Microorganismes adaptats a condicions de vida extremes.

Al desert dels Monegres (Aragó) s'ha realitzat una investigació on s'ha analitzat l'abundància i diversitat dels microorganismes en la regió. Es mostra que el volum d'una cullera de cafè pot albergar fins a 10 milions d'ells.

Segons s'indica, "L'estudi ha revelat un nombre elevat de potencials noves espècies per a la ciència, i arriba, fins i tot, a sugerir noves classes i ordres de fongs, algues verdes i arqueobacteris".

Els resultats han sigut obtinguts gràcies a l'anàlisi de 21 mostres d'aigua obtingudes d'onze llacs salins de la zona en hivern i en primavera. Estes masses d'aigua suporten variacions de temperatura de fins a 50 º C, com grans dosis de radiació ultravioleta i concentracions de sals que poden arribar a ser deu vegades superiors a les de l'aigua del mar.

La informació recopilada ha motivat ja un nou estudi per determinar la riquesa de nous gens i proteïnes. Afegint que, "Monegros es consolida així com un laboratori natural amb potencials usos industrials i de gran relevància científica i biotecnològica, així com per a estudis de les possibles estratègies de vida en altres planetes que presenten condicions similars a les estudiades ací".

Noticia Original.

Noticia Relacionada 1.
Noticia Relacionada 2.

Arbre genealógic més gran de cèl.lules humanes.

El cos humà té una amplia gamma de cèl.lules molt especialitzades, com les cèl.ules de la sang, la pell y les neurones. Existeixen més de 250 tipus de cèl.lules diferents. ¿Com están emparentades entre si? ¿Quins factors son únics en cada tipus? ¿Que determina el desenvolupament de una cèl.lula determinada?

L'equip de Heinäniemi i Rudi Balling, ha creat el arbre genealògic més gran dels tipus de cèl.lules humanes, que puede servir como base para el desarrollo de terapias de reemplazo celular. Han disenyat un métode informàtic que utilitza dades biológiques, provenients de grups d'investigació arreu del món, i els analitza. Ho han pogut aconseguir només amb l'ajuda d'ordinadors molt potents, capaços d'analitzar eixa cantitat tan gran de dades.

Molets enfermetats, com el Mal de Parkinson i la Diabetes, es deuen a una alteració de la funcionalitat de les cèl.lules. L'objectiu sería substituir les cèl.lules malaltes o perdudes, per unes sanes. Però, primer hi hauría que coneixer els tipues de cèl.lules i com obtindre poblacions.

Noticia Original.

Noticia relacionada 1.

Noticia relacionada 2.

Bacteri addicte a la cafeïna.

A través de modificacions genètiques en el bacteri Escherichia coli, s'ha obtingut un cep d'aquests bacteris caracteritzada per una característica una poc extravagant: són "addictes" a la cafeïna. L'objectiu del projecte és conseguir bacteris optimitzats per ajudar a descontaminar aigües residuals.

La relació entre la cafeïna i la depuració d'aigües residuals pot no resultar evident per a la majoria de la gent al principi, però hem de tindre en compte que actualment, la cafeïna i altres compostos s'han tornat importants agents contaminants de l'aigua a causa del seu consum exagerat.


Per a les manipulacions genètiques a l'Escherichia coli, es van basar en el fet que un bacteri que viu de forma natural en sòls, la P. Putida, és capaç d'alimentar-se exclusivament de cafeïna. Els investigadors van prendre la maquinària genètica que a la P.Putida li permet metabolitzar o descompondre la cafeïna, i la van transferir a l'E coli, amb l'objectiu d'aconseguir un cep capaç d'eliminar la cafeïna d'aigües residuals, cosa en la qual s'ha demostrat que són capaços.

Noticia Original.

Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2
Noticia relacionada 3

Arquitectes ocultes de la genètica.

Es fàcil vore els components principals de gnoma com els arquitectes d'un ser viu, però s'ha anat subestimant l'aportació de certes parts menudes de material genètic que dirigeixen les obres de contrucció de l'edifici de la vida sense que siga evident a primera vista. El que fa, seguint amb la metàfora, es decidir on i quan enviar albanyils, fusters, fontaners, electricistes y altres profesionales per construir una estructura.

Aques estudi identifica els reguladors moleculars de l'epigenètica, el procés per el qual els gens del nostre ADN son activats y desactivats en moments i punts exactes.

 La extranya quantitat de possibles convinacions de gens actius e inactius explica per qué una quantitat  menuda de gens pot portar a cap moltes funcions. Però el que la gent es pregunta es: ¿Quina cosa guía estos factors cap als seus objectius? 

S'ha descubert que els piARNs porten els factors epigenètics a nombrosos puestos del gnoma, on activarán o desactivarán genes. El gran canvi trobat en els patrons d'expresió de gens mostra el paper necessari que porten a cap en la coordinació de la activitat biològica.

Noticia original.

Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2

Menor risc d'enfermetat cardíaca per als vegetarians.

Les malalties cardíaques són la principal causa de mort en els països industrialitzats. El descobert en el nou estudi sugereix que en aquestes nacions una dieta amb menys carn i més verdura i fruita podria reduir significativament el risc de patir malalties cardíaques.

Els investigadors van trobar que els vegetarians tenien menor pressió arterial i menors nivells de colesterol. Es creu que la major part de la diferència en el risc de contraure malalties cardíaques probablement és conseqüència de l'efecte sobre el colesterol i sobre la pressió arterial. Es va obtenir el resultat d'una reducció del 32 per cent en el risc després de tenir en compte factors com l'edat, el consum de tabac, l'alcohol, l'activitat física, el nivell educatiu i el nivell socioeconòmic.

Aquests resultats reforcen la idea que una dieta sana i equilibrada és fonamental per a la prevenció de malalties cardíaques, i de menjar més fruita i verdura, i menys carn, milloraria la salut de molta gent.

Noticia Original

Noticia relacionada 1.
Noticia relacionada 2.

Taló d'Aquil.les en la reproducció del SIDA.

Uns investigadors poden haver trobat un "taló d'Aquil·les" en una proteïna clau del VIH. Han arribat a la conclusió que actuar sobre aquest punt vulnerable podria impedir que el virus es replique, el que podria obstaculitzar que una infecció per VIH progresse fins a desenvolupar SIDA.

Una petita proteïna del VIH anomenada Nef interactua amb moltes altres proteïnes en les cèl·lules infectades per ajudar el virus a multiplicar-se ia amagar-se del sistema immunitari. Es vigila l'activitat de la Nef en certes situacions. Els investigadors van dissenyar un procediment d'anàlisi automatitzat, i van provar quasi 250.000 compostos per trobar els que podien bloquejar l'activitat de la Nef. Un dels compostos que van descobrir, anomenat B9, semblava particularment potent per bloquejar la Nef.

El lloc on el B9 s'uneix a la Nef i on la Nef forma un dímer indica que és un taló d'Aquil·les que podria representar un nou objectiu d'atac per medicaments contra el VIH. Els experiments efectuats per l'equip del Dr.Smithgall mostren que bloquejar aquest lloc para la replicació del VIH.

Noticia Original.

Noticia relacionada 1.
Noticia relacionana 2.

Ressuscitar homínids.

El professor George Church caminaria buscant una dona que es presente voluntàriament per gestar un neandertal. És a dir, pretén "ressuscitar" a uns homínids que van deixar de veure la llum fa uns 28000 anys assegurant que té la tecnologia i els mitjans per tornar a la vida un neandertal.

   Proposa formar un nombrós grup d'aquests homínids, però ràpidament sorgeixen greus dubtes: ¿Rebrien la nostra cultura moderna occidental o una part de la que van desenvolupar en el seu moment quan campejaven per Àsia i Europa?
Si es pretén que visquen en el que sabem sobre la cultura musteriense on ho farien ¿en coves dins d'un parc nacional o en un parc zoològic?. Una altra pregunta inquietant que sorgeix és que sembla ser que eren més intel·ligents que nosaltres, això acabaria generant problemes abans o després.

Noticia Original.

Noticia relacionada 1.

Noticia relacionada 2.

Editar el Genoma amb un alt grau de precisió.

Un nou mètode per actuar en el genoma permet als científics insertar múltiples gens en punts específics i eliminar gens defectuosos. 

Uns investigadors de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), l'Institut Broad i la Universitat Rockefeller,  han desenvolupat una nova tècnica per modificar amb precisió els genomes de cèl·lules vives en afegir o eliminar gens. La tecnologia podria oferir una via fàcil d'usar i més barata per obtenir per enginyeria genètica organismes que produeixen biocombustibles, dissenyar models animals per estudiar malalties humanes, i desenvolupar noves teràpies, entre altres.

  Es va modificar un conjunt de proteïnes bacterianes que normalment defensen als bacteris contra virus invasors. Amb aquest sistema els científics poden alterar diversos llocs del genoma i poden conseguir un control molt més gran sobre on s'inserten nous gens.  Entre altres aplicacions possibles, aquest sistema podría ser utilitzat per dissenyar noves teràpies contra malalties com la malaltia de Huntington, que sembla ser causada per un gen anòmal específic.

Aquest enfoc també podria facilitar l'estudi de malalties humanes al induir mutacions específiques en cèl·lules mare humanes.

Noticia Original.

Noticia relacionana 1

Noticia relacionada 2

Aprofundint la construcció cel.lular del cor.

No és estrany que naixquen nadons amb defectes congènits defectes congènits  del cor. Això es deu al fet que el seu desenvolupament en l'embrió és un procés que no només és molt complex, sinó també propens a errors.

El camí de les cèl · lules fins a crear un cor acabat consisteix en la divisió i transformació d'unes poques cèl · lules mare cardíaques. que van formant cada vegada una estructura més gran, desenvolupant les diferents parts del cor. Per això, les cèl·lules mare i les precursores travessen un procés complex que, també inclou la migració, diferenciació i especialització de cèl · lules. Quan el cor està complet, les cèl · lules mare finalment són desactivades.

Uns científics de l'Insitut Max Planck Per la Investigació Cardíaca i Pulmonar a Bad Nauheim, Alemanya, van descobrir recentment com són regulades parts importants d'aquest procés de desenvolupament. Això projecta la possibilitat futura d'impedir que es produeixin certs defectes congènits del cor, i poder aplicar noves formes d'estimular la regeneració de cors danyats en adults. En particular, l'equip de Gergana Dobrev s'ha centrat en dos factors de transcripció, denominats Ajuba i Isl1.

  Els resultats de l'estudi obren un camí cap a coneixements més detallats de com es regula el desenvolupament cardíac. Quan esbrinen els suficients detalls sobre les causes dels defectes congènits del cor, serà possible aplicar nous enfocaments terapèutics. Més endavant podrien ser reparats cors adults, na possibilitat per això seria, optimitzar la producció de cèl·lules de reemplaçament a partir de cèl.lules mare embrionàries o produïdes artificialment al laboratori. Silenciar el Ajuba en aquestes cèl · lules podria promoure'n la transformació en cèl · lules musculars cardíaques funcionals. D'aquesta manera es conreen suficients cèl·lules de reemplaçament per al tractament.

Noticia original (Traduïda)

Noticia relacionada 1.
Noticia relacionada 2.
Noticia relacionada 3.

Descobriment d'un extrany dinosaure.

Una espècie fins ara desconeguda de dinosaure herbívor ha estat identificada com a tal, a partir de fòssils que van ser extrets de roques a Sud-àfrica i que daten de principis de l'època dels dinosaures.

L'exemplar de la nova espècie va ser extret d'una estructura rocosa al sud d'Àfrica en la dècada de 1960, però no va ser identificat com el que és, una nova espècie. Va ser Paul Sereno, paleontòleg i professor a la Universitat de Chicago, qui ho va redescobrir en una col·lecció de fòssils a la Universitat de Harvard, i es va adonar de la seva importància.

Aquest dinosaure anomenat Pegomastax africanus, mesurava menys de mig metre de longitud, i el seu pes era inferior al d'un gat. Els seus mandíbules mesuraven dos centímetres i mig de llarg. Tenia una boca amb forma semblant al pic d'un lloro i proveïda d'una dentadura adequada per tallar trossos dels vegetals dels què s'alimentava. El crani mesurava menys de 8 centímetres de llarg. Altre tret cridaner d'aquest dinosaure és el pelatge semblant al d'un porc espí, que segons tots els indicis, cobría la major part del seu cos.


El característica més enigmàtica d'aquesta bestiola és la presència a la boca de dos afilats ullals, més propis d'un carnívor que d'un herbívor. És una possibilitat que s'alimentés també de carn però és més probable que els utilitzara per a l'autodefensa i per combatre contra rivals en disputes per aconseguir parella.

Noticia original.

Noticia relacionada 1.

Noticia relacionada 2.

Noticia relacionada 3.

Nova troballa en l'experiment d'evolució més llarg generacionalment.

   L'experiment que Richard Lenski, va començar el febrer de 1988 amb bacteris de l'espècie Escherichia coli, porta ja en marxa més de 24. Aquest experiment permet estudiar més de 56.000 generacions d'evolució bacteriana. Dotze poblacions de E. coli viuen en una incubadora en un laboratori, produint al voltant de set noves generacions cada 24 hores. Cada dia, els científics prenen cert percentatge de cada població i el transfereixen a una nova font d'aliment, un pot que conté glucosa fresca, i citrat, aprofitat per una població que va descobrir la seva la forma de consumició després de més de 30.000 generacions. 

   Com mantenen mostres congelades, quan apareix una cosa nova, els científics poden rastrejar l'aparició del nou tret i les seves circumstàncies associades mitjançant inspecció de totes les generacions anteriors que siguen necessari, per determinar els passos intermedis del procés.

   El més recent episodi d'evolució ha consistit en l'aparició de l'esmentada capacitat per nodrir del citrat en una població que no posseïa aquesta capacitat. Aquestes noves bacteris evolucionades poden ara complementar la seva dieta de glucosa amb una mica de citrat. Les E. Coli normalment no poden "digerir" el citrat en presència d'oxigen perquè no expressen la proteïna correcta per absorbir les seves molècules d'en tals circumstàncies.

   Com va aparèixer aquesta mutació? Els resultats d'un nou estudi aporten la que podria ser la resposta definitiva a aquesta pregunta. Els autors de la nova investigació han constatat que es necessiten com a mínim tres mutacions perquè aparegui aquest nou tret, i aquestes mutacions s'han de produir en un ordre específic.

Noticia original.

Noticia relacionada 1

Noricia relacionada 2

L'ORIGEN DELS 'PUNTS CALENTS' VOLCÀNICS.

   La majoria dels volcans estàn situats en zones on interactuen les plaques continentals. En aquests llocs, l'escorça continental és més feble, i el magma pot obrir-se pas fins a la superfície.

   Els punts calents volcànics tenen una naturalesa diferent. Es tracta de punts que, sense estar necessàriament prop de fronteres entre plaques continentals, tenen major activitat volcànica que els seus voltants.

 

   Fins ara, havia estat difícil determinar la naturalesa de la font del punt calent i la seva ubicació en el mantell. Una explicació descriu corrents estretes de magma que flueixen fins a la superfície de la Terra des de la frontera entre el nucli, de ferro líquid i el mantell sòlid . Però quin material pot estar emmagatzemat en aquesta frontera i tornar prou lleuger com per elevar-se a través de 2.900 quilòmetres de mantell sòlid? Aquesta va ser la qüestió que l'equip de Denis Andrault va abordar quan es va proposar recrear en un laboratori les condicions existents a la frontera entre el mantell i el nucli de la Terra.

El investigados van sometre mostres de roques a una temperatura y presió molt elevades, amb un faig de rajos X, y han demostrar per primera vegada que la roca fundida baix eixes condiciones es lleugera. Aixo ha permés que masses de roca líquida originades en un punt calent es moguen de nou lentament cap amunt com una bombolla en el aigua, fins aplegar a la superficie de l'escorça, on el muntó de magma fomrarà un volcà. Els punts calens de roca líquida apareixen en la frontera entre el mantell inferioir sólid y la capa exetrna líquida del nucli. Aquesta elevació es provocada per la proximitat del nucli, que té una temperatura prou més elvada, que causa la fusió de les roques.

Noticia original.

Noticia relacionada 1.

Noticia relacionada 2.