Nova York estudia construir una gegantina barrera marina per a frenar les inundacions

Les autoritats dels Estats Unit estan estudian el fet de construir una barrera marina per a poder protegir la ciutat de desastres naturals acuatics com : inundacions ,tsunamis ,fortes pluges…


El projecte està pensat per un dels cossos de l'exèrcit el qual diu que col·locant aquesta barrera aquestos desastres aquàtics seran frenats per la gegant barrera per que aquests desastres cada vegada son més freqüents com a conseqüència al canvi climàtic.


Segons el diari The New York Times, es tracta de l'alternativa més radical de les plantejades per aquesta agència i el seu objectiu central és defensar a Nova York d'un nou Sandy, l'huracà que en 2012 va causar enormes destrosses a la ciutat i va deixar desenes de morts.



La seua construcció costaria uns 119.000 milions d'euros i portaria 25 anys, segons les estimacions del Cos d'Enginyers.


La barrera tindria quasi 10 quilòmetres de llarg i estaria composta per un sistema de comportes que, en tancar-se, serien capaces de frenar l'avanç de les aigües cap a la ciutat.

El pla proposa instal·lar la infraestructura en la part més exterior de la badia de Nova York, per la qual cosa aquesta seria invisible des de Manhattan i protegiria a milions de persones, a més de coneguts monuments com l'Estàtua de la Llibertat.


També es diu que hi ha un gran problema ja que quan hi han fortes pluges el sistema de alcantarillat es veu sobrepassat provocant que l’aigua que queda no puga anar fins als rius i acumularse en la ciutat.

La possibilitat de construir la infraestructura sembla, no obstant això, llunyana, perquè per a finançar-la haurien de posar-se d'acord la ciutat i l'estat de Nova York, la veïna Nova Jersey i el Congrés federal i, tots, aportar partides multimilionàries.


NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA

Noves proves apunten a que l'estrela mes propenca alberga un segon planeta.




Noves proves apunten que al sistema solar hi han molts exoplanetes que estan molt lluny ,per lo tant un estudi en 2016 a dit que hi han en la nostra estrela dita Próxima Centauri que alberga un exoplaneta .


En el pas del temps en èpoces anteriors investigadors hi van descobrir un nou planeta dit Próxima b que com està a 4 anys llum en aquests moments no s’ha diseñat nova tecnología suficient per aconseguir explorar aquest planeta ,però en el futur es diseñara nova tecnología més avansada per aconseguir explorar més aquests planetes com és el cas del proyecte Breakthrough Starsho.

Estudis posteriors exposen la gelada idea de que nous planetes de la nostra estrella no alberguen cap vida. Pero altres estudis determinen que es molt posible que si s’albergue vida .S’apunta que almenys la nostra estrela te almenys un nou planeta .


En 2017, es va descobrir al voltant de l'estrela Pròxima *Centauri un cinturó de material que suggeria que l'exoplaneta Pròxima b no estava sol. I aquest dimecres, un equip de científics en el qual participen investigadors espanyols aporta noves proves sobre la probable existència d'aqueix segon món que orbitaria l'astre més pròxim al Sol.

Es diu Pròxima c la qual es creu que es una superterra que té el doble de massa que la terra però inferior a grans planetes del sistema com Neptú i Urà.

Si es confirma la seua existència, alguna cosa que esperen fer amb futures observacions realitzades per *Gaia, la sonda de l'Agència Espacial Europea que escaneja la nostra galàxia per a fer un cens d'estreles, obtindran informació sobre com es formen els planetes de baixa massa al voltant d'estreles de baixa massa com a Pròxima *Centauri. Es tracta d'una nana roja amb una massa huit vegades inferior a la del Sol.


Per a realitzar aquest estudi, els científics van usar dades recollides durant 17 anys amb els telescopis que l'Observatori Europeu Austral (ESO) té a Xile. Aquestes observacions van revelar la presència d'un senyal amb un període de 5, 2 anys que és compatible amb l'existència d'un segon exoplaneta entorn de Pròxima *Centauri.









Pedro J un investigador astrofísic veu possible que alredededor de aquesta estrela veina hi han inclús més planetes.També diu que la capacitat de detectarlos es llimitada ja que la tècnica que utilitzen no és suficient .


"La tècnica que estem usant és la de les velocitats radials (o mètode Doppler) que consisteix a mesurar el moviment que produeix el planeta en la seua estrela quan l'orbita. Planetes xicotets i allunyats són molt difícils de detectar per aquesta tècnica.


NOTÍCIA ORIGINAL


Notícia Relacionada

El planeta que va sobreviure a la mort de la seua estrela

A 410 anys llum de la terra, un fragment rocós de poc més d'un quilòmetre de grandària sobreviu a la col·lisió amb una nana blanca. Es manté en òrbita sense caure sobre ella i. Al seu pas, va deixant una cua de gas com la dels cometes, creant un anell dins de l'entramat de residus circunestelares. Els científics creuen que este planetesimal (com s'anomena a estos cossos xicotets sòlids) no ha sucumbit encara a la força gravitacional de l'estrela perquè és molt dens i podria contindre metalls pesants, com a ferro i níquel.



noticia original

noticia relacionada 1

noticia relacionada 2

El dinosaurio que volaba con alas de murciélago

En la dècada de 1860, van trobar l'esquelet d'una estranya criatura sepultada allí des de fea 150 millons d'anys. Tenia garres afilades, mandíbules cobertes de dents i una llarga cua òssea, però ademés presentava plumes i ales. El biòlog Thomas Henry Huxley es va adonar de que l'animal, anomenat Archaeopteryx, posseia una estranya semblança amb xicotets dinosaures carnívors, com el Compsognathus.

Desenterrat per membres de l'Acadèmia China de Ciències, es tracta d'una espècie que va viure fa 163 millons d'anys i proporciona informació sobre els antecessors de las aus i de com la naturalesa va experimentar en diferents estructures anatòmques abans de conquestar la capacitat de volar.

Batejat com Ambopteryx longibrachium, el fòsil perteneix a la família dels escansoriopterígids. La troballa demostrava que aquestos animals no eren sols trepadors, si no que podien planejar o volar distàncies curtes gràcies a una estructura anatòmica mai abans vista en dinosaures.
Aquell animal va rebre el nom de Yi qi, que significa 'estranya ala'.

noticia original
noticia relacionada
video

200 VIRUS EN L’OCEÀ DESCOBERTS PER UNA EXPEDICIÓ AMB MAJOR QUANTITAT DEL QUE ESPERAVEN

Des de 1989, porta buscant les aigües el Seamaster, un goleta de 36 metres d’eslora. L’amo anomenat Peter Blake, el van assassinar uns pirates mentre explorava el delta del riu Amazones a l’any 2001. Des de que va morir, el nom de l’embarcació va cambiar el nom a Tara, on feien recorreguts pels oceans, capitanejada per un consorci de científics. Una de les seues misions era tindre una mostra d’aigua del mar i servir un testimoni ambiental.




A finals de juliol del 2006, salparen pel port francés Lorient amb destí a arribar al Àrtic. En total, les veles dels dos mastelers han fet 11 expedicions arreu de tot el món.

Matthew Sullivan, un microbiòleg de la Universitat Estatal de Ohio, va afirmar que el va sorprendre veure tant de virus pel mar. Aquest projecte ha recorregut tots el oceans del nostre planeta, però va prestar més atenció al Àrtic, ja que és molt més sensible al calentament global. Els investigadors agafaren diferents mostres d’aigua del mar a diferents profunditats, les filtraren i finalment les enviaren a 12 laboratoris del món. Apart de virus, també agafaren mostres de micro organismes marins, larves i ous de peix. Finalment, van encontrar 195,728 virus diferents, que fins ara havien encontrat 15.000 virus diferents.

Per classificar el virus hauries d’analitzar el seu genoma, però el problema seria que el virus es poden replicar i mesclar els seus gens. Sullivan i el colaboradors van tindre que revisar la metodologia en els anàlisis genètics per obtindre els resultats. També van tenir que enfrontar-se a aportar moltes dades que ja coneixien i seqüències genètiques i amb gens desconeguts, però tot açò els va permetre obtenir un nombre alt de virus desconeguts.




Una vegada classificades, els investigadors van descriure en un mapa que els virus s’organitzen en en cinc zones ecològiques segons la seua profunditat i temperatura: Àrtica, Antàrtica, epipelàgica tropical i temperada, mesopelàgica i batipelàgica.




Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Cientific rus planetja crear bebés modificats genéticament

Després de la creació en China de les dos primeres bebés geneticament modificades, el científic rus Denis Rebrikov planetja alterar el ADN de alguns embrions amb el SIDA amb l’objectiu d’estudiar i evitar la propagació del virus.


Denis té la intenció el gen CCR5, que es en part un dels gens que provoca l’entrada del virus al nostre organisme.


Encara que la idea no pareix tan negativa, les ferramentes que utilitzen encara creen diversos errors genètics i la comunitat cientifica no esta d’acord amb fer experiments d’aquest tipus amb persones.

Noticia original 

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

QUÈ ÉS UN ICTUS?

Un ictus es produeix quan el reg sanguini no arriba a qualsevol part del cervell. Després de l’Alzheimer, l’ictus és el segon motiu de la demència, i el primer motiu d’incapacitat permanent. S’ha arribat a considerar com a una de les causes de mort més principals als països més desenvolupats, i com a la tercera mort més freqüent en els adults després de la cardiopatia isquèmica i el càncer, segons l'OMS.

Existeix un risc de que patim un ictus, però tot depèn de l'edat, sexe, raça i dels antecedents familiars. El tabac, la hipertensió, el colesterol i altres factors també augmenten el risc de possible ictus. També es pot deduir aquesta patologia amb els sintomes que provoca. El primer pot ser la debilitat d’un costat de la cara, i la impossibilitat de moure-la. Un altre sintoma pot ser la pèrdua de força en un braç.

També hi han maneres de prevenir aquesta enfermetat. No fumar, controlar el consum d’alcohol, realitzar exercici i portar una dieta saludable ajuden a prevenir aquesta enfermetat. No obstant això, si sentim els símtomes anteriorment explicats, haurem d’intentar avisar a emergències, i una vegada allí ja es decidiria el que fer front a cada situació, per si fera falta la cirugía o no.


NOTÍCIA PRINCIPAL


NOTÍCIA RELACIONADA

VÍDEO:

A PARTIR DE QUE SETMANA PODEN SOBREVIURE ELS BEBÈS PREMATURS?

Un nadó sol néixer entre les 37 i 42 setmanes, però hi han moltes excepcions, ja siga per néixer més prompte o més tard. Però no tot és néixer, pot arribar a ser perillós néixer abans o després del termini normal de gestació.

Segons experts de la Societat Espanyola de Neonatologia després d’haver estudiat les taxes de supervivència a Espanya dels nadons, és molt perillós que el nadó no arribe fins a les 26 setmanes, i podria arribar a perillar la seva vida. Entre les 22 i les 25 setmanes es troba l'anomenat límit de viabilitat. El risc de que un nadó al néixer patisca alguna malaltia greu abans de les 23 setmanes és baix, i a partir de les 24 setmanes la probabilitat ja és molt baixa.

Aquesta és la taxa de supervivència per estat de gestació:

• A les 22 setmanes sobreviuen el 12,5% dels nens.

• A les 23 setmanes sobreviuen el 13,1% dels nens.

• A les 24 setmanes sobreviuen el 36,9% dels nens.

• A les 25 setmanes sobreviuen el 55,7% dels nens.

• A les 26 setmanes sobreviuen el 71,9% dels nens. 

No obstant això, els nens prematurs poden tenir en un futur seqüeles. Un considerable nombre de xiquets les pateixen com a conseqüència d'haver ixit abans del ventre de la mare.






NOTÍCIA ORIGINAL
NOTÍCIA RELACIONADA

VÍDEO:

L'acció de l'home posa contra les cordes a més d'un milió d'espècies

L'acció humana ha alterat el 75% de la superfície terrestre, els ecosistemes naturals s'han vist reduïts a la mitat i un milió d'espècies es troben en perill d'extinció.

Les accions humanes han alterat pràcticament tres quartes parts de la superfície terrestre. El 75% de consum d'aigua es destina també a la producció d'aliments. A la ramaderia i al consum de carn se li atribuïx fins al 25% de la superfície deforestada i el 18% de les emissions de CO2.

L´acció humana és ja palpable en el 55% de la superfície dels mars. El 33% dels recursos pesquers són explotats d'una manera insostenible. Un últim enemic, la contaminació per plàstics, afecta ja el 86% de les poblacions de tortugues, al 44% de les aus aquàtiques i al 43% dels mamífers marins.

La biomassa dels mamífers silvestres ha disminuït d'una manera alarmant fins a un 82%. Dos de cada cinc espècies d'amfibis estan en risc d'extinció, igual que el 10% de les espècies d'insectes, algunes d'elles responsables de la pol·linització de la plantes i vitals per a la producció d'aliments.

La naturalesa està en caiguda lliure. Estem usant els recursos del planeta més ràpid del que poden recuperar-se, i estem posant en perill nostre propi suport vital.

-Noticia original:

-Noticia 1

-Noticia 2

Aquest és l'animal més antic sobre la faç de la Terra: coneix a 'Dickinsonia'

Es van trobar molècules de greix (colesterol) dins d’un fòssil, i van confirmar que el Dickinsonia va habitar la terra fa 558 milions d’anys, així es va confirmar que era l’animal més antic del planeta.

Es sap que eren abundants fa milions d’anys abans del que pensavem. Aquesta criatura mesurava 1,4m de llarg, era ovalat i el seu cos estava dividit en segments similars a un conjunt de costelles.
Els científics van tardar 75 anys en averiguar quin tipus de criatura era questa. Va ser trobat al mar blanc, i estava amb molt bon estat de preservació. Pertany al període “Ediacárico”, i anterior al “Cámbrico”.

El problema que afrontaven els científics, era que en les pedres on estaven aquests animals (muntanyes Ediacara, prop de la ciutat australiana d'Adelaide), havien sigut erosionades. Un equip de científics ha enfocat l’estudi de l’animal cap a una criatura que pot enllaçar un món dominat per bacteris i el de grans animals.


Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Un nou ximpanzé ocult en l'ADN dels bonobos

 Fa 400.000 anys un tipus de primat hui desaparegut habitava les selves d'África central. Encara que mai s'han trobat fòssils d'este misteriós simi, sabem que va conviure amb ximpanzés i bonobos en les riberes del riu Congo i que va arribar a mesclar-se amb estos últims, deixant empremtes d'este encreuament en la seua herència genètica.

El gran riu africà hauria jugat un paper fonamental en l'evolució d'esta espècie, aïllant-la durant llargs períodes i permetent el pas franc en èpoques de sequera, la qual cosa va donar lloc a una posterior trobada entre ambdós espècies. Esta separació causada pel riu fa 3,5 milions d'anys explicaria l'aparició d'una població diferenciada.

. Buscar el rastre d'eixe simi ancestral en el genoma modern de bonobo pot revelar o conéixer esta població, com si es tractara d'un fòssil genóm.

De moment, els científics han aconseguit recompondre un 4,8% del total del genoma d'eixa nova població, la presència del qual en l'ADN del bonobo actual és de menys d'un 3%, la qual cosa no permet conéixer prácticament sobre ells.
Encara que l'escassetat d'informació, els científics sí que consideren que l'encreuament li podria haver atorgat avantatges evolutius els bonobos actuals.

-Noticia original:

-Noticia 1:

-Noticia 2:

El español que allarga la vida

El biòleg Álvaro Fernández va conseguir que els seus ratolins visqueren un 10% més i amb més salut. Només el 13% va patir un càncer, del 32% que és l'habitual

Ho va conseguir amb el sistema de reciclatge de les cèl·lules que consta que mitjançant una cèl·lula destrueix substàncies nocives i aprofita els seus components , serveix per a eliminar molècules defectuoses que sorgeixen de manera natural amb l'envelliment i suprimeix virus i microbis invasors.

L’equip de Álvaro Fernández amb cautela, suggereixen que aquest mecanisme podria ser "una manera efectiva i segura" de "fomentar l'esperança de vida amb salut dels mamífers". Però caldria intentar saltar el que separa els ratolins dels humans.

Aquest estudi ha avaluat els efectes de la mutació en el cor, en els ronyons i en altres òrgans, però no han rastrejat possibles impactes en el cervell dels ratolins, com pèrdues de memòria o problemes de cognició.

També hi ha científics que diuen que hi ha maneres senzilles d'augmentar aquest procés en les cèl·lules, sense haver de recorre a modificacions genètiques, tot i per a què és conegua l'autèntic invent per estendre la vida.


Notícia original
https://www.youtube.com/watch?v=CsBywiGdhwo
Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

L'ESA enviarà dues nines a la Lluna per mesurar la radiació en l'entorn lunar

 


Aquestes dues nines ( Helga i Zohar )seran els primers maniquins en viatjar fins a la Lluna , viatjaran com a passatgers simulats , mentre mesuraran les radiacions.

Les nines s'elaboraran amb materials que la densitat es semble als dels òrgans humans, de manera que la seua estructura s'assemble al cos de qualsevol individu .

També la nau viatjaran fins més de 5500 sensors per mesurar les radiacions dels raigs espacials que procedeixen de més enllà del Sistema Solar i la radiació que procedeix del Sol i que arriba fins al satèl·lit.

El fet d'elegir nines, i no ninots, és perquè el cos femení és per naturalesa més vulnerable a la radiació. Ja els viatges tripulats a la Lluna estan cada volta més prop , és important saber com s'adaptarà el cos humà .

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Sisme en Mart

Un sismògraf desplegat en Mart en el marc de la missió estadounidense InSight va registrar el 6 de abril el primer temblor en el planeta roig, va anunciar el dimarts la agencia espacial francesa CNES.

"Estaguérem mesos esperant el nostre primer sisme marcià", va anyadir el "pare" de este sismógraf francés SEIS, dipositat el 19 de desembre en Mart gràcies a un braç automàtic de la sonda InSight, que va arribar al planeta roig el 26 de novembre.

El seu objectiu és, mitjançant el registre de sismes, fer llum sobre la història de la formació de Mart succeïda fa milers de milions d'anys. Si bé la primera tremolor “marca el naixement oficial d'una nova disciplina: la sismologia marciana” este va ser massa dèbil per a proveir dades útils sobre l'interior del planeta. Segons els científics encara cal confirmar que el sisme es va registrar en l'interior del planeta i que no va ser efecte del vent o d'altres fonts de soroll.

 Notícia original 

Noticies relacionades:

Notícia 1

Notícia 2

Vídeo:

Registren el primer terratrèmol en Mart

La NASA ha trobat una grabació sobre un terratrèmol en Mart. El 6 d’abril el sismòmetre va registrar una sèrie d’udols, grunyits i sons diversos. El grunyit és el so que es considera un terratrèmol. És la primera grabació feta en Mart segons els científics.
El SEIS detectava so de fons, però finalment ha trobat el que els científics buscàven.

La grabació dura uns 40 segons. Comença en un dèbil aullit i acaba en la vibració del posible terratrèmol. Hi ha un soroll fort al final de la gravació però és el braç de la màquina menejant-se.

Mart no té sismes causats pel desplaçament de les plaques tectòniques com en la Terra, però si té xicotets terratrèmols, cruixits i sorolls causats quan es gela i es contrau.

Els científics esperen que les dades de la nau InSight finalment revelen l'estructura interna del planeta, inclòs la grandària i la densitat de la seua corfa, manto i nucli, com fluïx la calor a través del planeta i inclús si pot haver-hi aigua en l'interior.

NOTICIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

VÍDEO

L'ADN revela a una nova espècie de ximpanzé extint

Fa uns 450.000 anys una espècie de ximpanzés va creuar el caudalós riu Congo, es va trobar amb els bonobos i ambdues tingueren sexe i fills fèrtils.
Els bonobos actuals porten en la seua genoma al voltant d'un 1% de l'ADN d'aquella espècie de ximpanzé que es va extinguir. Són similars, però molt més antics.

"Aquesta és la primera vegada que es descobreix un encreuament entre espècies en altre gènere que no siga l'humà”, ressalta Tomás Marqués-Bonet, genetista de l'institut de Biologia Evolutiva de Barcelona. “ Fins ara ha segut impossible saber si la diversitat d'espècies i formes són exclussives del llinatge humà o també va succeir en altres homínids”, ressalta.



El traball ha analitzat el gènoma de 59 ximpanzés i 10 bonobos. Aquestos dos viuen separats pel riu Congo i han evolucionat aïllats durant 1,5 millons d'anys. Els ximpanzés són més grans i violents i els bonobos més lleugers i pacífics.

Els autors especulen que el ximpanzé “fantasma” va poder passar-li al bonobo gens que reforçaren un sistema inmune i van permetre adaptar-se al consum de diferents aliments.

notícia original
notícia relacionada 1
notícia relacionada 2
vídeo