Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2015-1016. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2015-1016. Mostrar tots els missatges

dilluns, 23 de maig del 2016

La vespa asiàtica s'assenta a Europa deixant un impacte socioeconòmic en el nord d'Espanya

La vespa asiàtica s'ha establit a Itàlia, Regne Unit i Espanya, en les àrees de clima suau i humit, aquesta no és agressiva per a les persones, però està causant un impacte socioeconòmic en el nord espanyol per tenir com a presa preferida l'abella de la mel.

Una reina en un niu pot tenir fins a 15.000 cel·les i es poden produir fins a 500 reines en un any. S'estima que una sola vespa pot capturar entre 25 i 50 abelles al dia, aprofitant que la seua grandària és molta major per a infondre'ls por i matar-les d'un colp de mandíbula, "separen les parts del cos, les uneixen en una bola i les traslladen fins al niu per a alimentar a les seues larves", segons ha informat el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en un comunicat.

Després, entren en la bresca i acaben amb la mel, un 'modus operandi' que ha provocat un impacte socioeconòmic en les zones mel·líferes del nord d'Espanya; en l'àrea basca de Pasaia Donibane en 2012 van registrar una mortalitat d'aquest insecte del 30% i se sospita que la mateixa vespa té efectes sobre altres productes agrícoles, com a flors o fruits conreats que consumeixen els exemplars adults.

Un estudi del Creaf, que avaluava el risc d'invasió, ha determinat que les zones humides i de temperatures suaus són idònies perquè aquesta espècie s'implante, per aquesta raó llocs més àrids i secs com Almeria i Madrid tenen un baix percentatge d'invasió.

Notícia orginal

Informació relacionada
• Com fer front a l’amenaça de la vespa asiàtica?

• La vespa asiàtica arriba a Mallorca


Vídeo:








divendres, 20 de maig del 2016

El misteri dels pardals rojos

En el món de les aus el color roig té un significat singular. Moltes espècies utilitzen les parts roges dels seus pics i plomes per a dissuadir els rivals, atraure a les seues parelles i inclús influir en la selecció sexual, perquè esta tonalitat denota una major qualitat individual. 

Dos estudis publicats en Current Biology han identificat el gen que codifica l'enzim capaç de convertir els pigments grocs, obtinguts per la seua dieta alimentària, en un cridaner roig. Fa quasi 100 anys, els criadors de canaris (Serinus canària) van creuar esta espècie amb cardenalitos (Carduelis cucullata) , d'un intens color carmesí, la qual cosa va donar lloc als primers canaris rojos del món. Els investigadors del primer estudi van comparar les seqüències del genoma d'estos dos tipus de canaris amb les de les cagarneres roges (Carduelis carduelis) , a la cerca del gen responsable de les diferències de color de les aus. 

"Para produir les plomes roges, les aus convertixen els pigments dietètics grocs, coneguts com a carotenoides, en colorants rojos que posteriorment es depositen en les plumas", explica Miguel Carneiro, investigador de la Universitat de Porto (Portugal) i autor principal del primer estudi. "Estos mateixos pigments també s'acumulen en els cons fotorreceptores existents en la retina amb l'objectiu de millorar la visió en color", afig l'expert.

diumenge, 8 de maig del 2016

Els cientifics cultiven al sòl de Mart.

Els cientifics han pugut plantar 10 cultius diferents, en un sòl que imita les condicions en el planeta Mart. Encara que aquest sòl produisca un poc menys dels cultius al sòl de la terra, la diferència no és tan gran. Açò ens sugereïx que si en un futur algún ésser humà colonitzara Mart podrien alimentar-se de manera sostenible amb aquests cultius.

Els investigadors, van fer créixer tomaca, ségol, rave, pésols, porro, espinaques, rúcula, créixents, quinoa i cebollí, en un sòl que imitava les condicions de la lluna i en un que imitava les de mart. En el primer cas els cultius van tenir la mitat d’èxit que a comparació amb el segon.


L’estudi sols imità les condicions del sòl llunar i marcià, però no la resta de les condicions, com ara pot ser la forta radiació espacial, el calor o el fred. Els cultius van créixer en un hivernacle baix l’atmosfèra de la Terra, no obstant això encara cal determinar si els cultius són bons per al consum humà.

Notícia Original
Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2 


dissabte, 7 de maig del 2016

El jacint d'aigua, una amenaça per a la biodiversitat aquàtica de la peninsula



Es diu Eichhornia crassipes, encara que és coneguda com jacint d'aigua o camalote. I és l'espècie aquàtica invasora amb més perill per a la biodiversitat de la península.



El jacint d'aigua s'ha estès com una plaga i avui està present en més de 70 països. Va canviar tot l'ecosistema de l'africà llac Victòria a finals de la dècada dels 90. A Espanya es va detectar en el Guadiana a 2003 i la invasió va arribar a ocupar 80 quilòmetres del riu; des de llavors, la verda capa d'camalote torna una i altra vegada
 

"Té un impacte ecològic terrible: elimina la vegetació submergida, modifica l'hàbitat, disminueix l'oxigen, baixa les temperatures, canvia la fauna. I aquests són només algunes de les conseqüències que té ", argumenta el professor García Murillo
Sense comptar amb l'empremta econòmica que arrossega. Bloqueja canals, obstrueix canonades, causa problemes a les plantes hidroelèctriques ia les lleres dels rius

La planta, considerada com una de les 100 espècies invasores més perilloses, té un creixement espectacular: en 50 dies pot crear 3.000 nous individus i cobrir 600 metres quadrats. "S'adapta a tot, i tolera un ampli rang de condicions pel que fa a temperatures, pH, salinitat, substàncies tòxiques ..." és tremendament difícil eradicar-la ".

Les zones més vulnerables són sempre on el mitjà està més deteriorat. Les desembocadures de l'Ebre i del Guadalquivir, per exemple. O les zones de regadiu de Llevant ", puntualitza García Murillo.Per al professor, degradar els hàbitats és "incentivar la invasió de les espècies exòtiques"

video
noticia original 
noticia relacionada


ELS ÚLTIMS DOFINS ROSATS DE HONG KONG

El dofí blanc xino, destaca per la seua pell rosada degut a la proximitat dels seus vasos sanguinis a la pell i per la seua capacitat per a regular la seua temperatura corporal mitjançant la circulació de plasmes per les seues venes. Al nàixer son de color gris obscur, però amb els anys van perden pigmentació, encara que alguns mantenen les taques obscures sobre el seu ton rosat.

Aquesta especie, porta més de 400 anys en el estuari del Riu de la Perla, representa un dels grans reclams turístics de la zona. Cada dia el seu habitat es atravessat per desenes de ferris que comuniquen Hong Kong amb Xina continental, i en les seues aigües s’està contruint un dels ponts més llargs del món. Aquests animals també tenen que fer frent a l’alta polució de plastics, fertilitzants i metalls pesats en les seues aigües, tot aço condueix a l’enfermetat i la mort prematura de les seues cries. També tenen que aguantar als operadors turístics no regulats de la villa de Tai O.

Per a tratar de remediar aquesta situació, l’associació WWF-Hong Kong  va portar a cap el passat estiu una campaña de concienciació en els ports dels que parteixen aquests barcos per a turistes baix el lema “Delfins, m’importen!”, però no va servir de molt.

Noticies relacionades

Vídeo

dimecres, 4 de maig del 2016

El bacteri 'espacial' que creix més estant en òrbita.

Les sals blanques són els llocs més nets del planeta: en ells ni pot entrar res que estiga descontaminat perque allí es munten els vehicles que envien al espall i altres planetes.I no volen embfutar amb els nostres microorganismes.Pero no la sal blanca aconseguix aquet objectiu 100%.

Coil un dels treballadors acaba de publicar un estudi en el qual han descubert que aquest bacteri te una propietat unica: creix més quan es troba a l’espai. Un equip va enviar 48 tipus diferents de microorganismes per analitzar com es comportaven en aquestes condicions en comparació amb altres cultiuspreparats en terra. L'únicorganisme que es va comportar de manera diferent va ser aquest bacteri:passades 96 hores, havia crescut un 60% més que les mostres que no es van posar en òrbita.

El bacteri també es troba en zones desèrtiques i molt salines de l'est de l'Índia, un entorn molt propici per desenvolupar-se. Els controls per a la sala blanca de les missions a Mart no són tan estrictes com podrien ser, i alguns experts calculen que cada vehicle que amartiza porta amb si 300.000 espores bacterianes. És a dir, és possible que ja haguem contaminat el planeta vermell, però també és probable que aquests microorganismes no hagin sobreviscut en aquest entorn.

NOTICIA ORIGINAL:
http://elpais.com/elpais/2016/03/22/ciencia/1458640876_254460.html

NOTICIES RELACIONADES:




dimarts, 3 de maig del 2016

Un peix zebra transgènic en tecnicolor



Com en molts altres laboratoris biològics, s’ha realitzat l’experiment per a convertir a un peix zebra transgènic que continga diversos colors fluorescents.

Aquest peix zebra s’anomena Danio rerio. L’experiment ha pogut realitzar-se gràcies a una tècnica anomenada brainbow-un joc de paraules angleses brain(“cervell”) i rainbow(“arc de Sant Martí)- i es permet tenyir les neurones amb multitud de colors diferents per a visualitzar el comportament d’aquestes cèl·lules nervioses, una per una. Per a aconseguir els colors s’injecten a l’animal gens que regulen la fabricació de proteïnes fluorescents. A dies d’ara, els genetistes han aconseguit aplicar el mètode brainbow a les cèl·lules de la pell i la còrnia i l’han rebatetzat com skinbow.

Amb la combinació dels colors primaris de la llum(verd, roig i blau) el peix zebra transgènic pot emitir aproximadament 5.000 tonalitats cromàtiques diferents. I amb aquesta intervenció, els experts intentaran estudiar en temps real com es regenera el teixit cutani després de tindre una ferida o el que ocorre a nivell cel·lular quan se l’imputa una aleta.

Noticia original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2