Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris solerplaalba. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris solerplaalba. Mostrar tots els missatges

dimecres, 20 de desembre del 2017

Caçar al càncer de pulmó amb una gota de sang




Carlos Camps y Eloísa Jantus, oncólogos del Hospital General de Valencia.
Carlos Camps i Eloísa Jantus, oncòlegs de l'Hospital General de València


El càncer de pulmó es una de les malalties més greus que afecten als espanyols.
Un equip de l'Hospital General de València ha aconseguit el diagnòstic fiable del càncer de pulmó a partir d'una gota de sang,

La principal raó de la mortalitat d'aquest càncer és el seu diagnòstic tardà. “El 80% dels casos es descobreix en una fase avançada.Camps i el seu equip han cercat maneres de rastrejar el càncer a través de la sang, una espècie de biòpsia líquida que podria suposar una revolució en aquest camp.
Per a confirmar-ho,van dur a terme un primer estudi en el qual van descobrir cinc marcadors (metabòlits) característics en les persones amb càncer.

En aqueix punt, necessitaven esbrinar si aqueixes variacions en els marcadors es devien als tumors o a una inflamació del teixit, per la qual cosa van engegar un altre estudi amb malalts de càncer i persones que patien algun tipus d'inflamació.
Ara el seu equip es troba en una nova etapa,volem saber si aquest patró químic sanguini està present en persones amb alt risc de patir càncer, com els fumadors de llarga durada.









dijous, 11 de maig del 2017

El segon animal més gran del món, enfront de la costa de Catalunya.



Visiten la costa Catalans cada any, són rorquals,balenes comuns, que són la segona espècia mes gran del món.
Aquesta espècie, pot arribar a mesurar 24m i solament és superat per la balena Blava.
Voluntaris de la societat científica d'estudi de cetacis, Edmaktub de Barcelona,s'endinsen en el mar Mediterrani per a fotografiar la espècie.

Porten 6 anys documentant la seua presència, a menys d'1 hora amb vaixell de platges com la de Sitges. Des de 2011 han documentant a mes de 90 exemplars diferents. Segons els experts, la seua presència és mostra del bon estat dels aigües. La visita dels rorquals, és a causa que volten el kril, molt benvolgut per els balenes.




Noticia Original1
Noticia Original2
Noticia Relacionada1
Noticia Relacionada 2

dilluns, 30 de gener del 2017

Cerquen un punt feble en els asteroides per a evitar que impacten sobre la Terra


Un equip internacional de científics, dirigit per investigadors de l'Institut de Ciències de l'Espai (IEEC), ha estudiat el meteorit Cheliábinsk, que va explotar sobre Rússia el 15 de febrer de 2013 i que es va fragmentar en milers de trossos. Per a descobrir la seua composició química i mineralógica, ja que açò ens permet conèixer detalls fonamentals dels processos de compactació per col·lisions que
han patit els asteroides propers a a el Terra. Els anàlisis van revelar que les zones més fosques de la roca, les més xocades, són les més dures, de manera que si es volguerem desviar la trajectòria d'un asteroide amb un impacte, seria necessari disparar sobre la zona més blana, la més clara.
Per a estudiar els trossos d'aquesta roca, els científics van usar un nanoindentador,
Actualment, l'Agència Espacial Europea (AQUEIXA) cerca finançament per a desenvolupar al costat de la NASA el programa conjunt "asteroides perillosos"


divendres, 20 de gener del 2017

Astrònoms prediuen una explosió que «canviarà el cel» en 2022



Un equip d'astrònoms edirigits per Larry Molnar han predit que dins de cinc anys, en 2022, es produirà una explosió que serà perfectament visible des de la Terra. Serà una cosa mai vist fins ara.

Segons la predicció d'aquest científic, es tracta d'un sistema binari i que, segons els càlculs, es fondran l'any 2022,produint una explosió catastròfica. En aquest moment, l'estel resultant augmentarà espectacularment la seua lluentor i es convertirà, durant un temps, en l'objecte més brillant del firmament

Molnar va començar a estudiar l'estel KIC 9832227 a la fi de 2013.

El primer que va fer va ser observar com el color de l'estel es relacionava amb la seua lluentor, la qual cosa li va portar a determinar que es tractava, definitivament, d'un sistema binari.

A partir d'ací, Molnar explica com Daniel Van Noord, estudiant del Calvin College, «va aconseguir determinar un període orbital molt precís amb les dades del satèl·lit Kepler.

Molnar i els seus col·legues passaran tot l'any pròxim examinant KIC 9832227 en totes les longituds d'ona. Si les prediccions són correctes, serà la primera vegada que un grup d'astrònoms aconsegueix captar el moment en què els dos membres d'un sistema binari d'estels es fusionen, i estudiar a més al detall el que succeeix durant els anys que precedeixen a l'explosió.

Noticia Original
Noticia Relacionada 1
Noticia Relacionada 2


dimarts, 22 de novembre del 2016

Identificat el «colós espacial» que està atraient a la nostra galàxia



La Via Làctica, amb la resta de galàxies que formen el grup local en el qual vivim, sembla estar sent atret cap a una mateixa adreça, un cos que és capaç de moure 50 galàxies a l’hora.
 
Un equip internacional d’astrònoms creu haver descobert al culpable, un supercúmul de galàxies, que resulta estar molt prop de nosaltres pero que havia estat ocult per culpa dels núvols de gas pols i estels de la nostra pròpia galàxia. 

Antics estudis ja revelaven que darrere de la Via Làctia hi havia alguna cosa. Ara, i gràcies a la combinació del gran Telescopi Sud-africà, amb el seu espill de 10 metres, i el Telescopi Anglo Australià, de 3,9 metres, els astrònoms han aconseguit mesurar el corriment cap al roig de 4.500 galàxies en Vela, a banda i banda de la banda fosca de la Via Làctica, i han confirmat que existeix una superpoblació galàctica en aquesta zona. 

divendres, 18 de novembre del 2016



L'objecte més redó mai vist a l'Univers


Existeix un estel anomenat Kepler 11145123, que és molt més gran que el sol i gira molt més lenta, però el que la fa especial és que es l’objecte natural més redó de l’Univers registrat fins hui.


Ja que els estels apareixen com a punts en el cel, mesurar la seua forma és tasca molt difícil, l'equip d'investigadors de l'Institut Max Planck per a la Recerca del Sistema Solar (MPS) i la Universitat de Göttingen ho han aconseguit amb una gran precisió.
Van seleccionar aquest estel per a ser mesurat perquè les seues expansions i contraccions periòdiques es poden detectar en les fluctuacions en la lluentor.
Els investigadors tenen la idea d’utilitzar el mateix mètode per a calcular la forma d'altres estels.


Notícia Original