Una expedició va identificar 200.000 patògens nous en el mar, son ja tants virus a l'oceà que si els posarem tots en fila poden arribar a les 60 galaxies mes cercanes de la quantitat que hi han. Son els éssers vius que mes viuen en el mar i també són uns dels més desconeguts.
Avui un equip de científics a publicat un catàleg de virus on hi han 200.000 espècies no conegudes fins hui. Aquests virus son deu vegades mes nombrosos que els microbis del placton i en els oceans hi han 1.000.000.000.000.000.000.000.000.000.000. Però degut al seu xicotet tamany sols ocupen els 5% de tota la massa viva.
Aquesta expedició que es va dur entre el 2009 i 2013 va identificar 12 voltes mes virus que els identificats fins ara, les zones on més virus hi han és a l'oceà Antàrtic, Artic, les aigües superficials i les temperades als tropics.
És conegut que el microbioma, la comunitat de bacteris que resideix a l'intestí, afecta la salut. Per exemple, malalties com l'obesitat s'han associat amb la composició de la dieta però també amb el microbioma.
En un estudi publicat a 'PLOS Biology', aquest equip de neurocientífics va identificar per primera vegada dues espècies de bacteris que tindrien un impacte directe en les decisions dietètiques dels animals. Els investigadors van utilitzar com a model experimental a la mosca de la fruita, 'Drosophila melanogaster', un insecte amb el qual és possible establir analogies en relació a l'organisme humà, per disseccionar la complexa interacció entre la dieta i els microbis i el seu efecte sobre la preferència d'aliments.
Els resultats van superar les expectatives dels investigadors: dues espècies bacterianes específiques, Acetobacter pomorum i Lactobacilli, podrien reprimir l'augment de gana de proteïnes en les mosques alimentades amb productes que no tenien aminoàcids essencials.
En canvi, els bacteris intestinals "semblen induir un canvi metabòlic que actua directament sobre el cervell i el cos, imitant un estat de sacietat de proteïnes", assegura. D'aquesta manera, el treball mostra no només que els bacteris intestinals actuarien sobre el cervell per modular l'elecció d'aliments, sinó que també que podrien fer-ho utilitzant un nou mecanisme desconegut. Seran necessàries més investigacions per aprofundir en aquest sentit.
Una anàlisi, gràcies als avanços recents de la genòmica, demostra que el nostre ADN conté 145 gens d'origen microbià. I són importants.També es va examinar el genoma d'altres espècies donant-nos una àmplia perspectiva al llarg de l'evolució demostrant que la donació de gens per altres espècies (transferència horitzontal) és comuna en els animals, i que dóna lloc a desenes o centenars de gens d'origen microbià actius en segons quina espècie.
Els gens importats dels bacteris i altres microbis cobreixen funcions que no semblen triades a l'atzar: la gran majoria tenen relació amb el metabolisme permetent l'adaptació de cada espècie al seu entorn local, la qual cosa requereix sovint noves aptituds metabòliques. Ací és on els gens importats dels bacteris poden ser imprescindibles.
En la nostra espècie, els investigadors han confirmat 17 gens que ja eren sospitosos de procedència estrangera, i han identificat 128 addicionals. Un d'ells és el gen ABO responsable del grup sanguini. Les transferències genètiques van ocórrer abans que evolucionara l'espècie humana, i moltes d'elles abans de l'aparició dels primats.
Els bacteris s'intercanvien gens amb tal eficàcia que més del 80% dels gens bacterians han estat implicats en algun moment de l'evolució en un intercanvi entre espècies.
Aquest estudi mostra l'amplitud amb que la transferència horitzontal de gens ocorre en els animals, inclosos els humans, donant lloc a centenars de gens forans actius que contribueixen a l'evolució de molts animals.
Els donants de gens no són solament bacteris, sinó també protistes i virus. També hi ha alguns gens procedents de fongs.
Estem acostumats a veure als bacteris com un enemic, però també són part bàsica del nostre funcionament.
Uns científics han descobert a Groenlàndia que, a mesura que els microbis s'activen en el permafrost poden augmentar la taxa de pèrdua d’aquesta, degut a que produeixen calor.
El sòl i la roca no es descongelen a algunes latituds septentrionals, açó produeix que el material orgànic de les plantes que moren mai tinga l'oportunitat de descompondres. Els científics han estat preocupats per l'impacte de l'escalfament global en aquestes regions, ja que si les temperatures al nord creixen prou com per fondre el permafrost, és probable que vegem un gran augment en el diòxid de carboni.
Una simulació va mostrar que a mesura que augmenten les temperatures globals, es produeix un bucle de retroalimentació a les zones de permafrost. La calor que fusiona el permafrost aplana el camí perquè els microbis descomponguin material orgànic, que produeix calor addicional i que accelera el procés fins que tot el material en el permafrost s'hagi fos i descompost, alliberant grans quantitats de carboni en l'aire molt abans del que els models anteriors havien predit.
Aquests estudis realitzats a la ARS recolzen la prioritat de la USDA d'assegurar la seguretat alimentària. ARSés l'agència principal d'investigacions científiques del USDA.
En un projecte van utilitzar mostres dels fems de sis exemplars de bestiar boví per identificar un joc clau de grups de bacteris gastrointestinals. També vaobservar que tot el bestiar boví, tant el lleter com el no lleter, consumia la mateixa dieta, eren de la mateixa raça, tenien el mateix sexe i la mateixa edat.
En un altre estudi van estudiar com la dieta del bestiar afecta el transport depatògensen l'escorriment de camps agrícoles amb el fem. Van nombrar dos tipus de fem amb conreu convencional en tres diferents taxes: una quantitat suficient per satisfer les necessitats de nutrients per als cultius, per proveir els nutrients per dos anys i per proveir els nutrients per quatre anys.
