L'evolució del rostre humà

El rostre humà actual és molt diferent al que presentaven homínids ja extingits com els neandertals; tenim el cap més xicotet, les celles més poblades i pronunciades i la cara més prima.Els nostres rostres es van anar reduint a mesura que la nostra capacitat de cuinar i processar els aliments ens va permetre mastegar menys.

"Sabem que factors com la dieta, la fisiologia respiratòria i el clima han contribuït a la forma del rostre humà modern, però interpretar la seua evolució únicament en aquests termes seria una simplificació excessiva", explica Paul O'Higgins, de la Universitat de York.

O'Higgins és un dels autors de l'estudi en el qual també van participar científics d'universitats dels EUA i Espanya. Segons ells, un dels factors que van fer que la nostra cara evolucionara va ser la necessitat de tenir més opcions de gesticular i de comunicar-nos de manera no verbal. Els humans van desenvolupar un front més pla que els altres homínids i unes celles més visibles i poblades capaces de realitzar una major varietat de moviments, i poder expressar una àmplia gamma d'emocions.

"Les dietes modernes més suaus i les societats industrialitzades poden fer que el rostre humà continue disminuint de grandària", afirma O'Higgins.
Però afig: "No obstant això, hi ha límits sobre quant pot canviar el rostre humà. Per exemple, la respiració requereix una cavitat nasal prou gran".Així, els científics de l'estudi creuen que continuarà evolucionant, però no se sap exactament com.
Caldrà esperar per a saber-ho.


Notícia original
Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

El cervell és el que més diferencia els humans de la resta de primats

Un anàlisi dels teixits de cervell humà, de ximpance i macacos, fet per un equip internacional, diuen que el cervell humà no és només més gran, sinó que al tindre més cèl·lules, i aquestes estar més interconnectades tenen més capacitat de processament.



En l'estudi es van analitzar 247 mostres de teixit de 16 regions del cervell implicades en el comportament i en el procés cognitiu d'alt nivell. En aquest estudi és van trobar diferencies i similituds. Es van trobar similituds, entre les espècies de primats, pel que fa a l'expressió gènica en totes les regions del cervell estudiades, la regió del cervell implicada en l'aprenentatge d'ordre superior que més diferencia els humans dels altres simis. En canvi, l'àrea del cervell humà en què es va detectar una expressió gènica més específica va ser l'estriat , una regió que habitualment s'associa al moviment i que podria estar vinculada a la bipedación.



Els autors de l’estudi es van centrar en el gen TH, que no està present en les persones que tenen Parkinson. En la investigació també es van trobar alts nivells d'expressió del gen MET en el còrtex prefrontal humà en comparació amb els tres primats estudiats.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2