Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris enanisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris enanisme. Mostrar tots els missatges

dissabte, 12 de maig del 2012

El Mamut que no arribava al metre


Científics del Museu d'Història Natural de Londres han descobert el mamut més petit que ha existit. Aquesta espècie, anomenada Mammuthus creticus, no feia quasi ni el metre d'alçada,  i vivia a l'illa de Creta fa 3,5 milions d'anys. El viure en una illa és el que, segons els científics, pot explicar la petita grandària de l'elefant.
Els investigadors van donar amb l'existència del mamut en examinar uns fòssils descoberts el 1904 a Cap Malekas, Creta. El minimamut pesava uns 300 quilos, la meitat del pes d'un altre mamut conegut, el M. Lamarmorai.
Segons aquests científics, aquesta varietat nana de mamut descendeix d'una de les dues espècies de mamuts europees, la meriodionalis o la rumanus, ambdues extingides fa 800.000 anys.
El nanisme és un traç evolutiu propi dels grans mamífers que viuen en illes on no hi ha espai ni recursos perquè els animals de grans dimensions puguin sobreviure. «Els nostres descobriments mostren que a Creta el nanisme insular es va produir en un grau extrem, donant lloc a l'espècie de mamut més petita que s’ha conegut mai», diu Victoria Herridge, qui liderava aquesta investigació.

Noticia original

Noticies relacionades

dijous, 10 de març del 2011

Xicotet però sense càncer

L´enanisme, malaltia que coneixem tots per ser tan comú i tan parlada i que sabem que és una anomalia per la qual una persona té una talla considerablament inferior a la comuna en la seua espècie, provoca que els afectats visquen més anys que una persona en condicions normals.


Aquesta malaltia que ha rebut tants prejudicis i burles al llarg dels anys com, per exemple, amb la seua actuació en el món taurí proporciona unes característiques que ben bé voldria tota la gent d´estatuta normal: ``anticàncer´´ i ``antidiabetis´´, dos problemes que afecten a grans masses de gent i que són de les principals raons de mort.


La clau que ha fet que els científics hagen arribat a aquests resultats ha sigut perquè han estudiat que l´hormona de creixement, en compte de fer la seua funció predeterminada, ha servit perquè no es produesquen altres malalties, sense saber encara el com.


Amb açò podríem dir que unes malalties neutralitzen altres, fet que em sorprén ja que m´he donat conter que dins d´una situación dolenta, a vegades, hi ha una de bona que no té la majoria de gent.



Vídeos: