Si pots llegir i escriure l'activitat neuronal, pots llegir i escriure les ments de la gent

 

Sempre hi ha hagut ambició per controlar el comportament humà. La publicitat i alguns aparells, d'alguna forma, són capaces d'entrar en la nostra ment i esbrinar el que volem. Fins ara, tot estava controlat, però, hem arribat a un punt en el qual la tecnologia pot llegir la nostra ment, ficar-se al nostre cap per a llegir que hi ha.

Els avanços en neurotecnologia, permeten gravar l'activitat de les nostres neurones i canviar-la i, això, és motiu de preocupació per a molts científics. Alguns, com Yuste, han afirmat que això seria violar els drets humans, perquè violen els anomenats “neurodrets”.

Això, ens podria sonar a ciència-ficció, però la veritat és que ja s'estan fent amb animals en laboratoris. Yuste, afirma que el cervell és un òrgan únic que s'encarrega de gestionar la nostra ment, habilitats cognitives, percepció, memòria, emocions… i, si poden llegir i escriure la ment de la gent poden alterar els mecanismes que ens fan humans, com afirma Krakauer.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2 

RATOLINS CONDUINT COTXES

Durant molts anys els científics han utilitzat la llimitada intel·ligència de les rates per entendre millor el funcionament del nostre organisme. Sempre s’ha pensat que aquests animalets jugaven en una lliga molt inferior a la humana, però a lo millor estàvem minusvalorant-los. 

Perquè recentment, un grup de científics ha entrenat uns ratolins per a que condueixen un cotxe fet a escala per la Universitat de Richmond per a arribar a la recompensa que en aquest cas es tractava de formatge. En aquest experiment disenyat per Kelly Lambert s’ha mesurat el nivell d’estrés de les rates. S’ha pogut observar que quan dominen la conducció s’estressen menys. Però que les rates que anaven de passajeres s’estressaven més que el conductor.

Això demostra que les rates són molt més intel·ligents del que pensava la comunitat científica, i açò s’haurà de tenir en compte en investigacions futurs amb rates.

Notícia original (anglés)

Notícia relacionada

Notícia relacionada

Les cèl·lules mare s’organitzen imitant el cervell.

Científics de Stanford i Harvard han començat a cultivar parts del cervell humà en plaques de cultiu a partir de cèl·lules de la pell. Ho anomenen esferoides. Esferoide significa “alguna cosa pareguda a una esfera”. Una boleta de neurones d’un mil·límetre que revela al microscopi les mateixes estructures i tipus neuronals que va descobrir Cajal.


L’objectiu d’aquestes investigacions és entendre amb profunditat el desenvolupament del cortex cerebral humà i descobrir els fonaments de la malaltia mental estudiant com funciona la ment, sobretot les seues altes funcions, com l’enteniment, el raonament i la creativitat. Els científics ja han descobert amb els seus esferoides una dada essencial sobre l’origen de l’autisme i l’esquisofrènia. Són malalties produïdes per un trastorn del desenvolupament del cervell durant el període de gestació.


Amb els esferoides els científics podrien arribar a entendre el desenvolupament d’aquestes malalties i aprendre a construïr una ment humana. És interesant saber fins on podran arribar.

Enllaç notícia


Dues notícies relacionades:

Cervells "in vitro" per a l'estudi de l'autisme i l'esquisofrènia

Consegueixen crear cervells en miniatura en tubs d'assaig

Neuròlegs, cardiòlegs o ambdós?

En un dels cursos d'estiu que imparteix cada any la UIMP de Santander el Dr. Valentín Fuster, cardiòleg, va alertar de les possibles cardiopaties que es poden tindre quan parlem del Alzheimer .

La insistència del director del Centre Nacional de Recerques Cardiovasculars espanyol a lligar malaltia d'artèries i *arterioles amb l'Alzheimer anava més enllà del desafiament científic que suposa aprofundir en les raons d'una patologia d'enorme prevalença i formidable cost en sofriment i euros com és l'Alzheimer. Aprofundir en la bilateralitat que s'estableix entre la neurologia i la cardiologia  equivaldria també a destacar que, si aquesta relació acaba demostrant-se, la promoció de la salut cardiovascular tindria un objectiu més ampli que el únicament protegir als gots sanguinis.

Els bons científics ara estan dispostos a profunditzar en el coneixement i la relació d'aquestos dos conceptes. Afortunadament ja hi ha financiació suficient per a aquest propòsit.
També s'obriran altres línies d'investigació sobre la diabetis, la resistència a la insulina, malalties vasculars i demències així com tractar de saber els factors hereditaris que afecten en els processos vasculars i canvis cerebrals.

Si les dades optesses d'aquest estudi marquen causalitat es dedicaran estudis a avaluar el paper preventiu neurològic de la promoció de la salut cardiovascular.

Noticia original

Noticia relacionada

Noticia relacionada

Video

El mecanisme cerebral que ens incita a consumir glucosa

Noticia original

La glucosa és un component dels carbohidrats i la principal font d'energia per al cervell. Uns cientifics han fet estudis amb rates i han descobert un mecanisme que pareix notar quanta glucosa arriba al cervell.

Es creu que aquest mecanisme podria desempenyar un paper molt important en moldetjar la nostra preferència per aliments dolços o amb hidrats de carboni.

La glucosa és un aliment molt important per al cervell que abans era difícil d'aconseguir per això ara tenim preferència per els aliments que la contenen

Els investigadors tenien la hipotesi de que una enzina anomenada glucoquinasa podia exercir un paper relevant en promoure el nostre desig per la glucosa. La glucoquinasa esta implicada en la deteccio de la glucosa en el fetge i el pancrees, i esta present en un area del cervell que regula varies funcions essencials.

Les rates van estar 24 hores sense mengar. Augmentan així considerablement els nivells de activitat de la glucoquinasa. Despres els donaven acces a unes solucións de glucosa. Així com a el seu mengar normal. Quan els cientifics incrementaven l'activitat de la glucoquinasa utilitzant un virus, les rates preferien la glucosa i quan l'activitat de la glucoquinasa era menor, consumien menys glucosa.

Notícia relacionada

Notícia relacionada

Notícia relacionada

Trastorn per TDAH com a conseqüència del tabac

Una investigació recent ens revela que pot haver casos per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat(TDAH) en la població degut a l’hàbit del tabac en la generació de dones(la besàvia,la iaia, la mare)mentre aquestes estaven embarassades.

El fet que provinga de la descendència materna i no de la paterna ho han esbrinat en un experiment que van fer amb ratolins, en què es va demostrar una transmissió generacional del canvi produït en el genoma en la línia materna. També sabem que el TADH és un trastorn neuroconductual que sol afectar més als xiquets que als adults en països com els Estats Units.

Aquest estudi que s’ha realitzat a la Universitat de Florida als Estats Units ,ha proliferat les expectatives de molts científics sobre els canvis que es poden produir al genoma d’una persona .Aquests canvis es poden produir en qualsevol moment al llarg de la vida, alguns factors podrien ser:per l’entorn en què vivim, allò que mengem, fins i tot allò que vegem i escoltem.

Noticia original
- Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat, fruit transgeneracional d'exposició prenatal a nicotina?

Noticies relacionades
- Dir que el TDAH no existeix és una irresponsabilitat i una temeritat.
- Consells pràctics per adults amb TDAH
Vídeo

El patètic destí de la formiga zombi

La formiga ix tard de casa, avança sense destí fixe i com si anara drogada. Després d’aquest viatge peculiar, s’obri la gola i mossega el nervi principal. Tarda sis hores en morir. Aleshores, Ophiocordyceps, el bacteri que viu al seu cervell, creix i fabrica espores per a infectar altres formigues. “Aquest és l’exemple d’una formiga zombi, controlada per un paràsit” explica l'investigador David Hughes.

Shelley Adamo, professora de la Universitat de Dalhousie (Canadà), afirma que aquests éssers ens poden desvelar molts secrets sobre com funciona el cervell. Així com la neurociència s’aproxima al pacient amb tècniques molt generals, aquests paràsits ho fan de manera més general.

Segons  Santiago Merino, professor d’investigació del CSIC i director del Museu Nacional de Ciències Naturals, més de la meitat dels éssers vius es comporten com un paràsit almenys una vegada en la vida. “Hi ha fins paràsits de paràsits!”. No obstant, tan sols una petita part és capaç de controlar el seu hoste.

Un exemple, apart del ja esmenat, és el de l’artròpode del gènere Sacculina, que infecta a un carranc mascle i li destrueix la glàndula androgènica, de manera que fa que aquest cuide els ous infectats com si foren seus, ja que l’ha “feminitzat”.

Noticia original

Noticies relacionades

-El canvi climàtic s’associa a un increment general de paràsits en las aus.

-La mosca de la fruita banya els seus ous en alcohol per a prevenir infeccions.

Vídeo relacionat

Augment d'ictus entre la gent jove

Sempre s’ha pensat que els ictus eren problemes de les persones majors però cada dia hi han mes joves que pateixen aquesta malaltia.

La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) ha dit:  “hui en dia aproximadament un 10% dels afectats te menys de 55 anys la qual cosa es estranya”

Un estil de vida poc saludable provocarien aquesta malaltia.

Tan la hipertensió, l’obesitat, el tabaquisme o la diabetis incrementen el risc de patir un ictus així deixem de costat el mite de que sols el pateixen els ancians.

Els ictus provoquen moltes seqüeles i la seua recuperació es molt lenta. Molta gent, al ser jove i patir aquesta malaltia, realment, no l’atribueix a un ictus quan comencen les docències i aixó fa que desprès siga mes difícil tractar-la.

Alguns dels símptomes mes comuns son problemes en el llenguatge, mala Visio, pèrdua del coneixement. A mes a mes aquesta malaltia deriva en moltes altres com fallades de memòria, problemes cognitius...

Noticia Original
Noticia Relacionada 1
Noticia Relacionada 2


Video:

Video:

iBrain converteix desitjos en ordres

L’estiu passat poguérem veure a Stephen Hawking, un dels físics més importants de la història, amb una espècie d’aparell anomenat iBrain. Segons ha declarat, aquest invent es tracta en realitat d’un experiment que té com a finalitat permitir-li comunicar-se a través del pensament.

Aquest nou aparell ha sigut inventat per un equip dirigit pel neurocientífic Philip Low i funciona mitjançant un mecanisme d’un sol canal que capta les senyals elèctriques cerebrals. Dites senyals canviaran en funció de l’activitat cerebral i els pensaments que s’hi tinguen, i inclús de les patologies relacionades amb els possibles trastorns cerebrals.

A més, Low ha creat un algoritme per a fer possible la recepció d’eixes ones de senyals cerebrals, ja que la grossor tant del cervell com del crani dificulta bastant la seua interpretació.

Comenta aquest neurocientífic que l’objectiu de l’experiment és bàsicament que un ordinador siga capaç de interpretar els desitjos i pensaments que rep de Hawking (paralitzat des de ja fa temps a causa de l’ELA), i convertir-los en ordres comprensibles per un altre ordinador. D’aquesta forma, el conegut científic podria fer qualsevol cosa en un ordinador amb el simple fet de pensar-ho.

Òbviament iBrain és un tecnologia inacabada que encara està en procés d’experimentació i que li queda molt per millorar, però NeuroVigil, l’empresa creadora, afirma que seguirà treballant en aquest novedós aparell a fi de poder donar als que, com Hawking, sofreixen alguna afecció neurodegenerativa una esperança per al futur.

Notícia original 

Notícies relacionades
- El poder de la ment
- Dues persones paralitzades aconsegueixen moure un braç artificial amb el cervell

Vídeo

La capacitat de moure objectes amb la ment deixa de ser ciència ficció

Amb el pensament, dos tetraplègics han sigut capaços d’agafar objectes mitjançant un robot mecànic. Un equip internacional d’investigadors ha aconseguit una interfície de sistemes neuronals, que tradueix l’activitat del cervell en senyals per a controlar el robot.

Els científics opinen que açò es podria convertir en una ferramenta útil per a tornar la mobilitat a persones amb paràlisi. El sistema s’ha provat amb dos pacients amb tetraplegia.

Els dos voluntaris van usar el robot a través del seu cervell en un espai de tres dimensions. Segons els científics, l’èxit d’aquesta prova va ser superior a l’esperat. El resultat es publicà a la revista Nature.



Noticia original


Noticies relacionades

-Descobreixen un mecanisme de dolor cerebral relacionat amb el consum crònic d’alcohol 


-Robot capaç de residir dintre del cos humà i exercir de sentinella de la salut



Video relacionat

Una senzilla tècnica detecta activitat cerebral en pacients que es consideraven en estat vegetatiu

L’electroencefalograma (EEG), una tècnica relativament senzilla d’utilitzar, podria permetre la comunicació amb pacients amb greus lesions cerebrals, condemnats al que es denomina estat vegetatiu persistent (EPV).

En un xicotet estudi publicat a la revista mèdica britànica The Lancet, 16 pacients que havien sigut diagnosticats amb un estat vegetatiu recibiren probes amb una màquina electroencefalograma. Eixes probes detectaren, en 3 dels pacients tractats, respostes cerebrals a les ordres de moure la mà dreta i els dits dels peus. Això significa que el EEG demostrà que estaven realment conscients.

Els investigadors ja havien realitzat, també de forma exitosa, estes proves mitjançant la ressonància magnètica nuclear (RMN), però aquesta presenta molts inconvenients: pot produir claustrofòbia, el soroll intens pot arribar a ser molest, és relativament car respecte a altres tècniques de radiodiagnòstic...

Segons el neurocientífic britànic Adrian Owen, coordinador de l’article, el EEG no sols es capaç de detectar activitat cerebral en pacients vegetals, sinó que podria fer possible un mètode molt primitiu de comunicació amb el món exterior mitjançant un sintetitzador de veu. S’estima que aquest dispositiu podria estar disponible per a la seua comercialització i aplicació en 10 anys.

Amb aquesta proba, el doctor Owen ha fet patent que molts dels diagnòstics que determinen si una persona està en estat vegetatiu són erronis i espera que al fer més precís el diagnòstic, es puga millorar el tractament d’estos pacients.

Notícia original

Notícies relacionades
- Mor Ramona després de 14 dies “desendollada”
- “Vaig pensar que podria reprendre el vell somni de la humanitat: controlar coses amb el pensament”

Vídeo

El cervell huma "parla" sol.

Després de realitzar un estudi a 54 persones en la Universitat de Cambridge ( Regne Unit) i Lieja (Bèlgica), s'ha observat que les persones en estat vegetatiu poden ser capaços de reaccionar a alguns estímuls. De les cinc persones en les que va apareixer aquesta resposta, quatre es troben en estat vegetatiu (coma de llarga duració en el que no hi ha resposta conscient a cap estímul), i el quint es trobava en un estat de mínima consciència. Es destaca el cas d'un home que va sofrir un accident de tràfic i el seu cervell va ser capaç de respondre a preguntes senzilles ( si o no).

Mitjançant una resonancia magnètica funcional es va observar que quan a aquest pacient li feien preguntes amb resposta afirmativa s'activaven les zones del si i quan era negativa es posaven en marxa les del no. En ningun dels cinc casos es va observar resposta física com moviment de mans o mirades.

Segons el departament responsable de la Universitat de Lieja, mitjançant aquest mètode les persones en estat vegetatiu podrien respondre sobre millorar la seua qualitat de vida i sobre el seu estat fent-los les preguntes adequades.

David Pérez, un neuròleg espanyol demana cautela, ja que cada vegada es mes difusa la frontera entre consciència e inconsciència. Es diferèncien quatre situacions: als extrems el coma i la plena consciència, i al mig l'estat vegetatiu i el de mínima consciència.

El neuròleg espanyol afirma que aquest cas la tècnica pot ajudar a determinar quina persona afectada pot eixir i passar a un estat de mínima consciència o fins i tot recuperar-se, però no arribar a que el pacient prenga desicions.

Video relacionat amb la noticia:


Font d'informació:

Altra font d'informació

La velocitat cerebral del llenguatge

Han passat 150 anys des que el físic Pierre Paul Broca descobrira la importància que ocupa una part menuda del cervell en la parla. Des de llavors no hi ha hagut avanços rellevants en la comprensió neuronal responsable d'aquesta capacitat.

Una investigació publicada en la revista "Science" ha revelat que eixa menuda zona cerebral és capaç de computar les tres tasques fonamentals relacionades amb el llenguatge: la identificació de la paraula, l'elecció de la forma gramatical correcta i l'organització dels sons per a expressar-la.

Dins de la neurociencia el llenguatge està molt menys estudiat que altres factors com poden ser les sensacions, la memòria o el control motor. Açò és degut al fet que l'ésser humà és l'únic animal amb capacitat per a parlar i a més els mètodes per a experimentar amb humans no són suficientment precisos com per a registrar les complexes activitats neuronals.

Un equip de científics va tenir l'oportunitat d'estudiar les activitats neuronals de tres pacients de epilepsia durant el procés de preparació per a la cirurgia. Els resultats van ser espectaculars, es van identificar patrons d'activitat neuronal indicant processos cerebrals lèxics, gramàtics i fonètics al voltant de 200, 320 i 450 mil·lisegons respectivament després de que es mostrara la paraula al pacient.

Font d'informació: click ací