Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gravangarciaa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gravangarciaa. Mostrar tots els missatges

dissabte, 15 de juny del 2019

Troben un cap de llop de fa 40.000 anys


Estan revenlant-se moltes sorpreses amb el desgel del permafrost siberià; l’últim descobriment va ser el passat estiu, quan un home es va trobar un cap de llop de 40 cm de llergaria a la riba del riu Tirekhtyakh, en Yakutia.


En la exposició sobre criatures congelades de l’edat del gel a Japó és on s’ha fet públic aquest descobriment, ja que l’equip japonés amb altres científics russos i suecs han sigut els encarregats de fer-li un estudi preliminar al crani.
Com bé ha dit el paleontòleg Albert Protopopov s’ha tractat d’un descobriment únic, de les primeres restes d’un llop Plistocè totalment desarrollat i amb tot el teixit preservat.
La troballa de llops congelats en el permafrost és bastant comuna, ja que s’han descobert alguns cadells antics, però mai s’havia trobat una espècie amb el cap tan gran, i molt menys, tan ben conservada, amb el pelatge, els ullals, la pell i fins i tot teixit cerebral, ha explicat Protopopov.

Els investigadors creuen que es tracta d’un llop adult, i els primers anàlisi d’ADN i les tomografies han revelat que hauria mort entre els dos i els quatre anys d’edat.
Ara volen comparar la seua genètica amb la de un llop per veure la seua evolució.




divendres, 14 de juny del 2019

Científic rus vol crear bebés odificats genèticament



Després de mig any del natalici en China de les primeres bebes modificades genéticament, un cientific rus ha dit que vol fer un experiment similar. El investigador Denis Rebrikov, vol alterar l’ADN d’embrions amb mares que tenen VIH, amb l’objectiu d’evitar la transmissió del virus.
Rebrikov dirigeix un laboratori a la major clínica de fertilitat de Rusia. La seua intenció és modificar el gen CCR5, el qual conté les instruccions per a fabricar una proteïna.


El biòleg vol imitar una mutació natural, que genera una inmunitat al virus. Per a fer aixó necessita utilitzar la tècnica CRISPR, i amb aquest tipus de tissores moleculars borrar 32 de les 6.000 lletres del gen.
La segona cumbre internacional sobre la edició del genoma humà va concluir el 29 de novembre de 2018 amb la advertència de que els riscos eren massa elevats. No obstant això, Rebrikov confia en la seguretat de la tècnica.

He Jiankui, el científic xines, va justificar el seu experiment en que el pare de les xiquetes tenia VIH. En el cas rus, Rebrikov vol reclutar a mares amb VIH que no responen als tractaments que fan per a que els fills naixquen sense el virus.
Creuen que l’experiment de He Jiankui va ser una cosa imprudent, ja que no hi havia suficient informació sobre la mutació i els possibles errors de la tècnica CRISPR, que estava en fasse experimental.
Creuen que les autoritats russes li pararan els peus abans de que l’experiment de Rebrikov arribe més lluny, ja que l’ús de tecnologia en embrions és injustificable.


dijous, 24 de gener del 2019

El desgel de Groenlàndia augmenta el nivell del mar en tot el món quasi un centímetre cada dècada



La capa de gel de Groenlàndia és més sensible al calfament global i està desapareixent a major velocitat del que s'esperava. La degradació del manto gelat que cobrix un 80% de la superfície de l'illa és un dels principals factors que contribuïxen a l'augment del nivell mar en tot el món. Un estudi publicat este dilluns en Proceedings of the National Academy of Sciences revela que variacions en les condicions atmosfèriques i oceàniques estan impulsant l'acceleració del desgel.


Fins ara s'assumia que el retrocés dels glaceres era la principal via de desaparició de la capa de gel a Groenlàndia. Però els nous descobriments apunten als camps nevats i a la superfície gelada de l'illa, que al fondre's provoca que rius fluïsquen cap a l'Atlàntic en els mesos d'estiu.


Fa temps que hem creat un problema en el buidament dels glaciars", destaca Michael Bevis, l'autor principal; "Però ara veiem un segon problema encara més greu: grans quantitats de gel es perden en forma d'aigua en rius que desemboquen en el mar". Si la capa de gel de Groenlàndia perd una part important de la seua massa total, les comunitats costaneres de tot el món, i inclús illes senceres, correran el risc de desaparéixer. La situació és invariable segons els autors. "L’únic que podem fer és adaptar-nos i disminuir el calfament global, és massa tard perquè no hi haja cap efecte" . Algunes aproximacions diuen que de fondre's completament la capa de gel groenlandés, el nivell dels oceans del món augmentaria set metres addicionals.

Noticia Original 

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2


dimarts, 22 de gener del 2019

Les arribades de pols sahariana a la península afecten les microalgues



Científics de la Universitat de Granada (UGR) han descobert que els esdeveniments climàtics extrems amb entrades de pols d'origen saharià a la Península Ibèrica ha portat al descens d'algues mixotrófiques (mitat planta, mitat animal) , espècies clau en la xarxa tròfica d'ecosistemes aquàtics.


El 50 % de la producció d'oxigen del planeta depén de les microalgues. Una alta proporció d'elles presenta un metabolisme denominat mixotrófico. Estes microalgues mixotrófiques són capaços de funcionar com a plantes (realitzant la fotosíntesi) i com a animals carnívors (depredant bacteris) , potencien la transferència de carboni i nutrients minerals entre les anelles de les xarxes tròfiques.


Els resultats de la investigació han demostrat que les entrades de pols sahariana i l'augment de la temperatura mitjana estan provocant un descens d'estes algues mixotrófiques, això suposa una pèrdua de biodiversitat i un desgast en el funcionament d'estos ecosistemes.






Noticia Original

Noticia 1

Noticia 2

diumenge, 25 de novembre del 2018

Fan créixer teixit d'esòfag a partir de cèl·lules mare



Uns científics que treballen amb l'objectiu de reproduir en un laboratori tot el sistema gastrointestinal humà han aconseguit per mitjà de l'ús de cèl·lules mare pluripotents, cultivar un principi d'esòfag humà.


És l'avanç més recent de l'equip de Jim Wells, treballen noves formes d'estudiar defectes de naixement i malalties que provoquen problemes gastrointestinals. Estan creant nous mètodes de diagnòstic personalitzats i teràpies per a regenerar teixits gastrointestinals. És la primera vegada que s'aconseguix fer créixer teixit humà de l'esòfag exclusivament de cèl·lules mare pluripotentes, estes cèl·lules mare poden formar qualsevol tipus de teixit en el cos.


Altres malalties afecten l'esòfag i poden reduir la vida dels malalts o amenaçar-la. Totes estes necessiten millors tractaments i un coneixement més profund dels mecanismes genètics i bioquímics. Esta necessitat d'informació es pot satisfer per la capacitat de generar models funcionals, de teixit humà de l'esòfag que puga créixer a partir de les pròpies cèl·lules d'una persona.







dimarts, 20 de novembre del 2018

Aconseguixen que dones amb menopausa puguen quedar-se embarassades






Un equip de l'Hospital Clínic de Barcelona, ha aconseguit que una dona amb símptomes de menopausa avançada es quede embarassada i done a llum a un bebé sà.


Els especialistes van utilitzar una tècnica que consistix en realitzar una laparoscopia, després d'extirpar una part del córtex ovàric, eixe teixit és fragmentat i reinsertat en l'ovari del costat contrari. Després de la intervenció, s'estimula hormonalment a la dona per a generar ovuls i fecundar-los in vitro.


En l'estudi van participar dotze dones amb símptomes de menopausa avançada, d'elles, sis han aconseguit tindre activitat ovàrica després de la intervenció. A més, el tractament del teixit ovàric no necessita un procés farmacològic pel que els molt més barat i més àgil.


 Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2