Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris albertvilae. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris albertvilae. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de maig del 2017

Aprovat el primer tractament amb cèl·lules mare externes al pacient

Per fí es possible la teràpia cel·lular per tancar les fístules provocades per la malaltia de Crohn.
Investigadors espanyols han desenolupat un tractament a partir de cèl·lules mare procedents del greix de persones sanes i ja està demostrat científicament que funciona.

El fàrmac és el fruit de 14 anys de recerca de diverses entitats públiques i privades espanyoles i els resultats s'han publicat a la revista The Lancet.






Les ferides tarden més en cicaritzar a causa de la contaminació, i la malaltia de Crohn es autoinmune.
Aquest nou tractament cel·lular simplifica molt a la cirugia ja que l'operació consisteix en aplicar cèl·lules mare en l'obertura de la fístula.

L'equip de García Olmo estima que el tractament estarà disponible als quirofans dels hospitals a partir de l'any que ve.













dijous, 11 de maig del 2017

El genoma del te revela la raó del seu sabor i del seu èxit econòmic








Hi ha te de molts sabors però tots venen de la mateixa planta, l'arbre Cameilla sinensis el qual ha experimentat la duplicació dels gens responsables de la cafeïna i els flavonoides.

Intervenen els gens saltarines i això contesta a la domesticació de la planta i la adaptació a molts climes.
 L'arbre és ric en espècies d'interés econòmic i hiha una producció de te anual superior a 5000 milions de tones, degut a això sorpren que el genoma del te no es conegut encara i es perquè el genoma no sols es gran, sinó que està plagat de trams d'ADN repetitiu.

Lizhi Gao i altres científics han resolt el problema i diuen que el 67% del genoma del te són seqüències de retroposones i per això era dificil de averiguar el que passava.






Molts dels salts de retroposones són recents, i això sembla que siga la resposta a la domesticació i cultiu de te, es a dir, un producte de la selecció que va inspirar a Darwin la seva teoria evolutiva.


NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2


VÍDEO











dimarts, 9 de maig del 2017

Es retira el rus Guennadi Padalka, l'astronauta que més temps ha estat a l'espai



El Centre de Preparació de Cosmonautes (CPC) ha anunciat la decisió del rus Guennadi Padalka de 58 anys d'edat, de retirar-se, és el cosmonauta amb més temps a l'espai.

Diu que s'ha cansat, que no te feina, això va dir decebut a l'agència TASS i que volia participar en una sisena missió a l'Estació Espacial Internacional (EEI), però veia que no tenia opcions.

Serguéi Krikaliov (director el programa de pilots de l'agència espacial russa) deia que és una pena, quan un home està ben preparat i no pot fer el que vol.

Lonchakov explica que en el CPC no consideren tan malament la renúncia de Padalka, perquè al 2017 va elegir un nou equip que inclou molts cosmonautes, els quals no han viajat mai al cosmos.

És considerat l'heroi de Rússia des de 1999, va ser elegit per a la llista de candidats a astronauta en 1991 i finalment per primera vegada, va viatjar a l'espai en el 1998 i va superar el rècord de 803 dies a l'espai













dijous, 12 de gener del 2017

Dos forats negres propers a la nostra galàxia assorteixen a la llum




Es tracta de dos forats situats en el cor de galàxies properes a la Via Làctia que han estat presentats el cap de setmana passat durant el Congrés de la Societat Astronòmica Amèrica. S'han descobert gràcies a un potent telescopi de rajos X de la NASA anomenat NuSTAR.

La NASA diu que aquests forats negres són els motors centrals pels quals els astrònoms denominen nuclis galàctics actius i objectes extremadament brillants que inclouen fonts d'energia  i aleshores el nucli galàctic brilla tant a causa de unes partícules que hi ha al voltant d'un forat negre amb altes temperatures i emitint radiació.

Els forats es situen darrere d'un núvol de gas i pols, un dels forats es situa a 38 milions d'anys i l'altre a 170 milions d'anys llum.


NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1
NOTICIA RELACIONADA 2

VÍDEO





La NASA llançarà dues noves missions per estudiar l'origen del Sistema Solar






L'agència espacial nord-americana NASA, va anunciar dues emissions anomenades 'Lucy' i 'Psyche'.
La emissió Lucy,visitarà l'entorn dels grans misteriosos asteroides troians de Júpiter, i revolucionarà l'enteniments dels nostres orígens mentre que Psyche, estudiarà un asteroide de metall únic que mai s'ha visitat abans, aquest asteroide s'anomena 16 Psyche.

Els investigadors, al principi pensaven que els satèl·lits eren les relíquies d'una era molt primerenca en la història del Sistema Solar.
L'asteroide es creu que és en major part d'acer i níquel, com el nucli de la Terra, i era extrany perquè la majoria d'asteroides solien ser de roca o gel.


La missió ajudarà als científics a comprendre com planetes i altres cossos es van separar i van formar capes, mantells, nuclis i escorces al principi de la història 










dijous, 24 de novembre del 2016

Identifiquen les neurones responsables de les pessigolles






Les pessigolles produeixen habitualment una sensació de plaer, gràcies a la dopamina.
Han descobert unes neurones en el cervell de les rates responsables de les pessigolles i les rialles que les acompanyen i els cientfics van fer per mitjà de la seva estimulació, que es rigueren sense tindre que acariciar-les en les zones on senten les pessigolles.



Al igual que els humans, només senten les pessigolles quan estan de bon humor i sense estrés. Aquestes neurones es troben a l'escorça somatosensòria.
Les rates emiteixen un riure ultrasònic que no és audible per l’oïda humana.



L’idea de Darwin, diu que la ment ha d’estar en una condició de plaer, per a poder riure per mitjà de les pessigolles

NOTICIA ORIGINAL


dimarts, 22 de novembre del 2016

Científics del IAC descobreixen una superterra propera



S’ha descobert un planeta del tipus superterra amb al voltant de 5.4 masses terrestres , GJ 536 b, per un estudiant de doctorat de l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) i de la Universitat de la Llacuna (ULL) (Espanya) i pels seus directors.



Es troba al voltant d’un estel molt brillant i no es situa a la zona habitable de la mateixa, aquest estel és molt més petit i fred que el Sol i és observable des de tots dos hemisferis. A més, també han descobert un cicle d’activitat magnètica similar a la del Sol a l’estel.
És un candidat atractiu per a investigar la composició de l'atmosfera gràcies a la lluentor de la seua estrella i el seu curt període orbital.



Estan investigant planetes rocosos ja que solen aparèixer en grups d’estels d’aquest tipus i altres superterres i sols s'ha descobert de moment aquesta, la GJ 536 b.


NOTICIA ORIGINAL

NOTICIES RELACIONADES