Els óssos polars neden cada vegada més pel desglaç de l'Àrtic

A causa dels canvis que es produeixen en la quantitat i en la localització de gel marí a l'hivern, cada vegada més óssos polars neden distàncies de més de 50 quilòmetres a l'oceà Àrtic, segons a pogut constatar l'equip de científics de la Universitat d'Alberta (Canadà). Per als científics, aquests grans esforços provoquen pèrdua de massa corporal i afecten negativament la supervivència de les cries.
Durant el període estudiat, els óssos polars van nedar una mitjana de 3,4 dies i 92 quilòmetres sense descans.

L'estudi, publicat a la revista Ecography, ha permès monitoritzar, gràcies a collarets amb GPS, a 58 femelles adultes i 18 subadultas de la mar de Beaufort. Els resultats indiquen que els nadaments són cada vegada més freqüents per la disminució del gel associada al canvi climàtic, sobretot al mar de Beaufort, on el gel s'ha retret centenars de quilòmetres de la costa.

Quan en 2012 el gel marí va arribar al seu mínim històric al mar de Beaufort, el 69% de les femelles adultes estudiades va nedar més de 50 quilòmetres. En els anys en què hi va haver menys desglaç, menys del 30% va recórrer llargues distàncies nedant.

El rècord el va batre una femella subadulta que va recórrer en nou dies 404 quilòmetres nedant. Les femelles subadultas sense cries van ser més propenses a nedar llargues distàncies.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1
NOTICIA RELACIONADA 2

El soroll: una amenaça per a la salut

Concerts, discoteques, trànsit, trens, avions ... converteixen Espanya en el segon país més sorollós del món, per darrere del Japó, segons un rànquing de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). En total, uns nou milions d'espanyols (el 22% de la població) estan exposats a nivells de so que sobrepassen els 65 decibels diaris que estableix l'OMS com a màxim; i a Europa, uns 110 milions de ciutadans estan sotmesos al límit que indica l'Agència Europea del Medi Ambient. Més enllà de les molèsties, quins problemes suposa aquesta contaminació acústica en la salut?
L'últim informe presentat a finals de l'any passat per l'Observatori Salut i Medi Ambient DKV Seguros-GAES, en col·laboració amb la Fundació Ecologia i Desenvolupament (Ecodes), afirmava que l'excés continuat de decibels s'incrementa en un 6,6% la mortalitat per causes cardiovasculars en majors de 65 anys i un 4% per causes respiratòries.
A més de la pèrdua d'audició, augmenta el risc de problemes psicològics, insomni i un desenvolupament cognitiu més lent en la població infantil.
Les principals fonts de soroll són: Trànsit (80%), Indústria (10%), Ferrocarril (6%) i Activitats d’oci (4%).
Per aquest motiu, cada any, l'OMS segueix recordant els efectes que el soroll té en la salut pública, perquè els governs prenguin consciència i promoguin mesures adequades per crear entorns més saludables.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

ELS ÓSSOS POLARS NEDEN CADA VEGADA MÉS PEL DESGLAÇ DE L'ÀRTIC

A causa dels canvis que es produeixen en la quantitat i en la localització de gel marí a l'hivern, cada vegada més óssos polars neden distàncies de més de 50 quilòmetres a l'oceà Àrtic, segons a pogut constatar l'equip de científics de la Universitat d'Alberta (Canadà). Per als científics, aquests grans esforços provoquen pèrdua de massa corporal i afecten negativament la supervivència de les cries.
Durant el període estudiat, els óssos polars van nedar una mitjana de 3,4 dies i 92 quilòmetres sense descans.

L'estudi, publicat a la revista Ecography, ha permès monitoritzar, gràcies a collarets amb GPS, a 58 femelles adultes i 18 subadultas de la mar de Beaufort. Els resultats indiquen que els nadaments són cada vegada més freqüents per la disminució del gel associada al canvi climàtic, sobretot al mar de Beaufort, on el gel s'ha retret centenars de quilòmetres de la costa.

Quan en 2012 el gel marí va arribar al seu mínim històric al mar de Beaufort, el 69% de les femelles adultes estudiades va nedar més de 50 quilòmetres. En els anys en què hi va haver menys desglaç, menys del 30% va recórrer llargues distàncies nedant.

El rècord el va batre una femella subadulta que va recórrer en nou dies 404 quilòmetres nedant. Les femelles subadultas sense cries van ser més propenses a nedar llargues distàncies.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIES RELACIONADES
1. ABC 
2. WWF 

L'augment del nivell del mar amenaça a una població major del que s'estimava
   
Hi ha més persones vivint prop de la costa del que se suposava prèviament, han conclòs uns investigadors en un nou estudi.

L'equip internacional d'Matti Kummu, de la Universitat d'Aalto a Finlàndia, estima que 1.900 milions d'habitants, o el 28 % de la població total del món, viuen a menys de 100 quilòmetres de la costa en àrees a menys de 100 metres per sobre de l'actual nivell del mar.

Es prediu que cap 2050 la quantitat de gent en aquesta zona s'incrementarà fins als 2.400 milions, mentre que la població que viurà per sota dels 5 metres d'altitud sobre el nivell del mar arribarà als 500 milions de persones. Moltes d'elles necessitaran adaptar la seva subsistència al canvi climàtic.

Per a l'anàlisi, els investigadors van usar diverses bases de dades globals, combinades amb dades geogràfiques d'elevació sobre el nivell del mar i proximitat a la costa. Això va ser utilitzat després per estudiar els factors inclosos en l'estudi, que van ser agrupats en cinc grups: clima, població, agricultura, economia i impacte sobre el medi ambient. Per als factors amb dimensió temporal, els investigadors també van examinar el seu desenvolupament al llarg del període de 1900-2050.


NOTICIA

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2