodontitis).

David Herrera, professor titular de periodoncia a la universitat complutense de Madrid i vicepresident del SEPA, ha demostrat que les infermetats periodentals son més freqüents i solen estar mes avançats en diabètics respecte als no diabètics.

De tota manera els trastorns a les genives progressen més ràpidament en els pacients diabètics amb mal control de la glucèmia.

No tan sols s’ha observat que els pacients amb infermetats periodentals tenen diabetis tipus dos amb més freqüència que els individus amb les genives sanes, apart, la presencia de infermetats periodentals es correlaciona amb un pitjor control e la glucèmia en diabètics .

●Noticia original:

●Noticies relacionades:

●Video:

La pujada de setes al•lucinògenes preocupa als científics.

Algunes de les causes que expliquen la tendència en augment del consum de les noves drogues emergents es que son mes barates, més fàcils de obtindre i sense restriccions.

El ministeri de la Sanitat s’ha centrat aquesta vegada en l’estudi de la població més jove amb la publicació de un informe en que el recull que el 3,5% dels estudiants espanyols de entre 14 i 18 anys (76.000 joves) les ha provat alguna vegada en la vida

Entre les preferides estan els fongs al•lucinògens, la ketamina y el spice.

Els xics acumulen mes experiència que elles en aquest tema, i el consum que fan està associat a l’oci nocturn i discoteques.

A vegades aquestes drogues apareixen com a productes disfressats com per exemple, sals de bany, fem per a les plantes o incienso als que se’ls dona un ús diferent per al que van ser fabricades.

Els efectes que produeixen son tan diversos com el seu origen i composició, però, poden diferenciar-se per ser psicoestimulants, com derivats de depressors i al•lucinògens. Alguns que nomena Magí Farré son alteracions en la memòria, hiperactivitat del sistema nerviós central amb repercussió cardiovascular, problemes psiquiàtrics i fins i tot la mort.

L’informe senyala també, que baix els efectes d’aquestes substàncies es poden desenrotllar conductes agressives i de risc, com conduir de forma temerària o mantindre relacions sexuals sense protecció.

Accedir a aquestes drogues es senzill a través d’Internet, la Unió Europea ha identificat 600 pàgines on pots aconseguir d’aquestes, tan sols 600 de les mils que hi hauran.

●Notícia original:

●Noticies relacionades:

més a saber:

●Video:

2011, el desè any més càlid de la Terra des de 1850

Segons un informe publicat avui, 29 de Novembre de2011, per l’Organització Mundial de Meteorologia (OMM) presentat en la XVII (17) de la ONU sobre el Canvi Climàtic (COP17) en la ciutat sudafricana de Durban.

Segons càlculs de la OMM, durant 2011 (entre gener i octubre) la temperatura de l’aire en la superfície de la Terra i del mar es situava en uns 0.41ºC per damunt del registrat anual del període 1964-1850. “éste es, pues, el décimo año más cálido desde que comenzaron los registros en 1850”, ressalta el document.

A més, en els períodes 2002-2011 igual que 2011-2010 com la dècada amb 0.46 graus d’increment de temperatura. Al igual que el 2011 es rebel•la com el més càlid durant el fenomen meteorològic de La Niña (fase freda del cicle natural global del clima denominat anteriorment). El Niño-Oscilación del Sur (ENSO), i la seua fase càlida és El Niño.

Trobem diferents realitats reflectides a l’informe:

-Aquest any, al Pacífic tropical s’origina una intensa manifestació de La Niña, una de les més potents dels últims 60anys, associada a les sequíes de l’Àfrica oriental, illes Pacífic equatorial central… i crescudes sobrevingudes en el sud d’Àfrica, Austràlia oriental i el sud d’Àsia.

-“El cambio climático es real”, “las temperaturas seguirán subiendo” y “los 13 años más cálidos han tenido lugar, sin excepciones, durante los 15 años transcurridos desde 1997”,explica Jeremiah Lengoasa, el subsecretari general de la OMM.

-“La concentración de gases de efecto invernaderi en la atmosfera han alcanzado nuevos máximos […]”remarca Jerraud.

Tanmateix, les inundacions a nombroses parts del món en 2011, per exemple al gener en Brasil, on les riuades provocaren uns 900 morts.

S’aportaran noves dades a març, després de conèixer l’evolució de les temperatures en els següents mesos.

L’estudi de l’OMM es basa en dades procedents de xarxes d’estacions meteorològiques i climàtiques, com també de vaixells, boies i satèl•lits.

Noticia original

Notices relacionades:

- L’informe de l’OMM

-La Terra es calfa I la temperatura ja és rècord

Video:

Hi haurà vida a Mart?

Per a molts pot semblar que Mart siga un lloc inimaginable per a viure. Està pràcticament desprotegit de les radiacions solars per una atmosfera massa fina, un sòl replet de productes químics i l’aigua líquida, essencial per a l’existència de qualsevol criatura, bull i es congela ràpidament. Encara que poden haver algun tipus d’organismes que hagen pogut sobreviure.

L’objectiu de Mars Science Laboratory (MSL) és aclarir-ho. El 27 de novembre de 2011, la nova missió de la NASA ha llançat des de el Cabo Cañaveral (Florida) a bord d’un coet Atlas V. La nau, que conté el sofisticat rover “Curiosity”,el major vehicle que ha viatjat al planeta roig, realitza un viatge sense retorn de 570 milions de kilòmetres i quasi 9 mesos per a arribar fins a Mart, l’agost del 2012.

El “Curiosity” és molt potent i robust, amb uns 900kg, la seva tectologia és molt més superior que a les anteriors naus enviades a Mart en busca d’aigua, amb 6 rodes que li permet recorrer terrenys abruptes. També porta a bord equips espanyols: una antena i una estació de meteorologia aportada pel Centre d’Astrologia i proporciona dades vitals.

El destí d’aquest serà el cràter Gale, una depressió escollida per un centenar de científics, per el seu gran potencial biològic, científics creuen que en el passat podia haver estat cobert d’aigua. Desplegarà un arsenal de deu instruments científics: càmeres d’alta definició, làser per aplegar a l’interior de les roques, un braç de dos metres per a agafar fragments i analitzar-los al rover. “Es la màquina que cualquier científico especialista hubiera soñado” diuen responsables del Laboratorio de Propulsión a Chorro (JPL) de la NASA que participen al projecte.

L’ATERRATGE... serà delicat, s’utilitzarà una tècnica nova: un mòdul auxiliar de descens d’un coet que es descolgarà suaument el vehicle, subjectat amb corretges.

La duració de la missió serà d’un any marcià, és a dir, dos anys terrestres, però tot està validat per a funcionar tres vegades més, possiblement com els antics companys enviats anteriorment, que el “Curiosity” envie dades des de el planeta roig durant molt més temps que el previst.

Notícia original

Noticies relacionades:

"Curiosity, rumb a Mart”

Equips espanyols contribueixen amb la missió de Mart:

Vídeo:

COM SORGEIX EL VOLCÀ SUBMARÍ DEL HIERRO?

Des de el passat 23 d’octubre l’equip de científics de l’ Institut d’Oceanografia ( IEO, organisme públic d’investigació dependent del Ministeri de Ciència i Innovació) d

esarrollà una missió científica al Hierro on ha pogut comparar en imatges l’ abans i el després de l’aparició del volcà submarí.

Comparant l’ imatge del 1998, agafada per el buc d’Investigació Oceanogràfica Hespérides, i i la que esta feta de fa ben poc per Ramón Magalef, els actuals estudis ens permeten interpretar la vall submarina com a la traça d’una falla o fissura, al final de la qual s’ha produït l’erupció i la creació d’una nou volcà.

Altrament, gràcies a l’aconseguiment dels científics de recrear en vídeo el cràter del volcà es pot dir que te un diàmetre en la base de 700 metres, una altura de 100 metres i un cràter d’uns 120 metres d’ample. La seua base es troba a 300 metres de profunditat.

Aquesta imatge ens mostra un mòdul de topografia elaborat a partir de dades obtingudes en 1998 dins del programa “Zona Econòmica Exclusiva Espanyola” que dirigien l’ institut Hidrogràfic de la Marina (IHM) del Ministeri de Defensa i l’ Institut de

Oceanografia (IEO)

Aquesta imatge, mostra el volcà on el cercle indica la topografia del fons en aquest moment, que corresponia a un tàlveg submarí.

En aquesta imatge, captada el 23 d’octubre observem clarament l’edici volcànic de nova creació, també una llengua de magma, sortint del cràter i anant pendent avall seguint el curs de l’antiga vall.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIES RELACIONADES

L’evolució després de l’erupció

El tamany de la taca magmàtica

De vall submarina a volcà en erupció

VÍDEOS RELACIONATS: