Creen una gravadora biològica més xicoteta que una bacteria

La gravadora biològica anomenada CRISPR és més xicoteta que una bateria. Aquesta gravadora permet registrar el que ocorre en l'intestí dels mamífer,és a dir, recull l'informació ja siga el atc d'un virus o altre patogen o un canvi en l'ambient, aquesta gravadora la podríem comparar com una caixa negra d'un avió. Les seues aplicacions són innumerables i van sabent-se mes a mes.



El patòleg Harris Wang amb gent del Centre Mèdic de l'Universitat de Columbia(EEUU)han utilitzat el record de les bateries per crear una gravadora biològica.Aquesta tècnica s'anomena TRACE(Grabació Temporal en Matisos per Expansió de CRISPR)Aquestes cèl·lules ens diuen que ocorre a temps real.Aquest avanç pot emplearse per qualsevol procés biològic,des del sol fins ambients marítims.Una de les moltes funcions que te,apart de gravar el que ocorre és que inclou canvis en els gens o fluctuacions de metabòlits. Aquest programa ha sigut provat amb èxit en tres senyals biològiques.Altra funció que podria tenir és poder rastrejar quan una bateria de la tuberculosi afecta al pulmó i veure com afecta a la persona i veure si afecta al sistema immunitari.



La gravadora funciona de la mateixa manera que una sèrie de datos en una cinta magnètica,en cada aconteciment tenim present productes químics,agents infecciosos o canvis en el ambient,per a cada un utilitzem una pista sinó ocorre ninguna variació al llarg del temps.En tèrmits biològics l'informació es guarda en el ADN d'una bateria aprofitant el CRISPR-CAS.Aquesta gravadora està limitada,de moment pel nombre de canals i el temps de grabació ja que el sistema pot administrar fins casi una setmana.Aquest procés podria fallar si les cèl·lules deixen de creixer ja que no es podrà registrar.

Noticia real

Noticia relacionada

Noticia relacionada

Descobreixen les petjades d'una espècie de rèptil desconeguda que va habitar els Pirineus

Un equip de busqueda de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) han descobert les petjades d'una espècie fins ara desconeguda que vivia als Pirineus entre 247 i 248 milions d'anys enrere. A més de les petjades del Prorotodactylus mesaxonichnus, l'espècie fins avui desconeguda, ha estat publicat un gran conjunt de petjades de arcosauromorfos en la revista PLOS ONE. Els arcosauromorfos són els rèptils que posteriorment van donar pas als dinosuris i més tard als cocodrils.

Fins ara el gènere d'aquest tipus de petjades Prorotodactylus només es coneixia a Polònia i Alemanya. Aquests anteriors descobriments havien atribuït a dinosauromorfos, membres primerencs de la família dels dinosaures, però les noves petjades mostren que estan relacionades amb la família dels arcosauromorfos i per tant allunyen en el temps la relació amb els dinosaures. Les noves petjades del Prorotodactylus mesaxonichnus, segons l'investigador del ICP Josep Fortuny "indiquen que aquests animals d'aproximadament mig metre de llarg, usaven les quatre potes per caminar, i que sovint deixaven marques de la cua".

L'estudi publicat es basa en l'anàlisi d'aquests i més fòssils, i s'ha demostrat que els rèptils arcosauromorfos que dominaven a la zona del Pirineus no eren d'aquesta nova espècie, sinó que mesuraven més o menys un metre de llarg, i que fins i tot cohabitaven amb exemplars més grans, que podrien arribar a mesurar fins a tres metres de llarg.

Notícia original

Notícia relacionada

Video

2015, l'any més calorós amb diferència

2015 ha batut tots els récords de temperatura des del 1880. 15 dels 16 anys més caldejats han tingut lloc en el que portem de segle XXI ... L'escalfament global, sembla que s'agreuja d'acord amb aquestes dades, que procedeixen dels anàlisis independents realitzats per la NASA i l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA).

En concret, la temperatura ha superat la de 2014 per 0,13 ºC, aquest és un gran increment. Un administrador de la NASA al comentar aquestos resultats declara que és el moment d'actuar sobre el clima.

Els experts diuen que a part de l'acció humana, un altre causant de l'increment de la temperatura mitjana és l'impacte del corrent oceànic de El Niño, que ve més fort i calent que mai.

D'altra banda, en 2015 s'ha superat per primera vegada la barrera d'1 grau centígrad d'augment respecte als nivells preindustrials. Recordem que en desembre d'aquest any passat, 159 països van subscriure en la conferència del clima de París (COP21) el compromís que l'increment de la temperatura mitjana del planeta siguera menor de 2 ºC.

Segons els estudis dels experts es creu que amb les condicions actuals el 2016 será igual o més calorós.

Notícia original

Notícies relacionades:
- L'any 2015 camí de ser el més càlid
- Confirmat: 2015 és l'any més calorós mai registrat

- Vídeo:

Les dietes més sanes són pitjors per al medi ambient

Fins ara s'ha pensat, que una de les decisions que podria ajudar en la lluita contra el canvi climàtic, era la de disminuir el consum de carn. A causa que les indústries càrnies emeten gran quantitat de gasos efecte hivernacle, i és a més una de les majors culpables de la desforestació.

Per contra, investigadors de la Universitat de Carnegie Mellon, mantenen que per obtenir una caloria de fruites, vegetals, lactis i marisc necessita més emissions d'efecte hivernacle que els productes carnis.

Els investigadors han arribat a aquesta conclusió, en analitzar els resultats d'un estudi sobre la influència de l'augment de l'obesitat sobre el medi ambient. En ell es mesurava les emissions GEH, consum d'aigua i energia emprada en tot el procés de producció, transport i vendes dels aliments. I així han descobert que el consum de lactis, fruites, vegetals i marisc, tenen un impacte més negatiu en el medi ambient que el de carns.

Notícia original

Notícies relacionades:
- Les dietes vegetarianes 'saludables' són més perjudicials per al medi ambient
-El menjar que triem té impacte ambiental: menjar menys carn redueix el canvi climàtic

Vídeo

Un cuc que s'alimenta de plàstic no biodegradable

Un cuc que s'alimenta de plàstic no biodegradable, podria ajudar a eliminar els residus plàstics humans.

Un grup de científics de la Universitat de Stanford (EE.UU) ha descobert, que el cuc/escarabat de la farina (Tenebrio molitor), pot sobreviure amb una dieta a força de plàstic no biodegradable.

Per al seu experiment, els investigadors van posar a 100 cucs de la farina en una caixa farcida d'escuma de poliestirè i 100 més amb la seva dieta habitual (insectes morts, plantes...) Els cucs van menjar entre 34 i 39 mil·ligrams d'aquest plàstic al dia, convertint la meitat de l'escuma de poliestirè en diòxid de carboni, com si fora qualsevol altre aliment.

Els cucs que van menjar plàstic estaven tan sans com els que es van alimentar a base de la seva dieta normal i, a causa que posseeixen uns microorganismes capaços de biodegradar el plàstic, a més, els excrements poden ser utilitzats com a adob agrícola.

Notícia original

Notícia relacionada:
- Podrien els cucs de la farina ajudar a resoldre el nostre problema de residus d'escuma de poliestirè?

Vídeo

QUÈ PASSARÀ SI ELS ECOSISTEMES DEIXEN D'ABSORBIR EL CO2 EMÈS PELS HUMANS?

Abans de la Revolució Industrial no s’havia superat les 280 parts per milió de concentració de CO2 en l’atmosfera. Després d’aquesta, i per primera vegada des de fa 400.000 anys, aquesta xifra ha augmentat fins a superar 400ppm. Com afecta aquesta xifra al canvi climàtic?

Quan la concentració de CO2 en l’atmosfera era de 280, la Terra estava quasi un grau més freda que en l’actualitat. En algunes parts el calentament global no es nota, en altres s’està refredant, com en algunes parts de l’Antàrtida i en l’Àrtic, per exemple, des de fa uns segles, des de l’any 1750, s’ha calentat al voltant de 9 graus centígrads.

Es tracta d’una cadena, els èssers vius absorbeixen la meitat de CO2 que els humans emetem diàriament a l’atmosfera, cosa que afavoreix perquè regula l’augment de la temperatura mitjana global. Però, aquest problema fa que el mateix canvi climàtic repercutisca sobre els ecosistemes.

La NASA ha publicat els resultats fets per l’Observatori de Carboni en Òrbita 2 (OCO-2), primer satèl·lit que medeix les concentracions de CO2 i que té la finalitat de captar on i com s’absorbeix aquesta immensa quantitat de CO2 emesa pels humans.

Dave Schimel assegura que la biosfera i oceans, durant aquestos 50-100 anys han absorbit la meitat de CO2. A més afirma que no coneixen com podria canviar el futur si l’efecte de les emissions vingudes de fonts fòssils sobre el canvi climàtic canviaren.

Precisament, esta missió de la NASA té com a objectiu tractar d'esbrinar els mecanismes pels quals s'absorbix el CO2 en la superfície terrestre i de quina manera pot afectar el propi calfament global a la forma en què les grans masses d'aigua i els boscos emmagatzemen en diòxid de carboni que emet l'activitat humana.

No obstant, Michael Freilich, director de la División de ciencias de la Tierra de la NASA ha explicat durant una conferència que aquest fet és irregular, és a dir, hi ha anys on és absorbit el CO2 i altres on tot el CO2 va a l’atmosfera.

La NASA està investigant també en el terreny i també mitjançant dades recollides per instruments que es montaran en els pròxims anys en L’ISS.  Una científica de l’OCO-2, Annmarie Elderling diu que aquestes dades són un gran avanç per entendre i prevenir el canvi climàtic. A més explica que medir de forma precisa el CO2 ha sigut una tasca complicada realitzada des de l’espai.

Per a concloure, Lesley Ott, investigadora del Centre Goddard de Vols Espacials de la NASA explica que també estan prenent medides globals dels llocs més sensibles de la Terra per entendre que està succeïnt al Planeta.

Notícia original

Notícia relacionada

Enginyeria climàtica contra els huracans

L'elevada temperatura del mar és un dels factors que contribuïxen a la formació dels huracans, ademés entre els efectes del canvi climàtic es troba l'augment de la freqüència i intensitat d'estos fenòmens meteorològics extrems.

Reduir dràsticament l'emissió de gasos d'efecte hivernacle és l'única forma de fer front al calfament global i evitar que les temperatures augmenten a finals de segle. No obstant això, per si este objectiu no s'aconseguix, hi han investigacións on estan explorant altres possibilitats per a limitar els efectes del canvi climàtic.

Una d'elles és la geoingeniería o enginyeria climàtica, que consistix en l'aplicació de tècniques per a intervindre en processos de la naturalesa involucrats en el clima, és la manipulació intencional a gran escala del clima planetari amb l'objectiu de contrarestar el calfament global. Un estudi recent suggerix que les injeccions en l'estratosfera d'aerosols amb determinats productes podria ajudar a combatre el calfament global.

La acció dels volcans

Utilitzant informació de fenòmens meteorològics extrems en l'Oceà Atlàntic, han mostrat com
l'emissió de sulfats a l'estratosfera podria ajudar a evitar l'augment d'huracans destructius podrien arrubar si les temperatures continuen augmentant.

Els investigadors saben que l'emissió de sulfats produïx un efecte de refredament (Albedo) perquè han pogut comprovar-ho en la naturalesa. La quantitat de sulfats que pot arribar a emetre una erupció volcànica és equivalent, de mitja, a una quarta part dels sulfats que produïxen els països industrialitzats cada any, aquesta emissió pot arribar a reduïr la temperatura terrestre mig grau centígrad. Encara quepot produir també altres efectes: ladestrucció de capa d'ozó..

Efectes adversos

Els sulfats destruïxen l'ozó, especialment si hi ha clorfluorocarbonis (CFC) . Per aixó, és van prohibir els CFC encara que estarán presents en l'atmosfera durant aquest segle. Els científics sosténen que cualsevol intent de canviar el sistema climàtic tindria efectes en altres llocs i en altres aspectes entre molts. Aquesta mesura soles sería a curt termini per a evitar un punt d'inflexió o fer front a una emergència climàtica, la millor forma d'eliminar el CO2 és reduir l'ús de carboni en l'economia.

Noticia original

Noticia relacionada

La lluita solitària per la supervivència del tarsero

La desforestació de la jungla, la caça i també els gats de carrer amenacen la supervivència del tarsero,

El Santuari tarsero, un terreny de 134 hectàrees de jungla costat de la ciutat de Corella, protegeix a uns dos-cents tarseros de la desforestació i els caçadors furtius que els capturen per vendre'ls com a mascotes.

El fundador de la reserva, Carlito Pissarres, rep els visitants amb un somriure i un ferm encaixada de mans. Conegut com l'home tarsero, Pissarres ha dedicat la seva vida a protegir a l'animal i és l'única persona que ha aconseguit la reproducció d'exemplars en captivitat.

Volcà submarí crea una nova illa

Tonga, que es troba en l'anomenat Anell de Foc del Pacífic, és una àrea de gran activitat sísmica i volcànica on es produeixen uns 7.000 tremolors a l'any; la majoria d'escasa magnitut. A causa de les roques i les cendres llançades durant una erupció de varies setmanes a un volcà d'aquest territori, s'ha format una nova illa.

Aquesta illa forma el número 176 en l'arxipèleg i ha sigut formada pel Hunga Ha'apai. El ministre de Terres de Tonga va afirmar, segons el portal “Stuff”, que aquest volcà medeix un kilòmetre per dos i té una altura d'uns 100 metres.

El ministre va explicar que les erupcions es produïen cada cinc minuts i que la massa de cendra densa arribava fins els 400 metres i un llarg núvol de fum s'alçava a partir dels 1.000 metres. A més, el volcà va provocar una pluja àcida que caia en un radi de 10 kilòmetres.

A causa d'aquesta erupció es van desviar o suspendre vols d'aerolínies com Air New Zeland o Fiji Airways per l'augment de cendres que emetia el volcà, el qual va entrar en erupció per primera vegada en 2009. Encara que després, les autoritats informaren d'autoritzar la majoria de vols per la disminuició de cendra.

Cal dir que van hi haure expedicions per a vigilar els efectes del volcà el qual no parava de llançar roques i cendra.

Notícia original.

Notícies relacionades:
Erupció volcànica crea una nova illa al Japó.
Erupció del volcà de ElHierro altera l'equilibri bacterià marí.


Vídeo:

Criatures de la nit

Durant dos anys, la fotògrafa nord-americana Portar Scott ha retratat a 42 animals nocturns, els hàbits i sorprenents característiques descriu en el seu nou llibre
La major part de les 1.100 espècies de ratpenat que es coneixen mengen fruita o insectes. Només tres s'alimenten de sang i, malgrat la seva mala fama, no la succionen de les seves víctimes ni maten a aquestes. Després de realitzar una petita incisió a la pell amb les seves dents, afilades com fulles, llepen les gotes de sang que brollen de la ferida de l'animal, al qual sovint ataquen quan dorm. Com que només necessiten petites quantitats de sang cada dia, no solen causar danys als mamífers que mosseguen, encara que sí poden transmetre'ls la ràbia o altres malalties greus.



El ratpenat vampir comú ('Desmodus rotundus') s'alimenta exclusivament de sang.
A la imatge poden veure a un d'ells, el ratpenat vampir comú, un dels 42 protagonistes de Nocturne (Editorial Princeton Architectural Press)  , el nou llibre de la fotògrafa nord-americana Portar Scott (Denver, 1973).
Durant dos anys, va visitar centres de recuperació, parcs i zoològics dels EUA per retratar algunes de les espècies menys conegudes a causa dels seus hàbits nocturns.
Noticia original 

Se atrasa el origen de la vida

Se trata de un fósil datado hace 600 millones de años, una época en que la comunidad paleontológica creía que la Tierra solo estaba habitada por criaturas extremadamente simples.

“Fósiles similares habían sido interpretados erróneamente como bacterias, eucariotas unicelulares, algas y formas de transición relacionadas con esponjas, anémonas y animales de simetría bilateral”, ha explicado Shunai Xiao, profesor de Virginia Tech y principal autor del descubrimiento.

Tras desenterrar el nuevo vestigio en la región china de Guizhou, Xiao y sus colaboradores han comprobado que mostraba signos de adhesión entre células, especialización y muerte celular programada, como los animales y plantas actuales. Hasta ahora solo se habían encontrado ejemplos de tal complejidad biológica en la fauna del Cámbrico, periodo que empezó

hace540 millones de años.

Borran recuerdos con luz

Un equipo de científicos del Centro de Neurociencias de la Universidad de California en Davis (EEUU) ha logrado eliminar por completo recuerdos específicos en ratones empleando la luz, concretamente utilizando una técnica llamada optogenética, que se basa en hacer incidir luz sobre las neuronas, entre otros tejidos vivos, para controlarlas.

 recuerdos-luz. Para su experimento, los expertos utilizaron ratones modificados genéticamente para que cuando se activaran sus neuronas, éstas brillaran con fluorescencia de color verde. Además, estas neuronas expresaban una proteína que permitía desactivar con luz las células nerviosas. Así, descubrieron qué neuronas se activaban en la corteza cerebral y el hipocampo, y, por otro lado, desactivar esas neuronas con luz mediante un cable de fibra óptica.

Gracias a la fluorescencia verde, los científicos demostraron que podían identificar  las células que participan en el aprendizaje y que éstas se reactivaban cuando era necesaria la recuperación . De la misma manera, “apagando” con luz esas células nerviosas del hipocampo, consiguieron que los ratones perdieran ese recuerdo.

Según explican en la revista Neuron Kazumasa Tanaka y Brian Wiltgen, líderes del estudio, “esto demuestra empíricamente por primera vez que la corteza cerebral no puede almacenar y recuperar los recuerdos por sí misma, sino que necesita de la ayuda del hipocampo”.