Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris blascopratsm. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris blascopratsm. Mostrar tots els missatges

dijous, 25 d’agost del 2011

El tabaquisme passiu produeix pèrdua d'audició

Es coneix de fa anys que les persones que fumen freqüentment tenen alts riscos de patir una pèrdua d’audició, però recentment s’ha descobert que els fumadors passius també tenen un risc prou major de patir aquesta pèrdua front a aquelles persones que no solen exposar-se al fum del tabac. Concretament i segons els doctors de l’estudi, entre adolescents el risc es quasi doble.



Els investigadors han arribat a aquesta conclusió mitjançant un estudi en el que varen participar més de 1.500 adolescents d’entre 12 i 19 anys. En aquells que es va assegurar mitjançant proves mèdiques que eren fumadors passius, es va reconèixer una certa dificultat per a detectar freqüències entre la quinta i l’octava octava de l’espectre d’audició, en les quals s’inclou la correcta comprensió de la parla i el to de veu. Són problemes que els doctors associen amb el tipus de pèrdua d’audició neurosensorial (explicat al video de baix), relacionants amb l’oïda mitjana (on es troba la còclea) i el qual sol aparèixer a mesura que envellim.







Com a dada alertadora, a països més desenvolupats com Estats Units, més del 50% de la població infantil està respirant constantment fum de tabac, convertint-se així en fumadors passius desde ben menuts, fet que segons l’estudi podria desenvolupar en un futur una cadena de casos de pèrdua d’audició anticipada.





Problemes i malalties com aquesta són les que van sumant-se a la llista negra d’efectes per tabaquisme passiu, entre les quals les més comuns i mortals estan les malalties cardiovasculars i el càncer de pulmó i del sistema faringe-laringe, el qual a la seua volta dona lloc a malaties otorrinolaringològiques (més propenses en xiquets) ja que les vies respiratòries nasals estan connectades amb el canal auditiu, fet que dóna fundaments raonables als resultats d’aquest estudi.





-Notícia original



Noticies relacionades:

-Més estudis que comproben aquest fet

-Evitar altres tipus de pèrdua d'audició és possible

dimecres, 24 d’agost del 2011

Com es controla la formació de microtúbuls

Una sèrie d’investigadors ha descobert un nou mecanisme biproteïc que podria explicar com es forma la red de microtúbuls que apareix a les cèl•lules embrionàries en procés de mitosi.



Aquests microtúbuls són una mena d’estructura interna cel•lular que, entre altres funcions, s’encarrega de transportar les substàncies o orgànuls que passen per l’interior de la cèl•lula. A banda, també influeixen en el sector endocrí i digestiu ja que moltes hormones reguladores d’aquestos sistemes depenen dels microtúbuls.

Però cal destacar la funció que s'ha revisat per a desenvolupar aquest estudi: la divisió cel·lular (de la qual es pot veure una grabació a temps real al següent vídeo).







Se sap que tenen moltes funcions importants, però més bé se sap poc sobre el mecanisme que controla la seua forma de repartir-se i organitzar-se per les cèl•lules. No obstant, un investigador en biologia molecular ha descobert el mecanisme que “selecciona” l’especialització de cada cèl•lula i explica que la formació de microtúbuls es regula mitjançant dos proteïnes: la Spastina, que talla els microtúbuls en un punt concret formant així un lloc d’anclatge, i un altra anomenada Pio, que s’encarrega d’unir els segments retallats a un nou punt d’anclatge corresponent, permetent així un ordre i direcció de formació dels microtúbuls.





L’estudi s’ha realitzat amb embrions de Drosophila melanogaster (mosca de la que es coneix que compartim un 50% de les seqüències proteiques), i els seus resultats podrien aprofitar per comprendre com es reorganitzen les cèl•lules per especialitzar-se en cada funció que les corresponga. Els investigadors afirmen que aquesta teoria també aprofita per als vertebrats en general.







A la foto de l'esquerre es pot apreciar el conjunt de nuclis cel·lulars d'aquest organisme (en blau) i la formació de microtúbuls (en verd) que els uneix donant lloc a les seues cèl·lules embrionàries.







-Notícia original



Noticies relacionades:

-Trataments anticancerígens a base d'inhibir la producció de microtúbuls

-Una nova proteïna clau que estabilitza els microtúbuls per previndre Alzheimer

Identifiquen un nou gen responsable de l'autofagia en cèl·lules

Es ben sabut que les cèl•lules utilitzen un sistema de recanvi dels seus components cel•lulars per a eliminar aquells que són defectuosos o bé ja no són necessaris, digerint-los al seu propi interior i expulsant-los posteriorment per exocitosi. Aquest procés es coneix com a autofagia.





(representació de com ocorre a l'interior de la cèl·lula)





Doncs bé, uns investigadors de medicina molecular han identificat recentment un gen que pot arribar a millorar aquest procés.



Amb el pas del temps s’ha demostrat que a aquest procés s’associen moltes malalties greus, com són la formació i progressió de càncers, patologíes neurodegeneratives, certes infeccions o l’envelliment. Són problemes de salut que sorgeixen quan per exemple una cèl•lula acumula un excés de proteïnes que acaba degenerant-la degut a que aquesta no fa una correcta autofagia per expulsar-les. Però, segons aquest estudi, és possible que en un futur s’utilitzen terapies o fàrmacs que modifiquen aquest procés amb el fi de potenciar-lo en aquelles cèl•lules que ho necessiten i alleugerar així les malalties. No obstant, encara falta profunditzar en el seu funcionament per a descobrir com actua en cada malaltia i poder treballar-la així amb seguritat.



Pel moment es coneix que una proteïna anomenada DOR és responsable de les primeres etapes de l’autofagia, ja que facilita la formació d’autofagosomes, uns orgànuls que capturen les parts intracel•lulars inservibles o perjudicials i que al unir-se amb els lisosomes formen els autolisosomes, els òrganuls definitus responsables d’eliminar aquestes parts defectuoses (procés que s'explica al video d'abans).





El fet s’ha descobert mitjançant un experiment amb la famosa mosca de la fruta, on al faltar el gen que codifica la DOR, s’inhibia la capacitat d’autofagia de les seues cèl•lules. Els investigadors continuen amb l’estudi i pretenen descobrir altres proteïnes associades amb la fagocitosi per a poder fer terapies segures en un futur.





Representació gràfica de com actua la DOR (en roig) junt a la proteïna LC3 (en verd) per a produir els autofagosomes que ixen del nucli de la cèl·lula (en blau).





-Notícia original



Noticies relacionades:

-S'aconsegueix que les cèl·lules cancerígenes s'autodestruisquen modificant patrons d'autofagia i apoptosi

-El malfuncionament de l'autofagia podria ser causa del vertígen

dimarts, 23 d’agost del 2011

Sols el 20% dels aliments considerats nutricionalment beneficiosos ho són realment

Avui en dia tots coneguem els beneficis que ens aporten certs aliments com el iogurt, i no dubtem de les vitamines, minerals i altres nutrients de valor que aquestos porten ja que ho posa a l’etiqueta del producte o simplement perque ho ha dit un anunci, però molts d’aquestos aliments no passen per cap estudi científic que realment aprove com a verdaders aquestos beneficis.





Per ser exactes, en un estudi del 2008 un grup d’experts varen reçercar informació sobre un total de 2.758 aliments funcionals i van concluir en que sols un 20% dels productes que es venen a Europa aporten realment els beneficis que s’anomenen al intentar vendre-los. A dia de hui, encara queden per investigar 1.548 d’aquestes solicituts, i es coneix que altres 331 es varen rebutjar directament durant l’estudi. S’espera per part dels investigadors que aquestes dades servixquen per a que el govern de cada país regule la venta d’aquestos productes i per a tindre als consumidors més alertats sobre quins deuen comprar a l’hora de buscar-los.





I es que les industries, amb fi econòmic més que per la salut de les persones, tracten de crear aliments o dietes específiques que “ajuden” a conseguir un objectiu concret, mitjançant tòpics com per exemple són l’eficàçia de la fibra al trànsit intestinal, els beneficis dels àcids grassos al sistema cardiovascular, els efectes de la creatina per a un major rendiment físic, etc. I en el procés, molts utilitzen missatges directes per captar l’atenció del consumidor, típics com “energia”, “vitalitat”, “antioxidant”, etc. No hem de dixar-se convènçer tan fàcilment i fixar-se abans en aquells productes dels que tingam evidències palpables de que realment aporten els beneficis que diuen tenir.







Al següent video podem escoltar a un expert parlar sobre la publicitat enganyosa per la qual passem quasi a diari al comprar qualsevol aliment específic, ja que no podem saber cert si el producte conté el que realment anuncia i moltes voltes no ocorre així:









-Notícia original



Noticies relacionades:

-La famosa dieta Dukan no compleix les supervisions mèdiques segons alguns experts

-El conflicte entre la publicitat i els avals científics

El sedentarisme redueix l'esperança de vida

Segons resultats d’una investigació recent s’ha descobert que el sedentarisme diari amb un màxim d’inactivitat física d’unes 6 hores seguides (evidentment sense comptar les hores de son), redueix aproximadament 5 anys de l’esperança de vida de la persona. Així com el tabaquisme, aquest també és un conegut factor de risc per a la salut, ja que una vida sedentària porta a majors probabilitats de patir riscos mortals, tals com infarts de miocardi, ictus cerebrals i altres com s'explica a aquesta image:





Per a fer a l’estudi, els investigadors analitzaren les hores que aquestes persones passaven front al televisor o front al ordinador, ja que és una “rutina” que quasi tota la gent segueix en algún moment del dia i el fet de comptar el temps que una persona para front a una pantalla resulta una tasca prou fàcil com a anàlisi de dades relacionades amb el sedentarisme.

Concretament, l’estudi es va realitzar sobre població australiana entre els anys 1999 i 2000, on van participar més d’11.000 persones, totes majors de 25 anys, a les quals els preguntaren quantes hores havien passat vegent la televisió o videos durant la setmana anterior.



Al 2008, els responsables de l’anàlisi van crear una mena d’escala de risc en relació als resultats obtinguts de les respostes de la gent analitzada, i van concluir en la següent relació: aquelles persones que arribaven a passar 6 o més hores front a una pantalla com a temps d’oci viuran uns 5 anys menys front a aquelles persones que no utilitzen el seu temps d’oci en activitats passives.

Per tant, es ací on la necessitat d’activitat física diaria es veu novament defensada per bases científiques raonables.



També caldria destacar que encara que l'estudi es va fer en persones majors de 25 anys, les que més perjudicades podrien resultar són xiquets i adolescents, ja que són un sector de la població que cada vegada és veu més afectat per aquest tipus de sedentarisme; ja siga per vore la televisió, per jugar amb videojocs, per utilitzar l'ordinador per a contingut multimedia o chatejar, etc. o altres típiques rutines com les que apareixen a la notícia del següent video:







-Notícia original



Noticies relacionades:

-Espanya, el país amb la juventut més sedentària

-Solucions interactives com la "Wii" per a combatir el sedentarisme

divendres, 19 d’agost del 2011

El consum d'oli d'oliva redueix els riscos de patir ictus cerebrals

Aquest estudi ha concluit en que deuria recomanar-se a la gent major de 65 anys un nou grup d’aliments per protegir-los davant aquest tipus de accidents vasculars cerebrals, ja que és un fet prou comú entre aquest sector de la població. Segons una doctora d’una universitat francesa de la Salut, l’oli resultaria la forma més barata i fàcil de promoure aquesta nova forma d’alimentació ja que a la majoria de paisos és un producte amb fàcil accés per a la població, i a banda dels seus coneguts beneficis (molts anomenats al següent video), resulta que també és un bon aliment per previndre apoplejies.







En la investigació es van revisar els historials mèdics de 7.625 persones del sector de la tercera edat en tres ciutats de França. De totes aquestes persones ningú havia patit abans cap indici d’apoplejia i es coneix que utilitzaven quasi únicament oli d’oliva verge extra degut a que aquest tipus d’oli representa el 98% del total disponible a França.



L’estudi demanava que els participants classificaren l’ús que feien de l’oli segons tres opcions: “No utilitzat”, “Ús moderat” i “Ús intensiu”. Uns 5 anys després, s’havien registrat 148 casos de vessaments cerebrals i era hora d’analitzar les dades i considerar-les.



Observant altres factors de risc que afectaven a les probabilitats de patir apoplejies en les persones de l’estudi, després es van comparar dades sobre l’ús que hi feien de l’oli i els investigadors van arribar a la següent conclusió: aquelles persones que feien un “Ús intensiu” de l’oli d’oliva, tenien un 41% menys de probabilitats de patir vessaments cerebrals front a aquelles persones que no l’utilitzaven a la seua dieta.







-Notícia original



Noticies relacionades:

-No es coneix suficientment entre la població les diferències de qualitat entre diferents tipus d'olis

-La Dieta Mediterrània, l'ús d'oli d'oliva i els seus beneficis cardiovasculars

dijous, 18 d’agost del 2011

Una correcta combinació d'aliments per a un major benefici

La digestió i descomposició dels aliments a l'estòmac dóna lloc a l'obtenció d'energia, però és un mecanisme que depén de l’ordre en que els aliments van dipositant-se a l’aparell digestiu, ja que aquest utilitza uns sucs gàstrics que, segons el tipus d’aliment al que s’han d’exposar, poden ser àcids o bàsics.



Al següent video és pot vore que aquestos sucs es segreguen just abans d'arribar a l'estòmac, a banda d'una visió més completa de la digestió.







Per exemple, en un sopar, primer ingerim una peça de carn magra amb molta proteína i el nostre aparell digestiu utilitza un suc gàstric àcid per descomposar els seus nutrients. Si de segon plat ingerim una creïlla bullida, la qual per ser descomposada necessita un suc gàstric bàsic, al haver-hi sucs dels dos tipus a l’estòmac, aquest segrega més àcid per a neutralitzar la reacció de descomposició i per tant els aliments necessiten més temps i energia per a ser digerits.

I si ingerim algun aliment que no es descomposa correctament, aquest fermenta a l’estòmac creant toxines i posteriors malalties.



Per evitar açó, cal tenir en compte dos factors a l’hora d’alimentar-se:

-el primer, cal saber que gran part de la digestió té lloc a la nostra boca, ja que els aliments que arriben a l’estòmac que han passat prèviament per una correcta salivació i trituració a la nostra boca es descomposen més fàcilment al nostre estòmac. Es recomana que cada peça de menjar que ingerim deuria mastegar-se almenys unes 15 vegades.

-el segon, combinar incorrectament els aliments dificulta l’absorció de nutrients i els processos d’eliminació, donant lloc a possibles talls de digestió. Cal combinar-los correctament per a evitar aquestos mals i obtenir així la màxima energia possible en cada aliment.





Alguns consells sobre com s’han de combinar els aliments:



Les proteïnes combinen bé amb les verdures, mentre que no ho fan amb les fècules, almidons, sucres, greixos o proteines de diferents orígens.





Els carbohidrats cal combinar-los entre sí o amb verdures, i no amb sucres o proteïnes.

La fruta cal ingerir-la una mitja hora abans de cada menjar i mai immediatament després (com es sol fer). També s'ha d'evitar mesclar fruta dolça amb fruta àcida.

I menjar qualsevol postre després de dinar o sopar també és un fet prou típic entre la població, però també es perjudicial ja que solen contenir sucres que acaben fermentant el que hem menjat prèviament.





-Notícia original



Noticies relacionades:

-Una clasificació més diversa sobre aliments i una tabla de combinació més completa

-Més detalls sobre combinació tròfica

dimecres, 17 d’agost del 2011

La zona del cervell on es forma la por

La por és una emoció que les persones compartim amb la resta d’animals que també presenten característiques psicosocials, ja que es coneix com a un mecanisme natural de defensa que ens permet sobreviure front a perills recognoscibles. La diferencia entre humans i animals es que nosaltres no sols s’espantem front a causes reals, ja que també sentim por de causes creades per la nostra ment o subconscient i per tant no tots sentim la mateixa por per mateixes causes.

Un punt curiós a estudiar, és l’orige d’aquesta emoció.



Al nostre cervell tenim una glàndula anomenada amígdala, on es processa una part important de la informació que recibim del nostre entorn; olors, sorolls, imatges, etc. Aquesta glàndula està directament connectada amb la mèdula espinal ja que el seu objectiu és fer-mos reaccionar immediatament davant un perill extern sense que la part racional del cervell intervinga, és a dir, dóna lloc als instints naturals.



Al següent video podem presenciar un curiosa història relacionada amb la funció d'aquesta glàndula:







Així doncs, aquesta informació exterior és instantàniament enviada desde l’amígdala fins a l’hipotàlem, on s’allibera el cortisol en conseqüència, l’hormona del conegut estrés. És aleshores quan començem a patir tots els símptomes propis de la por, tals com un augment en la freqüència cardíaca, dil•latació de pupil•les, respiració frenètica, entre altres.





En humans, a banda d’activar-se front a amenaçes físiques, també pot activar-se en situacions que no presenten un risc real per a la persona, tals com una reunió de treball o un examen que ens han pogut causar danys emocionals en un passat. És aleshores quan, al enfrontar-se de nou a tal situació, com que el cervell l’ha associat emocionalment amb un perill, l’amígdala allibera el cortisol causant així la mateixa reacció de por i agonía que es sent davant un perill de veritat.



-Notícia original



Noticies relacionades:

-Connexió entre por i memòria

-Experiments que inhibixen i activen la por

dimarts, 16 d’agost del 2011

Curiositats de la ment: Paràlisi del Son

Hi ha voltes que, quan despertem a mitjanit per qualsevol fet, i intentem tornar a dormir-se, en lloc de tornar a dormir-se normalment perdent la consciència, aquesta pareix seguir activa però el nostre cos entra en el procés normal d’”adormil•lació”, de mode que es sent una ràpida i progressiva paràlisi de tot el cos però la nostra ment seguix conscient.





Moltes cultures creuen que aquest fet es produit per una manifestació fantasmal o inclús diabòlica. Altra gent ho identifica com a un “viatge astral”. Però com tot, té una simple explicació científica i un nom tècnic: Paràlisi del Son.









Aquest fet dona lloc a fortes sensacions extranyes de pressió per tot el cos i una repentina taquicàrdia produida pel pànic de no poder fer res per eixir d’aquest molest estat, ja que tot el cos acaba paralitzat i ni tan sols podem parlar ni cridar per a que algú vinga a “despertar-mos”. De vegades aquest fet pot ocórrer-nos amb els ulls oberts, la qual cosa sol donar lloc a al•lucinacions físiques, visuals i/o auditives, i per tant també a una major sensació d'horror. Però, mentalitzant-se correctament, és possible eixir d'aquest efecte, com s'explica al següent video:







Explicat amb més detall, es coneix com a un trastorn del son el qual sol ocòrrer en els moments justos quan estem quedant-se dormits o quan estem despertant-se, i la paralització locomotora del cos es deu a que l’organisme té un mecanisme natural de defensa durant els somnis, el qual evita que la persona els represente físicament, cosa que resultaría clarament perillosa. Seria com un sonambulisme més actiu i violent. Així doncs, al passar bruscament de la fase de son profunda (o REM) a la fase normal de consciència o viceversa, el cervell no té temps d’activar o desactivar la ment del cos i es aleshores quan es produixen les al•lucinacions, doncs és com si mentres estem desperts patirem les vivències dels nostres somnis.







És un fenòmen que, a banda de pareixer un tipus de trastorn curiós i poc comú, es coneix segons estudis que aproximadament un 45% de les persones ha tingut aquesta experiència, en major o menor intensitat, almenys una vegada en la seua vida. ¿I tú, alguna nit has passat per aquesta sinistra experiència?









-Notícia original



Noticies relacionades:

-El trastorn explicat amb més detall i alguns consells per combatir-lo

-Altres trastorns del son i els seus efectes en la salut

dilluns, 15 d’agost del 2011

Aprofitant un punt dèbil del SIDA

Desde que es va descobrir que el VIH és l’agent responsable de l’infecció de SIDA, els científics han intentat desenvolupar una cura contra aquesta enfermetat, pero fins ara ha resultat un procés molt complicat, ja que el VIH muta molt ràpidament i per tant no es poden fer estudis concluents sobre les seues característiques.



Però en un nou descobriment que podria resultar un avanç per als estudis dels dissenyadors de vacunes, uns investigadors de diferents universitats han identificat seccions d’una proteïna del virus on les mutacions inhibirien la seua capacitat de sobreviure i estendre’s.











































Se sap que aquest nou tipus vacuna que arriba a les cèl•lules immunitaries té com a únic objectiu atacar aquelles regions més vulnerables del virus, i per tant podría ser molt més efectiu que altres vacunes provades abans.







Com a dada interessant, es coneix que encara que el nombre d’afectats pel virus ha disminuit desde principi de segle XXI, seguix havent més de 33 milions de persones amb SIDA. La gran majoria d’aquest grup pertany a paisos en vies de desenvolupament, ja que a aquestes zones el accés a medicines contra el virus està molt limitat.



-Notícia original



Notícies relacionades:

-El nombre d'infeccions pel virus es van estabilitzar a Espanya en 2008

-Més detalls sobre el gen "bloquejador" del virus



dimecres, 25 de maig del 2011

Augmenta més a Espanya la freqüència dels dies de calor extrema

Un ‘dia de calor extrema’ es produeix quan la temperatura màxima supera el umbral del 95% de la mitjana de les temperatures màximes diaries. Doncs, entre 1955 i 1998, es va registrar als paisos d’Europa occidental un increment d’aquest tipus de dies de calor extrema.


Segons un estudi de la Universitat Complutense a Madrid, España es un dels paisos més afectats per aquest període. Es creu que les raons d’aquest increment tèrmic son les construccions en zones urbanes, el canvi climàtic i les conseqüents alteracions en la circulació de l’atmosfera.

El augment de temperatures a zones urbanes està associat a la densitat de construccions, és a dir, quan més edificis hi ha en una ciutat, major és l’efecte d’illa de calor. Segons un estudi, de totes les variables climàtiques, les temperatures extremes són d’especial atenció degut a la relació directa que tenen amb el canvi climàtic. A més, se sap que durant el segle XX, la temperatura global del planeta ha augmentat una mitjana de 0,6 ºC, fet associat amb els canvis en la circulació general de l’atmosfera.




Una investigació revela l’existència de tendències “estadísticament significatives” de dies de calor extrema, destacades en paisos com Espanya, Portugal, Francia i Alemanya. L’anàlisis per al periòde entre 1955 i 1998 estima increments importants en la temperatura màxima mitjana d’entre 0,5 y 2 ºC al llarg dels mesos d’estiu.

Els investigadors de l’estudi treballen ara en un àmbit més complet, i a banda d’analitzar les temperatures, també analitzen altres variables com el vent, la pressió atmosfèrica o la radiació solar. “Aquestes dades serviràn per realitzar prediccions perque complementarem dades històriques amb fonts més recents”, concluixen.


-Notícia original

Noticies relacionades:
-Recomanacions de seguritat per a dies de calor extrema
-La temperatura mitjana a Espanya podria augmentar 6 ºC en un marge de 50 anys

dimarts, 24 de maig del 2011

El terratrèmol de Lorca ha posat a prova els edificis de la zona front al major sisme que podien sofrir

Un informe geòlogic del Institut Geòlogic i Miner d’Espanya ha descobert que el terràtremol produit en Lorca el passat 11 de maig ha posat a prova les edificacions de la localitat front al seisme més intens que deurien soportar segons estudis passats, ja que es predia en aquesta zona i en un període de 500 anys, un terràtremol de magnitud 5.0, quan el ocorregut el passat 11 de maig va ser de magnitud 5.1, i sols es van enderrocar dos edificis.




Derrucció del conjunt residencial del barri "La Viña de Lorca".







Se sap també que la Falla de Alhama de Mùrcia, de 85 km de longitut i a la que se li atribueix el seisme, podria desenvolupar terratrèmols d’una intensitat màxima entre 6.5 i 7.0 graus cada 2000 anys.

Per altra part, aquest informe troba certes dudes en la interpretació de la font del seisme, ja que la majoria de posteriors rèpliques s’havien produit al sur dels epicentres, i s’intenta explicar que aquest fet podria correspondre a la reactivació de falles menors situades a aquesta zona més allunyada de la falla central de Alhama. Altra possibilitat que determinen aquest error podria donarse al fet de que les rèpliques no van tindre la suficient intensitat per a captar la font del sisme amb exactitut.
En tot cas, l'institut considera necessària una nova localització de les rèpliques i una detecció més precisa dels epicentres dels temblors principals per poder realitzar una interpretació definitiva.


Les noticies locals informen sobre més detalls moments posteriors a la catàstrofe:




Per al centre d'investigació sismològica anomenat abans, els fets produits a Lorca han sigut "un exemple ideal per al estudi de deformacions associades al camp proper durant un event sísmic i que permet relacionar els danys amb la intensitat sísmica", informació que podran utilitzar per a investigar altres casos ocurrits amb anterioritat i que puguen tindre lloc en un futur.


-Notícia original

Altres noticies relacionades:
-El terratrèmol de Múrcia es sent en altres províncies
-Altres terratrèmols i "prediccions complides"

dilluns, 23 de maig del 2011

ENRESA tanca la primera línia de residus de molt baixa activitat a El Cabril

L’Empresa Nacional de Residus Radiactius (ENRESA), que gestiona el magatzem centralitzat de El Cabril, ha finalitzat la primera fase dels treballs de tancament de la primera línia d’emmagatzemament de residus de molt baixa activitat (de les quatre previstes), la qual es troba en la cel•la 29.



En conseqüència d’aquest tancament, desde que s’hi va iniciar la nova estructura de molt baixa activitat (cel•la 29) el passat octubre de 2008, en l’anomenada primera línia s’han emmagatzemat fins l’actualitat uns 2029 m3 d’aquest tipus de residus radiactius, majoritàriament procedents de centrals nuclears i altres instal•lacions radiactives, però se sap que la cel•la 29 es va construir a El Cabril amb el fi d’emmagatzemar residus radiactius generats per fonts siderúrgiques properes.

Aquest tipus de residus radiactius (de molt baixa activitat) que s’han anat emmagatzemant a El Cabril, han experimentat un creixement major durant els últims anys respecte als residus de baixa i mitjana activitat. En dades, se sap que desde la seua construcció a finals de 2008, fins al 2010, la quantitat de residus de molt baixa activitat va augmentar en 974 m3.

El resultat es que, la primera línea de la cel•la 29 (ocupada per 2029 m3 d’aquests residus i ja en procés de tancament), junt a les línies tres i quatre, ara en procés d’emplenament, el total emmagatzemat a aquesta nova estructura de molt baixa activitat es de 3047 m3, dada que suposa ja un 8% de la seua capacitat total (38.536 m3).




La primera línia en procés final de tancament, del passat 6 de maig.




Respecte als anomenats treballs de tancament d’aquesta primera línea, la seua primera fase, iniciada el passat mes de febrer, va finalitzar aquest passat dia 6 de maig. Per al procés de tancament es va requerir que, en primer lloc, es tancara cobrint-la amb una llàmina de polietilé d’alta densitat (PEAD), protegida per un altra llàmina de geotextil per ambdues cares. En el vídeo s’hi mostren més detalls d’aquest tipus de procés.



Aquesta llàmina PEAD impedirà que les aigües de la pluja entren amb contacte amb els residus quan es trasllade la coberta a altra línea d’emmagatzemament de la cel•la 29. A més, durant els treballs de tancament s’han col•locat les tuberíes i drenatges necessaris per a arreplegar l’aigua de la pluja i canal•litzar-la cap a l’exterior.


-Notícia original

Notícies relacionades:
-Opinions coreanes sobre El Cabril
-Desmantelaments a mans d'ENRESA

dijous, 3 de març del 2011

Greus inundacions a Río de Janeiro

Degut a les fortes plujes torrencials produides a Río de Janeiro el passat 13 de gener, es van produir desliçaments de terra i inundacions que van afectar tot el estat deixant centenars de morts i desapareguts, particularment en aquelles zones on el volum d’aigua caigut en apenes un dia va equivaldre quasi a la quantitat esperada per a tot gener.




Les ciutats de Teresópolis, Petrópolis i Nova Friburgo, ubicades en una zona de serralades, son les que sentiren amb major intensitat les conseqüències del fenòmen climàtic.

Gran part de les infraestructures va quedar danyada. Segons informen medis de comunicación de Brasil, esllavissades i colades de fang arrasaren vivendes, carreteres i ponts.
En moltes zones es va interrompir el suministre d’energia eléctrica i la provisió d’aigua potable, al igual que les conexions de telèfon i internet.




En quant al rescat de supervivents, més de mil efectius del cos de bombers i membres de Defensa Civil treballaren durant la vesprada d’aquell dia en les àrees inundades tratant de rescatar als supervivents. Nou helicópters es sumaren al operatiu. No obstant, la busca es va suspendre quan es va fer de nit, ja que la falta de iluminació va complicar la labor dels socorristes.

-vídeo de les noticies locals:



La població que no va resultar afectada va començar a movilizarse y a recolectar aliments, roba, medicaments y aigua per enviar als damnificats per les inundacions.
La presidenta Dilma Rousseff, mentres tant, es va comunicar amb el governador del estat de Río de Janeiro, Sergio Cabral, per oferirli ajuda del govern federal.
Fonts oficials informaren que es va disposar un total de 412 millions de dòlars per a asistir les zones damnificades.


-Notícia original

Altres links relacionats:
-Alguns detalls de la tragedia
-El calentament global augmenta el risc de formació de plujes torrencials i inundacions

dimecres, 2 de març del 2011

Un tornado deixa greus danys materials a Argentina

El tornado va tindre lloc el passat 26 de gener, a la ciutat cordobesa de Laboulaye. Va afectar les zones centre i nord del casc urbà, produint l’envolament d’entre 50 i 100 teulades, la caiguda de posts d’alta tensió i d’arbres, que obstruiren prous carrers. Els serveis de la llum, telèfon i cablejat també quedaren tallats.


-vídeo de les noticies locals:



Un bomber voluntari, Gabriel Jofre, va declarar per televisió que el centre de Laboulaye estaba desconegut per la tragedia i per la quantitat de danys, però que encara així, la zona més afectada pel fenòmen va ser al nord del casc urbà.
Davant els fets apocalíptics de la situació, Jofre va destacar que a pesar de la magnitut de la tragedia, van tindre moltíssima sort en quant a la part humana, doncs no van haver morts. Sols foren traslladats als centres de salut locals 6 persones, totes elles amb ferides lleus com colps o talls superficials. Els portaren per precaució, però afortunadament no sofriren problemes greus.



Dins de la ciutat, el tornado va deixar una estela de destrucció de 2000 metres de llarg per 250 d’amplària segons les especificacions del bomber, encara que no sabien quines conseqüències va tindre en el camp. Jofre va reconèixer que mai van sofrir un fenòmen d’aquella magnitut.

Alicia Pregno, intendenta de Laboulaye, va relatar que s’esperàven aigua però va arribar amb vent. La pluja intensa va durar dues hores però el vent ho va destruir tot en tan sols cinc minuts. La funcionaria va confirmar que la gent estaba bé, que sols van sorgir complicacions en l’àmbit de les coses materials.

Respecte als que sofriren problemes amb les seues vivendes, Pregno va oferir un albergue de la comuna, però que la majoria va decidir quedar-se amb familiars fins que lograren solucionar la seua situació. També va remarcar l’ajuda que recibiren del govern provincial.
Per altra part, va informar que durant la madrugada del dia següent, policies van recòrrer les zones damnificades per evitar saquejos.






-Notícia original

Altres links relacionats:
-Pèrdues econòmiques i conseqüències de la catàstrofe
-Naix un xiquet en el mateix instant en què el tornado arrasava la seua casa

dimarts, 1 de març del 2011

El volcà Etna torna a entrar en erupció

El volcà Etna, situat a la illa italiana de Sicília, va entrar en erupció per última volta el passat dia 13 de Gener, deixant al seu pas un espectacular riu de lava por una de les seues laderes, posant en alerta a les autoritats locals. Segons informa l’Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia d’Itàlia (INGV), l’activitat del volcà es va intensificar a altes hores d’aquell dia. Amb l’erupció de lava, no es descarta l’aparició de cendra volcànica que es produeix en un cràter situat al surest, a la ladera del Valle del Bove, una zona desèrtica.



L’espectacle de lava va ser visible desde ciutats importants com Catania i Taormina, on es van tindre tancar els aeroports de la zona a primeres hores del dia, ja que pel matí l’Etna havia assolit la major activitat i es temia que durant la vesprada i nit expulsara també cendres. Al dia següent es va permetre la reapertura d’alguns aeroports degut a la disminució de l’activitat volcánica.

L’última gran erupció d’aquest volcà de 45 quilòmetres de diàmetre localitzat a l’est de Sicília, va tindre lloc en maig de 2008 i va donar lloc a més de 200 terratrèmols d’intensitat lleu.


Com a curiositat caldria dir que l’Etna, degut a l’efecte d’expansió-contracció del con volcànic produit per la pressió del seu magma intern, cada any s’expandeix més d’un centímetre en direcció al mar. Té uns 3322 metres d’altura i és la montanya més alta d’Itàlia al sur de la cordillera dels Alps.


-Notícia original

Altres links relacionats:
-Detalls de l'Etna
-L'erupció més destructiva del Etna al 1669

Dispositiu anti-sismes

Un equip de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha fet una recerca en l’aplicació de mètodes d’aïllament sísmic amb l’objectiu de mitigar o reduir els possibles danys produïts pels terratrèmols, i ha creat un dispositiu que aconseguirà una major protecció d'edificis, infraestructures i equips sensibles sotmesos a càrregues dinàmiques de tipus sísmic.

Per a una major comprensió del seu funcionament, caldria dir que té una funció similar a les geomalles construides a l’interior dels edificis especialitzats en aillar els danys estructurals produits pels sismes, com és el cas de la majoria d’edificis del Japó i altres paisos desenvolupats amb els medis necessaris per aplicar aquest tipus de mesures preventives estructurals.
Al següent video es pot comprobar com funciona aquest tipus d’aillament similar al nou dispositiu:




El dispositiu antisismes s’anomena Roll-n-cage (RNC) i incorpora aïllament, dissipació d'energia, esmorteïment i capacitat de força recuperadora en una sola unitat. Està basat en la idea de reduir o mitigar la demanda sísmica en lloc d'augmentar la capacitat resistent de les estructures (com en el cas de les geomalles). Proporciona un aïllament multidireccional mitjançant la dissipació d'energia i la limitació de l’elevació i dels desplaçaments horitzontals màxims.


-imatge del prototip del dispositiu:



El dispositiu es col•loca en una posició entre l'objecte i el terreny o qualsevol altre superfície de suport per produir un desacoblament horitzontal entre tots dos. Idealment es tracta de que es mogui el terreny, però que no ho faci l'objecte suportat, mantenint una completa connexió vertical per prevenir caigudes per gravetat.

Per tal de construir prototipus experimentals i confirmar el seu potencial com un nou sistema d’aïllament sísmic pràctic, efectiu i econòmic, capaç de resoldre els principals inconvenients dels actuals sistemes tot mantenint els seus principals avantatges, l’equip compta actualment amb un ajut del Programa ACC1Ó de la Generalitat de Catalunya per desenvolupar un projecte de valorització i d’apropament d’aquesta nova tecnologia al mercat.


-Notícia original

Altres links relacionats:
-Estructures pretensades
-Ingenieria antisísmica

dilluns, 29 de novembre del 2010

Beneficis del gimnàs i l'exercici en general

Qualsevol persona pot acudir al gimnàs. A més, avui en dia en qualsevol poble hi ha almenys un, per no parlar de les grans ciutats on es poden trobar varis. I el més important, obrin pràcticament tot el dia i els horaris solen ser lliures, és a dir, que no es necessari acudir a unes hores concretes, sino s'hi pot acudir a l'hora que un desitje. Més facilitats impossible.



Si vols probar, el primer que deuries fer és demanar al monitor un reconeixement mèdic i físic personal per a que et façen un bon plà d'entrenament que s'adeqüe a les teues capacitats.

Desde la gimnàstica fins al treball aeròbic hi han moltes possibilitats i varietats d'exercici. Si el que busques es enfortir els músculs, s'imposa el treball amb aparells i peses. Si per altra banda el que busques es perdre pes i guanyar capacitat cardiorespiratòria, has de fer més exercici aeròbic.


Alguns de vosaltres sabeu que es acudir periòdicament al gimnàs que tingueu prop de casa o al del polideportiu municipal perque és una rutina que porteu fent desde fa temps per estar en forma i cuidar la vostra salut. Però els que encara no heu estat a un gimnàs per dins, ¿sabeu que fa exactament la gent allí i els motius pels que hi van?

En una investigació, la directora tècnica d'un important gimnàs de Madrid, Estrella Ovejero, va comentar:

“¿Que per qué els que tenen més de 14 anys deuen anar al gimnàs? Doncs sobretot per a cuidar la seua salut, perque descobriran que el seu cos funcionarà millor, que no senten cansanci quan pujen unes escales o tenen que carregar un pes. També és important que el jove faça altres activitats como ioga, taichi, reeducació postural o armonització corporal. El que s'anomena gimnàstica suau, que li va a recol·locar eixa estructura òssia i muscular en el seu lloc", afig la directora.


Javier Escobar té 20 anys i porta sis mesos acudint al gimnàs.

"Abans feia natació, futbol, bicicleta... Vaig vindre perque hi estàven apuntats uns amics meus i em vaig animar". També va afegir: "Faig un poc de tot: cardio, peses... Al principi em costava, pero ara m'agrà. La veritat es que em trobe molt millor, em costa menys fer les coses, tinc més movilitat, més fons. Estic encantat."


En un gimnàs es pot fer treball de cardio i de peses. El primer tipus de treball consisteix en l'exercici aeròbic, és a dir, el que fa suar, com per exemple: córrer al aire lliure o en cinta, fer "step", bicicleta i "spinning", practicar arts marcials, etc. El segon tipus es, sobretot, esforç muscular, executat amb peses o bé amb aparells que faciliten el moviment de la càrrega. L'ideal seria combinar ambdós.


Fixant-se en els objectius personals, si el que t'interessa es perdre pes, deuries fer més exercicis aeròbics, ja que aquestos són els que desfan el greix degut a que el cos necessita més energia en eixe moment i tendeix a utilitzar les principals reserves energètiques. També has de tindre en compte que el múscul pesa més que el greix, i es possible que augmentes de pes quan portes cert temps fent peses al gimnàs, pero també obtindràs una figura més esbelta.

"Altre benefici important del gimnàs es que t'alliberes de la tensió que et provoca l'estudi o el treball, la vida en general. Soltes la ment", afig per últim la directora del gimnàs.


Respecte al camp mèdic, abans de començar a fer deport és necessari que un metge deportiu et faça un chequeig amb el fi de descobrir possibles enfermetats que desconegues que tens, i principalment saber en quin estat tens el cor.

En el reconeixement que et façes, la prova d'esforç deuria ser obligatoria. Aleshores, amb els resultats del chequeig, un monitor planifica l'entrenament que més et convinga.

"És fundamental que el metge deportiu i el monitor coordinen el treball.", aconsella Estrella. "Es comença a treballar amb pesos controlats. Fem un circuit per a que treballen els principals grups musculars i vagen posant-se en forma per a després començar a treballar amb major intensitat. Hi ha que treballar amb cura."


Com a conclusió, la directora afirma: "En quant als complements vitamínics o altre tipus de substàncies, el jove no deuria prendre res. Que bega més de dos litres d'aigua diaris; abans, durant i després de l'exercici, i si sua molt i com a conseqüència perd molts minerals, els pot recuperar amb begudes isotòniques. Res més."


En quant al temps, la freqüència ideal d'entrenament es de tres dies per setmana. Pero la perfecció són cinc dies entre un hora i hora i mitja de treball, segons Estrella.



Notícia original

En aquest vídeo podem comprovar un gimnàs especialitzat en donar classes de boxa, on la gent practica esport i es posa en forma a la vegada que s'alliberen de l'estrés i s'ensenyen a defendre's.



Noticies relacionades:

Possibles perjudicis de combinar l'exercici físic amb les vitamines

És conegut per tots que el exercici físic aporta nombrosos beneficis per a la nostra salut. També sabem que degut als seus efectes positius, les vitamines són de gran importància per al correcte funcionament de l'organisme.


Però segons revela una nova investigació, la combinació d'ambdós podria resultar no tan beneficiosa.

Alguns científics d'Alemanya i els Estats Units afirmen que el exercici podria contribuir a incrementar la sensibilitat de l'organisme a la producció compostos perjudicials com per exemple els anomenats "radicals lliures". Aquests són compostos que causen danys cel·lulars o estrés oxidatiu, i es creu que són responsables d'accelerar el procés d'envelliment.








L'exercici, segons expliquen els investigadors, augmenta els nivells de certs compostos danyins en l'organisme perque acceleren el metabolisme i aleshores s'incrementa el consum d'oxigen, procés que en excés pot ser perjudicial i derivar en danys cel·lulars.
No obstant, també són compostos que l'organisme utilitza per evitar aquests danys.
Es ací on entra el paper de les vitamines, doncs un
consum d'antioxidants com les vitamines C i E podrien desfer aquest últim efecte beneficiós.





L'exercici provoca que les cèl·lules musculars sintetitzen mol·lècules de glucosa al combinar àtoms de carboni amb l'oxigen i al extraure l'energia que necessiten alliberar en conseqüència.
En aquest procés es formen mol·lècules d'oxigen altament reactives, les quals són compostos oxidatius que s'ha comprobat que causen danys als teixits de l'organisme. A mesura que envellim, aquests danys són cada vegada majors, per això es creu que l'envelliment és una causa de l'anomenat estrés oxidatiu cel·lular.
Dit d'una manera més directa: l'oxigen ens mata poc a poc. Quan més respirem, més oxigen passa per les nostres cèl·lules i per tant més envellim.

Per aquesta raó, molta gent, tant deportistes com no deportistes, prenen suplements antioxidants perquè es creu que ajuden a reduir els efectes de l'estrés oxidatiu.
De fet, els científics de l'investigació van realitzar un estudi on es va comparar la quantitat de radicals lliures en dos grups de jòvens durant quatre setmanes d'entrenament físic intensiu. Un dels grups va prendre una combinació de vitamines C i E, mentre que l'altre grup no va prendre res.
Al final de l'estudi els investigadors van descobrir que aquells que van consumir els antioxidants no van presentar canvis en els seus nivells de radicals lliures. En canvi, aquells que no consumiren vitamines van presentar un increment en la formació d'aquests compostos.
Però per un altra part, sols aquell grup que no va consumir res va lograr restaurar el seu metabolisme de glucosa.

Com a conclusió final, un dels científics va afirmar:
"Si bloquejem amb antioxidants la producció de radicals lliures que provoca l'exercici també estarem bloquejant els efectes beneficiosos que aquest produeix".
Altres agreguen que aquest efecte no s'aplica als antioxidants que es troben de manera natural en frutes i vegetals, ja que, encara que tenen un elevat contingut d'aquests compostos, també contenen altres substàncies que tal vegada contrarresten qualsevol efecte negatiu.

Després de tot, els experts afirmen que aquests són estudis preliminars i faràn falta moltes més investigacions per confirmar aquesta hipòtesi.


Noticies relacionades:

diumenge, 28 de novembre del 2010

Toxicitat de la tonyina degut a les altes concentracions de mercuri

S'ha realitzat un estudi que demostra que més del 50% de les lates de tonyina comercialitzades contenien més mercuri del que la Agencia de Protecció Ambiental (EPA) dels Estats Units considera segur per a la salut, fet que va generar preocupacions entre els consumidors habituals d'aquest tipus de peix en tot el món. És una notícia que també m'ha impactat, ja que acostume a consumir aquest tipus de peix quasi diàriament.





En general, el peix acumula mercuri de dues maneres: absorbint-lo mitjançant la seva pell o les escames al trobar-lo en l'aigua, o bé consumint altres organismes que contenen mercuri.
En el estudi es van evaluar més de 300 mostres de tonyina de lata i van descobrir que la "tonyina blanca" o "albacora" tenia consistentment majors concentracions de mercuri que la tonyina clara. Açó ocorre degut a que l'albacora és una espècie de gran mida i es troba en nivells més alts en la cadena tròfica que la tonyina clara. Aquest segon cas de retenció de metalls pesats en els peixos es coneix com a un problema mediambiental anomenat bioacumulació.


Acumulació progressiva d'altres components químics com el DDT en els diferents nivells tròfics.


Segons associacions relacionades amb la salut, els grups socials d'alt risc, que inclou a les dones embarassades, mares lactants i als xiquets menuts, deuen limitar el seu consum semanal a no més de 340 g de tonyina clara, i no més de 170 g d'albacora.
Per una part, l'Administració d'Aliments i Medicaments (FDA) fixa un estandart de no més de 1.0 parts per milió (ppm) de mercuri per al peix comercial. La major part de la tonyina venuda als Estats Units es pesca comercialment, i per tant es veu sota aquesta mesura. Per una altra part, la EPA, com a part de la seua jurisdicció sobre els llacs i corrents d'aigua del païs, regula la pesca deportiva, i fixa un
estandart més estricte de no més de 0.5 ppm de mercuri en el peix.
L'Institut Nacional de Pescaderies va tindre problemes amb aquestes regulacions, ja que el director de relacions amb els mitjans de comunicació d'aquesta associació va assegurar que les concentracions de mercuri que es troben a la tonyina no superen els beneficis de salut que comporta el seu consum:
"La tonyina de lata és segura. Els consumidors deuen confiar en que la tonyina de lata segueix sent una font segura i saludable de proteïna magra i àcids grassos omega3."

No obstant, els perjudicis que pot causar el excés de mercuri acumulat en el ésser humà degut a un constant consum de tonyina són prou destacables. Entre els efectes per envenenament d'aquest metall pesat es troben: danys en el sistema nerviós central, pèrdua de audició, problemes de visió, problemes de locomoció i/o d'articulació de paraules, pèrdues de raó, entre altres, els quals poden causar la mort amb facilitat si no es tracta a temps.
Encara que no hi ha advertències específiques sobre el mercuri per a ningú que no es trobe en un grup d'alt risc, alguns experts recomanen a altres adults menjar tonyina en moderació, encara que s'ignora quina és la quantitat adequada.

Com a mesura, uns investigadors van fer una conferència als reguladors federals perquè aquestos requerisquen que els productors de tonyina en la lata aporten informació detallada als consumidors sobre les concentracions de mercuri.



Noticies relacionades: