ASTEROIDE QUE VA ACABAR AMB ELS DINOSAURES I VA ACIDIFICAR ELS
OCEANS

Un estudi internacional demostra que l'impacte d'un asteroide a la península mexicana de Yucatán fa 66 milions d'anys va provocar l'acidificació dels oceans i va afectar al 70% de les espècies del nostre planeta, acabant amb els grans dinosaures.

En els oceans, van desaparèixer els grans rèptils com els Mosasaures, igual que gran part del plàncton calcari que vivia a les aigües superficials. Aquests resultats afirmen que l'extinció marina, va ser pels gasos emesos per aquest impacte i no pel cessament de la fotosíntesi per la foscor generada pel núvol de pols resultant, com es creia fins ara. Els oceans també presenten efectes no desitjats, com la disminució del pH (nivell d'acidesa) de les aigües, el que altera la fixació de carbonat de calci (CaCO3) en els esquelets de nombroses espècies, el que podria fins i tot accelerar el canvi climàtic. 

Durant anys, es va sugerir que vam tenir una disminució en el pH de l'oceà, perquè l'impacte del meteorit va colpejar roques riques en sofre i va provocar una pluja d'àcid sulfúric, però fins ara ningú va tenir evidència directa que això hagués succeït.

LINK DE LA NOTICIA ORIGINAL



LINK DE NOTICIES RELACIONADES 1.0



LINK DE NOTICIES RELACIONADES 1.1

Nous indicis de que fou un cometa i no un asteroide el que va fer desaparèixer als dinosaures

Fa 66 milions d'anys, va ocórrer una catàstrofe que va extingir els dinosaures.
La majoria dels científics creu que el culpable directe o indirecte d'aquesta aniquilació va ser un asteroide.

Els professors Jason Moore i Mukul Sharma, del Departament de Geociències del Dartmouth College a Hanover, New Hampshire, Estats Units, discrepen, argumentant que fou un cometa i no un asteoride el que provocà la desaparició.

La teoria que l'impacte d'un asteroide va causar l'extinció, va començar amb descobriments fets pels físics Luis Álvarez i Walter Álvarez, pare i fill. El 1980, tots dos van identificar concentracions extremadament altes d'un element químic, l'iridi, en una capa de roca coneguda com límit Cretaci-Paleogen.

Tot i que l'iridi és rar en l'escorça terrestre, és un element comú en cossos rocosos provinents de l'espai, com per exemple els asteroides. Els Álvarez van sugerir que fou un asteroide perquè havien trobat grans quantitas d'iridi per tot el món en aquesta capa del Límit. El debat científic al voltant d'aquesta teoria no va cessar fins a 2010, quan un panell de 41 científics va publicar un informe en suport de la teoria dels Alvarez i la confirmava.

Moore i Sharma coincideixen amb els Álvarez en el lloc de l'impacte però no en l'objecte que el causà.

Els cometes tenen en la seva composició un percentatge d'iridi i osmi menor que el dels asteroides, però a causa de les altes velocitats a les que viatgen, poden tenir prou energia per crear un cràter de 180 quilòmetres de diàmetre. Sovint, els cometes viatgen molt més ràpid que els asteroides, pel que tenen més energia d'impacte, encara que a causa d'estar formats en gran part per gel, no alberguen tant iridi o osmi.

Notícia relacionada 1: L'extinció dels dinosaures sí que coincideix amb la caiguda d'un objecte còsmic a la Terra.
Notícia relacionada 2: L'impacte d'un meteorit a Russia causa certs ferits.

Notícia original